Banksy i el valor econòmic de l’art

El passat 5 d’octubre, una obra de l’artista Banksy es va vendre per 1,2 milions d’euros, quatre vegades més del que s’havia estimat inicialment, en una subhasta que va tenir lloc al prestigiós Sotheby’s londinenc. Pocs instants després, l’obra, una còpia sobre llenç d’un dels grafits més coneguts de Banksy, Girl with balloon (Nena amb globus),  es va autodestruir davant la sorpresa majúscula de tots els assistents.

L’endemà, Banksy va pujar el vídeo del moment al seu compte d’Instagram, i hi va afegir amb una cita atribuïda a Pablo Picasso: “l’impuls de destruir també és un impuls creatiu”. Com en tot el que fa aquest artista britànic, de qui es desconeix la identitat, són més les preguntes que les respostes. Era Banksy present a la casa de subhastes? Qui va activar el mecanisme d’autodestrucció de l’obra, i com es va poder disposar aquest mecanisme a la sala? Sotheby’s sabia el que passaria? I sobretot, quines eren les intencions de Banksy en destruir la seva obra?

Si el que es volia era que l’acte de destrucció fos una obra d’art en si mateixa, una espècie de happening, Banksy ha triomfat. El vídeo ja ha superat els 13 milions de reproduccions al seu Instagram, i totes les televisions i els mitjans de comunicació han recollit el moment. A més, la compradora va accedir a exposar temporalment l’obra, ara rebatejada com Love is in the bin (L’amor és al cubell de les escombraries), amb desenes de curiosos que contemplaven l’obra i s’hi feien selfies. L’espectacle continuava.

Tanmateix, si la intenció era denunciar la comercialització i els preus desorbitats del món de l’art, el fracàs ha estat patent: la nova obra ha doblat el preu de l’original, i ja supera els 2 milions de dòlars. “No s’ha destruït una obra d’art, se n’ha creat una de nova, que val el doble que l’original. Es tracta del primer treball artístic de la història desenvolupat en viu i en directe en una subhasta”, apuntava Alex Branczik, director de Sotheby’s per a Europa.

El que ha passat, segons diversos experts, és que Banksy ha creat valor sense voler-ho, mal que li pesi. Romaric Godin ha escrit a Mediapart que “la tela, triturada només en part, val més ara (…) El seu valor està reforçat per la reivindicació de l’artista i pels vídeos de la trituradora. La feliç propietària de la tela ja pot fer valer que posseeix, no només l’obra de Banksy, sinó la prova del seu acte destructor. I aquesta destrucció dona precisament més valor a l’obra”.

Alguns experts i periodistes fins i tot han pronosticat que gràcies a aquest experiment, Banksy podria escriure una tesi econòmica sobre el valor monetari del sector artístic. Aquesta fita ha estat una contribució de l’artista a l’estudi empíric del valor de l’art, ja que ha demostrat que gràcies a un gran enginy i creativitat, una bona expectació i viralització d’un succés i una notòria repercussió en l’àmbit econòmic i social, el preu d’una peça pot variar enormement en qüestió de minuts.

Potser el que ha passat, modificant la cita de Picasso, és que “l’impuls de destruir o modificar, també és un impuls econòmic”.