Economistes amb el Nobel: Amartya Sen

“És important que ens ocupem no només de l’economia, sinó també de com són les vides humanes”. Són paraules d’Amartya Sen, economista d’origen hindú, reconegut per estudiar l’economia més enllà de la teoria matemàtica i per aplicar-li una visió més social i humanitària. El seu enfocament innovador va ser reconegut per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències que, l’any 1998, va guardonar el professor amb el Premi Nobel d’Economia.

Amartya Sen va néixer a Santiniketan, una ciutat situada a l’estat de Bengala Occidental, a l’Índia. Va començar la seva carrera professional al seu país d’origen, encara que, després de graduar-se en Ciències Econòmiques a la Universitat Visva-Bharati el 1953, es va traslladar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on va exercir de catedràtic associat del 1957 al 1963.

Durant la seva trajectòria professional, Amartya Sen ha centrat la seva investigació a establir la relació que existeix entre l’economia i el desenvolupament humà. “El desenvolupament és més que una xifra”, va explicar Sen a una entrevista que va concedir a la BBC. Entre les seves conclusions, l’economista va descobrir que la pobresa podia tenir dimensions múltiples. Després d’anys de treball, Sen va iniciar un nou paradigma per al desenvolupament, que se centra en la necessitat d’analitzar la situació real de les persones en comptes d’utilitzar els índexs habituals, com ara el producte nacional brut.

El seu punt de vista sobre el desenvolupament va inspirar a organitzacions tan importants com l’Organització de les Nacions Unides, que va crear un nou índex per canviar completament l’enfocament tradicional sobre els nivells de vida a escala internacional: l’índex de Desenvolupament Humà (IDH). Aquest índex es basa a captar les capacitats fonamentals de supervivència i d’elecció de vida que tenen els individus de cada país del món.

Una bona part del treball d’Amartya Sen estava orientat per les qüestions de la pobresa i la fam. En la seva publicació Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation (“Pobresa i fam: un assaig sobre el dret i la privació” en català), l’economista va demostrar que la fam no és conseqüència de les collites dolentes ni de la manca d’alimentació, sinó de les desigualtats que existeixen dins del sistema de distribució.

Amartya Sen també ha centrat part de la seva feina a defensar un procés de globalització més igualitari. Al llarg dels anys, l’economista s’ha mostrat molt crític amb el capitalisme. D’una banda, creu que tots els éssers humans necessiten més que coses materials per prosperar; de l’altra, critica la visió “tan tancada” que es té sobre l’èxit del capitalisme. “L’ètica va més enllà de valors com ara l’obtenció del benefici”, va afirmar Sen el 2001 al 14è Congrés anual de l’EBEN, xarxa europea que advoca per l’ètica en l’àmbit dels negocis, que es va celebrar a València.

Els seus estudis empírics sobre la fam, les definicions de les diferents mesures del benestar i la teoria de l’elecció social van fer que se’l reconegués com un economista que va més enllà de la teoria matemàtica per aplicar a l’economia una dimensió més humana. Els seus textos centrats en les economies del benestar i el desenvolupament humà han inspirat —i ho continuen fent— molts estudis de prestigi sobre la desigualtat material al segle XXI.

Coneix una mica més de prop a altres premis Nobel d’Economia de la història.