L’efecte papallona i l’economia després de la I Guerra Mundial

14 Desembre, 2018

L’efecte papallona i l’economia després de la I Guerra Mundial


L’ efecte papallona, vinculat a la teoria del caos, assegura que l’aleteig d’un insecte a Hong Kong pot provocar una tempesta als Estats Units. Ambdós conceptes s’empren per explicar una cosa tan complexa com l’univers, que és un sistema caòtic, flexible i impredictible. Potser sigui l’única manera d’aclarir perquè una sèrie de fets aparentment inconnexos entre ells, sobre els quals els historiadors encara no han arribat a posar-se d’acord, va desembocar en la I Guerra Mundial. I perquè alguns dels seus efectes econòmics encara es deixen notar avui dia.

La Gran Guerra va acabar fa un segle amb l’armistici de Compiègne, després de provocar la mort de més de 17 milions de vides humanes. El conflicte va canviar l’economia global i ho va fer per sempre més. Ningú esperava una guerra tan llarga i els països van haver d’intervenir per sostenir l’esforç bèl·lic. Un exemple: cada tret amb el morter alemany «Dicke Bertha» —que va sembrar el pànic entre les tropes franceses— costava 1.500 marcs de l’època. Aquestes circumstàncies van suposar que les economies liberals donessin pas a un proteccionisme els quals efectes del qual durarien encara molts anys.

Adeu, imperis. Hola, proteccionisme

Tal com explica Steve Forbes, el mercat mundial, com a proporció de l’economia global, no recuperaria els nivells assolits el 1913 fins a 80 anys més tard. Per la seva banda, els fluxos internacionals de capital no tornarien a ser els mateixos fins al 1996. Les causes cal cercar-les en la Gran Guerra i en la transició que va provocar des d’una economia liberal a una altra de proteccionista. El 1914, l’any en què va començar el conflicte, les restriccions als moviments de capital eren pràcticament inexistents, cosa que va canviar radicalment després de la guerra i durant la Gran Depressió.

Tot això s’explica, en part, per la ruptura dels grans imperis (alemany, austrohongarès i otomà) que va provocar la I Guerra Mundial. Els països sorgits a partir d’aquest fenomen de fragmentació van començar a protegir les seves economies aplicant restriccions al comerç que no existien durant l’anterior període imperial. Encara que després de la II Guerra Mundial moltes d’aquestes barreres van desaparèixer, avui dia encara es fan servir algunes d’aquestes mesures. N’és un bon exemple la devaluació de les monedes per equilibrar el mercat exterior.

La guerra també va revelar el potencial dels impostos sobre la renda a l’hora de generar ingressos per a l’Estat. Quan el 1913 aquest impost es va promulgar als Estats Units, el tipus màxim era del 7%; abans d’acabar el conflicte, havia arribat al 77%. Per la seva part, França el va imposar per primera vegada el 1914 per la necessitat recaptatòria que va provocar la guerra, mentre que a la Gran Bretanya el nombre de contribuents va passar de poc més d’un milió a l’inici de la guerra als tres milions del 1920.. Avui, la majoria dels països desenvolupats fan servir aquesta mesura per finançar la seva despesa pública.

El nou ordre mundial

El Tractat de Versalles va suposar un canvi en l’equilibri dels diversos països a escala mundial. No tan sols les potències vençudes van veure afectada la seva economia a causa de les reparacions de guerra —Alemanya va acabar de pagar-ne els interessos el 2010—, sinó que els guanyadors també van haver d’enfrontar-se a la reconstrucció de les seves economies i a un nou estatus a escala global.

Els problemes monetaris i financers dels països industrials que van participar en la guerra van endarrerir la recuperació de la seva producció. Com a conseqüència, les monedes europees es van depreciar i van abandonar el seu valor fix respecte del patró or. Mentrestant, el dòlar va passar a ser l’única divisa segura.

Per tal de rellançar la seva economia, els països europeus necessitaven recursos financers.. Així va ser com els Estats Units van esdevenir el principal inversor mundial, una condició que va ajudar a apuntalar la seva posició com a gran potència econòmica.

D’aquesta manera, Gran Bretanya i França van contreure deute respecte dels Estats Units. Ambdós països pretenien pagar la seva amortització i els seus interessos amb els recursos obtinguts de les reparacions de guerra que havia de pagar Alemanya, estipulades en el Tractat de Versalles. El problema era que la zona més productiva d’Alemanya estava ocupada per tropes franceses i només podia fer front a les indemnitzacions si obtenia crèdits dels Estats Units.

Aquesta situació va provocar un cercle viciós inflacionista que va acabar per endeutar pràcticament tot Europa i l’economia europea es va fer dependent del capital nord-americà.

Un altre efecte de la Gran Guerra va ser l’acceleració del desenvolupament tecnològic en la indústria, clau per sostenir l’esforç bèl·lic. Això es va traduir, per exemple, en la mecanització del treball al camp, que va provocar un abaratiment dels aliments durant els anys 20. Gràcies a tot això, grans masses de població van accedir a nivells elevats de consum, mentre les fortunes d’inversors i d’empresaris estatunidencs es van multiplicar fins que va arribar el crac del 1929.

Un deute immens

Potser la conseqüència més dramàtica de la I Guerra Mundial va ser la II Guerra Mundial. Darrere de la seva gestació també hi van haver motius econòmics. Les indemnitzacions imposades pels vencedors a Alemanya van tenir molt a veure amb la declaració del segon gran conflicte bèl·lic del segle xx.

El Tractat de Versalles imposava a Alemanya unes reparacions de guerra que incloïen el lliurament de tots els grans vaixells mercants alemanys, el pagament anual de 44 milions de tones de carbó o la meitat de la producció química i farmacèutica del país, entre altres obligacions. A més a més, exigia el pagament de 132.000 milions de marcs, que Alemanya havia de pagar a terminis.

L’endeutament derivat d’aquestes obligacions, que els alemanys consideraven humiliants, va desembocar en serioses dificultats per a la seva economia, agreujades pel crac del 1929 dels Estats Units i la hiperinflació: una barra de pa va arribar a superar el bilió d’euros actuals al mercat de Berlín. El caos econòmic i la desocupació van formar el brou de cultiu perfecte per a l’ascens del nazisme i la posterior declaració d’una guerra que va causar 40 milions de víctimes mortals.

L’efecte papallona que va provocar la gestació de la Gran Guerra va transformar per sempre el món tal com es coneixia. Els afers econòmics van ser determinants en aquesta cadena de conseqüències, l’eco de les quals encara perdura.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *