20 Gener, 2020

L’‘smartphone’ del futur seràs tu

Tot va començar amb un aparell que ens permetia parlar amb qualsevol persona en qualsevol lloc. Els telèfons mòbils, populars a partir dels anys 90, van multiplicar la nostra capacitat de comunicació. A poc a poc, aquests terminals van anar augmentant les seves funcions fins a convertir-se en 'smartphones'. Gràcies a la seva connexió a internet, vam passar a tenir el món sencer al palmell de la mà. Compres, operacions bancàries, consultes, entreteniment… els smartphones estan tan integrats en el nostre dia a dia que, a aquestes alçades, prescindir-ne ens resultaria complicat. L’‘smartphone’ és l'exemple perfecte de com, de mica en mica, la tecnologia s'ha anat apropant cada cop més al cos per augmentar les nostres capacitats. Ens hem convertit en éssers hiperconnectats gràcies a aquests dispositius que duem sempre al damunt i a les seves aplicacions. Avui som capaços d'esbrinar, en qüestió de segons, quina cançó sona o quan arribarà el pròxim autobús, coses impensables no fa gaire temps. Tanmateix, la capacitat que té la tecnologia per ampliar les nostres habilitats no es quedarà en un dispositiu amb un munt d'apps instal·lades. La idea és que l’‘smartphone’ del futur estigui tan integrat amb nosaltres que ni tan sols l'hàgim de sostenir a la mà. De fet, la idea és que l’‘smartphone’ del futur siguem nosaltres mateixos.Encara ens queda un bon tros per arribar a aquest punt. Tanmateix, la tecnologia ja es va apropant cada cop més al nostre cos. Començant per l''smartphone', al qual ja han començat a sortir perifèrics que ens posem. Aquest és el cas dels 'wearables' o tecnologia portable. Quan sentim aquest terme, normalment pensem en els rellotges intel·ligents o en les polseres capaces de monitorar la nostra activitat i enviar les dades a l''smartphone'. Tanmateix, el concepte de 'wearable' arriba cada dia a una cota nova. Això s'aprecia fàcilment al CES de Las Vegas, la fira tecnològica més important del món, on aquests dispositius guanyen més protagonisme any rere any. Al CES 2020 s'ha presentat un 'wearable' que promet ajudar-nos a entrenar el cervell per dormir millor. Es tracta d'una diadema amb elèctrodes capaç de mesurar l'activitat cerebral mitjançant tecnologia d'encefalograma. Per fer-ho, només cal utilitzar-la 20 minuts tres dies a la setmana, a qualsevol hora del dia. Una aplicació rep la informació i cerca com millorar les ones cerebrals relacionades amb el son. A partir d'aquí, l''smartphone' proposa una sèrie d'exercicis personalitzats per activar aquestes mateixes ones de manera natural i millorar la qualitat del son. Res a veure amb el mètode clàssic de comptar ovelles. També s'han presentat auriculars que ens permeten mantenir converses en diversos idiomes perquè ells solets s'encarreguen d'escoltar i traduir en temps real. I ja es preparen 'wearables' capaços d'aconseguir que una persona de 70 anys tingui una memòria similar a la d'un jove de 20. Més enllà d'un ús personal, 'smartphones' i 'wearables' tenen la capacitat de transformar fins i tot el nostre paper a la societat. Així, ja s'utilitzen les dades que recull el mòbil mentre conduïm per alertar altres conductors sobre la presència d'embussos. És un primer pas cap al que serà la propera ciutat connectada, en què vianants, ciclistes, vehicles i fins i tot infraestructures intercanviaran dades per optimitzar la mobilitat. Això vol dir que ens convertirem en nodes d'informació gràcies als nostres 'smartphones' i 'wearables', i ho farem sense adonar-nos-en.L'objectiu que persegueixen tots aquests avenços tecnològics és el d'aconseguir millorar les nostres vides. Una missió que compliran millor com més a prop els tinguem: a més integració, més transparent ens resultarà fer-los servir. De fet, tot apunta que, en el futur, s'esborraran cada vegada més les barreres que separen la tecnologia del cos humà perquè ambdós s'acabin fonent. Aquesta tendència es pot observar fàcilment en l'evolució dels dispositius que s'utilitzen per mesurar i analitzar les constants biològiques, i com s'apropen cada vegada més a nosaltres. Passarem de vestir-los a integrar-los directament a la pell. El desenvolupament de dispositius com les polseres d'activitat o els pulsòmetres ha donat pas al de la roba intel·ligent, capaç de monitorar la freqüència cardíaca, la respiració, els passos o la intensitat de l'activitat. Un paper que assumiran aviat els tatuatges electrònics: ja s'han desenvolupat dispositius amb tintes biosensibles que canvien de color en funció del nostre nivell de glucosa, sodi o pH.El següent pas en aquest sentit consisteix a traspassar la barrera de la pell perquè la tecnologia passi a formar part del nostre organisme. Ja no necessitarem ulleres especials i pantalles per veure la realitat augmentada o un 'smartphone' per obrir el cotxe. Aquesta és la filosofia darrere del 'biohacking', un moviment que aposta per integrar dispositius al cos humà per potenciar-ne les capacitats físiques i mentals. Ja tenim alguns exemples del que es pot aconseguir: l'implant d'un microxip a la retina va aconseguir retornar la vista a tres persones cegues fa una dècada. A més, un artista britànic és capaç de sentir els colors gràcies a una antena que porta connectada al cervell, i el seu país ja l'ha reconegut legalment com a cíborg. De cara al futur, el 'biohacking' ja cerca com aconseguir que hi hagi humans capaços de veure-hi en la foscor o d'emmagatzemar quantitats d'informació inimaginables gràcies a l'ús de xips, sensors i antenes. Tanmateix, el camí perquè tots ens convertim en superhumans gràcies a la tecnologia encara haurà de superar algunes etapes importants, com les relacionades amb l'ètica i la regulació que afecten el 'biohacking'. Fins que arribi aquest dia, els dispositius que ens faciliten la vida es van aproximant a poc a poc a nosaltres per augmentar les nostres capacitats. Qui sap? Potser les trucades del futur no seran telefòniques, sinó telepàtiques, simplement perquè ens haurem convertit en el nostre propi telèfon.

INNOVACIÓ
17 Gener, 2020

Què és la computació quàntica?

És probable que hagi vist la notícia que hi ha grans empreses tecnològiques, com IBM, Microsoft o Google, que estan treballant discretament en una cosa anomenada computació quàntica, un de tants conceptes que prometen canviar el futur. També és probable que no hagi passat del titular de la notícia, perquè no creu que això de moment l'afecti. Però, sap en què consisteix la computació quàntica? A principis del segle XX, l'estudi de certs fenòmens físics que encara no s'entenien del tot va donar lloc a una nova teoria física, la mecànica quàntica, una teoria que explica el funcionament del món microscòpic, és a dir, les molècules, els àtoms i els electrons. Gràcies a la mecànica quàntica, s'ha aconseguit entendre aquests fenòmens inexplicats i veure que la realitat subatòmica funciona de manera totalment contraintuïtiva i que en el món microscòpic passen coses que no tenen lloc en el món macroscòpic. Entre les propietats quàntiques descobertes hi ha la superposició quàntica (és a dir, que una partícula es pot trobar en diferents estats alhora), l'entrellaçament quàntic (dues partícules separades poden estar correlacionades) i el teletransport quàntic (l'ús de l'entrellaçament quàntic per enviar informació d'un lloc a un altre sense necessitat de viatjar a través d'aquest). Doncs bé, la computació quàntica vindria a ser l'aplicació d'aquestes propietats del món microscòpic a la informàtica. En la informàtica clàssica, la unitat d'informació és el bit, que només té dos estats possibles: 0 i 1. Si s'ajunten n bits, es poden representar números i operar-hi, però amb certes limitacions: només es poden representar fins a 2^n estats diferents. I si es volen canviar x bits, estem obligats a fer almenys x operacions sobre ells, ja que no es poden canviar per art de màgia sense tocar-los. En canvi, el que permeten la superposició i l'entrellaçament és reduir aquestes limitacions: amb la superposició podrem emmagatzemar molts més que només 2^n estats amb n bits quàntics (anomenats qubits) i amb l'entrellaçament es mantenen fixes certes relacions entre qubits, de manera que les operacions en un qubit afecten forçosament la resta. Dit d'una altra manera: un qubit no val només 0 o 1, com un bit normal, sinó que pot ser, per exemple, un 0 en un 80% i un 1 en un 20%. Què implica això? Com que un qubit és capaç de processar molta més informació que un bit, la velocitat de processament s'incrementa exponencialment respecte a la informàtica clàssica i, per tant, tasques per a les quals un ordinador clàssic trigaria anys, amb la computació quàntica es poden resoldre en qüestió de segons. Una altra característica és que en un processador quàntic no calen monitors, discos durs ni cap mena de maquinari tal com el coneixem avui dia: tot té lloc en una unitat de processament absolutament aïllada, per la qual cosa els ordinadors quàntics són les eines perfectes per treballar amb informació xifrada.CaixaBank ha fet les primeres proves reals amb un ordinador quàntic per estudiar aplicacions d'aquesta tecnologia a l'activitat financera, concretament en les àrees d'anàlisi de risc. Els projectes s'han dut a terme amb el Framework Opensource Qiskit d'IBM, una infraestructura que inclou un simulador i un ordinador quàntic de 16 qubits. L'objectiu d'aquesta fase ha estat validar la capacitat de la computació quàntica per millorar processos. Actualment, en el sector financer hi ha tasques que requereixen grans recursos computacionals i que, amb l'aplicació de la computació quàntica, es podran fer de forma molt més ràpida. Exactament el que CaixaBank ha volgut provar amb els projectes desenvolupats.

INNOVACIÓ
08 Gener, 2020

Segon Dividend Digital: arriba l’hora de resintonitzar la TDT

El 5G reclama el seu espai. Literalment. Les freqüències de la TDT actuals hauran de deixar espai per a aquesta tecnologia de xarxa sense fil abans del juny del 2020, segons marca la directiva europea. Això vol dir que els pròxims mesos a alguns de nosaltres ens tocarà resintonitzar els nostres televisors. Aquest canvi no és nou: el 2015, la introducció dels serveis de 4G ja va suposar una retallada en la freqüència de la TDT, que va haver d'alliberar la banda dels 800 MHz. Ara, el 5G –que es desplegarà el 2020– necessita espai en la banda dels 700 MHz, que fins ara ocupava la televisió digital. Ha arribat el Segon Dividend Digital.El canvi de freqüències no obligarà a canviar de receptor de televisió o d'antena. Segons les característiques de la nostra llar o la localitat on residim, caldrà resintonitzar els canals de manera diferent. Si vivim en una casa unifamiliar, segurament tindrem antena pròpia i amplificador de banda ampla, i només caldrà tornar a sintonitzar la TDT a través del televisor, que detectarà automàticament les noves freqüències dels canals. Si, en canvi, vivim en un bloc de pisos o apartaments amb antena col·lectiva i centraleta programable o amplificador monocanal, caldrà que una empresa instal·ladora autoritzada faci el canvi. El preu d'aquest servei varia segons l'empresa, per la qual cosa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana comparar preus abans de decidir. En qualsevol cas, el Consell de Ministres va aprovar el passat 21 de juny un reial decret per a la concessió de subvencions per valor de 150 milions d'euros per a les comunitats de propietaris. Segons la infraestructura instal·lada a l'edifici, l'ajuda oscil·laria entre els 104,3 i els 677,95 euros. Per rebre la subvenció, cal presentar una sol·licitud a través del web del Ministeri d'Economia i Empresa.Durant els pròxims sis mesos, molts canals emetran en simultani –simulcast– en les freqüències nova i antiga, fins a la seva desconnexió permanent el juny. La “reantenització” no ha començat alhora a totes les zones d'Espanya, ni és necessària a totes. A les províncies de Barcelona, Astúries, la Corunya, l'illa de Menorca, part de Toledo i part de Múrcia no s'haurà de fer cap canvi. A la Comunitat Valenciana, el País Basc, Lugo, bona part d'Aragó i algunes zones d'Andalusia i les dues Castelles, el procés va començar el passat 18 de setembre. A la Costa del Sol i al golf d'Almeria va començar el 30 de setembre. A bona part de Catalunya, Madrid i Cantàbria, el passat 14 de novembre. I a la resta d'Espanya, el procés tindrà lloc durant el primer trimestre del 2020. Sigui com sigui, val més avançar-se que esperar a l'últim moment per resintonitzar la televisió. El procés és fàcil; no obstant això, el Govern ha posat a disposició dels ciutadans dos telèfons per consultar possibles dubtes: el 901 20 10 04 i el 910 88 98 79. També es pot consultar la llista d'instal·ladors autoritzats i registrats, i sol·licitar ajudes amb facilitat. No hi ha excusa per no adaptar la TDT i deixar espai al 5G abans del juny.

INNOVACIÓ
31 Desembre, 2019

Repte 12: convertir-se per un dia en un dels inconformistes de l’esport

En el seu camí cap a la gran cita paralímpica, CaixaBank segueix sumant reptes en el seu programa 20 per als 20, emmarcat dins la campanya #InconformistesdelEsport i que té com a objectiu donar visibilitat a l'esport paralímpic i als seus esportistes. Aquest nou repte, el dotzè de la llista, va aplegar sobre el terreny de joc la Selecció Espanyola 8 vegades campiona d'Europa de futbol per a invidents i un grup d'empleats de CaixaBank amb l'objectiu de compartir una experiència esportiva sense precedents: posar-se a la pell dels inconformistes de l'esport. Els empleats de l'entitat, guiats pels campions de l'últim mundial de futbol per a invidents, es van enfrontar a un entrenament molt particular, en què, amb els ulls embenats, van descobrir la dificultat que suposa aquest esport d'equip quan s'anul·la el sentit de la vista. “Els veus jugar (es refereixen als jugadors de la selecció paralímpica) o tirar un penal i sembla fàcil, però quan t'hi poses tu sense veure-hi és realment molt complicat. No tens referències i per a mi és increïble el que fan”, comentava Marcos Parra, un dels empleats de CaixaBank després de l'experiència. “Hom pren consciència de l'esforç que ha de suposar viure sense veure-hi cada dia, però també competir... És que no veus res, et poses tan nerviós que tampoc no hi sents, et xoques, no saps on ets, si a prop del córner o de la porteria, ni on és la pilota”, afegia Manuel Batanero.Tots els empleats van coincidir que la iniciativa és positiva, ja que no només els va servir per conèixer millor la dificultat d'aquest esport i valorar el treball d'aquests professionals, sinó que també els va conscienciar de la invisibilitat de la tasca de molts esportistes d'elit que aconsegueixen objectius que no estan a l'abast de qualsevol. Fet que suposa un repte aconseguit per part de CaixaBank, que amb activitats com la d'aquest dia intenta valorar el treball fet pels esportistes d'elit i elevar la percepció de l'esport paralímpic.

CORPORATIU
30 Desembre, 2019

Smishing, l’enemic impredictible en la missatgeria instantània

L'SPIM (acrònim d’Spam over Instant Messaging) és un missatge no desitjat amb finalitat comercial, normalment maliciosa, que es distribueix a través d'aplicacions de missatgeria instantània, SMS o missatges privats en pàgines web. SPAM i SPIM són molt similars, l'única diferència entre els dos és el mitjà pel qual rebem aquest missatge fraudulent. L'enviament d'SPIM es coneix amb el terme d'smishing, que prové de la unió d'SMS i phishing, una pràctica que engloba tots els fraus que es duen a terme mitjançant sistemes de missatgeria instantània. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies i els avenços en la comunicació interpersonal, s'obren noves vies de cibercrim de les quals hem d'estar informats. Termes com phishing o vishing estan a l'ordre del dia pel que fa a ciberatacs. A aquests dos últims, s'hi suma el no tan conegut smishing. Quina característica comuna comparteixen aquests ciberatacs? La suplantació d'identitat.Els ciberdelinqüents, mitjançant programes informàtics automatitzats, rastregen l'agenda d'adreces de l'usuari de les aplicacions de missatgeria instantània. Un cop aconseguida la llista de contactes, el ciberdelinqüent envia un missatge a l'usuari que, depenent de l'aplicació utilitzada, apareixerà en forma de finestra emergent o de text en una conversa. Aquests missatges solen incloure un enllaç a una pàgina web o document, generalment de caràcter fraudulent. L'objectiu és aconseguir que l'usuari faci clic a l'enllaç adjunt al missatge enviat, la qual cosa dona lloc a la descàrrega de malware, que li permetrà accedir al compte i al dispositiu de l'usuari. A diferència de l'SPAM, que podem identificar abans d'obrir-lo i eliminar-lo sense riscos, l'enviament d'SPIM ens pot fer caure en la trampa, ja que apareix durant la conversa amb algun familiar o amic, i aconseguir que fem clic sobre l'enllaç per error en pensar que procedeix de la persona amb la qual conversem.Encara que tots correm el risc de rebre un missatge fraudulent, hi ha una sèrie de recomanacions que podem seguir per detectar si ens trobem davant d'un ciberatac d'smishing: - Si rebem un missatge d'un contacte conegut que està fora de context o que no encaixa en la conversa mantinguda, preguntar-li abans de fer-hi clic. - No fer clic en enllaços o elements adjunts si no estem segurs de la identitat del remitent. - Comprovar la procedència de qualsevol enllaç rebut abans de fer-hi clic. - Configurar adequadament les opcions de privacitat de les aplicacions de missatgeria instantània que utilitzem per evitar que ens arribin missatges de remitents desconeguts. - Mantenir actualitzades tant les aplicacions de missatgeria, com els nostres dispositius. Sens dubte, la informació i la conscienciació són el primer pas per combatre el frau electrònic, que afecta tant particulars com empreses. El nostre consell davant d'aquestes amenaces: doble check abans de fer clic en un enllaç sospitós i, si no ho veus clar, confirmar el missatge per una altra via de contacte.

INNOVACIÓ
23 Desembre, 2019

Els pagaments, cada vegada més mòbils

T'has fixat que algunes estacions de metro i ferrocarril, a més de la ranura habitual per introduir-hi la targeta magnètica, ja estan preparades per poder pagar el transport amb una targeta amb xip, o simplement acostant el telèfon mòbil? És només un exemple més de l'autèntic auge dels pagaments mòbils que estem vivint, cada vegada més habituals en tota mena d'establiments, i que poden explotar definitivament durant les properes compres nadalenques. Segons un recent estudi de GlobalWebIndex, a escala global, 4 de cada 10 adults en línia ja han utilitzat els seus dispositius mòbils per pagar béns i serveis. No obstant això, les dades difereixen segons el perfil demogràfic: el 43% dels consumidors d'entre 16 i 34 anys ja ha fet pagaments mòbils, una xifra que baixa fins al 26% entre els que tenen entre 55 i 64 anys. No hi ha diferències notables entre gèneres, però l'estudi sí que ha detectat que els que paguen amb el telèfon mòbil solen ser persones amb un nivell d'educació i d'ingressos elevat.Ja fa un temps que les targetes de crèdit incorporen un sistema de pagament contactless, que permet pagar sense introduir la targeta, sinó simplement acostant-la al terminal. Per fer-ho, utilitzen un xip RFID passiu, que comparteix la informació quan s'estimula amb un camp electromagnètic de baixa intensitat des d'un sistema de pagament autoritzat. Doncs bé, aquesta tecnologia i l'NFC (Near Field Communication, o comunicació de camp proper), que incorporen la majoria d'smartphones, és essencialment la mateixa, amb la diferència que el sistema NFC que va integrat als telèfons és actiu. És a dir, el xip dels smartphones genera el seu propi camp electromagnètic, que pot respondre (o no) a la petició de pagament d'un datàfon. A més d'un telèfon amb NFC, també calen dues coses més: que l'establiment disposi d'un sistema de pagament compatible amb la tecnologia contactless, i que el telèfon porti instal·lada una app que contingui les dades bancàries que es transmeten a l'hora de fer el pagament. Aquestes aplicacions són les que contenen la “còpia digital” de la targeta de crèdit, comproven la veracitat i la seguretat de la transacció i, si tot és correcte, autoritzen el pagament de la compra. Algunes de les moltes aplicacions que es poden utilitzar per pagar des del mòbil són:Abans coneguda com a Android Pay, Google Pay és el mètode de pagament mòbil desenvolupat, en principi, per a telèfons Android, però que també és compatible amb dispositius d'Apple. A més, disposa d'un ampli suport de bancs i de diferents tipus de targetes, per la qual cosa és un dels sistemes més populars.Però naturalment, Apple també disposa de sistema propi: Apple Pay és el sistema de pagaments mòbils desenvolupat per als seus dispositius a partir de l'iPhone 6, i està ideat tant per pagar les compres físiques a través de terminals de pagament contactless, com per a compres en línia en determinades botigues. Una particularitat és que Apple Pay no només permet pagar des de l'iPhone, sinó també des d'un Mac, iPad i, fins i tot, des d'un Apple Watch.Finalment, en el cas de CaixaBank, CaixaBank Pay ofereix totes les funcions necessàries per operar amb targetes de crèdit o dèbit de l'entitat, així com amb targetes VISA d'altres bancs. La seva peculiaritat és que no només permet el pagament si l'smartphone disposa d'NFC: si no en té, CaixaBank pot facilitar una etiqueta que s'enganxa a la part del darrere del mòbil, que funcionarà exactament igual que una targeta convencional quan s'acosti a un terminal de cobrament contactless. A més, CaixaBank Pay permet treure diners dels caixers de CaixaBank que estiguin equipats amb lector contactless. Per fomentar aquest tipus de pagaments, CaixaBank va iniciar el 2018 la iniciativa Cashless City, que ja s'ha dut a terme a Morella i a Pamplona. En aquestes localitats, l'entitat va promoure, mitjançant diferents bonificacions, l'ús de mòbils, targetes i dispositius wearable per pagar als comerços de la població. D'aquesta manera, els ciutadans van poder utilitzar els seus mitjans de pagament digitals –independentment de quina fos la seva entitat financera de referència– en les seves compres diàries. Hi ha altres projectes de futur com, per exemple, Facebook Pay, un sistema de pagaments que probablement es podrà utilitzar a Messenger, Instagram, WhatsApp i, naturalment, Facebook. I també s'estan fent proves de Face to Pay, és a dir, sistemes de pagament mitjançant reconeixement facial. Però, de moment, això és matèria per a un altre article.

INNOVACIÓ