Coronavirus i teletreball: tres tips per treballar en remot
La implantació del teletreball és un concepte que reclamen cada vegada més treballadors. I també una idea per la qual ja apostaven un bon nombre d'empreses a començament d'any. Segons la Guia del Mercat Laboral d'Hays 2020, el 67% de les companyies tenia previst augmentar aquest any les opcions de teletreball respecte a l'any anterior, el 7% més que el 2019. Tanmateix, les mesures per evitar el contagi per coronavirus han fet que molts negocis passin de la intenció a la realitat en ben poc temps. I, amb elles, els seus treballadors. En funció de l'empresa, algunes d'aquestes persones hauran començat a treballar des de casa per primera vegada a les seves vides. Altres hauran ampliat el nombre de dies de teletreball setmanals a causa de la crisi del coronavirus. Sigui quin sigui el cas, el cert és que molts empleats hauran vist alterada la seva rutina laboral habitual. No estem parlant d'un canvi qualsevol. Especialment en donar-se en circumstàncies excepcionals –com les que vivim en aquests temps de pandèmia per coronavirus–, la implantació del teletreball pot afectar qüestions com la cultura laboral del talent de l'empresa, l'organització del treball, la seguretat de la informació i fins i tot la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Per això cal tenir en compte alguns consells que ens poden ajudar a convertir el teletreball en una experiència constructiva i segura.Segons el Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en el Treball, el 7,9% dels ocupats a Espanya va teletreballar, encara que fos de manera ocasional, durant el quart trimestre de 2019. Això suposa que al voltant d'1,5 milions de treballadors a Espanya ja saben què suposa dur a terme el seu treball lluny de l'oficina. Molts saben ja que un dels desavantatges més importants del teletreball és la sensació d'aïllament que es pot arribar a sentir, especialment entre les persones acostumades a compartir espai físic de treball amb els seus companys. El treball en equip també es pot arribar a ressentir. Els malentesos, que solen ser més habituals en les comunicacions a distància que en les presencials, tampoc no contribueixen a atenuar aquests inconvenients. Això és perquè la comunicació directa, que és la que mantenim cara a cara, té components verbals i extraverbals. I aquests factors es perden en gran mesura quan les comunicacions es fan amb mitjans telemàtics pel mig. Per tot això, convé tenir en compte que el mitjà en què treballem amb els nostres companys ha canviat i, amb aquest, ha de fer-ho també la nostra manera de comunicar-nos. Per això hem d'adequar-la a les noves circumstàncies i aconseguir que sigui al més efectiva possible. És a dir, hem de fer un esforç extra per comprendre els nostres companys i ajudar-los a comprendre'ns, per acostumar-nos a utilitzar eines col·laboratives que facilitin el procés, així com per aclarir qualsevol tipus de dubte i evitar els temuts malentesos que poden perjudicar l'equip. Una bona comunicació ens ajudarà, a més, a bregar millor amb la sensació d'aïllament.Teletreballar de manera contínua, com faran molts treballadors mentre duri la crisi del coronavirus, no és el mateix que fer-ho de manera esporàdica. Si no es va amb compte, la productivitat pot quedar afectada, així com el benestar dels mateixos treballadors. Encara que pugui semblar que la possibilitat de treballar sense interrupcions beneficia aquests aspectes, el fet cert és que, sense una bona gestió del temps que dediquem a treballar, poden quedar perjudicats. Aprofitar les hores més productives del dia per fer les tasques més complicades i deixar les més senzilles per als moments en què ens costi més treballar és un truc que comparteixen molts freelances. Els experts també aconsellen conscienciar-se que, per molt que s'estigui a casa, el que s'està fent és un treball real. Per això és important habilitar un espai exclusiu lluny de possibles distraccions i vestir-se per treballar. També ho és crear barreres que permetin a la resta dels membres de la família interpretar fàcilment que no s'ha de ser molestat. Per exemple, indicar-los que, mentre la porta de l'espai de treball romangui tancada, han d'evitar accedir-hi o fer soroll a les proximitats. També hem d'establir-nos barreres nosaltres mateixos que ens ajudin a donar la jornada laboral per acabada en un moment donat. Treballar des de casa pot difuminar els límits temporals a què estem acostumats a l'oficina. Per això, fixar horaris és fonamental.Un dels aspectes que els treballadors no sempre tenen en compte quan comencen a teletreballar és la seguretat informàtica. Encara que han de ser les empreses les que estableixin eines i protocols que permetin treballar en remot i preservar la seguretat online, convé que també els treballadors tinguin present la importància d'assegurar al màxim les seves comunicacions. Per exemple, molts treballadors sentiran la temptació d'alternar el seu treball amb altres hàbits online que solen desenvolupar a casa seva. El problema és que aquesta pràctica augmenta els riscos de patir un atac remot, que pot exposar informació sensible sobre l'empresa. A part, hi pot haver altres riscos derivats de connexions wifi insegures, ports oberts de perifèrics com impressores, navegadors amb tota mena de plugins o ús de carpetes al núvol sense protecció suficient. En aquest sentit, convé parar una atenció especial a les indicacions de l'empresa relatives a la seguretat, especialment les relacionades amb els equips informàtics, eines de telecomunicació i ús de VPN o altres mètodes d'encriptació. Per descomptat, haurem de seguir més que mai els consells habituals per evitar la nostra exposició al malware a través de correus electrònics fraudulents, aplicacions de missatgeria instantània o visites a pàgines web insegures. Convertir una situació extraordinària en una oportunitat per a l'aprenentatge està a l'abast de tots. El teletreball és una de les grans tendències de futur en l'entorn laboral; per això, familiaritzar-nos-hi i intentar treure-li el màxim partit en aquests moments és una bona idea.
INNOVACIÓ
Voluntariat on-line: com ajudar (i deixar-se ajudar) en quarantena
Sol ser en les adversitats quan l'ésser humà treu el millor de si mateix. La història està plena d'herois i personatges exemplars que van donar el do de pit quan la societat més ho necessitava. N'hi ha prou de repassar alguns noms com els de Winston Churchill en la II Guerra Mundial, María Pita i el seu coratge per repel·lir les envestides del corsari Drake o fins i tot San Roque i la seva lluita contra la pesta. Quan venen mal donades, és el moment d'arromangar-se i ajudar els altres. Tanmateix, com fer-ho en temps de quarantena? Resulta que el voluntariat on-line és una excel·lent iniciativa per a això. La crisi del coronavirus ha fet coincidir dues realitats de manera simultània. D'una banda, la de col·lectius vulnerables que acusen especialment la situació de confinament, com ara malalts, gent gran, persones amb discapacitat i fins i tot nens. De l'altra, milers de persones que es veuen obligades a romandre a les seves cases, però que estan desitjant ajudar-les. En aquesta situació, Internet s'ha convertit en el pont perfecte per unir les unes amb les altres.Precisament la situació d'aïllament que deriva de l'estat d'alarma, que restringeix el moviment dels ciutadans, ha agreujat alguns problemes que ja hi havia en la societat de manera poc visible. Un d'ells és la soledat, especialment en col·lectius vulnerables. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que, a Espanya, poc més de dos milions de persones més grans de 65 anys viuen soles. A més, hi ha 372.985 places en residències de gent gran, segons el CSIC, de les quals al voltant del 80% estan ocupades. L'aïllament per l'estat d'alarma posa aquestes persones en una situació de risc. En no poder sortir a socialitzar o rebre visites, s'accentua la seva soledat. Un problema que també afecta especialment persones amb discapacitat i malalts. La situació actual també ha alterat la vida de molts altres col·lectius. Els canvis en les rutines i l'aïllament poden influir en l'estat anímic de qualsevol ciutadà. És en aquest context on el voluntariat on-line pot ajudar tant qui el presta com qui el rep. La clau per tenir a ratlla la soledat i els seus efectes es pot aconseguir amb un simple clic.La popularització d'Internet va portar a la posada en marxa de les primeres iniciatives de voluntariat on-line a mitjan anys 90. Va ser llavors, el 1995, quan Steve Glikbarg va posar en marxa la plataforma Impact Online i va utilitzar per primera vegada el terme “voluntari virtual”. La mateixa ONU ja va advertir del potencial que pot tenir Internet per al voluntariat fa dues dècades. Va ser llavors, l'any 2000, quan va posar en marxa el seu Programa Internacional de Voluntariat en Línia. Des de llavors, s'han posat en marxa centenars d'iniciatives a tot el món per part de tota mena d'organismes, companyies i institucions. La possibilitat de desenvolupar tasques de voluntariat on-line presenta un triple avantatge. D'una banda, ajuda a descarregar de treball molts voluntaris que desenvolupen la seva tasca sobre el terreny. També té el potencial d'arribar a múltiples persones a tot el món, cosa que promou la diversitat dins la mateixa activitat de voluntariat i amplia la seva accessibilitat a tota mena de persones. A més, és una excel·lent porta d'entrada per a aquelles persones interessades a desenvolupar aquest tipus de tasques altruistes. Una oportunitat que avui és més pertinent que mai, quan milions de persones a tot el món romanen a les seves llars per frenar l'expansió del coronavirus.Precisament la quarantena ja ha donat lloc a diverses iniciatives de voluntariat on-line que intenten pal·liar els seus efectes. Les hi ha vinculades al voluntariat informal, que realitzen directament els ciutadans sense mediació d'una organització formal que coordini la seva feina. També el voluntariat formal, que és el que organitzen entitats no lucratives, ha trobat a internet un gran aliat per desenvolupar la seva tasca en aquests temps. Entre les iniciatives de voluntariat informal destaca la que protagonitzen estudiants universitaris, que s'han organitzat a través de les xarxes socials per ajudar alumnes d'instituts que preparen la selectivitat. La interrupció de les classes presencials ha deixat aquests joves en una posició complicada, en què aclarir dubtes o ampliar coneixements no els resulta tan senzill. Gràcies a Internet i la col·laboració desinteressada d'aquests voluntaris, ho podran fer més fàcilment. Altres iniciatives nascudes a l'ombra de la pandèmia de coronavirus posen en contacte a través d'Internet persones que necessiten ajuda amb col·laboradors disposats a prestar-la. També altres plataformes ofereixen possibilitats de col·laboració on-line qualificades, com l'actualització de pàgines web o la creació de blogs per a ONG. L'Associació de Voluntaris de “la Caixa” també ha posat en marxa accions de voluntariat on-line dissenyades a mida de les circumstàncies que estem vivint. A través de la seva pàgina web, ofereix la possibilitat de participar en diferents accions a qualsevol persona interessada a col·laborar. Entre les iniciatives destaquen l'enviament de cartes o la realització de trucades a gent gran que viuen en residències i que es veuen sotmeses a aïllament a causa de la crisi del coronavirus. L'acompanyament també es proposa per a gent gran que viu sola. També el contacte amb persones amb discapacitat, malalts i fins i tot personal sanitari que passen molt temps en entorns tancats i necessiten suport. Els nens, que també acusen de manera especial els desavantatges del confinament, protagonitzen altres activitats relacionades amb classes de reforç o entreteniment. També ells poden participar com a voluntaris elaborant grues de paper en benefici d'una ONG. El voluntariat on-line i a distància pot marcar la diferència per a moltes persones, tant voluntaris com beneficiaris. Avui, més que mai.
SOCIAL
REPTE 14: convertir un obstacle en una oportunitat
Tot i que els Jocs de Tòkio s’hagin ajornat fins el 2021, a CaixaBank seguim donant suport als nostres inconformistes de l’esport, ara més que mai, per a acompanyar-los en la consecució de les seves fites i per a donar-los-hi la visibilitat que mereixen. Per això el repte 14: Convertir un obstacle en una oportunitat té com a protagonista la Desirée Vila, una esportista que no només és una atleta d’elit sinó una inspiració sobre com fer front a una situació difícil i fer-ne d’ella un revulsiu per a seguir endavant encara amb més força. Amb 16 anys es va trencar la tíbia i el peroné quan entrenava per a l’Europeu de gimnàstica acrobàtica. Després de la lesió, una negligència mèdica va derivar en l’amputació de la seva cama dreta. Però això no va aconseguir parar-la, 6 anys més tard l’atleta Desirée Vila s’ha convertit en una promesa de l’atletisme paralímpic, on destaca especialment a la prova de salt de longitud. I es que com ella diu: “L’únic incurable són les ganes de viure”. Aquesta frase, que porta tatuada a la seva cama ortopèdica, no és només el títol del seu llibre, sinó que s’ha convertit en el seu lema de vida. A través de la història personal d’una de les nostres inconformistes de l’esport, com la Desirée, volem donar a conèixer com els nostres atletes han convertit, el que, a priori, pot semblat un obstacle en una oportunitat de superació i una porta oberta a nous reptes i possibilitats. La superació, es un dels valors claus dels nostres inconformistes de l’esport i des de CaixaBank volem fer-lo visible per a inspirar a tothom. En l’entrevista, la Desirée ens explica també com funciona el món de les pròtesis per als nostres atletes d’elit. Sabies que pot controlar el seu genoll a través d’una aplicació mòbil o que té diferents models de cama segons el seu ús? La Desirée ens explica com les dissenya o com les programa des del seu mòbil per a aconseguir el màxim rendiment d’aquestes i que no sigui un handicap per a assolir les seves maques i reptes sobre la pista. NOTA: L’entrevista va ser realitzada uns dies abans de la situació de confinament actual. Ara la Desirée, com la resta d’atletes paralímpics, continua entrenant des de casa, on segueix el confinament establert.
CORPORATIU
Aigua per frenar el canvi climàtic
És un d'aquests elements que no solem valorar com es mereixen fins que els perdem. L'aigua és aquesta companya que és a tot arreu i que és imprescindible perquè la nostra vida sigui com és. No només ens hidrata: manté ecosistemes, ens ajuda a aconseguir aliments o a preservar la nostra salut. A més, l'ús que fem de l'aigua ens pot ajudar a frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquest any, el Dia Internacional de l'Aigua promogut per l'ONU es dedica precisament a la relació que hi ha entre ambdós conceptes. De com ens relacionem amb l'aigua dependrà, en gran mesura, la manera com viurem en el futur. Si ho farem en un entorn amigable o, al contrari, patint les pitjors conseqüències de les inundacions, les sequeres, l'escassetat i la contaminació. Això és perquè la correcta gestió de l'aigua és una de les armes més efectives que tenim al nostre abast per lluitar contra el canvi climàtic. Tot seguit veurem alguns exemples sobre com una gestió intel·ligent i sostenible de l'aigua ens pot ajudar a frenar aquest fenomen, a estar preparats per conviure amb els seus efectes i fins i tot a reduir el consum d'altres recursos.Protegir les zones humides és una estratègia que aporta grans avantatges. Una de les primeres que se'ns solen acudir és la conservació de la biodiversitat, a causa de l'elevat nombre d'espècies que les habiten. Les zones humides fins i tot ajuden a conservar l'aigua, un recurs cada vegada més escàs. Això és així perquè l'aigua es mou pel planeta a través d'interaccions complexes entre la pluja, l'evaporació, la infiltració, els fluxos superficials i la recàrrega d'aqüífers. Les zones humides tenen un paper fonamental en aquest delicat equilibri. Resulta que, a més, les zones humides són especialment bones en altres tasques. Una és la retenció de carboni. Tal com explica l'ONU, absorbeixen perfectament gasos amb efecte d'hivernacle de l'aire. Per exemple, les torberes cobreixen amb prou feines el 3% de la superfície terrestre, però emmagatzemen almenys dues vegades més carboni que tots els boscos del planeta junts. Els manglars, d'altra banda, retenen uns 60.000 milions de tones de diòxid de carboni, fins a tres o quatre vegades més que els seus equivalents terrestres. Aquesta és la raó per la qual aquests entorns es consideren un dels recursos no explotats més importants –i barats– per mitigar el canvi climàtic. Per això és especialment convenient fer una gestió de l'aigua adequada que posi al centre les zones humides i ajudi a preservar-les. A més, es tracta de recursos especialment efectius com a barreres contra les inundacions i, per tant, contra l'erosió del sòl i els esdeveniments climàtics extrems.El canvi climàtic ja ha començat a afectar les nostres vides; per això, és important que sapiguem com adaptar-nos a la seva presència. Els seus efectes són especialment dramàtics en certes zones del món, on les sequeres i l'escassetat d'aigua són ja una realitat quotidiana. L'ONU cita, en concret, els petits estats insulars en desenvolupament entre les comunitats més vulnerables al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. En aquests, gestionar l'aigua de manera correcta és ja una qüestió d'adaptació i resiliència davant el canvi climàtic. En llocs on s'alternen pluges extremes amb períodes secs, és important tenir recursos per emmagatzemar l'aigua quan fa acte de presència i tenir-la disponible quan escassegi. En aquest sentit, hi ha solucions sostenibles, rendibles i escalables que es poden aplicar. Una és la denominada gestió conjunta de l'aigua, que inclou la recàrrega controlada dels aqüífers mitjançant la recollida de l'aigua de pluja i el control de crescudes per al reg. Aquesta gestió conjunta permet fer front a les sequeres i l'escassetat d'aigua, a més d'ampliar la capacitat d'emmagatzematge d'aquest recurs en una regió determinada. Una troballa que pot ser molt valuosa també per a altres indrets del món de cara al futur.L'aigua reciclada és un altre gran exemple de com podem aprofitar aquest recurs en tot el seu cicle de vida. Degudament tractades, les aigües residuals es poden utilitzar per al reg, així com per a usos industrials o urbans. Al costat d'aquests usos, les aigües residuals presenten altres oportunitats menys evidents. De fet, poden servir com a font d'energia, de nutrients o de matèria orgànica, entre altres recursos. Fet especialment important quan molts d'aquests comencen a escassejar o estan sobreexplotats. En aquest sentit, la UNESCO cita la recuperació de fòsfor en instal·lacions de tractament d'aigües residuals com una oportunitat, ja que es considera que els recursos extraïbles d'aquest element seran molt escassos o s'hauran esgotat en els propers 50 a 100 anys. A més, l'energia química, tèrmica i hidràulica present en les aigües residuals pot recuperar-se com a biogàs, per generar electricitat o com a font d'energia per a calefacció i refrigeració. Fins i tot la NASA ha estudiat la possibilitat de produir combustibles per a aviació a partir del cultiu de microalgues en càpsules que floten en zones costaneres i s'alimenten de les aigües residuals de les ciutats. L'aigua és vida. En tots els sentits. Cuidar aquest recurs tan essencial i gestionar-lo de manera intel·ligent és una de les millors inversions que podem fer perquè la Terra segueixi sent un lloc magnífic on viure durant molts anys més.
SOCIAL
Nens i pantalles: una visió didàctica del seu ús
L'evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s'incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi. Una cosa així és el que passa amb els nens i l'ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s'acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc. Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s'entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l'hora d'aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l'ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu? Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l'ús que en fem d'elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.Els primers estudis fiables sobre els efectes de l'ús de les pantalles en els nens llancen ja algunes advertències. Entre elles, una cosa que molts pares ja sospitaven: un major temps d'exposició a aquests dispositius té efectes negatius en el seu desenvolupament. Això inclou problemes amb l'atenció, la mobilitat, les habilitats interpersonals i, fins i tot, la parla. Això no significa que qualsevol exposició dels nens a les pantalles provoqui que triguin més a formar frases complexes o que tolerin pitjor la frustració. La paraula clau aquí és l'“excés”. La directora d'una de les últimes investigacions en aquest sentit, la psicòloga Mary Sherigan de la Universitat de Calgary, comparava les pantalles amb el menjar porqueria: en petites dosis no és tan dolent, però en excés té conseqüències. L'estudi de la Universitat de Calgary explica com el desenvolupament en els nens es desplega de manera ràpida durant els primers cinc anys de vida. És un moment crític per al seu desenvolupament. Llavors, aquest desenvolupament es pot veure llastat per l'ús de les pantalles. Si el nen està assegut veient vídeos en una tauleta, es perdrà grans oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació. És a dir, mentre estigui atent a la pantalla, no s'estarà relacionant amb altres persones o corrent darrere d'una pilota. A més, estar exposats durant molt de temps a estímuls constants i potents com els que ofereixen molts dels continguts que veuen els nens, pot derivar en problemes d'atenció. El món no és tan divertit i ràpid com el que mostra la pantalla del mòbil. Per això, el nen s'avorrirà més fàcilment quan torni a la vida real, que trobarà lenta i monòtona. Llavors, una classe a l'escola es convertirà en una autèntica murga, per la qual cosa li costarà molt més concentrar-se. També el son dels nens és fonamental per al seu desenvolupament i l'ús de les pantalles pot entorpir-lo. Altres investigacions apunten que, per cada hora que passen utilitzant una tauleta, els nens petits dormen prop de 15 minuts menys, mentre que els de més edat es perden uns 26 minuts de son. En unes edats en què es necessita dormir entre 11 i 15 hores cada dia, cada minut de son compta.Ja sabem que un ús inadequat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del nen. En un món en què les pantalles estan per tot arreu, com podem fer per conviure amb elles? L'OMS ja ha pres cartes en l'assumpte i ha fet una sèrie de recomanacions relacionades amb l'ús de les pantalles en nens menors de cinc anys. En resum, l'OMS recomana que els nens menors de dos anys no passin temps en activitats sedentàries davant les pantalles. És a dir, res de posar-li el mòbil al nadó perquè es distregui. Pel que fa als de dos, tres i quatre anys, aquest temps no ha d'excedir una hora i com menys, millor. Respecte del temps que han de passar fent alguna activitat física, els nadons de menys d'un any han d'estar físicament actius diverses vegades al dia de diferents formes, especialment mitjançant el joc interactiu a terra i com més, millor. Els nens d'un a quatre anys, per la seva part, han de passar almenys 180 minuts fent diversos tipus d'activitat física. En funció de l'edat, la necessitat d'hores de son varia i s'ha d'assegurar que es compleixen seguint les recomanacions. Es tracta de buscar un equilibri entre les activitats sedentàries, l'activitat física i el son. Pel que fa a la manera en què els nens han d'utilitzar les pantalles, com a norma general es recomana que sempre sigui de manera controlada. Això significa que els seus pares han d'assegurar-se que els continguts que veuen siguin de qualitat, siguin apropiats per a ells i, si és possible, que continguin elements interactius per evitar la passivitat. Per això, poden recórrer a la previsualització, controlar mentre els nens veuen els continguts i, fins i tot, utilitzar eines com el control parental. També es recomana que comparteixin part del temps davant la pantalla amb ells, per parlar sobre el que veuen i ampliar la informació si cal. En el cas dels nens més grans, convé establir límits raonables de temps i, fins i tot, horaris i zones on la tecnologia no es pugui utilitzar, com pot ser durant els àpats o una hora abans d'anar a dormir. Ajudar-los en el seu procés d'alfabetització digital s'ha de promoure com més aviat millor, ensenyant-los a ser crítics amb allò que veuen, a diferenciar entre publicitat i contingut, així com evitar conductes de risc. També ho és donar exemple: si veuen els seus pares pendents del mòbil a totes hores, difícilment entendran que ells hagin de complir certs límits sobre quan i com utilitzar-les. Els nens sempre estaran exposats a l'ús de les pantalles. Ensenyar-los a utilitzar-les correctament i ajudar-los a controlar la seva exposició pot ser molt beneficiós per al seu desenvolupament. És qüestió d'acompanyar-los també en aquest camí i aportar-los l'equilibri necessari. Com en qualsevol altre aspecte de la seva vida.
INNOVACIÓ
“Espanya és un dels països líders en voluntariat corporatiu”
Té el poder de transformar la vida de les persones i de les institucions. Fins i tot Espanya s'ha convertit en una de les grans potències mundials en aquesta qüestió. La seva rellevància és indubtable, tanmateix, el voluntariat corporatiu no és un concepte molt conegut entre els ciutadans. Es tracta d'una activitat que exerceix un doble impacte sobre la societat i els negocis. A més, s'ha convertit en una de les principals portes a través de les quals els ciutadans s'acosten per primera vegada al voluntariat. Aquestes són algunes de les raons per les quals val la pena promocionar-lo. Un objectiu pel qual treballa Voluntare, una de les xarxes de voluntariat corporatiu més rellevants a Espanya i Llatinoamèrica, de la qual l'Associació Voluntaris de “la Caixa” n'és soci director. Voluntare està present en 25 països, amb 40 socis empresarials i 45 ONG, que agrupen més de 500 000 voluntaris. Distingida per l'ONU el 2018 amb el premi IMPACT2030 Innovation Awards, aquesta organització promou l'única formació universitària en gestió del voluntariat corporatiu que existeix al món, i ha aconseguit que la mateixa Llei del Voluntariat espanyola inclogués les empreses com a referents en la promoció d'aquest tipus d'activitats. Juan Ángel Poyatos és el màxim responsable de Voluntare. Aquest professional ha estat involucrat en el sector del voluntariat corporatiu a Espanya des que amb prou feines era una activitat marginal i és un testimoni privilegiat de la seva evolució. I afirma: “Espanya és el segon país del món on més s'aposta pel voluntariat corporatiu, només per darrere dels Estats Units i això és un èxit molt important”. Com ha evolucionat el voluntariat corporatiu a Espanya per arribar a aquest punt? Des que vam celebrar a València el I Congrés Internacional de Voluntariat Corporatiu l'any 2008, aquest concepte ha passat de la irrellevància i el desconeixement, a convertir-se en una de les principals activitats que permet les persones accedir al voluntariat. Això vol dir que són les empreses les que faciliten aquest acostament. També s'ha passat d'un escenari inicial de cert recel, en què moltes ONG no volien treballar vinculades a empreses, a un altre de cooperació. En aquest sentit, Voluntare va funcionar durant anys com a espai de diàleg i, amb l'esforç de tots, s'han aconseguit establir relacions molt sòlides i interessants entre companyies i entitats socials. Jo viatjo fora d'Espanya molt sovint, i quan comparteixo experiències i iniciatives que es promouen en el nostre territori percebo una sorpresa important. Sens dubte hi té molt a veure que existeixin referents com CaixaBank, que manté una gran implicació amb aquest concepte. Quins avantatges aporten les empreses a les entitats socials a l'hora de col·laborar-hi? Les companyies solen aportar perfils molt qualificats, que proporcionen a les ONG coneixement i experiència. Mentre el voluntariat clàssic és més assistencial, el corporatiu té una major capacitat d'influència sobre el funcionament de la mateixa ONG. Amb tot, en el voluntariat corporatiu també existeix una part assistencial per a aquelles persones que prefereixin aquesta opció. De fet, sol ser el punt de partida que permet els empleats iniciar-se en aquestes activitats. Se sol començar per tasques més senzilles per passar després a unes altres de major impacte, que poden arribar a promoure canvis importants en les entitats socials.Sempre s'ha dit que el voluntariat ajuda a qui el rep, però també a qui el presta. Quins beneficis aporta aquesta activitat a les empreses i als professionals que s'hi involucren? El voluntariat té una gran incidència sobre les persones perquè té una gran capacitat transformadora en termes psicològics, fins al punt que aquesta transformació sol tenir un impacte més important en els mateixos voluntaris que en la societat. La qüestió és que, si tu et transformes, la societat va darrere. En una empresa, aquest efecte sobre els empleats millora considerablement el clima laboral, amb persones més positives, orgulloses de pertànyer a la companyia i amb una major capacitat d'adaptar-se a diferents entorns. Les activitats de voluntariat promogudes per l'empresa també promouen aprenentatges professionals molt valuosos. Per exemple, poden ajudar a integrar la diversitat a l'empresa si els empleats tenen l'experiència de treballar amb persones de diferents entorns, característiques i realitats a través del voluntariat. Això els ajuda a comprendre-la i a incorporar-la en el seu dia a dia. La paraula voluntariat comprèn un ventall d'activitats considerable. Quines protagonitzen el voluntariat corporatiu a Espanya? També en aquest aspecte, el voluntariat corporatiu ha anat evolucionant i ho ha fet en paral·lel a les necessitats de la societat. Durant els anys de la crisi, la majoria de les activitats estaven, lògicament, vinculades al treball. Amb el canvi de la situació econòmica, aquest aspecte es va diversificar. Avui destaquen altres àrees com l'àmbit educatiu, les desigualtats o el medi ambient. En definitiva, el voluntariat corporatiu és un reflex de les preocupacions de la societat. Pel que fa al perfil dels voluntaris que aporten les empreses és similar al de la resta de vessants del voluntariat. Les dones acostumen a involucrar-se, en major mesura. També els joves estan molt interessats i, de fet, reclamen aquest tipus d'activitats de manera activa a l'empresa perquè les veuen com una oportunitat d'involucrar-se en temes socials. Quina importància tenen els perfils a l'hora d'organitzar les activitats? És molt important que les empreses coneguin bé les seves plantilles per oferir-los les activitats adequades. Per exemple, als més joves els agrada més treballar en equip perquè els ajuda a conèixer altres persones dins l'organització. I això és un aspecte que els atreu en major mesura que a les generacions anteriors. En aquest àmbit, les empreses també han d'aconseguir un equilibri que no sempre és fàcil d'assolir. És el que relaciona els objectius de negoci de l'empresa amb les motivacions dels empleats. Sempre han d'estar presents ambdues parts per aconseguir involucrar el personal. Afortunadament, avui existeix una important professionalització al voltant del voluntariat corporatiu. Fa anys, no existien perfils específics per ocupar-se d'aquesta activitat. Avui, gràcies a la formació, la situació ha millorat considerablement. De cara al futur, quins reptes ha de superar el voluntariat corporatiu? Jo en destacaria quatre particularment. Un d'ells és la mesura de l'impacte que el voluntariat corporatiu té sobre el negoci, més enllà de la dimensió social. Hem de ser capaços de mesurar-lo de manera objectiva. També és especialment important que la societat conegui i reconegui la importància que té aquesta activitat. El desenvolupament de programes de voluntariat que tinguin en compte l'equilibri que comentava abans entre els objectius de l'empresa i les motivacions del personal és un altre dels grans reptes. En aquest sentit, han de ser més corporatius i menys improvisats. Finalment, és important resoldre la qüestió de la conciliació entre la vida personal i laboral, de manera que inclogui el temps que es dedica a les activitats de voluntariat. Quin paper desenvolupen entitats com CaixaBank dins el voluntariat corporatiu a Espanya? Quan vaig començar a treballar en voluntariat corporatiu, CaixaBank ja era un referent i ha aconseguit continuar sent-ho. Ha demostrat durant anys una aposta i un interès molt clar per promoure aquest concepte. En el seu cas, CaixaBank ha sabut aportar a aquesta activitat un enfocament molt local, amb un coneixement molt específic de les comunitats sobre les quals impacta. El model que ha desenvolupat permet conèixer a fons la realitat de cada lloc i ajustar les activitats que desenvolupa a aquesta realitat. Crec que, en els pròxims anys, CaixaBank guanyarà encara més pes en aquest àmbit, fins i tot a escala mundial.
SOCIAL
Quan arribarà el 5G a Espanya?
Fa anys que en sentim parlar, i ha estat el protagonista de les dues últimes edicions del Mobile World Congress, però encara està fent els primers passos a Espanya. Ens referim a la cinquena generació de comunicacions sense fil, el 5G, que permetrà la navegació a una velocitat tan alta que l'ús dels dispositius mòbils serà totalment diferent. La seva implantació s'ha prolongat més de l'inicialment anunciat, bàsicament per les dificultats de les operadores de telecomunicacions d'assegurar-se el retorn de les inversions multimilionàries que exigeix, ja que és necessari multiplicar el nombre d'antenes de telefonia mòbil desplegades al territori. Les dades en 2G van permetre carregar les pàgines web relativament bàsiques de manera eficaç des de qualsevol telèfon mòbil. Després va aparèixer el 3G, que, entre altres coses, va contribuir a l'auge dels podcasts: la descàrrega de programes d'àudio per Internet va resoldre els problemes d'usabilitat associats amb la transferència d'MP3. Avui dia, el 4G/LTE fa que la velocitat de descàrrega del vídeo en el mòbil sigui tolerable i ens brinda els primers indicis del que arribarà: el consum massiu de la realitat augmentada i virtual, i la connexió de diferents dispositius, cosa que anomenem l'Internet of Things (IoT). El 5G és la cinquena generació de les tecnologies i estàndards de comunicació sense fil, un desenvolupament o evolució de l'actual 4G/LTE. L'estàndard oficial del 5G ja ha estat aprovat, i promet ser entre 10 i 20 vegades més ràpid que les actuals connexions mòbils. S'espera que la taxa de dades sigui de 10 a 100 vegades millor que les actuals xarxes 4G, 4g+ o LTE. La velocitat màxima que el 5G serà capaç d'oferir-nos estaria al voltant dels 10 Gbps, superior a la que avui ofereix la fibra òptica. Per fer-nos una idea, el 5G permetrà carregar vídeos en Ultra HD o models en 3D en pocs segons. També oferirà la possibilitat de tenir més dispositius connectats simultàniament, concretament fins a 100 dispositius a la vegada per cel·la o node en un metre quadrat. Es tracta d'un salt qualitatiu que vincularà les persones amb tot allò que les envolta. Un escenari per a aquesta característica seria, per exemple, el d'un estadi esportiu, on milers de persones podrien interactuar simultàniament amb qualsevol esdeveniment que es desenvolupi en viu a través dels seus telèfons mòbils. Finalment, un altre dels avantatges del 5G és que aconseguirà reduir el consum energètic en un 90%, cosa que permetrà més autonomia de les bateries amb la mateixa capacitat.Diversos projectes de la Unió Europea, com 5GCity, analitzen i promouen l'impacte social d'aquesta nova tecnologia. A més de millorar la connectivitat i permetre nous serveis, el 5G millorarà la qualitat de vida dels ciutadans, per exemple, permetent l'accés a una sanitat de primera qualitat, que possibilitarà intervencions quirúrgiques a distància minimitzant el risc. Les ciutats intel·ligents, d'altra banda, gestionaran de manera més eficient la circulació de vehicles o la recollida de residus, i impulsaran mesures pioneres amb relació als serveis socials o l'atenció a les persones. Una altra important aplicació del 5G concerneix la protecció de dades de l'usuari. L'augment de la capacitat de la xarxa permet multiplicar la potència dels nodes locals, de manera que no fa falta transportar-los a una xarxa general per fer autenticacions o altres operacions. Això limita la vulnerabilitat en el tractament de grans quantitats de dades.L'estàndard existeix, i tant les operadores com els fabricants de mòbils comencen a anunciar la seva implantació. Els primers mòbils a suportar-lo ja han estat presentats, i diverses operadores ja han posat en marxa les seves ofertes. Tenint en compte els anuncis de les operadores i la posada en marxa dels projectes ressenyats, sembla que el 2020, aquesta vegada sí, el 5G es desplegarà definitivament a Espanya, tot i que la consolidació encara pot trigar un temps. Estan preparats per gaudir de la navegació a la velocitat de creuer?
INNOVACIÓ
Vuit consells per incorporar l’eficiència energètica a la teva vida
L'eficiència energètica és un d'aquests termes que ha esdevingut del tot quotidià. Tots n'hem sentit parlar. Bàsicament, sabem que té a veure amb l'estalvi d'energia i també que és positiva per a la nostra butxaca i per al planeta. I, potser, que té a veure amb canviar les bombetes de casa per opcions més eficients o no passar-nos amb la calefacció. Fins i tot així, molt poques vegades ens aturem a pensar en la influència que realment té l'eficiència energètica en les nostres vides. No es tracta només d'estalviar uns euros en la factura de la llum, perquè d'ella depèn, per exemple, el futur del lloc que habitem. Tant és així que la International Energy Agency (IEA), de la qual Espanya forma part, calcula que un ús eficient de l'energia pot aconseguir per si mateix el 40% de la reducció d'emissions necessària perquè el 2050 es limiti a dos graus el creixement de la temperatura global. Les possibles conseqüències que el planeta s'escalfi més del compte el 2050 les coneixem d'allò més bé: onades de calor prolongades, sequeres que s'alternen amb gotes fredes, inundacions, migracions massives i extinció d'espècies en són algunes. Aquesta és la raó per la qual apostar per l'eficiència energètica té molta més importància del que sembla.L'eficiència energètica consisteix, bàsicament, en la utilització dels recursos energètics que tenim al nostre abast de manera eficient. És a dir, es tracta d'utilitzar menys energia per fer una mateixa tasca, eliminant-ne el malbaratament. Per a això és crucial complir amb molts dels objectius de sostenibilitat que ens hem marcat. Tanmateix, en realitat està passant que tendim a pensar que això de l'eficiència energètica és una cosa de la qual s'han d'ocupar uns altres, perquè dubtem de l'impacte que pot tenir el fet que una persona tanqui una aixeta o que es desplaci a peu, entre altres accions possibles. El tema és que aquest impacte no és qüestió d'uns quants actes aïllats, sinó que serà la suma de les accions de moltes persones allò que pot arribar a marcar realment la diferència. I la goma d'enganxar que uneix aquestes accions és coneguda com la consciència energètica, que consisteix a aplicar els principis de l'eficiència energètica als diversos àmbits de la nostra vida i a crear hàbits que permetin multiplicar els efectes beneficiosos d'aquesta acció col·lectiva. L'Institut de Diversificació Energètica (IDAE) atribueix a les famílies espanyoles al voltant del 36% del consum total d'energia final al país. En aquest percentatge, hi tenen molt a veure els usos energètics de l'habitatge (18,5%), però també l'ús del vehicle privat (17%). Està clar que, a escala particular, tenim la possibilitat d'influir en l'eficiència energètica del país, la que ens ajudarà a evitar l'escalfament global i les seves conseqüències. En aquest apartat, hi entren les millores energètiques que podem dur a terme a les nostres llars i també en els nostres desplaçaments quotidians. I què passa amb els altres àmbits? Què passa amb el transport, la indústria, els serveis o l'agricultura, que concentren la resta del consum d'energia? Que també tenim un impacte sobre ells com a individus: a l'hora d'anar a la feina, quan triem quins productes i serveis adquirim o, fins i tot, en el moment en què decidim a què destinem les nostres inversions. Prendre consciència del gran poder que tenim els ciutadans per multiplicar l'eficiència energètica és essencial per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que ha fixat l'ONU en la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots. A partir d'aquí, es tracta d'identificar en quines àrees de la nostra vida podem incorporar els seus principis. I, per descomptat, fer-ho.Des de la nostra llar al nostre oci o el nostre entorn laboral, hi ha un munt d'àmbits sobre els quals podem crear hàbits d'eficiència energètica. Tot seguit en veurem alguns que ens poden ajudar a incorporar la consciència energètica en el nostre dia a dia gairebé sense adonar-nos-en. - Fer servir regletes és molt més útil del que creus: tots sabem que apagar els electrodomèstics en comptes de deixar-los en mode espera estalvia electricitat. En concret, al voltant del 10% anual, segons l'OCU. Per fer-ho, les regletes resulten especialment útils. A més a més, com que ens faciliten la feina perquè desconnecten diversos aparells a la vegada, en comptes d'anar un a un, ens ajudaran a crear un hàbit eficient sense gairebé adonar-nos-en. Aquest principi també es pot aplicar a les solucions de domòtica, que ens permeten controlar el consum energètic de la nostra llar en qualsevol moment i amb un gest ben senzill. - Cuinar i estalviar energia: també a la cuina podem trobar una oportunitat per practicar un altre principi de l'eficiència energètica i incorporar-lo a altres àmbits de la nostra vida. Gestos tan senzills com no obrir el forn cada dos per tres per revisar el menjar o apagar-lo abans d'acabar la cocció per aprofitar-ne la calor residual poden desencadenar altres hàbits semblants. Si prenem consciència dels beneficis de l'eficiència energètica, ens costarà molt menys començar a fer gestos similars, com ara aixecar el peu de l'accelerador del cotxe per aprofitar la força del motor o programar la calefacció de manera adequada. - Fer servir electrodomèstics pot resultar beneficiós: per augmentar l'eficiència energètica no cal renunciar als aparells de la llar. Per exemple, afaitar-se amb maquineta elèctrica pot estalviar més energia que si ho fem amb una fulla d'afaitar. La clau és el temps que l'aixeta estigui oberta. - Desplaçaments sostenibles: són tot un clàssic entre els consells per augmentar l'eficiència energètica. Si volem incorporar-la al nostre entorn, convé reflexionar sobre com són els nostres trajectes quotidians i si els fem de la manera més sostenible possible. De fet, l'Organització Mundial de la Salut subratlla que les ciutats compactes que faciliten els desplaçaments a peu o amb bicicleta són més eficients i segures. - Conducció eficient: al volant també es poden desenvolupar hàbits d'estalvi d'energia. Conduir amb marxes llargues i sense revolucionar el motor, moderar la velocitat o fer servir el canvi de marxes per frenar quan sigui possible són alguns gestos que disminueixen el consum de combustible. - Turisme sostenible i eficiència energètica: l'eficiència energètica no és tan sols una qüestió dels nostres actes més quotidians, sinó que també pot incorporar-se a la manera que tenim de viatjar. Aquest és el cas del turisme sostenible, un concepte que engloba principis com ara considerar els mitjans de transport que farem servir a l'hora de triar una destinació o optar per proveïdors que demostrin la seva aposta per l'eficiència energètica. - A l'oficina: moltes empreses ja adopten mesures d'eficiència energètica. Aquest és el cas de CaixaBank, una de les companyies líders contra el canvi climàtic. El 2019, CaixaBank va aconseguir reduir el 4,7% del seu consum d'energia respecte del 2018, amb una disminució del consum de paper, per exemple, del 14,5%. Per assolir aquests objectius, la implicació del personal resulta fonamental: reduir els desplaçaments corporatius i apostar per les videoconferències o utilitzar eines tecnològiques en comptes del paper són algunes mesures que ajuden a estalviar energia, juntament amb unes altres de més evidents com ara un ús racional de la climatització. - Inversions sostenibles: els nostres recursos econòmics també poden treballar per nosaltres per impulsar l'eficiència energètica. Per fer-ho, hi ha diversos instruments financers, com ara els fons d'inversió, que permeten donar suport a empreses i projectes que compleixin amb criteris estrictes en matèria mediambiental. Les entitats com CaixaBank també fan servir préstecs i bons verds per finançar projectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental. Aquests són alguns exemples de mesures individuals que, aplicades a gran escala, poden acostar-nos de manera definitiva a la reducció d'emissions necessària per frenar l'escalfament global. D'aquesta manera, l'eficiència energètica pot marcar la diferència tant per a moltes espècies animals i vegetals com per a comunitats senceres de persones, gràcies a la repercussió favorable que té sobre el seu hàbitat. Convertir l'eficiència energètica en un hàbit és a les nostres mans. Fer-ho costa molt menys del que sembla i els resultats poden ser espectaculars. Només és qüestió de decidir-se.
SOCIAL