Francesc Moragas i CaixaBank, un exercici centenari de RSC

07 Febrer, 2019

Francesc Moragas i CaixaBank, un exercici centenari de RSC


La responsabilitat social corporativa no és un afegit a la marca, forma part de l’ADN de la identitat des del seu naixement

Un enviat especial a l’Exposició Universal de París del 1889, un context històric convuls i una visió fora de l’habitual. Darrere aquests elements hi ha una història que va ajudar a modelar el desenvolupament social d’Espanya. És la història de CaixaBank, una entitat centenària que ja va néixer amb marcats trets distintius. La responsabilitat social corporativa era un d’ells i el segueix sent. La personalitat del seu fundador, Francesc Moragas i Barret, i el moment en què va sorgir el seu projecte, hi van tenir molt a veure.

Per posar aquesta història en perspectiva, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de l’IESE ha editat un quadern titulat “Francesc Moragas i la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis: un exercici de responsabilitat social corporativa”.

Aquesta obra fa un recorregut per la història de l’entitat, la del seu fundador i la de la societat que els va tocar viure. Un retrat precís sobre com les idees d’una persona i el seu entorn es poden plasmar en una organització amb un gran impacte social i econòmic. Un projecte que es podia posar com a exemple de responsabilitat social corporativa (RSC), quan aquest concepte ni tan sols s’havia inventat.

Una personalitat i un moment únics

El fundador de CaixaBank, aleshores Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, va néixer el 1868 al si d’una família acomodada de la burgesia de Barcelona, en un ambient cristià i liberal. Després de la defunció del seu pare, un prestigiós advocat, la seva mare va contreure segones núpcies amb l’advocat Juan Antonio Sorribas i Zaydín, que defensava amb fermesa que l’estalvi i l’assegurança eren beneficiosos per a la societat, especialment per a les classes més populars.

D’on venia aquest entusiasme per les figures de l’estalvi i l’assegurança? L’estalvi permetria guardar i, sobretot, incrementar la riquesa del treballador per afrontar la pèrdua d’ingressos que representava la jubilació. L’assegurança, per la seva banda, ajudaria a fer front a contingències que reduïssin els ingressos de la família, mitjançant l’aplicació de les lleis de l’estadística i la matemàtica.

Juan Antonio Sorribas va fundar la revista Los Seguros, en la qual va col·laborar el seu fillastre Francesc Moragas quan encara estudiava Dret. Precisament li va encarregar a ell que anés a l’Exposició Universal de París del 1889. Moragas coneixeria allà el paper que tenien entitats com la Caisse d’épargne et de prévoyance des Bouches-du-Rhône et de la Corse, fundada el 1821, i en el model de la qual s’inspiraria per crear la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Moragas va ser perfilant així el seu pensament social, que va desembocar en la creació de “la Caixa” el 1904. Aquell any es va posar al capdavant de la seva direcció general.

En aquella època, el context social era molt diferent de l’actual. Espanya era un país a la recerca de desenvolupament industrial, que amb prou feines havia arribat a Catalunya i el País Basc. La pèrdua de les Filipines, Cuba i Puerto Rico a finals del segle XIX va deixar el país immers en una recessió econòmica que va augmentar la taxa de desocupació, va rebaixar els salaris i va accentuar la inestabilitat financera. A més, les famílies treballadores corrien un risc real de trobar-se en la misèria si la seva capacitat de treball quedava compromesa per una malaltia o per la vellesa del cap de família. En aquest ambient convuls va tenir lloc la vaga general de febrer del 1902 a Barcelona, que va deixar 13 morts. L’agitació obrera es va multiplicar en els anys següents.

Aquest va ser el caldo de cultiu en què alguns intel·lectuals, polítics i empresaris es van conjurar per emprendre la regeneració del país. La fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, germen de CaixaBank, va ser una de les respostes d’aquestes personalitats, entre les quals hi havia Moragas, davant els problemes que afectaven la classe obrera. Una entitat que es va obrir a tota mena de públic i que pretenia que els obrers, amb el fruit del seu treball, tinguessin la capacitat d’estalvi necessària per preveure el seu futur i el de la seva família, així com protegir-se davant qualsevol contingència.

Innovació responsable

El director general de “la Caixa” la va concebre com una entitat benèfica que ofereix els seus serveis als treballadors gratuïtament, però no com una institució caritativa. “Aquesta institució serà en la seva essència moral, entitat humanitària, però, pels mitjans dels quals se servirà per aconseguir els seus objectius, serà organisme eminentment econòmic”, afirmava.

Moragas va imprimir a “la Caixa” un fort ritme en els anys de posada en marxa de l’entitat. “la Caixa”, que va sorgir amb ínfims recursos, va ser un model extraordinari de com uns professionals i directius motivats i capaços, la cultura que van desenvolupar i la tecnologia que van emprar van ser més determinants que el seu múscul financer.

Entre les innovacions que va desenvolupar Moragas destaca un conjunt d’operacions de passiu que trencaven amb la tradicional i única llibreta d’estalvi que tenien totes les caixes de l’època. Des del 1905 es van crear pensions de vellesa i invalidesa amb aportacions individuals o conjuntes de patrons i obrers. En els anys següents, es van presentar nous productes, com les llibretes socials d’estalvi, les llibretes d’estalvi al portador o les imposicions d’estalvi a dos anys data.

En 1917 es va llançar la seva operació estrella: els comptes d’estalvi, que no eren res més que els superconeguts comptes corrents, amb què l’entitat va entrar en plena competència amb els bancs. Així arribava a persones amb recursos relativament elevats. A més d’una accelerada captació de clients, “la Caixa” va aconseguir diversificar-los: l’obrer industrial de les ciutats, però també el petit propietari, el parcer, el comerciant modest o l’artesà de les comarques no industrialitzades.

Pel que fa a les operacions actives, a partir del 1912 va entrar en el crèdit personal i, el 1916, en el crèdit hipotecari social (per a cases barates, escoles, obres públiques, cooperació agrícola i activitats culturals). El seu objectiu era utilitzar el crèdit per potenciar l’activitat econòmica i el benestar dels seus clients que, en general, pertanyien als estrats inferiors de la societat.

Fins i tot l’obertura de noves oficines, una part essencial de l’expansió de l’entitat, es va concebre com un servei a la societat. Moragas va establir que “aquestes oficines no només serveixen a la Caixa de Pensions per a la realització de les seves operacions, sinó que també constitueixen per a ella un mitjà molt eficaç d’actuació pública, i li permet prestar auxili a persones, entitats i corporacions”. Avui, l’entitat manté intacte aquest principi. Una mostra d’això és l’aposta per potenciar la seva xarxa d’oficines rurals, que li permeten promoure la inclusió financera i fer arribar la seva Acció Social a poblacions disperses.

Moragas també considerava que les caixes d’estalvis havien de tenir una funció educadora. Per ell, impulsar la conscienciació dels obrers en la previsió, l’estalvi i les assegurances era la manera de fer una societat més justa, una societat millor. Una filosofia que encara avui perdura a l’entitat i que ha evolucionat en un Pla de cultura financera específic amb diverses iniciatives de difusió entre la població.

L’aposta per la responsabilitat social de CaixaBank des dels seus orígens és una de les principals raons per les quals l’entitat ha perdurat en el temps. La visió a llarg termini que tenien els seus valors fundacionals, modelats per Moragas, ho va fer possible.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *