Els millors consells per arribar content a final de mes
En el sisè capítol del nostre programa Economia Quotidiana analitzem quins són els errors i quins mecanismes seguir perquè les factures no t'ofeguin. Acaba el mes i toca pagar, la nòmina gairebé no ha arribat al teu compte bancari quan les diverses factures la deixen tremolant. T'has plantejat milions de vegades que començaràs a seguir un patró d'estalvi per aconseguir no sufocar-te liquidant factures. Tanmateix, la falta de constància i el poc control de les despeses fan que et quedis curt i hagis de recórrer a aquests petits estalvis. En aquest nou podcast et recomanarem uns truquets bàsics per aconseguir estalviar. Coneixes el repte de les 52 setmanes?, el mètode dels sobres?, el dels 365 dies? No pateixis més per no poder estalviar: gràcies a CaixaBank i el seu programa Economia Quotidiana, els teus finals de mes ja no seran tan difícils. Tindrem amb nosaltres a María Pilar Amela, experta en economia domèstica, fundadora del portal Ahorradoras.com i mare. Ella ens il·lustrarà sobre com ser econòmicament més eficients i no morir en l'intent. Sense més demora, a continuació tot el que necessites saber. Esperem que t'agradi.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb18zNzQ4ODc0OCUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfMzc0ODg3NDhfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
Vishing, cibercrim telefònic
«Li faré una oferta que no podrà rebutjar». Potser els mètodes han canviat des de l'època dels mafiosos de El padrí, però l'objectiu segueix sent el mateix: obtenir els teus diners de manera il·lícita. L'última moda del cibercrim és el vishing, combinació dels termes «veu» (en anglès voice) i phishing, és a dir, la pràctica de suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades. La diferència amb el segon mètode és el mitjà utilitzat pel vishing per als seus objectius delictius: la veu, tant a través de sistemes telefònics tradicionals com, en el cas més comú, mitjançant veu sobre IP. Sona el telèfon. El número que apareix a l'identificador correspon a la teva zona geogràfica, o potser fins i tot és un número conegut. Despenges el telèfon. A l'altra banda de la línia sona una veu robòtica que assegura que el teu compte bancari ha estat atacat i que, per protegir-lo, has de trucar al número que et faciliten. I cal fer-ho ràpid, perquè si no ho fas, t'arrisques, diu la veu robòtica, a perdre tots els teus diners. En canvi, asseguren que si els proporciones el teu número de compte o de targeta de crèdit et poden ajudar a impedir transaccions fraudulentes amb el teu compte. Aquesta és només una de les estratègies possibles que pot utilitzar el vishing per obtenir els teus diners. Altres possibilitats són reclamar impostos suposadament impagats, dir que has guanyat un premi o un concurs, oferir assistència tècnica per poder accedir al teu ordinador, simular trucar en nom d'algun organisme estatal o d'alguna associació benèfica... L'únic límit és la imaginació dels ciberdelinqüents.Així doncs, què podem fer? Algunes accions que, si bé no eliminen completament el risc de ser víctima del vishing, sí que el redueixen a la seva mínima expressió, són: No contestar trucades de números desconeguts: si qui truca és un estafador, respondre suposa obrir-li les portes, confirmar-li que el número està actiu i deixar-li la via lliure perquè torni a trucar. Si en canvi deixem que salti el contestador, serà més fàcil esbrinar si la trucada és fraudulenta o no. Si contestes, mai donis informació personal: els bancs i organismes oficials mai te la demanaran, perquè ja la tenen. Si et demanen les teves dades privades per telèfon, comença a sospitar. Utilitza una aplicació d'identificació de trucada: les nombroses opcions de veu sobre IP permeten crear molt fàcilment números falsos. Una bona opció seria baixar una aplicació específica d'identificació de trucada, com ara Truecaller, que bloqueja els números que ja s'han confirmat perillosos i permet afegir números nous a la seva base de dades. No obstant això, encara que la tinguem instal·lada, tampoc no ens n'hem de refiar al 100%: si ens truca un número desconegut, el més prudent sempre serà no respondre. I si som víctimes de l'smishing, és a dir, rebem SMS sospitosos, el que cal fer és fàcil: actuar exactament igual que en el cas del vishing. Finalment, si malgrat tot som víctimes d'algun d'aquests cibercrims, abans de recórrer a padrins sempre tenim la possibilitat de denunciar-ho a Internet.
INNOVACIÓ
“Ens agradaria que Extremadura es convertís en una regió productora de tecnologia”
José Milara, cofundador de Powertrack, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a Extremadura.“El nostre sistema de transmissió genera un augment d'autonomia en vehicles de combustió d'almenys un 15%, mentre que en els elèctrics redueix el consum energètic en un 8%.”Powertrack és una empresa extremenya que ha desenvolupat un nou sistema de transmissió, anomenat InfiTRAN, que millora l'eficiència dels vehicles híbrids i elèctrics. Aquest sistema també es pot aplicar a la producció d'energia eòlica. L'empresa ha estat guardonada en els Premis EmprenedorXXI. José Milara, el seu cofundador, espera que aquest reconeixement sigui l'empenta que Powertrack necessita per consolidar-se com una de les empreses tecnològiques més punteres del nostre país dins el sector de l'automoció. Què us va motivar a presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què us ha aportat com a empresa? Avui dia, el reconeixement que representa aquest premi a escala autonòmica ens ha aportat visibilitat i ha obert la possibilitat de tenir inversors i socis tecnològics. Com va sorgir la idea de crear el sistema InfiTRAN, patentar-lo internacionalment i fundar la vostra pròpia start-up? InfiTRAN té els seus orígens en una start-up prèvia, anomenada ECOCHE, que vaig fundar juntament amb Mario Fernández. L'objectiu d'aquesta empresa era trobar un model que ens permetés transformar vehicles de combustió en elèctrics. Més tard es va unir al projecte Ricardo Arrondo, que en aquell moment estava centrat en el disseny d'electrònica ECO. Després d'un temps treballant en el model de vehicle elèctric i en la transformació de vehicles de combustió a elèctrics 100%, vam veure que era molt més viable centrar-nos en un producte concret: la transmissió. Això ens permetria aconseguir el nostre objectiu, entrar en la mobilitat elèctrica i ser part del procés de transició dels vehicles amb motor de combustió als elèctrics, passant pels híbrids. Al cap i a la fi, InfiTRAN es pot fer servir en els diferents models i millora les prestacions per a cada cas concret. Què és el sistema InfiTRAN (sistema de transmissió de potència) i com funciona? InfiTRAN és un sistema de transmissió. Està basat en el model contínuament variable amb derivació de potència i en el mode de variador de politges amb corretja metàl·lica i relació de trens epicicloidals. El sistema InfiTRAN permet, amb una entrada de revolucions constants del motor, que es puguin obtenir a la sortida la velocitat i el parell necessaris en funció de les necessitats del vehicle. De quines parts consta el sistema i quines són les seves aplicacions pràctiques? InfiTRAN es compon de dues politges i diversos conjunts d'engranatges pensats perquè el motor, sigui del tipus que sigui, funcioni en la franja òptima de revolucions. És per això que hem centrat el nínxol de negoci en l'automoció. A més d'aquest sector, el nostre sistema de transmissió es pot fer servir en altres àrees, com per exemple en molins eòlics, cosa que permetrà millorar la seva eficiència en la producció d'energies renovables. Disposem d'un disseny que optimitza el seu funcionament i millora el rendiment del motor. En què consisteix la tecnologia CVP i quin paper juga dins el sistema InfiTRAN? CVP és l'acrònim de Potència Contínuament Variable, un valor que, unit als diferents trens d'engranatges, ens permet desenvolupar InfiTRAN. Com que és un sistema contínuament variable, permet que no hi hagi salts esgraonats en els canvis de velocitat i que els processos siguin fluids, amb la qual cosa s'eviten els pics de consum i tensió. Quin estalvi energètic suposa per a un vehicle utilitzar la vostra tecnologia? El nostre sistema genera un augment d'autonomia en vehicles de combustió d'un 15%, mentre que en els elèctrics redueix el consum energètic en un 8%. Els models de caixa de canvi manual, automàtica o CVT es caracteritzen per augmentar les revolucions per després baixar-les fins a un punt òptim. Totes les persones que han conduït un vehicle amb CVT o caixa de canvi automàtica han pogut comprovar que quan premen l'accelerador les revolucions augmenten ràpidament i quan arriben a la velocitat que volies, van baixant. Això, en els vehicles de combustió, genera un alt consum en els motors tèrmics i híbrids. En el cas dels vehicles 100% elèctrics, actualment no es fa servir la caixa de canvis. Això fa que quan trepitgem l'accelerador, el motor ens dona tot el parell. El que passa és que els cotxes elèctrics no estan endollats a la xarxa elèctrica i la seva energia s'emmagatzema en bateries. Per tant, si accelerem i no tenim el nostre CVP InfiTRAN, es genera desgast en el motor pels pics de tensió, un factor que provoca desgast en les bateries. Per tant, l'ús del CVP InfiTRAN garanteix l'estalvi de consum i la durabilitat del motor i les bateries. I per a una empresa del sector energètic? En el sector de la producció d'energia renovable, com per exemple l'energia eòlica, el nostre sistema garanteix que, encara que la velocitat del vent sigui baixa, la producció d'energia sigui constant. És a dir, gràcies a InfiTRAN, hi ha un augment en les prestacions de la producció d'energia elèctrica. Quins són els avantatges principals d'InfiTRAN? InfiTRAN proporciona una reducció dels requisits de parell i potència del motor i, per tant, de la seva mida, d'un 25%. Ofereix, també, un augment d'autonomia d'un 15% en vehicles de combustió i un 8% en vehicles elèctrics, gràcies al funcionament en l'àrea de màxima eficiència del motor. D'altra banda, el sistema simplifica l'electrònica de potència del vehicle i, a més a més, redueix els costos de fabricació, gràcies a la seva versatilitat i a la seva àgil implementació en el sistema de producció. Què diferencia InfiTRAN d'altres sistemes del mercat? Quina és la importància de la reversibilitat en el vostre producte? El sistema InfiTRAN, a diferència d'altres sistemes, obre un ampli ventall de possibilitats en diferents mercats. En l'automoció, per exemple, per a unes revolucions òptimes garanteix la variació de velocitat fins i tot en marxa enrere. Mentre que, en el cas de l'eòlica, a una entrada variable garanteix una sortida constant. En tots dos casos, el disseny mecànic i electrònic ens dona la millora de les prestacions en els dos sistemes i garanteix la seva eficiència i un millor funcionament. Penseu en la internacionalització? Desenvolupar aquest projecte té com a principi la internacionalització, bàsicament perquè InfiTRAN és un component que s'utilitza en tots els vehicles. Poder implementar-lo en un model i mostrar els seus avantatges ens obrirà el camí a la internacionalització en aquelles marques d'automoció que decideixin utilitzar el nostre producte en els seus vehicles. Aquest projecte ha de poder arribar als OEM (fabricants d'automòbils); és l'objectiu des del principi, per això la internacionalització és obligada. Parla'ns de la vostra nova planta pilot. Quants llocs de treball generarà? El primer any, que dedicarem a l'optimització del desenvolupament, la plantilla de l'empresa arribaria a unes dotze persones. A partir de l'optimització del disseny i l'inici de la industrialització, podríem arribar a vint-i-cinc persones, perquè ja començaríem la feina a la planta de fabricació. El nostre objectiu real és poder tenir una planta de desenvolupament continu, en què es crearien diferents plataformes de treball amb un creixement escalable. Possibles llocs de treball? Potser unes cent persones els propers deu anys. Quins són els esculls principals que heu superat per aconseguir assolir l'objectiu de crear la vostra pròpia empresa? Al principi, la part econòmica, l'obtenció de fons que ens permetessin desenvolupar el projecte. A més dels fons propis, hem hagut de recórrer a finançament per aconseguir el capital que ens permetés desenvolupar aquest projecte. Com a empresa extremenya, penseu que la vostra companyia es podria convertir en el dinamitzador econòmic d'una comunitat autònoma amb poques companyies centrades en el sector automobilístic? Sí, sempre pensem que seria un motor d'innovació i desenvolupament d'un nínxol de mercat que encara no s'ha desenvolupat a Extremadura, ni a Espanya en general. A causa de l'escassetat del suport econòmic rebut, estem desplaçant el nostre personal a la Universitat Politècnica de Madrid de forma provisional. També ens estem acostant a la Comunitat de Navarra, on hi ha el nostre soci, per poder aprofitar les seves instal·lacions. Només així podrem trobar possibles inversors i/o indústries paral·leles en què puguem trobar partners que ens permetin continuar creixent. On us veieu com a empresa d'aquí a deu anys? Llavors ja haurem desenvolupat la transmissió per a vehicles i esperem estar fabricant transmissions per a les marques OEM que apostin pel nostre sistema i tecnologia. Això ens haurà donat pulmó financer per desenvolupar noves aplicacions centrades en l'energia eòlica, que probablement podrem implantar aviat. Com veus l'emprenedoria a Espanya? Hi heu notat algun canvi aquests últims anys? A Espanya l'R+D s'entén d'una forma errònia. En aquest país es dona molt poc suport a la innovació, cosa que fa que depenguem d'altres països. Creiem que s'hauria d'apostar més per la innovació, igual que es fa amb altres sectors, com l'agrícola, per exemple. A Extremadura hi ha moviment, però crec que es continua apostant per la producció, no per la innovació i el desenvolupament de noves tecnologies. Sobretot en el nostre sector, pel que hem vist, el suport econòmic va a projectes productius ja consolidats, no a la creació de noves tecnologies que comportin un petit risc en capital/temps. Ens agradaria que la Comunitat d'Extremadura es convertís en una regió productora de tecnologia, així que des de la nostra empresa instem la Comunitat d'Extremadura a pensar que és possible avançar avui i ser al capdavant del canvi, no a la cua. Cal recordar que Extremadura està situada entre dos grans capitals, Madrid i Lisboa, un gran avantatge estratègic per a les empreses que no s'està aprofitant.
CORPORATIU
Com augmentar la teva seguretat en utilitzar xarxes wifi públiques
Encara que són molt fàcils d'utilitzar, les xarxes públiques poden ser un punt de vulnerabilitat que deixi exposades les nostres dades privades Són com oasis en el desert. Les xarxes wifi públiques ens ofereixen connexió en moments en què volem accedir a Internet i no podem. Per exemple, quan se'ns han acabat les dades en el nostre telèfon mòbil. També quan viatgem fora de la Unió Europea i no volem patir les conseqüències del roaming. Si volem baixar-nos algun arxiu voluminós o treballar fora de casa, respirem alleujats en comprovar que hi ha un wifi gratuït disponible. Viatjar a bord d'un tren per llocs sense cobertura i poder connectar-se també és motiu de celebració per a molts. Tenir disponible una connexió a Internet de manera gratuïta sempre és una alegria. Tanmateix, no tot són avantatges amb les xarxes wifi públiques o aquelles que detecta el nostre dispositiu i no requereixen una contrasenya per entrar. Precisament perquè són accessibles per a tot el món, són també un imant per a terceres persones interessades a accedir als dispositius que es connecten a aquests punts.La majoria de les xarxes wifi públiques no requereix una autenticació per poder-se utilitzar. Per aquest motiu, un hacker que utilitzi la mateixa xarxa que nosaltres per connectar-se podria accedir a la informació no xifrada que compartim o fins i tot a les dades emmagatzemades al nostre equip. En altres paraules, podria observar i comprendre sense traves el que fem des del nostre dispositiu. El tipus d'informació que es podria veure compromesa comprèn correus electrònics importants, informació financera i fins i tot les credencials que s'utilitzen per accedir a la xarxa d'una empresa. Això permet a qui la intercepta suplantar posteriorment la identitat del propietari per entrar en diferents sistemes. En qualsevol cas, el perill d'accedir a una xarxa wifi no segura no solament té a veure amb un possible robatori de dades. També exposa el dispositiu que connectem a rebre malware. Per exemple, Kaspersky explica que alguns crackers aconsegueixen piratejar el punt de connexió perquè es mostri a la pantalla una finestra d'actualització d'un programa conegut quan l'usuari s'està connectant. En fer clic a la finestra, el malware comença a funcionar.Significa això que hem de dir adeu a les xarxes wifi gratuïtes? En absolut. Per fortuna, hi ha algunes mesures que es poden adoptar per augmentar la seguretat en usar-les i reduir les possibilitats d'exposar dades o dispositius a les males intencions de tercers. Aquestes precaucions també s'han de prendre si intentem connectar-nos a una xarxa pública que requereixi una contrasenya per accedir-hi. Encara que té un grau més elevat de seguretat que una altra que no l'exigeixi, no deixa de ser un entorn de risc en el qual es connecten molts usuaris. Una de les maneres més segures d'utilitzar una xarxa wifi pública és fer-ho mitjançant una xarxa privada virtual o VPN. Bàsicament, consisteix a crear una xarxa local per connectar un dispositiu a un sistema que no està físicament present, com pot ser el cas d'un treballador que es vulgui connectar a la xarxa de la seva empresa de manera remota. Les xarxes VPN fins i tot permeten ocultar el lloc des del qual ens estem connectant. Normalment, els dispositius s'enllacen a un proveïdor d'internet i, des d'aquí, a un lloc web. En utilitzar una d'aquestes xarxes, la connexió des del proveïdor d'Internet s'adreçarà directament al servidor VPN i, des d'allà, partirà al seu destí a través d'una connexió que normalment estarà xifrada. A la pràctica, l'adreça IP del dispositiu serà la del servidor VPN, per la qual cosa amb caràcter general semblarà que s'està connectant des d'allà. I el més important de tot: la informació que comparteixi el dispositiu amb la seva xarxa estarà encriptada i, per tant, protegida davant de tercers. En resum, l'ús d'una xarxa VPN afegeix una capa extra de seguretat a la nostra connexió i és la millor opció que hi ha si hem d'accedir des d'una xarxa gratuïta a entorns amb informació sensible, com la xarxa de la nostra empresa o alguna aplicació financera. En qualsevol cas, aquest mètode no és infal·lible i convé utilitzar sempre connexions el més segures possibles per accedir a aquest tipus d'entorns.A més de la utilització d'una VPN, es poden adoptar altres mesures molt senzilles per augmentar la seguretat dels dispositius, especialment en les seves connexions a xarxes no segures. Una d'elles consisteix a indicar a l'equip que ens estem connectant a una xarxa pública, una opció disponible a Windows per alertar el sistema que no estem utilitzant una de la nostra total confiança. També convé comptar amb un antivirus actualitzat. Moltes d'aquestes aplicacions no només protegeixen els equips de malware, sinó que també detecten i bloquegen intents d'atac per part de tercers. Així mateix, és molt recomanable actualitzar els pedaços de seguretat que faciliten els fabricants del programa que utilitzem. Hi ha altres portes que convé tancar per mantenir fora de perill les nostres dades i dispositius. Una d'elles és la sincronització en segon pla d'agendes, calendari, descàrregues de correu electrònic i realització de còpies de seguretat. Almenys mentre estiguem connectats a una xarxa wifi no segura, el millor és aturar-la per evitar que altres hi interfereixin. Desactivar el sistema wifi dels dispositius quan es trobin lluny de les seves xarxes habituals és una altra precaució recomanable. S'ha de prendre en conjunt amb una altra: netejar la llista de punts d'accés memoritzats i deixar només els realment de confiança. La raó és senzilla. Tal com explica l'Oficina de Seguretat de l'Internauta, un atacant pot suplantar una xarxa wifi de la llista de preferits i aconseguir que el dispositiu s'hi connecti automàticament. Així, se situaria entre el punt de connexió i l'usuari. Sense saber-ho, aquest començaria a enviar-li informació sense cap mena de restriccions. La resta queda a la mercè de la imaginació del hacker i les seves intencions. El sentit comú sol ser el millor conseller a l'hora d'augmentar la nostra seguretat en un món que cada vegada està més connectat. Disposar de la informació adequada ens ajudarà, a més, a multiplicar-la.
INNOVACIÓ
Teniu una assignatura pendent, la jubilació
El cinquè capítol d'Economia Quotidiana ens acosta les claus més importants a seguir per a quan deixis de treballar i t'hagis de jubilar. La vida laboral s'acaba i, com a fruit de tota la feina feta, voldrem tenir la nostra pròpia jubilació amb una paga mensual. No podem descuidar el nostre futur i molt menys deixar-lo a les mans canviants de la gestió pública, però les dades ho demostren: la gran majoria de la població no fa plans a llarg termini quan es tracta d'estalviar. Tampoc no volem renyar ningú, però començar a estalviar en el moment adequat ens pot ajudar molt quan arribi el moment de deixar de treballar. En aquest nou podcast, respondrem a preguntes que qualsevol treballador s'ha fet alguna vegada, com «quines opcions complementàries tinc per a la meva jubilació?», «a quina edat recomanes començar a estalviar?», o «quin seria el millor consell a l'hora de triar el pla d'estalvi que millor s'adapti a mi?». De la mà de Jordi Martínez, respondrem a totes aquestes preguntes i afegirem molts consells útils perquè no et perdis en la teva aventura d'estalviar per a la teva jubilació. No pots esperar més? Doncs a continuació et donem totes les respostes.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb18zNzM2NjcxMSUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfMzczNjY3MTFfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
10 gestos que eviten la contaminació de les nostres platges
A Espanya hi ha un total de 5.978 quilòmetres de costa, platges i penya-segats que connecten l’immens mar amb els nostres pobles i ciutats. Les platges es consideren un bé comú que hem de respectar, ja que es podrien degradar i acabar desapareixent. Però, a més, són zones ideals per a l’oci: navegar, pescar, observar aus, jugar, nedar, caminar, fer esport, prendre el sol o relaxar-se són només algunes de les activitats recreatives que atreuen milers de visitants. I també constitueixen un recurs fonamental per al turisme, una de les activitats econòmiques principals del país.Aquest estiu onejarà la Bandera Blava en un total de 566 platges espanyoles. Aquesta insígnia, que atorga cada any la Fundació Europea d’Educació Ambiental, etiqueta les platges que compleixen uns criteris ambientals i d’instal·lacions. Des de la primera entrega de Banderes Blaves el 1987, Espanya ha repetit cada any al primer lloc del pòdium. Som líders mundials en la quantitat de platges que ofereixen informació sobre el litoral per afavorir l’educació ambiental de la societat. També tenen una aigua excel·lent, sense abocaments industrials o residuals, entre altres mesures relacionades amb la qualitat de l’aigua. I, finalment, les platges amb Bandera Blava tenen una gestió i un manteniment excel·lents de les instal·lacions, els serveis i la seguretat. No obstant això, el comportament dels usuaris de les platges no és sempre l’adequat. Les nostres accions són determinants perquè aquesta qualitat es mantingui i continuïn sent llocs cuidats i sense contaminar en què animals, plantes i persones convisquin amb respecte.Es pot gaudir d’un dia de platja respectant el medi ambient; només cal seguir aquesta guia amb 10 consells per no contaminar quan anem a la platja. 1. No tirar residus al mar ni deixar-los a la sorra. El que arriba a la nostra motxilla se n’ha de tornar a la nostra motxilla. Si no, s’ha de llençar dins dels cubells que l’Ajuntament hagi habilitat per a aquesta finalitat (no al costat, si estan plens). Les llaunes d’alumini, els envasos de vidre o les bosses i ampolles de plàstic són molt perjudicials per al medi ambient. Triguen anys a degradar-se i la quantitat que n’hi ha actualment al mar és un problema greu. Al Pacífic hi ha, a uns 2.000 quilòmetres al nord de Hawaii, una “illa de plàstic” o “illa d’escombraries” tan gran com la península Ibèrica i França. De fet, si no canviem el nostre comportament actual, el 2050 hi podria haver més tones de plàstic als oceans que no pas peixos. Un altre problema que està generant el plàstic llançat al mar és que els animals el confonen amb aliment i se’l mengen. Però el seu estómac no el digereix, i un cop ple de plàstics, no poden ingerir altres aliments, cosa que en provoca la mort per desnutrició. La gravetat d’aquest fenomen ha portat moltes entitats i institucions a promoure iniciatives de sensibilització i recollida de residus a les platges. Un exemple n’és el projecte LIBERA, unidos contra la basuraleza, de SEO/BirdLife, en aliança amb Ecoembes. 2. No tirar burilles. Els fumadors han de saber que les burilles embruten la costa i triguen entre 5 i 20 anys a desaparèixer de manera natural. A més, un filtre pot contaminar fins a 3 litres d’aigua de mar. La millor acció per respectar el medi ambient és evitar fumar durant les hores que es visita la platja. Però si no pot ser, és recomanable portar un cendrer o un envàs amb aigua per apagar bé les burilles i guardar-les. Un exemple de la importància d’aquest residu és la campanya Las orillas sin colillas, que han impulsat l’Ajuntament d’Estepona (Màlaga) i les guinguetes de la ciutat per canviar un got de burilles recollides de la platja per un refresc o una cervesa. 3. Utilitzar protectors solars biodegradables. La crema solar és imprescindible per protegir-nos dels raigs UVA, UVB i IR que emet el sol, però la majoria dels productes contaminen molt el mar pels seus components químics. Com a alternativa, hi ha bronzejadors ecològics que són biodegradables i, per això, no perjudiquen les espècies marines. 4. Portar tovalloles de cotó orgànic. Les tovalloles o teles que utilitzem per tombar-nos a prendre el sol o per assecar-nos després de banyar-nos han d’estar confeccionades amb materials naturals sense productes sintètics o químics tèxtils, com el cotó orgànic. Aquest teixit és molt més sostenible i menys contaminant, tant a la platja com en el nostre dia a dia. Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora. Es tracta de fibres de mida microscòpica que es troben al mar, en els sediments marins i a la sorra de la platja. 5. No utilitzar gel o xampú a les dutxes públiques. Potser, el més agradable d’una jornada de platja és fer-se una dutxa per treure’s la sorra i rentar-se els cabells i el cos, que han estat en remull a l’aigua salada i contaminada. Però no és tan urgent per no esperar-se a arribar a casa. L’ús de gel o xampú a les dutxes d’aigua dolça que instal·la l’Ajuntament a les platges és perjudicial perquè aquests productes químics es queden a la sorra, arriben al mar i alteren l’ecosistema natural. 6. No deixar menjar a la sorra. Encara que pugui semblar que ajudem a l’alimentació dels ocells, no és convenient deixar restes orgàniques a la platja, ja que es descomponen i atreuen mosques i insectes. A més, la calor farà que aquest menjar desprengui una olor desagradable. 7. Practicar activitats recreatives sostenibles. L’oci i l’esport que fem a la platja han de ser respectuosos amb el medi ambient. Bussejar, nedar, fer surf o navegar amb una barca de rem o pedals és molt més sostenible que conduir una moto aquàtica o una llanxa. Les embarcacions de motor embruten l’aigua i perjudiquen l’ecosistema marí amb la seva contaminació acústica. 8. Deixar les coses al seu lloc. No ens hem d’emportar a casa res de la platja o del mar, ja que tot forma part d’un ecosistema i té una funció. Deixarem on hàgim trobat els peixos, crancs, estrelles de mar, petxines, sorra… per mantenir l’equilibri i la salut del nostre litoral. 9. Sensibilitzar sobre la necessitat de no contaminar les platges. Una bona inversió per tenir un medi ambient sa en el futur és educar els més petits en un comportament respectuós amb la natura. La millor manera de mostrar a nens i nenes la importància de cuidar el medi ambient és que vegin que els més grans opten per aquestes accions menys contaminants. També se’ls pot ensenyar explicant-los cadascun d’aquests gestos. 10. Participar activament en la cura del medi ambient. Una altra possibilitat per millorar les nostres platges i evitar la contaminació és donar suport a les entitats que treballen a favor dels oceans, participar en les campanyes de recollida de residus de les platges i conscienciar a tothom. La contaminació del mar i de la natura del litoral és una realitat que no podem passar per alt, pel futur de les nostres platges i la seva fauna i flora. Són només una desena de gestos per no contaminar a la platja. Són senzills i fàcils de dur a terme, però no per això menys importants o efectius.
SOCIAL
Repte 8: descobrir l’espectacularitat de l’esport paralímpic
Quan falta un any per a les paraolimpíades de Tòquio 2020, els inconformistes de l'esport es preparen per afrontar un dels reptes més importants de la seva trajectòria esportiva. I mentre aquests esportistes d'elit intenten superar les seves metes, CaixaBank continua donant-los veu i posant cara a les seves històries a través del seu programa de reptes 20 per als 20. 20 reptes en un compte enrere fins a la gran cita paralímpica, amb què es pretén donar visibilitat a la realitat de l'esport adaptat i els seus protagonistes. Ja els coneixes? Et convidem repassar les històries d'aquests esportistes que no coneixen límit: Loida Zabala: campiona d'halterofília paralímpica i portaveu dels esportistes a l'inici de la campanya #inconformistasdeldeporte, comparteix la seva història i el que va ser el seu màxim repte durant la seva carrera aquí. Mari Carmen Paredes (Marató): protagonista del repte 3 i exemple de com un obstacle pot esdevenir el punt de partida d'una carrera plena d'èxits. La seva història, juntament amb la del seu marit Lorenzo Sánchez, parla de superació i energia inconformista en primera persona. Núria Marques (natació) i Jordi Morales (tennis de taula): juntament amb un grup de nens i nenes d'entre 5 i 12 anys, ens van explicar sense tabús com es viu la discapacitat en el dia a dia i com és ser un esportista d'elit paralímpic. Amb Toni Ponce (natació), Gerard Descarrega (natació), Sarai Gascón (natació) i Michelle Alonso (atletisme) descobrim tot el que hi ha al darrere dels èxits paralímpics. Els testimonis d'aquests medallistes ens expliquen com enfrontar-nos a les nostres barreres mentals per assolir qualsevol èxit esportiu. En el repte 6 va arribar el moment d'anar més enllà i donar les gràcies als qui sempre hi són, aquelles persones que lluiten al costat dels inconformistes de l'esport per aconseguir que les seves metes siguin assolibles. Jon Santacana i Miguel Galindo van revelar com una amistat entre esportista i guia és, de vegades, la clau de l'èxit. Mentrestant, Sara Revuelta (bàsquet en cadira de rodes) feia història amb la resta d'equip de la selecció femenina i es classificava per primera vegada des de 1990 per a les paraolimpíades. L'equip de bàsquet adaptat de Binissalem compartia amb els infants i joves del 3x3 Plaça CaixaBank l'experiència de jugar en una cadira de rodes en el repte 7.
SOCIAL
“Disposar d’un dron subaquàtic permet fer inspeccions que abans podien ser molt perilloses.”
Entrevista a Roy Petter Dyrdahl Torgersen, CEO de Nido Robotics, empresa guanyadora dels Premis EmprendedorXXI a Múrcia.“Els vehicles submarins que se solen utilitzar en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per fer-los servir, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros.”Nido Robotics va néixer el 2016 després que el seu CEO, Roy Petter Dyrdahl Torgersen, tornés d'una complicada expedició de rescat a Papua Nova Guinea. D'aquesta experiència va germinar la idea de crear vehicles submarins teledirigits (ROV) assequibles, lleugers i fàcils de fer servir, que ajudessin els bussos en operacions de rescat en zones de difícil accés, profunditat i visibilitat. Des de llavors, l'empresa ha crescut i les solucions que ofereix s'han multiplicat exponencialment. El seu sistema de ROV és intuïtiu i adaptable a les necessitats de qualsevol companyia que el sol·liciti. Amb una visió de negoci global, Nido Robotics desembarcarà aviat a Amèrica Llatina, on obrirà la seva primera filial a Xile per consolidar la seva expansió internacional. L'empresa ha estat guardonada recentment amb un dels Premis EmprendedorXXI.Com ha estat l'experiència de presentar-vos als Premis Emprenedor XXI i què us ha aportat com a empresa? Ha estat una experiència molt enriquidora i, sobretot, emocionant, en saber que competim amb algunes de les empreses més punteres de l'àmbit regional i ara de l'àmbit nacional. És un repte més al qual ens enfrontem i del qual ens sentim molt orgullosos. La idea de fer servir ROV per a tasques subaquàtiques va néixer durant una expedició de rescat de l'avió SS Dakota ─desaparegut a Papua Nova Guinea durant la Segona Guerra Mundial─, el 2012. Quina relació té aquella expedició amb el naixement de Niu Robotics? Efectivament, la llavor de Nido Robotics va sorgir durant la cerca de l'avió Dakota, l'expedició de la qual va tenir lloc l'any 2012 en aigües de Papua Nova Guinea. Vaig participar en aquella expedició, i em vaig sentir frustrat per les dificultats i la ineficiència de bussejar en aigües amb una visibilitat molt canviant. Durant els descansos, parlava amb la resta de l'equip de com de fantàstic seria tenir un ROV com els que hi havia al vaixell en què treballava habitualment. Però aquest tipus de vehicles submarins teledirigits requerien una logística i un capital fora de l'abast de l'equip de rescat del Dakota. Quan vaig tornar, em vaig dedicar a cercar opcions al mercat, sense trobar res que encaixés amb la meva butxaca. Més endavant, el 2015, vaig anar a passar un mes en una empresa de San Francisco. La companyia havia llançat un producte al mercat que s'assemblava a allò que jo volia tenir, així que vaig tornar amb un acord de distribució sota el braç. Però, després, ens vam adonar que el producte no responia a les necessitats reals dels clients amb què parlàvem. Al final, vaig decidir que havíem de cercar una solució pròpia, per la qual cosa, el 2016, vaig decidir crear Nido. Per què, històricament, s'ha fet servir tan poc aquest tipus de robòtica per a activitats submarines? Principalment, perquè no existien ROV de mida reduïda i baix cost. Els vehicles submarins que se solen fer servir en l'àmbit industrial requereixen entre 4 i 8 persones per manejar-los, tenen una mida i pes enorme i el seu preu supera el mig milió d'euros. Tot això ha portat al fet que sigui complicat estendre'n l'ús, fins que han aparegut altres opcions, com la que oferim a Nido Robotics. Com heu aconseguit reduir els costos en materials i equip humà per fer aquesta tecnologia més accessible a les empreses? No només dissenyem els nostres productes, sinó que també els fabriquem. No obstant això, algunes peces i components els comprem (com motors, per exemple) perquè és molt més rendible i lògic; no val la pena dedicar temps a fabricar una cosa que ja existeix. A més, disposem d'un model de vehicle que es pot vendre desmuntat (si així ho sol·licita el comprador) i ell mateix pot acoblar-lo. Tot això ens ajuda a reduir costos i, per tant, ens permet tenir una oferta adaptada a tota mena de butxaques. Quines són les innovacions que ofereixen els vostres drons subaquàtics respecte d'altres models que ja existeixen? Els nostres ROV tenen unes característiques molt concretes que els diferencien dels altres que hi ha al mercat: fàcils de manejar, la mida reduïda i baix pes, la qualitat de les imatges, la versatilitat i el preu. Els vehicles fabricats per Nido Robotics es controlen a través d'un comandament, molt semblant al d'una videoconsola, de manera que el seu ús sigui molt intuïtiu per a tota mena d'usuaris. Fins i tot hem vist nens de 6 o 7 anys que, en pocs minuts, s'han convertit en pilots de ROV fenomenals. Fins a dia d'avui, la majoria de ROV que hi havia al mercat eren molt grans i pesats, cosa que en dificultava el transport i, en general, en feia molt complicat l'ús. Actualment tenim dos models al mercat, el Sibiu Nano, de 5 kg, i el Sibiu Pro, de 15 kg.Quins beneficis té l'ús d'aquests dispositius? Solem dir que el benefici més gran és per a les persones. Allà on no calgui submergir una persona, sempre estarem cuidant una vida. El treball submarí sempre té certs riscos per al bus, que es poden evitar. Això no vol dir que els bussos desapareguin o que els pugui substituir un dron, ni de bon tros. Disposar d'un ROV et permet fer inspeccions que realment poden ser molt perilloses, o fins i tot arribar a llocs on una persona correria perill, sense la necessitat que així sigui. D'altra banda, els vehicles submarins teledirigits assoleixen grans profunditats, molt més enllà del que arribaria una persona. En concret, el nostre Sibiu Nano pot arribar als 100 metres i el Sibiu Pro, fins als 300. A més, són molt útils per a qualsevol persona que treballi al mar: científics, serveis de seguretat, ports, etc. Quina utilitat poden tenir els vostres drones subaquàtics de control remot en operacions de rescat? Com poden ajudar a salvar vides? La mida i el pes reduïts del Sibiu Nano permet introduir-lo en espais on abans no s'arribava. Així mateix, el fet que incorpori càmeres i altres eines i que es pugui submergir fins a 100 metres, permet arribar a zones on una persona no podria o estaria posant la seva vida en perill. Per exemple, a l'interior d'un pou, com va succeir fa unes setmanes durant les tasques de cerca d'un desaparegut a Sierra Espuña. Participem de manera voluntària en les tasques de cerca d'un noi que es creia que podia haver caigut en un pou de neu. Per desgràcia, no el vam trobar en cap dels pous inspeccionats i segueix desaparegut. Com funcionen els vostres drones? Els nostres productes es caracteritzen per ser molt fácils de fer servir gràcies a un nou sistema intuïtiu que permet dirigir els vehicles des de la superfície, i visualitzar-ne la feina a través d'una pantalla. Els sensors instal·lats en els nostres ROV permeten recollir dades i mostrar-les en temps real, com per exemple la profunditat de la zona o la temperatura. Què és el sistema “envirosense”? “Envirosense” és un sistema que desenvolupem a petició d'un dels nostres clients, un centre de recerca científica que necessitava recopilar algunes dades extra, a més de les que ofereix el Sibiu per defecte. Vam crear aquest sistema que recull informació específica sobre el PH de l'aigua i fa que les dades arribin de manera automàtica a l'ordinador que està connectat al vehicle. En general, el més interessant de tots els nostres productes és que es poden personalitzar segons les necessitats del client. Quines són les vostres expectatives de creixement? El nostre principal objectiu és seguir democratitzant l'accés a la tecnologia submarina. Aquest any obrirem una filial a Xile, un mercat molt important per a la indústria salmonera que hi ha al sud del país. La nova filial serà el nostre concentrador logístic a l'Amèrica Llatina. A més, desenvoluparem la xarxa de partners en l'àmbit internacional, i esperem treure diversos productes nous. La nostra visió o “Big Hairy Audacious Goal” (BHAG) a mitjà termini és convertir l'empresa en líder mundial de la robòtica submarina i entrar en altres camps de la robòtica. Com veieu el futur de la robòtica submarina? La robòtica subaquàtica existeix des dels anys 60, encara que històricament només ha estat a l'abast de sectors molt específics, com el militar o l'energètic, i d'unes poques persones privilegiades com James Cameron. Durant les darreres dècades, han aparegut alguns fabricants de mini i micro-ROV, que és el nostre nínxol actual, però encara eren massa costosos per a la immensa majoria d'empreses. A Espanya no hi ha cap fabricant que desenvolupi aquest tipus de productes i, a Europa, només n'hi ha un a Noruega i la seva orientació és més B2C. La principal competència ve dels Estats Units i el Canadà però, en general, és un sector força atomitzat i molt tradicional. En l'àmbit de producte, estem convençuts que tenim l'oferta més versàtil i accessible en el mercat global, el millor “price-performance ratio”. Què va ser el que et va empènyer a emprendre i què t'ha aportat? Sempre he estat una persona emprenedora, molt inquieta. Sempre m'ha agradat aprendre, de fet ho segueixo fent cada dia. Nido Robotics no ha estat res més que el resultat de portar a la pràctica les meves inquietuds. Hi ha qui somia a tenir una feina fixa i unes rutines diàries que li permetin tenir una vida tranquil·la. A mi m'agrada l'emoció de saber que cada dia serà diferent i m'apassiona enfrontar-me a reptes i poder superar-los. Encara que no crec que faci res de diferent d'altres emprenedors, sí que puc dir que en gaudeixo molt.
CORPORATIU
Què és el tethering o com aprofitar al màxim la teva connexió 4G
Els telèfons mòbils disposen d'una funció que els permet convertir-se en punts d'accés a internet per a tota mena de dispositius.Imagina que ets de viatge per treball i que el mitjà de transport que has escollit –bus o tren, per exemple– no disposa de connexió Wi-Fi o la que proporciona és lenta i funciona molt malament. Tanmateix, tu necessites treballar amb l'ordinador portàtil i deixar enviats aquests correus que no poden esperar. Com ho fas? La solució és fer servir el tethering, un terme anglosaxó que fa referència a la capacitat del nostre telèfon mòbil per compartir la seva xarxa de dades amb altres dispositius. Vegem com funciona aquesta opció, desconeguda per a molts usuaris i un autèntic salvavides en moments de necessitat.Quan fem tethering amb el mòbil en realitat estem convertint el dispositiu en un punt d'accés a internet, una espècie d'encaminador improvisat a què es poden connectar tota mena de terminals, des d'altres telèfons fins a ordinadors portàtils. En concret, hi ha tres tipus de tethering que podem fer a través del mòbil: connexió per Bluetooth, connexió per USB i connexió Wi-Fi; és precisament aquesta última la més útil i senzilla de fer, per la qual cosa ens centrarem en ella per explicar com activar-la.Dèiem que l'opció de connexió Wi-Fi és la més senzilla de fer, ja que no requereix instal·lar cap aplicació ni dur amb nosaltres cable USB. En el cas dels telèfons amb el sistema operatiu Android, l'única cosa que cal fer és entrar al menú d'ajustaments i, en l'apartat de xarxes o connexions, cercar l'opció denominada «zona Wi-Fi/compartir connexió». Dit i fet, és així de senzill, però cal anar amb compte, perquè pot ser que diferents versions d'Android denominin d'una manera diferent aquesta opció. Tanmateix, l'habitual és que sempre es trobi en l'apartat de connexions de xarxa. Si el teu telèfon mòbil és un iPhone, l'opció de tethering es troba també a la zona d'ajustaments i es denomina «Compartir internet». Per cert, no cerquis al telèfon la paraula tethering perquè no la trobaràs, per ser un terme més tècnic que comercial o per a usuaris.A l'hora de convertir el nostre telèfon en un punt d'accés a internet hem de recordar que qualsevol dispositiu aliè s'hi podrà connectar, utilitzant dades, i per aquest motiu és imprescindible establir una contrasenya per protegir l'accés. Habitualment els dispositius tenen una contrasenya genèrica del tipus «1234», per la qual cosa és molt recomanable canviar-la la primera vegada que la utilitzem. Encara que, en realitat, la mesura de seguretat més important que has de recordar a l'hora d'utilitzar el tethering al mòbil és vigilar el consum de dades; navegar per internet o veure vídeos en un portàtil mentre estem connectats a través del 4G del mòbil pot consumir ràpidament la nostra tarifa de dades, ja que les pàgines que visitem no estaran optimitzades per a mòbil.
INNOVACIÓ