Què és el <em>tapering</em> i com afecta als mercats?

09 Març, 2017

Què és el tapering i com afecta als mercats?


2%. Aquest és l’índex de preus de l’eurozona després de la pujada del febrer. Després d’anys de tendència deflacionista, el valor assoleix per fi l’objectiu marcat per al mandat de Mario Draghi.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

La recuperació de l’activitat està guanyant fermesa i els experts estan començant a discutir si s’està prou a prop d’assolir l’objectiu de compra de deute (QE) per començar a reconduir-lo. Entre l’abril i el desembre del 2017, el BCE ha previst continuar amb el seu programa de compres d’actius de deute (públic i corporatiu, principalment) per un valor de 60 mil milions d’euros mensuals. La quantia és menor que en períodes passats; tanmateix, les fonts autoritzades insten, especialment des d’Alemanya, a posar fi a aquesta compra.

Aquesta eliminació progressiva és el que es diu tapering. Què hi ha darrere d’aquesta pràctica? Ho expliquen els nostres companys del centre d’estudis, CaixaBank Research: “Els bancs centrals han decidit posar en marxa aquestes polítiques monetàries no convencionals en resposta a la gran recessió amb la voluntat d’oferir un estímul que vagi més enllà de les capacitats de les eines tradicionals.”

Ara, la decisió sobre la reducció és una incògnita. Adrià Morron, de CaixaBank Research, creu que la discussió del tapering no arribarà encara ja que “l’eurozona s’enfronta durant el primer tram d’any a un període d’elevada incertesa, motivada en gran mesura per qüestions polítiques, que fa poc probable que el BCE abordi la retirada de les seves polítiques d’estímul”.

Un cop d'ull al passat: el cas de la Fed

Cada vegada són més els membres del sector que plantegen que el BCE reorienti les seves polítiques en haver-se assolit l’objectiu. L’experiència més recent que coneixem és la de la Reserva Federal dels EUA. La Fed va procedir a reduir les compres mensuals d’actius de manera molt gradual: va donar pistes que iniciaria el tapering amb més de 3 mesos d’antelació (avís el setembre de 2013) i va reduir el volum mensual lentament (va trigar 10 mesos a baixar a zero el ritme de compres mensuals de 85 milers de milions de dòlars, entre desembre de 2013 i octubre de 2014).

Per què va actuar així? Per dues raons clau:

  • El fort calat de les mesures: les compres d’actius redueixen significativament els tipus d’interès d’un univers molt ampli d’actius financers i, per tant, la seva retirada comporta un augment d’aquests tipus d’interès.
  • El tapering també té un paper de comunicació: l’eliminació de les compres dóna pistes sobre la política monetària futura que té en ment el banc central (concretament, indica que les pujades del tipus d’interès de referència del banc central es troben més pròximes). De fet, el 2013 es va produir un cas paradigmàtic: l’anomenat taper tantrum. La primera temptativa de la Fed d’anunciar el tapering va ser el maig del 2013 i, com que va agafar de sorpresa els agents, va provocar moviments bruscos en els mercats.

Encara que l’experiència de la Fed no és directament extrapolable al BCE, la seva experiència ens indica, segons CaixaBank Research, que el tapering del BCE ha de complir dues condicions:

  • Una comunicació coherent i sense canvis bruscos que permeti un reajustament ordenat de les expectatives del mercat. En aquest sentit, la comunicació del BCE ha deixat clar que la condició necessària per a la retirada de les compres d’actius és una recuperació de la inflació autosostinguda i amb perspectives de mantenir-se a mitjà termini
  • Una reducció gradual de les compres. La incertesa política és un altre element a tenir en compte. A Europa, 2017 presenta un carregat calendari electoral (Holanda, França, Alemanya i, potser, Itàlia), principalment en la primera meitat d’any, i l’inici de les complexes relacions del brexit. Repunts d’incertesa política podrien provocar episodis d’inestabilitat financera que podrien afectar negativament l’economia.

Segons els experts, és poc probable que el BCE decideixi començar a retirar l’estímul abans que aquests riscos s’aclareixin (no abans del tercer trimestre del 2017).

Mentre avança el procés, esperem que el post t’hagi servit per saber que el tapering no té res a veure amb sortir de tapes amb els amics.

T’ha interessat aquest article? Pots llegir més sobre qüestions econòmiques i financeres a CaixaBank Research.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *