Què és el finançament sostenible i per què és necessari
Sostenibilitat és molt més que la paraula de moda. És la meta cap a la qual es dirigeix el món. Fins i tot l'ONU li ha posat data: el 2030, el planeta ha de ser una llar segura i habitable. És a dir, el 2030 hem d'haver assolit la sostenibilitat. L'ONU ens involucra a tots en la consecució d'aquesta Agenda 2030. Això comprèn governs, companyies i societat civil. Tots hem de donar un cop de mà per fer realitat un objectiu tan ambiciós en tan poc temps. Incloent-hi les entitats bancàries i els organismes capaços d'aportar el finançament necessari per emprendre aquesta transformació. Proveir fons és imprescindible per assolir aquesta meta. Tanmateix, abans de destinar recursos al compliment de qualsevol objectiu, és necessari delimitar-lo. Fer-lo comprensible i abastable. Com s'assoleix una cosa tan etèria com la sostenibilitat? Què es pot fer perquè societat i planeta siguin sostenibles? Per respondre a aquestes qüestions, l'ONU va identificar disset objectius crucials per al compliment de la seva Agenda 2030. Són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s'han convertit en el far que il·lumina el finançament sostenibleEl finançament sostenible es pot definir com el finançament els recursos del qual es destinen a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables, és a dir, els que tenen clars beneficis per al medi ambient o la societat. Va lligat als ODS fixats per l'ONU. És una de les eines de les denominades finances sostenibles, que són aquelles que inclouen un fort component ecològic i, alhora, s'orienten a donar suport al creixement econòmic. Entre les seves metes hi ha reduir l'impacte mediambiental, ocupar-se de l'efecte d'hivernacle i la contaminació, minimitzar els residus i optimitzar l'ús de recursos naturals. Tot això, respectant els principis de transparència i conscienciació. Què diferencia el finançament sostenible del tradicional? Bàsicament, que exigeix a les institucions que aspiren a beneficiar-se'n que compleixin certs estàndards lligats a la sostenibilitat. Això significa que es concedeix als organismes públics o privats que demostrin polítiques i acompliment sòlids en matèries ambientals i socials. També als que destinen part o tots els fons rebuts a aquest tipus de projectes. Les empreses que reben finançament sostenible obtenen diversos beneficis. En primer lloc, accés a condicions favorables, com ara interessos reduïts o terminis més amplis per aconseguir els seus objectius. D'altra banda, visibilitzen el seu compromís amb la sostenibilitat, un impacte que pot resultar molt positiu per a la seva imatge dins el mercat.Perquè un instrument financer pugui considerar-se sostenible cal complir una sèrie de paràmetres que permetin establir aquesta qualitat. Per aquest motiu, el 2014 es van donar a conèixer els Green Bond Principles (GBP), actualitzats per última vegada el juny de 2018, i els Social Bond Principles (SBP), el 2017. Publicats per l’ICMA (International Capital Market Association), són d'aplicació voluntària i estableixen els quatre punts que han de complir les emissions dels bons per tenir la consideració de verds o socials. També els préstecs sostenibles disposen del seu propi document, Green Loan Principles (GLP), que es basa en els mateixos components clau. Bàsicament, aquests principis es relacionen amb l'ús dels fons, que s’han de destinar a projectes amb clars beneficis mediambientals i socials avaluats per l'entitat emissora. Pel que fa al procés de selecció i avaluació dels projectes, tant si es tracta d'un emissor (bons) com d'un prestatari (préstecs), s'han de comunicar de manera clara els objectius sostenibles que es persegueixen i els criteris d'elegibilitat, entre altres aspectes. La gestió del finançament, els fons del qual s'han de separar de la resta, i la informació puntual sobre l'ús d'aquests fons són també principis aplicables al finançament sostenible.En el cas de CaixaBank, l'entitat dona suport, mitjançant la seva activitat, a les iniciatives i projectes més respectuosos amb el medi ambient i que contribueixin a prevenir, mitigar i donar resposta al canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni. Per aconseguir-ho, ha articulat diferents instruments financers. Entre aquests hi ha els denominats préstecs verds, que es destinen a projectes relacionats amb la sostenibilitat mediambiental. Això inclou finançament a projectes vinculats a la gestió de l'aigua, el tractament de residus, energies renovables, infraestructures i transport net. Tots els concedits per l'entitat han obtingut el Green Certificate sobre la base dels criteris recollits en els GBP. Un altre tipus d'instrument són els préstecs vinculats a ESG (Environmental, Social and Governance). Aquest finançament s'associa a índexs que mesuren la responsabilitat social, mediambiental i de govern. Això vol dir que les condicions d'aquests préstecs van lligades al reconeixement del bon impacte de l'estratègia de sostenibilitat dels organismes que els reben. Per fer-ho, s'usen índexs que fan entitats independents, com MSCI (préstecs d'energia) o GRESB (mercat immobiliari). En aquests casos, l'entitat que rep el préstec pot dedicar els fons a la seva activitat corporativa, no necessàriament a projectes relacionats de manera directa amb la sostenibilitat. Això sí, està obligada a acreditar el seu compromís amb aquesta sostenibilitat, així com una sèrie de beneficis associats a aquesta i resultants de la seva gestió. Els bons verds són una altra possibilitat. CaixaBank és signant dels seus principis (GBP) des de l'any 2015. Des de llavors, ha participat en la col·locació d'aquest tipus d'instruments financers, l'import dels quals s'ha dedicat a projectes amb un impacte climàtic positiu. L'any passat, CaixaBank va destinar 1.448 milions de dòlars a préstecs verds, els atorgats a iniciatives respectuoses amb el medi ambient. Ofereix una oferta específica d'ecoPréstecs i ecoMicrocrèdits personals per finançar els particulars interessats a adquirir vehicles i electrodomèstics eficients, així com a fer reformes a la seva llar per millorar la seva eficiència energètica. També disposa de fórmules d'ecoFinançament per al sector agrari i ha obert una línia de crèdit, mitjançant un acord amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), destinada a finançar inversions de particulars, pimes i sector públic per lluitar contra el canvi climàtic. L'entitat comercialitza, també, el fons verd MicroBank Fons Ecològic, gestionat segons criteris ESG. A més, CaixaBank se situa a l'avantguarda en la cerca d'instruments financers amb segell de sostenibilitat. Ha emès la primera carta de crèdit verda del mercat europeu i, també per primera vegada, ha estat nomenada agent de sostenibilitat en una operació corporativa que ha implicat vint entitats financeres més. CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic a escala global. És el primer banc de l'IBEX 35 a neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloent-hi les emissions indirectes de l'entitat. L'organització CDP l'ha inclòs, per cinquè any consecutiu, en l'índex d'empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic. El paper de les entitats financeres és fonamental per al compliment de l'Agenda 2030. El finançament sostenible és una de les eines que tenen al seu abast per ajudar ciutadans, empreses i sector públic a assolir aquesta meta. Fonts: Govern d'Espanya, CaixaBank, Cinco Días, Forética, Unió Europea, ICMAGroup, MSCI, GRESB
SOCIAL
“La implantació de CIFRA en un centre educatiu és un exemple clar de transformació digital”
L'educació al centre de tot i la tecnologia al servei de la seva gestió. Així es podria definir la missió de CIFRA Educación, una empresa de programari de gestió de centres educatius amb més de quaranta mil usuaris a Espanya i amb presència a vuit comunitats autònomes. L'aplicació mòbil que proposen ofereix solucions integrals que faciliten la vida al professorat, l'alumnat, les famílies i el personal administratiu de les escoles del nostre país. Alejandro Trigos és el director d'aquesta empresa guanyadora del Premis EmprenedorXXI a Cantàbria, impulsat per CaixaBank a través de DayOne, la seva divisió especialitzada per a empreses de tecnologia, innovació i els seus inversors. Com va sorgir la idea de crear un programari integral per a centres educatius? Anteriorment, nosaltres ens dedicàvem a desenvolupar solucions de programari per a un altre sector. En explicar el que fèiem a familiars i amics que treballen en educació, ens van demanar solucions similars per a la seva gestió diària. Va coincidir amb un moment en què buscàvem projectes nous, així que vam estudiar el mercat, la competència i la viabilitat del projecte. Vam decidir posar-nos-hi a treballar amb l'objectiu de convertir-nos en un dels principals proveïdors de programari de gestió per al sector educatiu. De quina manera l'ús del vostre programari pot ajudar el professorat i la direcció i administració d'un centre educatiu? CIFRA és una eina d'ús quotidià que ajuda principalment el personal del centre a optimitzar els seus recursos i a reduir els seus costos, no només de recursos materials, sinó també de recursos humans. A més, ofereix un servei de qualitat i transparència a les famílies, ja que disposen de tota la informació que necessiten sense necessitat d'utilitzar l'alumne com a intermediari. Quina és la principal innovació que aporta CIFRA respecte a altres solucions de programari per a la gestió educativa? L'ús de CIFRA agilitza la gestió del centre, ja que permet registres únics d'informació que posteriorment es poden compartir amb el personal del centre que els necessiti. Una altra de les característiques de CIFRA és que hem aconseguit eliminar el paper ─amb la reducció de costos que suposa per als nostres clients─, a més de contribuir a millorar la seva imatge pel servei que presten a les famílies a través de la nostra aplicació. Una altra cosa que també ens distingeix d'altres solucions és la disponibilitat d'una app que funciona amb notificacions push (alertes que genera el dispositiu i avisen l'usuari que ha rebut alguna nova comunicació per part del centre). La implantació de CIFRA en un centre educatiu és un exemple clar de transformació digital. Quines són les principals carències que heu detectat en la gestió de centres educatius pel que fa al departament d'administració? Ens ha cridat l'atenció l'excés de burocràcia i la ineficàcia amb què es resolen certes gestions als centres educatius. En aquest aspecte, queda un llarg camí per recórrer. Proposem una aplicació que permet que les famílies facin gestions amb els centres sense necessitat d'anar-hi presencialment i que disposin dels documents emesos pel centre a la nostra app. Per posar un exemple, avui ja no té sentit que un centre que emet rebuts a les famílies pels serveis que presta (menjador, transport escolar, matiners…) dediqui el temps d'un administratiu a imprimir-los i enviar-los per correu postal a les famílies. O que dediqui temps a la impressió dels butlletins de notes i al seu repartiment entre els tutors acadèmics perquè aquests els acabin lliurant als alumnes i, posteriorment, els alumnes els lliurin als seus pares. Tot aquest procés de publicació dels butlletins de notes es fa a través de CIFRA d'una forma molt senzilla i directament als pares. Quines eines proporciona CIFRA al personal del centre per superar aquestes carències? Entre les eines que ofereix CIFRA, podem destacar el Quadern digital del professor, a través del qual aquest pot fer diferents tasques, com ara controlar l'assistència dels alumnes, avaluar-los, programar exàmens o deures i comunicar resultats acadèmics o incidències que es puguin donar a l'aula. El professorat també disposa d'un mòdul de tutories, en què apareix tota la informació dels seus alumnes, un panell d'avaluació per a la direcció d'estudis i la direcció del centre i un mòdul d'administració o de gestió econòmica perquè la secretaria del centre pugui facturar a les famílies els diferents serveis que presta als alumnes (menjador, transport escolar, matiners, activitats extraescolars…). Com ha estat l'evolució del vostre programari? Comptem amb la col·laboració d'un comitè de professionals del sector de diferents perfils, que ens assessoren a l'hora de fer evolucionar el nostre programari. A més, els usuaris de CIFRA ens traslladen contínuament suggeriments de millora, que també hi anem incorporant. Quins beneficis ofereix a l'alumnat la vostra app? L'alumnat té a CIFRA tota la seva informació acadèmica. Entre algunes de les funcionalitats que tenen, destaquen la consulta dels seus horaris de classe, la programació d'exàmens o deures, la comunicació directa amb el seu tutor a través d'un servei de missatgeria o la disponibilitat de les seves qualificacions, tant durant el curs com al final de les avaluacions. Quines són les novetats principals que desenvolupeu actualment? Estem treballant en diversos projectes, entre els quals destaquen un servei de gestió integral del menjador i del transport escolar, el desenvolupament de passarel·les de pagament a través de l'aplicació o la integració d'aquesta amb aplicacions de tercers, com la GSuite de Google. En un futur molt pròxim, abordarem solucions per a la renovació de la matrícula en línia i de la botiga en línia. Quins consells donaríeu a un emprenedor? No és fàcil donar consells, ja que l'èxit de cada projecte depèn de diferents factors. Tanmateix, en termes generals, diria que cal ser conscient que els resultats no es veuen a curt termini i que la perseverança és fonamental per assolir l'èxit. Recomano mesurar cada decisió perquè, fins i tot així, sorgeixen imprevistos que poden posar en risc el projecte. L'anticipació i tenir plans de contingència permetran resoldre les dificultats que vagin sorgint. Què ha representat per a CIFRA Educación guanyar els Premis EmprenedorXXI? El Premi Emprenedor XXI és avui dia un dels guardons amb més prestigi al món de l'emprenedoria. Per a nosaltres, haver guanyat aquest premi suposa rebre el reconeixement al potencial del nostre projecte, a més de proporcionar-nos una gran visibilitat.
INNOVACIÓ
Empreses emergents i bretxa de gènere: en quins sectors dominen les dones
El perfil mitjà de l'emprenedor a Espanya és el d'un home de 34 anys amb estudis universitaris, preferiblement enginyer. L'últim informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s'animen a fundar la seva pròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019. Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d'emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la. A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l'emprenedoria. Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l'equip directiu. Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer. Per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats espanyoles? Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d'empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l'enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l'alumnat. Aquest factor explicaria la menor presència d'emprenedores en aquest sector. Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d'informació financera, únicament l'11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones. Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home. Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D'acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l'hora d'invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.Les dones segueixen emprenent principalment en projectes dirigits al sector serveis. La sanitat i l'educació són dos àmbits amb una àmplia presència femenina en l'emprenedoria. Els segueixen la moda, la cosmètica i l'entreteniment. Les dones aconsegueixen progressivament entrar en camps històricament dominats pels homes, com el sector de l'automòbil, en què en els últims dos anys s'ha passat d'una proporció d'emprenedoria femenina del 15 % al 25 %. També al món rural les emprenedores guanyen terreny, centrant els seus projectes en l'ecoturisme o en el turisme d'experiències.Si volem conèixer el país amb un major percentatge d'emprenedoria femenina hem de viatjar al continent africà. Angola és un dels països amb la mitjana més alta d'emprenedoria femenina, que assoleix la xifra del 40,7 %, un percentatge molt més alt que en diversos estats de la Unió Europea com Alemanya, França o Itàlia. D'altra banda, Llatinoamèrica és la regió amb una mitjana més alta de dones emprenedores. Com també ocorre a Espanya, les dones tendeixen a emprendre en el sector serveis, encara que en aquests països la presència de dones que fan investigació al món cientificotecnològic és superior a l'espanyola, assolint, segons dades de la UNESCO, la xifra del 45,2 %, un factor que es veu reflectit en una major presència de dones emprenedores en aquest sector.
SOCIAL
Karen Uhlenbeck, primera dona a aconseguir el «Nobel» de matemàtiques
En els seus 17 anys d'història, el Premi Abel, considerat el «Nobel» de les matemàtiques juntament amb la Medalla Fields, sempre havia anat a parar a mans masculines. Això va canviar per fi el passat 19 de març, quan l'estatunidenca Karen Uhlenbeck es va convertir en la primera dona a rebre el preuat guardó per «l'impacte fonamental del seu treball en les àrees de l'anàlisi, la geometria i la física matemàtica», va explicar l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Quan va anunciar el premi, l'Acadèmia escandinava va destacar les contribucions d'Uhlenbeck en l'avenç i el desenvolupament de les ciències matemàtiques, però també el fet que aquesta professora de la Universitat de Texas a Austin (EUA) serveixi com a inspiradora de vocacions científiques femenines, i constitueixi un model per a nenes i joves.Farà uns 50 anys, Karen Uhlenbeck, en aquella època una jove matemàtica plena d'il·lusió, va començar a cercar la seva primera feina seriosa després d'un parell de treballs temporals. «Em van dir que ningú contractava dones, perquè les dones havien d'estar a casa i tenir bebès», va recordar el 1997. Mig segle després, l'Acadèmia Noruega ha decidit concedir a Uhlenbeck un premi que, a més de l'evident prestigi que comporta, està dotat amb 6 milions de corones noruegues, uns 600.000 euros. Nascuda a Cleveland (Ohio) com Karen Keskulla el 1942, les seves contribucions fonamentals s'han produït en tres grans àmbits de les matemàtiques: l'anàlisi geomètrica, l'estudi de sistemes integrables i la física matemàtica. En el primer, l'anàlisi geomètrica, el seu coneixement de les equacions diferencials i de tècniques geomètriques li va permetre entendre de forma intuïtiva un fenomen conegut com a bubbling (o pompes de sabó), que serveix per reduir al màxim l'energia que es gasta, i que és molt útil en l'estudi dels moviments de robots i satèl·lits. El segon, l'estudi de sistemes integrables, és un àmbit relacionat amb la solució d'equacions diferencials en problemes físics, com ara les trajectòries dels satèl·lits o el control dels seus moviments. Finalment, Uhlenbeck ha destacat també en la física matemàtica, especialment en la teoria de Yang-Mills, molt relacionada amb Einstein i la seva famosa teoria de la relativitat general. Consisteix a estudiar com una informació va canviant quan existeixen dos observadors diferents, un estudi que es duu a terme utilitzant una tècnica geomètrica denominada «connexions». De fet, el treball teòric d'Uhlenbeck ja va constituir la base del treball posterior del britànic Simon Donaldson, que va rebre l'altre gran premi matemàtic, la Medalla Fields, el 1986. «Amb prou feines m'ho puc creure. Estic profundament agraïda», ha explicat Uhlenbeck. «Pertanyo a la primera generació de dones que podien esperar una progressió professional. Potser no igual que els homes, però les portes ja no estaven tancades. En les dècades de 1960 i 1970, quan es van eliminar les barreres legals per avançar, esperàvem que les dones i les minories obririen les portes i ocuparien el lloc que els correspon, almenys al món acadèmic». «Va quedar demostrat que no era tan fàcil, però s'ha aconseguit un progrés molt gran, almenys per a les dones. Les joves matemàtiques d'avui són un grup de talent impressionant i divers. Espero haver contribuït, a la meva manera, al costat d'altres persones, a obrir aquestes portes tancades i mantenir-les obertes de bat a bat», va afegir la premiada. Ja el 1988, Uhlenbeck denunciava que la discriminació explícita no era l'únic obstacle en la seva disciplina. «Un dels problemes més seriosos que tenen les dones és fer-se a la idea que existeix una subtil falta d'acceptació envers elles i que han d'actuar en conseqüència», va alertar. «No puc pensar en una dona matemàtica per a qui la vida hagi estat fàcil. Els esforços heroics tendeixen a ser la norma». Trenta-un anys després, Karen Uhlenbeck ha contribuït, per fi, a multiplicar la igualtat en el camp de les matemàtiques.
SOCIAL
La nova llei de copyright
El passat 26 de març el Parlament Europeu va aprovar, després de més de dos anys d'intensos debats, la nova normativa sobre els drets d'autor i drets afins en el mercat únic digital, popularment coneguda com «la llei de copyright». La seva entrada en vigor comportarà implicacions directes per a la ciutadania, per exemple, en l'ús de les xarxes socials. Els estats membres tindran un marge de dos anys per adaptar la seva legislació a la directiva europea, que, malgrat responsabilitzar les empreses en el compliment dels drets d'autor, inclou matisos i excepcions que és important conèixer. Aquest article pretén facilitar la comprensió de les línies bàsiques d'aquest text legislatiu.Un dels objectius principals de la nova llei de copyright és ampliar la protecció dels drets d'autor en l'entorn virtual. Mitjançant la normativa que s'acaba d'aprovar, les principals plataformes socials d'internet estaran obligades a responsabilitzar-se, a partir d'ara, dels continguts que vulnerin els drets d'autor. Fins al moment, les empreses tecnològiques només estaven obligades a suprimir aquells missatges que comprometien els drets d'autor quan el titular de l'obra en qüestió ho sol·licitava explícitament. Les dificultats per a l'exercici d'aquesta supervisió sobre la difusió de l'obra pròpia en el món virtual acabaven per desprotegir el creador. Responsabilitzant directament les companyies, el Parlament Europeu pretén, doncs, afavorir que els titulars de drets d'autor es puguin assegurar uns acords de llicència justos. D'aquesta manera, es vol que els autors quedin emparats per la llei davant els nous usos socials i puguin obtenir una remuneració per l'explotació digital de les seves obres.Tot i que la normativa europea s'ha proposat prioritzar la preservació dels drets d'autor en el món virtual, el text legislatiu també incorpora una sèrie de matisos per tal que internet continuï sent un espai per a la lliure expressió. En aquest sentit, per exemple, la llei de copyright planteja que les aportacions a enciclopèdies sense finalitat comercial, com en el cas de Wikipedia, o a plataformes de programa de codi obert no estiguin subjectes a l'obligació de fer-se càrrec d'un seguiment sobre la protecció dels drets d'autor. El document també dona preferència a la llibertat expressió en relació amb continguts virals, com els GIF o el que es coneix com a mems, que també queden al marge d'aquesta responsabilitat fixada per la llei. En el cas dels articles, com ara notícies o articles d'opinió, es podran continuar compartint lliurement fragments del text en qüestió, per exemple a Facebook, sempre que siguin de caràcter breu. Les cites, les ressenyes, les caricatures o les paròdies també estan blindades per la nova legislació europea.La llei de copyright procura que aquelles empreses que aprofiten contingut dels usuaris vetllin pel compliment dels drets d'autor en el seu canal. Ara bé, la normativa suggereix requisits menys rigorosos amb les start-ups, o empreses emergents, a fi que puguin desenvolupar més fàcilment la seva activitat empresarial.
INNOVACIÓ
El Sadar, un estadi que vol brillar en la màxima categoria
L'estadi del Club Atlètic Osasuna es va inaugurar el 2 de setembre de 1967 i és un dels escenaris en què es viu el futbol amb una passió especial. El mes d'octubre passat va servir perquè s'hi presentessin els cinc projectes definitius que optaven a la remodelació d'El Sadar, on es va anunciar el vencedor amb 3.820 vots: Muro Rojo. L'Osasuna ja ha aconseguit tornar a Primera Divisió amb un projecte que el situarà entre les millors instal·lacions de la Lliga. La dècada dels seixanta va marcar grans fites en la història del futbol. Aleshores alguns seguien anomenant aquesta disciplina amb un castellanitzat "balompié". El futbol espanyol ja s'havia donat a conèixer a Europa, i diferents estrelles volien jugar a la Lliga espanyola. Els nous temps vaticinaven un futur pròsper per al que acabaria sent l'esport rei del nostre país. Precisament, a aquest corrent s'hi volia sumar un equip que portava per lema “Força, salut i vigor”, el Club Atlètic Osasuna, que havia estat fundat el 1920 després de la fusió de la Unión Sportiva i el New Club.EL SADAR ES VA INAUGURAR AMB UNA CAPACITAT PER A 25 MIL PERSONES, I EL 1989 VA ARRIBAR ALS 31 MIL AMB LA PRIMERA GRAN REMODELACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. AMB LA INSTAL·LACIÓ DE SEIENTS A TOTS ELS ESTADIS DE FUTBOL I DIFERENTS ADEQUACIONS NORMATIVES POSTERIORS, EL SADAR VA QUEDAR AMB UN TOTAL DE 18.375 PLACESHaurien de passar gairebé 40 anys des de la fundació del club perquè el quadre "rojillo" inaugurés el seu temple, la principal icona del futbol navarrès a la qual van anomenar El Sadar. Aquest estadi, amb una capacitat per a 18.375 espectadors, té unes dimensions de 104 x 67 metres quadrats, i això, juntament amb una grada que es troba molt a prop del terreny de joc, converteixen aquest espai en una autèntica "olla a pressió" en què molts rivals han tingut molt difícil plantar cara a l'Osasuna. Grans equips com el Reial Madrid, Futbol Club Barcelona o Atlètic de Madrid no sempre han marxat feliços de Pamplona, una ciutat bolcada al seu equip, el qual ha mantingut un nombre d'abonats especialment alt, sense importar la categoria en què jugués. Actualment compta amb 15.700 socis, propietaris d'un dels clubs que no s'ha reconvertit en societat anònima esportiva. El Sadar és un dels estadis amb un percentatge d'ocupació més gran de la Lliga, incloent-hi Primera Divisió. A més de ser un dels escenaris al qual sempre assisteixen més socis per gaudir dels partits. Un 83% que els dona avantatge respecte a altres equips de Primera, i un índex que s'imposa a la mitjana de Segona, que se situa entre el 53 i el 55% d'assistència. El Sadar es va inaugurar el 2 de setembre de 1967, amb una capacitat per a 25 mil persones, en aquells temps totes a peu dret, com passava a la resta d'estadis de futbol de l'època. El seu cost total va girar al voltant dels 60 milions de pessetes, i el 1989 es va ampliar la seva capacitat amb la construcció de la tribuna d'alta preferència. Per compensar aquelles ajudes que van rebre la majoria de clubs que van haver d'optar a la reconversió a societat anònima esportiva, la Lliga va ser qui va finançar aquesta nova tribuna, amb la qual l'Osasuna va arribar a la seva màxima capacitat registrada fins a la data: 31 mil espectadors. El Sadar es convertia, per tant, en un dels estadis amb més capacitat per presenciar partits. A partir de l'any 2000, comença a modelar-se El Sadar més modern i pròxim al segle XXI, amb nous espais d'oci, sala VIP i fins i tot una nova sala de premsa que es va traslladar a una altra ubicació de l'estadi. El motiu era la classificació de l'equip per a la UEFA Champions League. ). Aleshores el C.A. Osasuna començava a aconseguir èxits esportius i alhora es convertia en un bastió gairebé inexpugnable per a la majoria de colossos, imatge que no va poder sinó escenificar-se en un estadi més ben condicionat, més ampli i representatiu dels valors que pretenen exposar tots els navarresos.EL COST INICIAL DEL SADAR VA SER DE 60 MILIONS DE PESSETES, I LA SEVA GRAN REMODELACIÓ VA ARRIBAR EL 1989 AMB LA IMPLANTACIÓ D'UNA GRADA D'ALTA TRIBUNA Perquè, segons expliquen els seus aficionats, el principal llegat del club Osasuna és que no és únicament l'equip de Pamplona, sinó el de tot Navarra. Una cosa que ha distingit aquesta entitat i tots els que hi viatgen per veure cada partit de lliga, per damunt de la resta d'equips que representen únicament una ciutat o província. Navarra i Osasuna són un somni, un motiu d'orgull que ha portat els "rojillos" a alçar títols com el de Segona Divisió el 1954, 1956 i 1961. Però, sense cap dubte, en els seus 98 anys d'història, l'Osasuna va aconseguir la gesta de disputar la Final de la Copa del Rei el 2005 contra el Reial Betis a l'estadi Vicente Calderón, així com arribar a disputar la ronda prèvia de la UEFA Champions League, en quedar quart classificat en el Campionat Nacional de la Lliga. Els pamplonesos també han participat en tres ocasions en l'extinta Copa de la UEFA (actualment Europa League) el 1985/86, 1991/92 i el 2006/2007. A aquesta última, els "rojillos" hi van arribar després de perdre contra l'Hamburg en la prèvia de la UEFA Champions League i van aconseguir la fita de disputar les semifinals de UEFA en la mateixa edició. Si tornem a referir-nos a aquest equip com un somni, evidenciat pel creixement del seu estadi i la seva massa social, el C.A. Osasuna ha aconseguit un altre èxit esportiu més. Descendit fa dues temporades, els pamplonesos ja han materialitzat el seu ascens a Primera Divisió després d'empatar contra el Cadis i veure com el Granada Club de Futbol vencia l'Albacete Balompié el dilluns 20 de maig, a la nit. 78 punts que han portat els homes de Jagoba Arrasate a ser considerats com una de les millors plantilles de la categoria de Segona. Amb tres jornades restants, ha estat el primer equip que aconsegueix l'ascens a Primera i ocupar una de les places que deixen el Rayo Vallecano, Girona i la Societat Esportiva Osca.Ara, El Sadar està a punt de ser novament de Primera Divisió, encara que potser mai no va deixar de ser-ho. Per al seu retorn, l'estadi de l'Osasuna ja ha aprovat el seu projecte de remodelació anomenat Muro Rojo. La proposta de reforma integral de l'estadi d'El Sadar d'OFS Arquitectos i VDR ha estat la guanyadora en la votació efectuada entre els socis del club amb el 45% dels vots, entre un total de cinc projectes que van ser presentats definitivament el mes d'octubre passat. Muro Rojo proposa una grada superposada de 40 graus d'inclinació per ampliar la capacitat de l'estadi d'El Sadar fins als 24.481 espectadors, així com una àmplia reforma al fons sud de l'estadi per convertir-lo en un “mur” per als seus aficionats, amb 1.340 seients a peu dret (rail seat). Muro Rojo és tancat, vertical, envoltant i confortable.EL SADAR ARRIBARÀ FINS ALS 24.481 ESPECTADORS AMB LA NOVA REMODELACIÓ DEL SEU ESTADI I MÉS PLACES PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDAEstima uns 1.358 metres quadrats de locals comercials a la planta baixa de l'estadi i una zona de 2.700 metres quadrats a la primera planta per a diferents usos. Amb aquesta nova "fortalesa", l'Osasuna i el seu nou "mur" pensen en les persones amb mobilitat reduïda, amb un total de 74 noves places i quatre nous ascensors que s'instal·laran a cadascuna de les cantonades del complex. Els socis i aficionats amb mobilitat reduïda també hi podran acudir acompanyats.
SOCIAL