En què consisteix l’economia verda?
El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic. Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia? Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur. Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”. En concret, els objectius principals de l’economia verda són: - Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient. - Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social. - Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds. - Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat. Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació. Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern. En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l'índex d'empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l'àmbit global. És el primer banc de l'Ibex 35 i un dels pocs d'Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l'entitat. Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.
SOCIAL
Encara no saps en què es basa l’economia digital?
En aquest capítol d'Economia Quotidiana t'acostem a aquest nou concepte perquè entenguis en què es basa i puguis identificar-lo en el teu dia a dia. La popularització de les noves tecnologies ha transformat els paradigmes de la nostra societat, entre els quals el de l'economia i les finances de les persones. Aquestes noves tecnologies han generat un nou ús de les coses i han fet partícips d'aquesta transformació els usuaris. Encara que el progrés ens facilita la vida, també ve acompanyat de nous reptes i noves dificultats. En aquest nou episodi, Rosa del Blanco ens portarà informació de primera mà perquè no ens quedem enrere i puguem respondre a preguntes del tipus: Com canviarà la tecnologia la nostra relació amb l'economia?, quins uns altres nous conceptes començaran a canviar l'economia tal com la coneixem? o quines eines s'estan implementant ja en el dia a dia de les persones? No et quedis fora del més nou en innovació i assabenta't de les noves tendències amb Iván Patxi. Sense més dilació, aquí tens el nou podcast.JTNDaWZyYW1lJTIwaWQlM0QlMjdhdWRpb180MzExNTUwNiUyNyUyMGZyYW1lYm9yZGVyJTNEJTI3MCUyNyUyMGFsbG93ZnVsbHNjcmVlbiUzRCUyNyUyNyUyMHNjcm9sbGluZyUzRCUyN25vJTI3JTIwaGVpZ2h0JTNEJTI3MjAwJTI3JTIwc3R5bGUlM0QlMjdib3JkZXIlM0ExcHglMjBzb2xpZCUyMCUyM0VFRSUzQiUyMGJveC1zaXppbmclM0Fib3JkZXItYm94JTNCJTIwd2lkdGglM0ExMDAlMjUlM0IlMjclMjBzcmMlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnd3dy5pdm9veC5jb20lMkZwbGF5ZXJfZWpfNDMxMTU1MDZfNF8xLmh0bWwlM0ZjMSUzRGZmNjYwMCUyMiUzRSUzQyUyRmlmcmFtZSUzRQ==
SOCIAL
Des de la factura fins a les finestres: com pagar menys llum i tenir cura del planeta
Nombrosos gestos quotidians que amb prou feines suposen cap esforç poden marcar la diferència en la lluita contra el canvi climàtic… i a la nostra butxaca Quan parlem de frenar i de revertir el canvi climàtic és fàcil caure en la temptació de delegar la responsabilitat. Pensar que tan sols és cosa de governs i de grans empreses. Oblidar que és un repte prou seriós per a necessitar que tota la humanitat posi l'espatlla. Al final, la lluita contra el canvi climàtic és una qüestió d'eficiència. D'extreure el màxim rendiment als mínims recursos. També de reduir la petjada de carboni i de recórrer a fonts d'energia netes. I aquesta és una tasca a la qual poden contribuir els ciutadans des de les seves llars. La bona notícia és que no ha d'afectar negativament les seves butxaques. Adoptar una política d’estalvi d’energía i tenir cura del medi ambient acostumen a anar plegats. Una de les qüestions principals a l'hora d'estalviar en la factura de la llum i tenir cura del planeta és l'optimització del consum d'energia. Usar els equips elèctrics adequats, aprendre a treure'n el màxim rendiment i adaptar l'habitatge no tan sols ens permetrà consumir menys electricitat, sinó que també ens permetrà aportar el nostre granet de sorra al repte del canvi climàtic. Vet aquí algunes de les claus que poden ajudar a les llars a assolir aquest objectiu.El terme de potència representa una part important del fix que paga cada llar pel subministrament d'electricitat. Segons l'OCU, cada 1,15 kW de potència contractada suposen uns 50 euros més de factura a l'any. Per estalviar en la factura de la llum, el primer que cal fer és revisar-la. Comprovar quina és la potència contractada i plantejar-se si hi ha marge per rebaixar-la. Si el limitador no salta encara que posem a la vegada diversos electrodomèstics, com ara el rentaplats, la rentadora i el forn, pot ser que la potència sigui excessiva. A més del terme de potència, una altra manera d'aconseguir estalviar en la factura de la llum és triar la tarifa adequada. Tal com recorda l'OCU, la tarifa de discriminació horària ajuda a moltes llars a reduir el que paguen per l'electricitat. Acostuma a ser adequada per als habitatges que concentren el consum de llum entre les 10 de la nit i les 12 del migdia a l'hivern, o entre les 11 de la nit i la una de la tarda a l'estiu.Un habitatge aïllat correctament ajuda a optimitzar el consum d'electricitat. Es tracta, sobretot, d'evitar pèrdues de calor o refrigeració que augmentin la demanda d'energia. L'aïllament de l'habitatge inclou finestres, portes, sostres i murs. En el cas de les finestres, el percentatge de calor que es pot arribar a perdre si no són adequades és molt alt. Encara que renovar-les pot suposar una inversió important, l'estalvi d'energia acabarà per amortitzar-la amb el pas dels anys. Les finestres disposen de la seva pròpia etiqueta energètica, que les classifica segons set nivells d'eficiència per a l'hivern (calefacció) i tres nivells per a l'estiu (aire condicionat). També ofereix informació sobre altres característiques, com ara la permeabilitat a l'aire o la transmitància tèrmica. Utilitzar cortines, persianes i tendals de manera intel·ligent també ajudarà a mantenir la temperatura adequada a l'interior de la llar, ja que el sol és una font de calor natural. Per exemple, l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDAE) calcula que fer servir tendals a l'estiu a les finestres on toca el sol pot suposar fins al 60% d'estalvi en energia. A l'hivern, les cortines s'han de descórrer durant el dia per deixar passar els raigs solars, i tirar-les de nit per mantenir la temperatura interior.La temptació de posar la calefacció o l'aire condicionat al cent per cent per ajustar ràpidament la temperatura d'una habitació és forta. Tanmateix, aquesta pràctica no tan sols no és més efectiva, sinó que augmenta el consum d'energia de manera innecessària, segons explica l'IDAE. Aquest organisme recomana fixar la temperatura de refrigeració a 26 °C a l'estiu i fins i tot recórrer a ventiladors de sostre, que moltes vegades són suficients per mantenir la comoditat adequada.Reduir el consum d'electricitat i tenir cura del medi ambient no tan sols és qüestió de canviar finestres o d'actuar sobre grans aparells. Gestos tan simples com ara canviar les bombetes o no deixar aparells en stand-by també poden ser importants per assolir aquest objectiu. Segons càlculs de l'OCU, apagar tots els aparells que estan en stand-by, com ara televisors o aparells de música, pot estalviar el 10% del consum anual d'electricitat en una llar. Per la seva banda, les bombetes amb tecnologia LED aporten un estalvi mitjà d'energia del 80% respecte de les incandescents. Fins i tot utilitzar el frigorífic de manera intel·ligent ajuda a rebaixar la factura de la llum. N'hi ha prou a ajustar la temperatura de la nevera a 5 °C i la del congelador a -18 °C. També cal intentar que l'aire circuli al voltant i no situar-lo a prop d'una font de calor. Descongelar-lo periòdicament ajudarà a evitar que una capa de gebre li resti efectivitat. Així mateix, ordenar bé els aliments a l'interior per no haver de tenir la porta oberta gaire temps mentre busquem alguna cosa també és una idea excel·lent. Optar per electrodomèstics eficients quan els hàgim de canviar també és una opció que s'ha de considerar. Tot i que acostumen a ser un pèl més cars, a la llarga, l'optimització del consum d'energia que ofereixen acaba compensant.
SOCIAL
Contra la pobresa, Big Data
En els darrers anys, les dades han esdevingut un dels avantatges competitius més valuosos gràcies a la seva explotació i interpretació per convertir-los en informació útil i descobrir noves tendències que permetin reduir costos, millorar la presa de decisions o generar nous productes i serveis. Vivim en una societat cada vegada més digital, en què constantment fem consultes a Google, enviem missatges de text per WhatsApp i publiquem continguts a les nostres xarxes socials. Aquestes accions generen quantitats massives de dades que poden servir per lluitar contra la pobresa.Segons dades de la GSMA, avui dia ja hi ha més de nou mil milions de subscriptors mòbils únics als països en via de desenvolupament. La penetració de la telefonia mòbil en aquestes localitats és tan gran que, per exemple, a l'Àfrica és més fàcil accedir a un smartphone que a un servei d'aigua potable. I és que l'expansió de les xarxes mòbils ha creat una infraestructura global, que genera enormes quantitats de dades que són de gran rellevància per al desenvolupament social i econòmic. Les dades són essencials per prendre decisions: sense aquestes no es pot saber quantes persones viuen en la pobresa, quantes escoles s'han de construir i on, etcètera. Aquesta tecnologia permet obtenir i analitzar grans quantitats d'informació, que procedeixen de fonts molt variades, de manera ràpida i eficaç. Per això, el Big Data pot ajudar a conèixer concretament en quines àrees geogràfiques hi ha determinats problemes i emprendre polítiques socials més efectives per abordar-los. Tal és el potencial de les grans dades que, el 2017, l'ONU ja va dedicar un fòrum per abordar-ne els avantatges en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030.Avui dia ja hi ha diverses institucions i iniciatives que defensen que les dades podrien acabar amb la pobresa. Una d'aquestes és el Rellotge Mundial de la Pobresa, promogut per Wolfgang Fengler, economista del Banc Mundial. Es tracta d'una eina desenvolupada per la companyia australiana World Data Lab (WDL), que es basa en les enquestes de llars d'àmbit nacional, disponibles públicament i utilitzades per organismes com el Banc Mundial i projeccions de creixement econòmic del Fons Monetari Internacional. Gràcies als algoritmes, es mostra en temps real la pobresa estimada fins al 2030 per a cadascun dels països del món. Aquestes prediccions també permeten analitzar com canvien els ingressos de les persones al llarg del temps a cada país, utilitzant pronòstics del creixement econòmic i escenaris de llarg abast, que donen compte d'esdeveniments globals com el canvi climàtic o la pobresa. Segons el projecte, avui dia la taxa actual de reducció de la pobresa se situa en unes 0,5 persones per segon.Posar fi a la pobresa en totes les seves formes és el principal i primer repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides per al 2030. Malgrat que la taxa de pobresa mundial s'ha reduït a la meitat des de l'any 2000, als països en via de desenvolupament encara una de cada deu persones i les seves famílies continua vivint en una situació de pobresa. Sens dubte, es tracta d'una problemàtica que va més enllà de la manca d'ingressos i recursos per garantir uns mitjans de vida sostenibles, ja que entre les seves diferents manifestacions figuren la fam, la malnutrició, la manca d'un habitatge digne i l'accés limitat a altres serveis bàsics com l'educació o la salut.
SOCIAL
Quant falta perquè arribi el cotxe autònom?
Si volem veure circular un vehicle sense conductor, no és cal treure la pols del VHS per veure un episodi de El Coche Fantástico. Només cal trobar un vol barat a Göteborg (Suècia) i fer una volta pel port. Allà, una espècie de cotxe esportiu estira un remolc per moure contenidors. No hi ha ningú darrere el volant: es tracta d’un nou concepte de camió autònom que ja assaja Volvo en entorn real. En realitat, són moltes les proves que es fan amb automòbils autònoms de nivell 5 —és a dir, els que no necessiten la intervenció d’un humà per circular— a tot el món. Fins i tot Google ja ha anunciat la construcció de la primera fàbrica que es dedicarà a produir cotxes totalment automatitzats de manera massiva. La tecnologia en els vehicles ja està a punt per al nivell 5 de la conducció autònoma, el màxim dels sis que marca la Societat d’Enginyers de l’Automoció (SAE). Un exèrcit de sensors, centraletes, programari i sistemes d’intercanvi de dades a bord ho fan possible. Si els automòbils ja estan preparats per deixar desplaçar-nos-hi llegint el diari en lloc de conduint-los, per què encara continuem aferrats al volant? Cal buscar-ne la resposta a fora: ni les infraestructures ni la legislació encara no estan adaptades perquè aquests cotxes tan intel·ligents puguin circular sense supervisió. Això sí, tot apunta que no trigaran a estar-ho.Un dels obstacles principals que es troba el cotxe autònom per convertir-se en un habitual de les carreteres està relacionat amb la transmissió de dades. Perquè un vehicle pugui circular sol de manera segura, s’ha de comunicar amb l’entorn. Percebre si hi ha algun obstacle per poder-lo esquivar. Saber si les condicions meteorològiques són complicades per calcular una altra ruta. Fins i tot si pot anar al taller més proper en cas de detectar alguna avaria. Tot això només és possible si el vehicle emet i rep informació d’aquest entorn que l’envolta. Els cotxes autònoms s’han de comunicar amb altres vehicles, usuaris de la via i, fins i tot, amb infraestructures com el mateix asfalt o els semàfors. Gestionar tota aquesta quantitat de dades i fer-ho a la velocitat necessària perquè el vehicle reaccioni a temps és molt complicat amb la tecnologia actual. Tanmateix, l’arribada de les xarxes 5G pot solucionar aquest problema. De fet, la tecnologia 5G és la que permetrà desenvolupar un projecte pilot a Barcelona liderat per Telefónica i Seat que actuarà com a primer pas per a una conducció cooperativa i autònoma a la ciutat. Això serà possible gràcies a dues característiques de la tecnologia 5G: la seva baixa latència, que permet als vehicles rebre i enviar informació instantàniament, i la possibilitat d’aplicar l’edge computing, una tecnologia relacionada amb l’internet de les coses (IoT) que permet analitzar dades locals en temps real. Tot això, unit a la gran capacitat de transmissió de dades que ofereix el 5G gràcies a la seva amplada de banda, significa que aquesta tecnologia pot ser la peça que faltava per fer que cotxes, infraestructures i altres usuaris de la via es comuniquin i que ho facin de manera eficaç. D’aquesta manera, una càmera d’un semàfor pot avisar els vehicles que hi ha un embús i perquè el puguin evitar. Les ambulàncies també podran avisar de la seva presència diversos carrers abans de trobar-se amb un automòbil, perquè el cotxe pugui prendre la decisió més adequada sobre la seva ruta. Fins i tot sensors instal·lats a les autovies podran alertar els automòbils que l’asfalt s’està gelant quilòmetres abans d’arribar-hi. A més, l’smartphone o els dispositius wearable de vianants i ciclistes alertaran de la seva presència en el futur per evitar atropellaments.Pot ser que l’arribada del 5G precipiti l’arribada dels cotxes totalment autònoms als carrers. Tanmateix, no sembla que sigui possible abans del 2030. Almenys així ho calcula el grup GEAR 2030, que integren experts de la indústria, la investigació i institucions públiques. Serà en aquesta dècada, afirmen, quan hi haurà el ple desenvolupament del cotxe totalment autònom. De fet, ha elaborat una sèrie de recomanacions per assegurar-se que l’entorn necessari perquè aquests vehicles puguin circular, tant a nivell públic com legislatiu, estigui a punt per llavors. Una de les raons està relacionada amb l’adaptació de la legislació a la nova realitat del cotxe connectat. I no és tan senzill com fer un parell de canvis a la Llei de seguretat viària. En aquest sentit, els juristes ja es plantegen qüestions com la categoria jurídica dels robots, els nivells d’autonomia que coexisteixen, el concepte de responsabilitat civil en aquests casos, qui ha d’indemnitzar per danys en cas d’accident o com enfrontar-se a un producte defectuós. Mentrestant, els cotxes autònoms de diversos nivells coexistiran a les carreteres. Així, s’espera que el 99% dels cotxes que es venguin el 2035 tingui característiques de conducció autònoma de nivell 3 (automatització parcial) o 4 (alta automatització). Això plantejarà més complexitat a l’hora de dir adeu al volant de manera definitiva. La raó és que vehicles amb humans a dins prenent decisions i d’altres que circulen pràcticament per si sols coincidiran en un mateix carrer. Si hi ha algun problema, qui assumirà la culpa?, com processarà la situació l’automòbil totalment automatitzat? Són qüestions molt complexes a les quals tecnologia i legislació hauran de donar una resposta.
INNOVACIÓ
Repte 9: Els medallistes parlen de la seva experiència al Mundial de Natació Paralímpica de Londres
Del 9 al 15 del mes de setembre passat va tenir lloc a Londres el Mundial de Natació Paralímpica, del qual la selecció espanyola va tornar a casa amb un total de 14 medalles.Entrevista a Toni Ponce, plata (en els 200 lliures, categoria S5) i dos bronzes (un aconseguit en la final dels 100 metres braça i un altre, en els 100 lliures), i Óscar Salguero, plata 100 metres braça, classe S8 (es va quedar a tan sols 13 centèsimes del ceptre mundialista).-Toni Ponce: Des del 2017 sempre estem concentrats junts durant la setmana de competició. Malgrat la diferència d'edat, ens compenetrem molt bé i ens donem molt de suport l'un a l'altre. Per això, sempre donem al seleccionador la mateixa premissa: que, si us plau, ens posi junts a l'hotel. L'Óscar és un noi jove però molt madur, que sap el que vol en cada moment. Tots dos som molt tossuts (riu). -Óscar Salguero: Jo crec que tenim les idees molt clares i una mentalitat molt semblant. No anem als entrenaments a passar l'estona, sinó a aprofitar-los al màxim i a donar el cent per cent. -Ara que ha acabat la competició i heu tingut temps de digerir els resultats, quina valoració feu del vostre rendiment en el recent Mundial? -T. P.: Personalment, la valoració ja la vaig fer fa una setmana, en tornar de Londres. Ara, sincerament, ja estic pensant en la temporada següent. Però, en qualsevol cas, és molt positiva, perquè m'havia marcat l'objectiu de guanyar tres medalles. I ho vaig aconseguir. L'espineta que se'm va quedar clavada va ser aconseguir el bronze dels 100 metres braça, categoria en què m'hauria agradat estar una mica més amunt en el podi. Ara toca mirar vídeos, meus i dels rivals, perquè tenim un any per treballar de valent i ser més competitius de cara als jocs de Tòquio. -Óscar Salguero: Per part meva, crec que ha estat un dels millors campionats que he fet. Però no va ser fàcil, perquè a mi em tocava nedar l'últim dia, i anava veient com, a mesura que transcorria la competició, a alguns dels meus companys no els sortien les coses com desitjaven. Això em generava certs dubtes, encara que en el fons sabia que estava en el meu millor moment. Finalment, vaig aconseguir l'objectiu que m'havia fixat amb el meu entrenador, que era millorar la meva marca personal. En el meu cas també, l'únic disgust va ser no aconseguir guanyar el meu rival i quedar-me a 13 centèsimes de l'or. -Fora de l'aspecte esportiu, amb què us quedaríeu d'aquesta experiència? -T. P.: Jo, personalment, amb la convivència amb els meus companys i amb Jaume Marcé, el nostre entrenador. Es responsabilitza d'un grup gran de nois i noies i no tots obtenen els mateixos bons resultats. Per això crec que, per a ell, no sempre ha de ser fàcil gestionar-ho; per això intentem ajudar-lo. -I vosaltres, com porteu la pressió? -O. S.: Abans m'influïa més i em posava més nerviós. Però aquest any el meu entrenador i jo hem abordat la prova d'una forma diferent. I estic molt content amb el resultat. Bàsicament, he intentat aprofitar una mica els dies abans de la competició, quan no havia d'entrenar, per relaxar-me, desconnectar de la piscina i, per exemple, anar a passejar per Londres amb la meva família. Per bé que és cert que noto molt l'evolució física i tècnica que he fet últimament, no és menys important tot el que estic aprenent en gestió emocional. Quan vaig començar en això era un nen i no portava gens bé la manera com els teus oponents intenten intimidar-te abans d'una prova, mirant-te fixament, rient-se de tu, intentant posar-te nerviós. Ara he canviat. Vaig a la meva i no em fixo en res ni en ningú. En aquest sentit, he evolucionat molt. -T. P.: Jo també crec que he estat força concentrat. De totes maneres, intento sentir només la pressió justa, ni més ni menys. En aquest sentit, treballem molt amb l'Edu, el psicòleg del CAR, visualitzant situacions d'estrès per saber com afrontar-les quan t'hi trobis al davant. Aquest any potser necessitem una mica més d'ajuda per gestionar els nervis de cara a Tòquio. Perquè de vegades el cap no t'ajuda massa. -Com són les últimes setmanes abans d'una competició d'aquest nivell? Us prepareu d'alguna forma específica? -T. P.: En realitat, a mi m'agrada veure el resultat com la suma d'un tot, de l'esforç de tot l'any, des que comencem la pretemporada. -O. S.: Però sí que és cert que durant les últimes setmanes fas menys hores de gimnàs, per descansar la musculatura, fas simulacres de competició amb el banyador oficial, cuides més l'alimentació –no necessites menjar tants carbohidrats perquè tampoc no consumeixes tanta energia– i treballes al costat del biomecànic del CAR (Andreu Roig) per analitzar vídeos dels nostres propis entrenaments i, d'aquesta forma, poder rascar algunes dècimes de segon polint certs detalls. Busquem la perfecció. -Són aquestes ànsies de superació les que posa en valor la campanya Inconformistes de l'esport de CaixaBank. -T. P.: Jo vaig tenir l'oportunitat de participar activament en la definició d'aquesta campanya. L'entitat va convocar uns quants atletes perquè poguéssim aportar la nostra visió de l'esport paralímpic en primera persona. I els vam dir que preferíem que no es posés l'accent en la discapacitat. La tenim, és clar; no ho neguem. Però això no ens fa diferents dels atletes convencionals. Ens esforcem igual, ho intentem sense defallir, ens enfrontem als nostres handicaps. Per això, el que fem no val ni més ni menys. I no necessitem la compassió de ningú. -Què representa per a vosaltres que una entitat tan potent com CaixaBank aposti per l'esport paralímpic? -O. S.: A mi m'omple de satisfacció, perquè el meu objectiu és que un dia ens donin les mateixes beques que als atletes olímpics, i siguem igual de coneguts. El suport de CaixaBank contribueix a aquesta visibilitat i reconeixement. -T. P.: El fàcil és apostar per l'esport olímpic, per això estem molt agraïts per tota la difusió que estan fent mediàticament. Gràcies a ells –i a altres empreses com Ambre o Luamvi–, l'esport paralímpic és cada vegada més reconegut, hi ha més diners, arribem a més gent. Però no per fer llàstima, sinó per plasmar la rivalitat ben entesa, l'esperit competitiu, l'autoexigència i la superació diària. -Però encara queda molt camí per fer… -T. P.: A Espanya es percep una millora. Però, per descomptat, hi ha altres països que ho fan molt millor que nosaltres, com per exemple Anglaterra. Sense anar més lluny, el recent Mundial no havia de fer-se allà, sinó a Malàisia. Però per motius polítics no va poder ser. I a Anglaterra no li va faltar temps per aixecar la mà i organitzar la competició. I ni més ni menys que a la seva piscina olímpica. -O. S.: A mi m'ha sorprès molt la consideració i el seguiment que té l'esport paralímpic a Londres. Es valora moltíssim, es difon a les xarxes socials, es veuen anuncis al metro i per la ciutat… Només calia veure com estaven de plenes les graderies durant la competició. Font: SPORT, Alberto González.Si vols escoltar més sobre ells fes clic als seus podcast:
SOCIAL
HUUB i Seacliq, empreses portugueses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI
HUBB i Seacliq són dues de les empreses portugueses que es van presentar a la 21a edició dels Premis EmprendedorXXI. Totes dues van resultar vencedores en la categoria sectorial. HUUB, amb plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda, va guanyar en el sector Commerce Tech. Seacliq, reconeguda en l'àmbit Agro Tech, ha creat una plataforma electrònica basada en blockchain per a la primera venda de peix. Una plataforma integrada per gestionar la cadena de subministrament en la indústria de la moda Com i quan va sorgir la idea de crear HUUB? Tots els integrants de HUUB hem tingut contacte, d'una forma o d'una altra, amb els dos eixos elementals que han governat el projecte des de la seva concepció: el comerç detallista i la logística. I tots érem conscients de les ineficiències existents, especialment en els processos d'internacionalització del negoci, fins i tot en els grans grups nacionals. Sabíem que la tecnologia seria el tercer gran eix que resoldria aquest problema: així va sorgir la idea de crear un negoci basat en una plataforma amb capacitat per gestionar la totalitat de la cadena de subministrament de marques de moda amb l'objectiu d'assolir la màxima eficiència. En què consisteix exactament? HUUB és un accelerador de marques de moda. En l'era global, HUUB es posiciona al centre d'un ecosistema dinàmic, la cadena de subministrament de tots els seus clients i socis, amb un objectiu clar: fer créixer el negoci de tots. Per això hem desenvolupat una plataforma logística integrada i completament dedicada a la indústria de la moda denominada Spoke. Spoke fa la gestió de la cadena d'extrem a extrem, des dels proveïdors fins al client final ─ja sigui B2B o B2C─ en més de 120 mercats, sempre amb total visibilitat dels processos i les interaccions. L'avantatge competitiu rau en l'agregació de múltiples serveis en un únic punt i en una simplificació de la tarifació inspirada en el model SaaS (Software as a Service), la qual cosa garanteix una previsibilitat i gestió total que, al seu torn, permet als clients centrar-se en el que considerem l'essencial: el disseny i les vendes. Com pot ajudar la plataforma Spoke a la indústria de la moda a Portugal? Tenim un vincle molt estret amb la indústria de la moda a Portugal, especialment amb el teixit productiu nacional que alimenta aquest sector, que és dels més lucratius a tot el món. Ja ens beneficiem directament amb clients pel fet que produeixen al nostre país, però també hem aconseguit que alguns clients comencin a produir aquí, malgrat que no és el nostre core. Aquest és un vessant de benefici directe, però si ens fixem en tota la digitalització que la plataforma aporta a la indústria, creiem que el sector de la moda pot beneficiar-se molt d'un projecte com el nostre. Com vau aconseguir arribar a les marques internacionals i atreure-les a la vostra cartera de clients? Va ser un procés absolutament natural perquè, en realitat, HUUB va començar precisament amb una marca alemanya. La necessitat i l'avantatge competitiu d'aquestes marques rau en el fet que produeixen al nostre país. Avui tenim marques de 18 països, per la qual cosa a la nostra empresa, pel que fa a les marques, els centres de producció o els mercats de distribució, som veritablement agnòstics respecte de la geografia. Heu pensat a aplicar la vostra plataforma a altres sectors de la indústria? Creiem que el sector de la moda té una massa crítica, un potencial de negoci i una complexitat que ens ocupa en tots els paràmetres. Tanmateix, sabem una cosa: si estem preparats per treballar en la logística d'aquesta indústria, estem preparats per a moltes altres, perquè les exigències i la complexitat de l'univers de la moda són molt elevades. Quins consells donaríeu a altres emprenedors que vulguin iniciar la seva pròpia aventura empresarial? Sigui quina sigui la idea, el producte o el servei, es tracta sempre d'un negoci. I no hi ha negoci actiu que no sobrevisqui al que denominem el test del mercat. Veiem moltes startups completament obcecades amb inversors i no tenim dubtes que són molt importants, com ho han estat per a nosaltres. Però, per damunt de tot, la idea ha de tenir l'acceptació del mercat que es pretengui assolir. No es pot començar la casa per la teulada.La Llotja Digital: tecnologia al servei del sector pesquer per rendibilitzar el negoci Com va néixer Seacliq i per què es va centrar en el sector de la pesca? Seacliq és una subsidiària de Bitcliq, companyia especialitzada en el desenvolupament de la veta de mercat de la Llotja Digital. Bitcliq és una empresa que va sorgir amb un espectre d'actuació una mica més ampli, el desenvolupament de projectes per a la indústria. Aviat li va sorgir un desafiament per al sector pesquer: ajudar una flota de pesca industrial amb seu a Ghana, a l'Àfrica. Seacliq va néixer a partir del repte de crear una plataforma tecnològica que l'ajudés a gestionar totes les operacions. L'objectiu era conèixer les despeses associades a totes les embarcacions per poder establir un preu just i que fos rendible. Com "va descobrir" Seacliq aquest client? Va ser una coincidència. Un vell contacte em va presentar el repte i el timing va ser perfecte. Aquest era "el projecte" que Seacliq estava buscant, no només per obtenir nom i impuls internacional, sinó també i, principalment, per tenir l'oportunitat de crear solucions diferenciadores. Un any després, la solució s'havia implementat, amb èxit, en els vaixells del que era el màxim processador mundial de tonyina. A partir d'aquesta data, l'empresa va aconseguir fer la gestió en temps real, i va permetre conèixer no només el que s'havia pescat, sinó també el valor de cada tona de peix. En què va consistir la solució? Vam crear un software que els vaixells poguessin utilitzar fàcilment per recollir dades dels sensors i dels mateixos usuaris ─els membres de la tripulació. L'objectiu era presentar la informació de forma organitzada, transmetre-la per satèl·lit de manera optimitzada per no disparar els costos de comunicació, recopilar-la en el núvol i fer les anàlisis necessàries per donar els indicadors en temps real. Després de l'èxit de la gestió operativa, que va ser el primer pas, els nostres clients van començar a veure el potencial d'anar treballant el vessant de la traçabilitat i la qüestió de la sostenibilitat en el sector. De sobte, teníem una eina que, a més de permetre al gestor prendre decisions, possibilitava que el comprador disposés d'informació sobre el peix que estava comprant. Com va sorgir la "Llotja Digital"? El 2017, vam tenir l'oportunitat de participar en una trobada mundial per debatre el futur de les comunicacions per satèl·lit. Però hi havia una condició: havíem de produir un vídeo que mostrés l'aplicació de la tecnologia per presentar-lo en la conferència. La proximitat de l'esdeveniment ens va portar a buscar la possibilitat d'implementar el nostre negoci a Portugal, en detriment de l'Àfrica o Àsia, on teníem els projectes. Això va ser el principi de la Llotja Digital, sense ser-ho encara. Vau detectar llavors una oportunitat de creixement? Sí. Vam començar a preguntar als pescadors si ells veien algun avantatge en el fet de tenir una eina de gestió operativa. Tanmateix, el que ells realment necessitaven eren noves formes de fer la venda del peix, perquè la subhasta tradicional no acabava d'encaixar amb les seves necessitats. I nosaltres vam pensar que aquesta podria ser una oportunitat d'aplicar la tecnologia en un vessant de la comercialització. Ens vam adonar que, a més de la traçabilitat i de la gestió, podíem disposar d'un mercat que relacionés compradors i venedors en aquest context. A Portugal hi ha dues formes de venda de peix: la subhasta o el contracte. El que nosaltres oferíem era el millor d'ambdós mons: un contracte dinàmic. Aquest contracte es fa quan el vaixell encara es troba a alta mar? Gràcies al contracte dinàmic, aconseguim anticipar la venda fins i tot fins a la matinada. En el moment en què el vaixell captura pesca, pot posar-la a la venda immediatament: es notifica als compradors i la venda pot fer-se abans que l'embarcació arribi a terra. Això també és beneficiós per a l'armador, ja que és ell qui defineix el preu. Si el vaixell no ha venut el producte de forma anticipada, té la subhasta tradicional com a segon recurs. El que vam acabar creant va ser un marketplace que uneix oferta i demanda en temps real, avança el període de transacció respecte del que és tradicional i ofereix tota la informació de traçabilitat del producte.
CORPORATIU