REPTE 16. Descobreix el tàndem perfecte: els altres guies de l’esport paralímpic
N’hem conegut les rutines, els èxits, els valors i els suports principals dins i fora del terreny de joc. No obstant això, encara falta descobrir un dels pilars més fidels dels nostres inconformistes de l’esport. Una parella incondicional que els acompanya més enllà de la vida esportiva: els gossos pigall. En aquest repte 16, CaixaBank vol donar a conèixer la tasca d’aquests animals fidels i incondicionals que són els ulls de molts dels inconformistes de l’esport fora de la pista.Les característiques que ha de reunir un gos pigall són diverses i canvien en funció de les característiques de l’amo i del tipus de vida que faci, però tots tenen un tret en comú: han de ser capaços d’adaptar-se, tenir instint de guarda i defensa i no ser conflictius. Perquè, tal com explica José Manuel Macarro, instructor de gossos pigall des de fa gairebé tres dècades, “l’objectiu d’aquests animals és donar seguretat i independència a les persones cegues”. Perquè aquest tàndem funcioni perfectament, cal tenir en compte diverses situacions. D’una banda, l’ensinistrament del gos pigall, que dura entre 8 mesos i 2 anys i en què se li ensenya no tan sols a superar obstacles o caminar entre els diferents elements que puguem trobar en un entorn urbà, sinó a passar desapercebuts perquè puguin dur a terme la funció d’ajuda de la manera més eficient possible. És per això que quan un gos pigall està desenvolupant la seva feina és millor no acaronar-lo o distreure’l, perquè es podria posar en perill la persona que acompanya. Aquests animals són summament obedients, amb una excepció: quan reben una ordre que podria posar en perill l’amo estan preparats per desobeir-la. Com si fos una “desobediència programada”, si el gos pigall detecta que l’ordre suposa un risc, no la compleix.La Fundació ONCE del gos guia s’encarrega no tan sols de proveir de gossos pigall les persones amb discapacitat visual, sinó d’emparellar-los amb l’usuari més adequat. Lia Beel i Spenzer, Gerard Descarrega i Willow, són un exemple d’aquesta combinació ideal. Els nostres dos inconformistes de l’esport i els seus gossos són més que el tàndem perfecte, són companys de vida que comparteixen una història de reptes i èxits.Descobreix-les en aquests articles del diari Marca: Spenzer, els ulls de l'atleta paralímpica Lia Beel fos de la pista El tàndem perfecte: com un gos pigall arriba a ser els ulls d'un cec
CORPORATIU
E-commerce, la clau per no parar de vendre ha arribat per quedar-s’hi
Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l'estat d'alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n'hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d'obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert. Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d'aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d'establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant. El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.La importància d'aquest canvi d'hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l'e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l'activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d'evitar el malbaratament d'articles peribles i possibles pèrdues. Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N'hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l'alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles. En mantenir l'activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada. La venda on-line ja forma part de l'estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.Per establir una relació comercial a través d'Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d'aplicacions com WhatsApp. Es tracta d'una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l'Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l'Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil. Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l'obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura. La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D'aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d'ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d'aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d'un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l'enviament. El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert. L'e-commerce pot ser un important facilitador d'alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, tot un seguit de fites que l'organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l'objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d'ells continuïn endavant.
INNOVACIÓ
Smart contracts: arriben els contractes que s’executen tots sols
Signem contractes per a gairebé tot i fa molts segles que ho estem fent: per contractar una hipoteca, per comprar mobles, per mantenir les nostres dades fora de perill... Les possibilitats són infinites. Es tracta de documents que, en essència, estableixen un acord entre dues parts que es comprometen a complir tota una sèrie de condicions. És una manera d'establir la confiança necessària perquè allò que s'ha acordat arribi a bon port. Pensem, per exemple, en una botiga de roba que compra la seva mercaderia a un fabricant o dues persones que es posen d'acord per a la compravenda d'un cotxe. En tots dos casos, el més aconsellable és signar un contracte pel qual cada part es comprometi a complir les condicions acordades. Fins i tot així, sempre pot quedar cert marge per al dubte. Si paguem abans de rebre el bé o, al contrari, si enviem el bé abans de rebre el pagament sencer, què passa si l'altra part no compleix el que s'ha acordat? Per molt que aquesta possibilitat estigui establerta i puguem recórrer a algun mediador en cas d'incompliment, sempre hi ha cert risc. Per acabar amb aquest dilema ha arribat una de les tecnologies més capdavanteres de l'actualitat, la blockchain o cadena de blocs, i ho ha fet amb una nova generació de contractes sota el braç. Són els anomenats smart contracts, que prometen acabar amb aquest vertigen que sentim en el moment de desprendre'ns dels nostres diners per adquirir un bé o un servei. Serà per alguna cosa que se'n diuen intel·ligents.Imagina't que existís un contracte blindat que es pogués verificar i fer complir de manera automàtica. I que garantís, sense cap escletxa de dubte, que les seves condicions s'executen. Per exemple, que una botiga pagarà per una mercaderia que rebrà. En cas que alguna de les parts no compleixi, no caldrà recórrer a un jutge: si aquesta mercaderia no arriba a la botiga, no hi haurà pagament, i si no hi ha pagament, la mercaderia no passarà a mans de la botiga. Aquests contractes ja existeixen i s'anomenen smart contracts. Es basen en tecnologia blockchain i no res més que codis informàtics que contenen les condicions d'un contracte i que permeten comprovar-ne el compliment per executar les clàusules en temps real i sense necessitat d'intermediaris. En aquests contractes, les parts hi programen diversos resultats per a una diversitat de possibilitats. La lògica que usen és condicional; és a dir, una cosa com ara: «si passa A, fes B; però si passa C, aleshores executa D». Els avantatges principals dels smart contracts són la seva seguretat, transparència i autonomia, ja que les parts no depenen de tercers per validar-los. En basar-se en tecnologia blockchain, permeten que totes les parts puguin verificar que les condicions del contracte es compleixen. A més a més, les parts poden saber en tot moment la traçabilitat del contracte, accedint a l'històric de registres amb les transaccions i els documents. Com que fa servir tècniques de xifrat, la mateixa tecnologia blockchain impedeix que un ciberdelinqüent pugui intervenir-hi. I tampoc no permet alterar els registres ni les condicions del contracte si no hi ha un acord entre les parts.Agafem com a exemple un contracte de compravenda. En aquest contracte, el comprador diposita els diners destinats a pagar la mercaderia en un compte assignat a l'smart contract. El mateix contracte intel·ligent comprovarà a través dels programes de missatgeria que s'ha transferit la mercaderia. Per acabar, executarà el pagament dels fons que hi ha al compte dipòsit al venedor. Aquesta és només una de les múltiples possibilitats que ofereixen els smart contracts. També poden arribar a ser molt útils en àmbits tan diversos com el de les herències i donacions o el de les assegurances. En el primer cas, el mateix programa podria comprovar amb el Registre Civil la defunció d'una persona i transferir-ne automàticament el llegat als hereus. També verificar que una persona ha complert la majoria d'edat per abonar-li els fons d'un fideïcomís. Mentre que en el cas de les assegurances, es podrien agilitzar considerablement els tràmits per rebre indemnitzacions davant un sinistre. Tot això és degut al fet que els smart contracts són especialment útils quan es necessita regular les condicions de pagament d'un contracte. De fet, hi ha certs smart contracts que es dediquen a executar pagaments i que es coneixen com a smart payments.Fins ara, les transaccions dels smart contracts es fan bàsicament mitjançant criptomonedes. El treball de xarxes blockchain per a smart contracts basats en monedes de curs legal, com ara l'euro, resulta una mica més complicat. Això és així perquè fa falta garantir la seguretat, l'eficiència i la integritat dels pagaments que circulin a través de les xarxes blockchain, i també l'estricte compliment de la normativa vigent en matèria de pagaments. En qualsevol cas, l'ús de tecnologia blockchain en l'economia ja és imparable. Per aquest motiu, cal facilitar l'execució de pagaments en euros i des de comptes corrents bancaris en aquest tipus de xarxes, sense necessitat de recórrer a les criptodivises. Amb aquest objectiu, CaixaBank participa, juntament amb altres entitats bancàries, en un projecte pilot promogut per Iberpay, la companyia que gestiona el sistema nacional de pagaments (SNCE). Es tracta d'una prova pionera que utilitza smart contracts i smart payments en una plataforma interbancària per programar pagaments immediats quan es compleixen certes condicions establertes. En participar tant el sistema nacional de pagaments com el sistema financer espanyol, la integritat i la legalitat de les transaccions estan emparades. Aquesta prova de concepte permetria, per exemple, executar contractes de compravenda sobre els mateixos comptes corrents de les parts. El sistema bloquejaria automàticament fons al compte del comprador a la sortida de la mercaderia i faria el pagament al compte del venedor en arribar a la duana, a més de confirmar que s'ha dut a terme a totes les parts intervinents en el contracte. Tot això, amb la validació de les entitats connectades a la xarxa i l'ús del sistema nacional de pagaments per fer transferències immediates. Així mateix, fa poc, CaixaBank ha incorporat la plataforma de comerç digital we.trade al seu catàleg de serveis per a empreses. D'aquesta manera, l'entitat esdevé un dels primers bancs europeus a facilitar als seus clients l'accés a la tecnologia blockchain orientada a la internacionalització de negocis. La tecnologia blockchain està cridada a transformar el sistema financer i també la manera que tenim d'entendre els contractes. Els avantatges són nombrosos, raó per la qual l'economia ja es prepara per treure partit dels smart contracts i de les seves possibilitats infinites.
INNOVACIÓ
Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus
Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert. Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE ha publicat el quadern «L'endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l'RSC com a guia, explica com s'han d'adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d'aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat. Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l'empresa diu que és. Dit d'una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d'interès o stakeholders. Partint d'aquesta reflexió, es pot reformar des d'allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l'empresa pel camí. Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l'hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l'empresa totes les lliçons apreses durant l'etapa d'emergència, tant les sanitàries com les econòmiques. Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D'aquesta manera, s'involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d'interès a l'hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l'escenari que arribarà després de la crisi. No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s'hi i reeixir a l'hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere. - Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d'excepció és que les situacions d'emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments. - Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d'idees a l'hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d'aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d'interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies. - Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l'estat d'alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l'aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d'emergència. Si s'aposta per l'acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d'aquesta manera, evitar que s'interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d'emergència. - Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l'operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d'evolució i d'aprenentatge també s'ha d'estendre a la cadena de subministraments i d'aprovisionament per fomentar-ne l'agilitat i l'adaptació davant possibles situacions d'emergència. - Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l'efecte que la propagació del virus s'ha frenat i que s'ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots. - Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d'enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L'informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d'atendre aquestes companyies: - Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l'oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d'una segona onada de contagis. - Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d'atendre i d'involucrar tots els grups d'interès. - Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S'ha de dissenyar i de mantenir sense perdre'n cap de vista. - Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions. - Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s'han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal. - Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s'ha de considerar si la manera d'entendre o de millorar l'activitat ha canviat després d'aquesta experiència. - Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors. La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L'escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.
CORPORATIU
Com podem saber si ens estan robant wifi
Nou de cada deu llars espanyoles té accés a Internet, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) relatives a l'any 2019. D'aquestes, la pràctica totalitat (91,2%) gaudeix a més de banda ampla. Aquesta cobertura adquireix una importància especial en una situació de confinament com la que estem vivint a causa de la pandèmia de coronavirus. Per treure'n partit, l'opció més còmoda que tenim és fer servir una xarxa wifi. El problema és que també ho és per als qui decideixin robar-nos la connexió. Des que va començar l'estat d'alarma, les xarxes wifi de les nostres llars funcionen a ple rendiment. Les utilitzem per treballar, per cercar informació, per comunicar-nos amb els nostres éssers estimats i, fins i tot, per dur a terme activitats de voluntariat en línia. En fem ús independentment del tipus de dispositiu que vulguem utilitzar, perquè eviten el cablejat. Només cal vincular l'smartphone, l'ordinador, el televisor o qualsevol altre perifèric, com ara una impressora, al router i ja podem començar a fer ús d'Internet. Davant els beneficis i els avantatges de l'ús de tecnologies sense fil, correm el perill que uns altres usuaris en facin ús sense el nostre consentiment. Un risc al qual estem especialment exposats durant el confinament, quan molts usuaris es veuen obligats a quedar-se a casa seva. I no tots ells estan disposats a pagar per accedir a Internet. De fet, la consulta «robar wifi» va experimentar un augment força clar en les cerques de Google el dia 14 de març, tot just quan es va decretar l'estat d'alarma. El senyal més clar que algun membre del veïnat ha decidit aprofitar-se de la nostra connexió wifi és que es produeixen problemes en la connexió i que acostuma a anar més lenta. Hi ha força casos en què un intrús es cola a la xarxa domèstica del seu veí, amb les conseqüències per a la seguretat i la privacitat de les nostres dades que això comporta.Hi ha algunes pistes que ens ajuden a detectar si això està passant. Com ja hem avançat, un senyal possible que hi ha alguna cosa que no funciona com cal és que la connexió a Internet va a una velocitat més lenta del que és habitual. Quan això passa, pot ser que les pàgines web triguin a carregar-se. També és probable que els podcasts i la música que s'escolta en línia experimentin interrupcions constants. Els que gaudeixin de plataformes de continguts audiovisuals, com ara Netflix o HBO, i no aconsegueixin veure un capítol sencer d'una sèrie sense complicacions, s'haurien de plantejar si hi ha algú més enganxat a la seva xarxa. Una de les maneres de saber si ens han piratejat el wifi és comprovar quins dispositius hi estan accedint. El router o encaminador pot exercir de delator. Només cal desconnectar tots els nostres equips de la xarxa i comprovar si continua havent-hi activitat. Per detectar-ho, cal fixar-se en l'indicador lluminós que apareix al costat de «WLAN». Si malgrat tenir tots els aparells desconnectats continua parpellejant, és senyal que hi ha algú aliè connectat a la nostra xarxa. Per ser més precisos, el millor de tot és accedir al router des del navegador introduint-hi l'adreça IP que, en general, és 192.168.1.1. Cal anar amb cura a l'hora de teclejar-la perquè els ciberdelinqüents s'aprofiten dels errors més habituals —com ara substituir els dos últims uns (1) per una lletra i majúscula (I) — per redirigir els usuaris a webs fraudulents. Un cop introduïda la IP, s'obre una pantalla on cal indicar la clau d'accés wifi. A la nova pantalla apareixen les dades del router i les seves possibilitats de configuració. Depenent del model, podrem veure una pestanya anomenada «Dispositius enllaçats», «Llista de dispositius» o «LAN usuaris». Quan la seleccionem, podem comprovar totes les adreces MAC dels aparells connectats a la nostra xarxa wifi. Si n’hi ha algun de desconegut, és probable que sigui d'un veí que està utilitzant la connexió sense permís.Abans de continuar, és important recordar que l'adreça MAC és una combinació de números i de lletres amb la qual s'identifica un dispositiu i no n'hi poden haver dues d'iguals. Una cosa semblant a un DNI que acostuma a tenir l'estructura següent: XX:XX:XX:XX:XX:XX. Saber quina és la de cadascun dels nostres aparells facilita molt la feina de purgat, en cas que ens hagin piratejat la xarxa wifi. La manera d'esbrinar l'adreça MAC varia d'un dispositiu a un altre. Un cop hàgim recopilat totes les adreces, només ens queda identificar les que no figuren a la llista i bloquejar-les. Malgrat haver expulsat els dispositius aliens, és recomanable canviar la contrasenya del nostre router per prevenir futures intromissions o, almenys, posar-li més difícil als qui ja han aconseguit connectar-se a la nostra xarxa sense el nostre permís. Abans de fer aquesta modificació, el millor de tot és desconnectar-se del wifi i fer la connexió al router a través de cable per assegurar-nos que en aquest moment només hi tenim accés nosaltres. El pas següent consisteix a entrar novament en la configuració del router de la mateixa manera que s'ha indicat en l'apartat anterior. A més de fer el canvi de contrasenya, podem plantejar-nos afegir-hi mesures de seguretat extra, com ara ocultar o xifrar les unitats de disc o arxius més sensibles. Això últim és especialment útil si qui entra a la nostra xarxa no tan sols vol beneficiar-se de la connexió sense pagar ni un euro, sinó que a més pretén robar la nostra informació personal. És molt recomanable fer periòdicament una revisió dels dispositius que es connecten al nostre wifi i canviar la contrasenya del router. Aquesta és la millor manera d'assegurar-nos que no hi ha cap intrús que està fent servir la nostra xarxa domèstica, preservarem la nostra privacitat i mantindrem les nostres dades fora de perill.
INNOVACIÓ
Reciclatge, la peça clau de l’economia circular
Si hi ha una lletra de moda, aquesta és la R. Tant és així, que és la clau sobre la qual la Unió Europea ha decidit construir el seu futur sistema econòmic. Aquest nou paradigma es diu economia circular i se sustenta sobre pilars com la reutilització, la reparació o la renovació de productes i primeres matèries. També sobre el reciclatge, una de les pedres angulars sobre les quals es va començar a teixir el concepte d'economia circular fa dècades i que té fins i tot el seu propi Dia Internacional del Reciclatge. Precisament el reciclatge és un concepte que adquirirà una importància especial després de la pandèmia del coronavirus. Davant d'unes perspectives econòmiques complicades, els beneficis d'aquesta pràctica poden contribuir de manera decisiva a construir la recuperació. Es tracta de passar d'una economia lineal, basada a utilitzar i llençar, a una altra en què cada material compta. Tot i que quan pensem en el reciclatge ho fem en una ampolla de plàstic dins el contenidor groc o en caixes de cartró que es transformen en un paquet de folis, el fet cert és que els seus avantatges van molt més enllà. Per això, convé tenir-los molt presents la pròxima vegada que ens plantegem la possibilitat d'estalviar-nos la molèstia de separar els residus de casa nostra.Segurament és el primer benefici que ens ve al cap quan pensem en el reciclatge: el medi ambient se'n beneficia. Per dir-ho d'una altra manera, el reciclatge està directament connectat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, formulats per aquest organisme per crear una societat més pròspera sense posar en perill el planeta. En aquest cas, amb l'objectiu número 13 (Acció pel clima), que anima a prendre mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Segons explica la Unió Europea, reciclar una llauna d'alumini pot estalviar fins al 90% de l'energia que suposa fabricar-ne una de nova. Fer-ho amb un quilo de paper en comptes de portar-lo a un abocador evita l'emissió d'aproximadament un quilo de diòxid de carboni (CO2) i metà, tots dos gasos amb efecte d'hivernacle.Aquest és un altre benefici en què normalment no pensem quan col·laborem amb el reciclatge amb els nostres gestos quotidians, i que té més importància que mai en l'escenari econòmic en què ens trobem. Resulta que estem contribuint a la creació i el manteniment de llocs de treball , un altre dels ODS marcats per l'ONU en la seva Agenda 2030. En general, invertir en una economia baixa en emissions podria arribar a crear fins a 1,5 milions de llocs de treball, segons càlculs de la Comissió Europea. Si s'implementa totalment la legislació sobre residus de la Unió Europea, es podrien estalviar fins a 72.000 milions d'euros a l'any a tot el territori i crear al voltant de 400.000 llocs de treball. Això es deu, en part, al fet que el reciclatge té la capacitat de generar deu vegades més llocs de treball que altres tractaments de residus, com la incineració o l'ús d'abocadors. De fet, la incineració requereix una important inversió econòmica, però amb prou feines crea ocupació, tal com subratlla la Fundació Zero Waste Europe. A més, l'ús més eficient dels recursos a què contribueix el reciclatge suposa la suma de 150.000 llocs de treball per cada punt percentual que augmenti la productivitat d'aquests recursos, tal com estima la Unió Europea.Reciclar materials i tornar-los a utilitzar suposa extreure menys recursos del planeta, que són limitats. Aquesta és una de les principals metes que persegueix, precisament, l'economia circular. Juntament amb alguns dels esmentats més amunt, aquest avantatge té a veure amb l'ODS número 12 (Producció i consum responsables), així com amb el 15 (Vida d'ecosistemes terrestres) i el 6 (Aigua neta i sanejament). Conservar recursos naturals com la fusta, l'aigua o els minerals ajuda a frenar la degradació dels ecosistemes i els hàbitats naturals de les espècies salvatges. Això és així perquè s'eviten pertorbacions al sòl, així com les emissions contaminants lligades a la mineria i l'extracció de nous materials. Per exemple, el reciclatge de paper incideix de manera directa en la preservació i la biodiversitat dels boscos perquè redueix la demanda de fusta. En aquest sentit, CaixaBank aposta per l'ús de paper reciclat a les seves instal·lacions, que el 2019 va assolir el 97,2% del total de paper consumit. Alhora, l'entitat va reduir el seu consum de paper un 14,58% respecte a l'any anterior, en consonància amb l'objectiu de minimitzar l'impacte ambiental de la seva activitat. Per aconseguir-ho, CaixaBank impulsa la digitalització i la racionalització d'enviaments als seus clients, entre altres mesures. També incentiva la recollida selectiva de residus i la seva gestió i minimització en origen, tal com recull el seu Pla de gestió ambiental 2019-2021. Reciclar suposa molt més que una suma de petits gestos quotidians. Si tots apostem pel reciclatge, reduirem la contaminació, preservarem els recursos, estalviarem energia, impulsarem l'economia i crearem llocs de treball. Aquesta és la raó per la qual el nou paradigma d'economia circular, inclusiva i sostenible no té sentit sense aquesta R tan important.
SOCIAL
Internet segura, també per a la gent gran
La població de més de 60 anys es connecta cada cop més a internet, una tendència que ha augmentat ràpidament amb el confinament per la pandèmia de la COVID-19. Mantenir-se en contacte amb familiars i amics a través de videotrucades, accedir a informació sobre l'emergència sanitària o fer la compra en línia són algunes de les activitats que alguns han incorporat als usos que habitualment feien de les seves connexions. El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, conegut com el Dia Mundial d'Internet, també és per a ells, que s'han convertit en usuaris intensius de la xarxa. Aquest segment de la població s'espavila cada vegada millor amb els seus dispositius electrònics i els utilitza amb més assiduïtat. Segons l'última enquesta sobre “Equipament i ús de tecnologies d'informació i comunicació a les llars”, que periòdicament elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 63,6% de la població de 65 a 74 anys ja està connectada. A partir d'aquesta edat, baixa fins al 23,4%. Són xifres del 2019, abans de l'inici de la pandèmia, per la qual cosa s'espera que en el proper sondeig augmentin en tots els grups d'edat. La bona notícia és que un percentatge significatiu de la població sènior ja ha deixat enrere les seves reticències sobre l'ús d'internet i l'ha convertit en una eina més en les seves relacions del dia a dia. Però també ha convertit aquests usuaris en un blanc atractiu per als ciberdelinqüents. Juntament amb els menors, són el grup més vulnerable pel seu desconeixement dels riscos que pot comportar l'ús de la tecnologia. Per aconseguir que la gent gran pugui gaudir de tots els avantatges d'internet sense por, Google i l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en col·laboració amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), han elaborat una guia amb consells que els ajudaran a mantenir la seva seguretat i privacitat: - Evitar estafes en correus o correus electrònics Abans d'obrir un arxiu o enllaç adjunt en un correu electrònic, és important comprovar que el remitent és conegut. Si s'ignora qui és la persona, empresa o entitat que l'ha enviat, és millor no fer-ne cas i esborrar-lo sense obrir-lo. D'altra banda, cal ser especialment curós amb els missatges que es reben. Sempre s'ha de desconfiar d'aquells que sol·liciten dades personals i cal tenir present que les empreses legítimes mai no demanen el nom d'usuari ni la contrasenya per telèfon, correu electrònic, missatge de text o xarxes socials. - Alerta amb els virus informàtics Una de les accions que poden desencadenar l'obertura d'un arxiu amb remitent desconegut és la introducció d'un virus o programari maliciós al nostre equip informàtic, ja sigui un ordinador o un telèfon mòbil. La millor prevenció és disposar d'un programa antivirus actualitzat que els detecti i elimini. Hi ha opcions gratuïtes que fins i tot s'encarreguen de fer revisions periòdiques del dispositiu per comprovar que no està infectat. - Pagaments fiables per evitar el frau Amb el confinament i les restriccions per sortir al carrer, han augmentat les compres en línia. Per pagar-les, les targetes de crèdit o dèbit són una de les opcions més populars. Per tal de garantir la seguretat dels pagaments, les targetes adquirides a CaixaBank ofereixen la cobertura CaixaBankProtect, un servei que envia alertes si es fan operacions que no són habituals i que permet reclamar l'import d'aquelles que el titular no hagi autoritzat, entre altres avantatges. A més, per evitar que el comerç pugui accedir a les dades de la targeta, moltes botigues en línia utilitzen TPV virtuals amb autenticació. En aquests, són les entitats bancàries les que s'encarreguen de verificar l'autenticació de la targeta i també de protegir les dades bancàries del client. Aquest és el cas dels sistemes promoguts per Visa (Verified by Visa) i Mastercard (MasterCard SecureCode), que demanen confirmar cada compra mitjançant un codi enviat per SMS al telèfon mòbil de l'usuari o una contrasenya fixa. En qualsevol cas, convé evitar l'ús de xarxes wifi públiques per fer compres en línia i rebutjar qualsevol comerç electrònic que sembli poc fiable. - Crear contrasenyes segures Triar una combinació de caràcters alfanumèrics que certifiqui la nostra identitat quan donem d'alta un servei en línia és una tasca força pesada, però també val la pena dedicar-hi una mica de temps. És aconsellable que la contrasenya tingui com a mínim vuit caràcters i que inclogui majúscules, minúscules, números i símbols. Un truc: tria una frase llarga que només tu sàpigues i fes servir la primera lletra de cada paraula. És primordial no compartir-la amb ningú. - Ull amb el que es comparteix La facilitat d'ús dels programes de missatgeria instantània com WhatsApp ha fet que la gent gran hi accedeixi sense dificultat. Això també potencia que de vegades enviïn imatges, missatges o dades que s'haurien de quedar en l'àmbit personal. Una forma d'evitar caure en la temptació és parar-se a pensar si aquesta mena d'informació la compartiries en una conversa cara a cara, sense el telèfon mòbil pel mig. Per a la gent gran que cregui que té prou coneixement dels perills a què s'exposa a internet, és recomanable fer el test d'orientació especialment dissenyat per a ells en aquest web. Són només dues preguntes sobre dues qüestions clau, i d'aquesta manera podran veure si han començat a fer servir internet i els seus dispositius sense riscos. Si volen continuar autoavaluant-se, poden comprovar què saben sobre connexions i compres segures o sobre qüestions de privacitat. I, per descomptat, continuar gaudint de totes les possibilitats de comunicació que tenen a l'abast de la mà gràcies a internet.
SOCIAL
Corresponsabilitat familiar, una tasca de tots
Com tots els assumptes complicats, aquest és un tema incòmode. Repartir la responsabilitat familiar i les tasques relacionades amb les atencions acostuma a ser un punt de tensions habitual que no sabem resoldre, en bona part perquè tampoc no ens resulta senzill diagnosticar-lo. Estereotips, percepcions, valoració del temps... els factors que hi influeixen són molts. De cara al Dia Internacional de les Famílies, convé parar-se a pensar en tots aquests punts i en com la corresponsabilitat familiar ens pot ajudar a posar-hi ordre. De fet, el confinament per la pandèmia de COVID-19 ha posat aquesta qüestió en el primer pla. El teletreball i la suspensió de les classes presencials han localitzat sota un mateix sostre tots els membres de moltes famílies. Mai abans no s’havia visibilitzat tant la necessitat que cadascú es faci càrrec de la seva quota de responsabilitat perquè una llar funcioni. Potser aquesta és la raó per la qual la corresponsabilitat familiar reivindica, avui més que mai, un buit en el nostre dia a dia.Tal com la defineix l’Institut de la Dona, la corresponsabilitat és repartir equilibradament les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars, per tal de distribuir de manera justa els temps de vida de dones i homes. Ni més, ni menys. Aquest concepte comprèn l’organització, l’atenció, l’educació i l’afecte relatius a les persones dependents a casa. Es tracta d’un objectiu al qual haurien d’aspirar totes les famílies. Tanmateix, encara és lluny de ser una realitat. Segons recull l’informe “ClosinGap: Cost d’oportunitat de la bretxa de gènere en la conciliació”, que ha elaborat AFI, les dones dediquen unes dues hores més al dia que els homes a la llar i la família. En conseqüència, tenen una hora i trenta-set minuts diaris menys que els homes per dedicar a l’oci, segons dades de l’INE esmentades a l’estudi. Aquest treball també destaca que, per cada dos homes que declaren tenir més de cinc hores lliures al dia, només hi ha una dona que afirma el mateix. És més: entre els que asseguren que no tenen gens de temps lliure, les dones superen els homes en un 20%. El patró es repeteix en el cas dels adolescents, una tendència que apunta a la prevalença d’estereotips de gènere. Un estudi del Maryland Population Research Center revela com els nois d’entre 15 i 19 anys dediquen mitja hora al dia a les feines domèstiques, mentre que les noies hi inverteixen un quart d’hora més.El repartiment de tasques i responsabilitats familiars està relacionat estretament amb altres conceptes com la bretxa de gènere laboral o de gaudi d’oci. De fet, altres estudis que cita l’informe “ClosinGap” han manifestat com la qualitat de l’oci de les mares és inferior a la dels pares perquè estan menys sovint sense fills al voltant. Entre altres raons, perquè elles acostumen a ser l’únic adult present durant els períodes d’oci compartit i les que responen a les necessitats dels fills quan sorgeixen. És més: les mares tenen fins i tot més probabilitats d’haver planejat aquesta mateixa activitat d’oci que gaudeix tota la família. Que no hi hagi un equilibri entre el desenvolupament d’activitats obligatòries i voluntàries té múltiples costos, que van des de la salut de qui té aquest desequilibri fins a la limitació del potencial de creixement de l’economia. De fet, l’asimetria en la distribució de les tasques domèstiques és una de les causes principals de les desigualtats que les dones han d’afrontar en el mercat laboral. Que puguin dedicar menys temps al seu propi oci per aquesta causa també suposa menys capacitat de consum en aquest tipus d’activitats i, conseqüentment, menys ingressos fiscals per aquest consum per als països. Amb tot, aquest temps de més que les dones dediquen a les tasques domèstiques i les atencions roman invisible. Ni tan sols s’acostuma a considerar com una feina, en el sentit que no reben remuneració per encarregar-se’n. Així, donar un valor al temps de tots els membres de la família és el primer pas que cal fer per visibilitzar i mesurar millor l’aportació de cadascun a la corresponsabilitat.Trencar dinàmiques és un exercici feixuc, fins i tot per a les famílies. Tanmateix, cal fer-lo si aquestes dinàmiques resulten perjudicials. Amb aquest objectiu, Eve Rodsky, una advocada i mediadora familiar estatunidenca, va escriure el seu assaig “Fair Play: A Game-Changing Solution for When You Have Too Much to Do (and More Life to Live)”. En aquesta obra, Rodsky va mostrar al món el mètode que va idear per a casa seva: un sistema en el qual cada tasca que beneficia la família no només té un nom, sinó que també es defineix explícitament i s’assigna de forma específica. És igual si es tracta de rentar els plats, planificar les vacances o fer companyia a l’hospital a un parent que s’ha trencat el maluc. Val la pena dedicar una estona a distingir quines són les tasques que aporten valor a la família, visibilitzar-les i encarregar-les, sempre sota el principi que el temps de tots els membres de la família és un temps valuós. Si la família reconeix que el temps de cadascun dels seus membres és limitat i valuós, serà més senzill dividir les tasques amb igualtat i valorar-les en la seva justa mesura, tal com destaca l’autora.Fins i tot les polítiques públiques tenen cada vegada més en compte la corresponsabilitat familiar. Aquest concepte és al darrere de canvis tan significatius com el del permís per naixement i atencions a Espanya. En aquest sentit, s’ha posat en marxa l’equiparació progressiva dels permisos de maternitat i paternitat. Una meta que a la qual arribarem l’any vinent, amb 16 setmanes per a cada membre de la parella. Les empreses també aposten cada vegada més per la igualtat de gènere, que és un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per millorar la vida de tots els ciutadans sense deixar ningú enrere. En el cas de CaixaBank, el seu compromís es manifesta a través del nou Pla d’Igualtat, que es va signar el gener de 2020, i del programa de diversitat Wengage, un programa transversal basat en la igualtat d’oportunitats i dirigit a reforçar el rol de les dones a l’empresa i la societat, entre d’altres. També amb el certificat d’Empresa Familiarment Responsable (EFR), que atorga la fundació MásFamilia i que hem renovat aquest 2020, pel qual es reconeix el nostre model de gestió de millora contínua en matèria d’igualtat i la nostra aposta per polítiques i iniciatives de conciliació entre tots els professionals de l’entitat. A més, el 55% de la seva plantilla està composada per dones, que ocupen un 41,3% de les posicions directives i el 40% de càrrecs al consell d’aministració. Això sí, perquè les mesures que fomenten la conciliació de la vida laboral i familiar siguin justes a la pràctica i no contribueixin a perpetuar estereotips, és imprescindible aplicar el principi de corresponsabilitat, tal com exigeix la Unió Europea a través de diverses directives. És el que garanteix que les tasques i obligacions es reparteixen de manera efectiva entre els membres de la família.
SOCIAL