Les supercomputadores més potents del cinema que la realitat podria superar

Hi ha certa sensació agredolça davant de la recerca en intel·ligència artificial. D’una banda, bona part de la comunitat científica està entusiasmada amb les oportunitats que ens oferirà el desenvolupament d’aquesta tecnologia, començant pels mateixos cotxes autònoms, que ja són una realitat —en proves, això sí.

Però aquest optimisme cap a la IA canvia radicalment a mesura sortim de l’àmbit científic i tècnic per preguntar a la resta de la societat. Llavors és quan trobem cert respecte —por no dir por— envers el que la intel·ligència artificial sigui capaç de fer. Al cap i a la fi, fa diverses dècades que el cinema ens ensenya del que és capaç un ordinador que ha decidit que no li agradem.

Així que, per desterrar mites i conèixer millor què ha profetitzat la ciència-ficció cinèfila i el que realment tenim avui dia, posarem cara a cara els supercomputadors més malvats del cinema amb les grans computadores que funcionen actualment a tot el món.

Podem dir sense por d’equivocar-nos que la pel·lícula francesa de 1965 Alphaville es va avançar a moltes de les cintes de ciència-ficció que hem vist estrenades ja en ple segle xxi.

A Alphaville, la supercomputadora Alpha 60 s’ha fet amb el control de la societat —d’una part, en realitat— i ha arribat a la conclusió que, per salvaguardar la seguretat de la ciutadania, conceptes com el lliure albir, la capacitat crítica i fins i tot les emocions humanes més bàsiques s’han d’erradicar. Ens trobem davant de la clàssica dictadura que bescanvia llibertat per seguretat.

Aquesta distopia contrasta —afortunadament— amb la nostra realitat. Mentre que a Alphaville la supercomputadora només ha servit per empitjorar les condicions de vida de la societat, a nosaltres, les supercomputadores com Summit —la més potent del món el 2018—, ens estan ajudant a trencar els límits del coneixement humà i desenvolupar l’anhelada cura del càncer.

Quan el geni del cinema Stanley Kubrick i el geni de la ciència-ficció escrita Arthur C. Clarke van unir els seus talents, no només van donar a llum una de les pel·lícules més importants de la història del cinema, sinó una de les intel·ligències artificials més commovedores que hem vist mai.

D’acord, HAL 9000 era una IA psicòpata que va intentar assassinar tots els tripulants de la nau espacial Discovery 1, però hi ha alguna cosa que fa que aquesta supercomputadora sigui única: té una fèrria voluntat per viure. Viure!

A l’escena en què l’astronauta supervivent comença a desactivar HAL 9000, aquest s’adona del seu terrible destí, que és apagar-se per sempre. En aquest moment la IA fa una cosa molt humana_ justificar-se, intentar disculpar-se i prometre que tot anirà bé a partir de llavors. “Stop Dave… I’m afraid”, diu HAL 9000 moments abans de “morir”.

El comès d’HAL 9000 era operar la nau Discovery 1, ja que les màquines són força millors que nosaltres a l’hora de comparar dades, fer anàlisis i projeccions i la multitasca. Precisament això és el que fa la tercera supercomputadora més potent del món, Sunway TaihuLight, de fabricació xinesa, i que s’encarrega, entre altres coses, de fer prediccions climatològiques creuant milions de variables.

Un altre superordinador encarregat d’ajudar a pilotar naus espacials és Mare, que apareix a la terrorífica Alien. En aquesta ocasió —ja era hora—, el supercomputador és una eina per als humans, un enfocament molt més realista del que tenim entre nosaltres actualment.

Sense anar gaire lluny, aquí a Espanya tenim la Xarxa Espanyola de Supercomputació, una infraestructura composta per 13 supercomputadores que estan a disposició de la comunitat científica per desenvolupar tota mena de recerques.

Una de les amenaces més recurrents del món del cinema, que ha aconseguit filtrar-se fins als nostres temors a la realitat, és que una IA es torni conscient de si mateixa i decideixi que els humans som una amenaça. És el que passa a la famosa saga de pel·lícules de ciència-ficció Terminator, on Skynet utilitza l’arsenal nuclear disponible per iniciar una guerra nuclear que acaba per devastar la civilització.

D’aquesta intel·ligència artificial, ens quedem amb la seva capacitat d’aprenentatge, el que avui anomenem machine learning o deep learning, que grans empreses com Google o IBM ja estan utilitzant de manera entusiasta. Tot i els mites cinèfils, aquesta tecnologia comportarà innumerables beneficis per al conjunt de la societat.

La saga de videojocs que ha donat lloc a les taquilleres pel·lícules de Hollywood ens presenta Red Queen, una supercomputadora creada per gestionar la vasta empresa farmacèutica Umbrella Corporation.

Es pot dir que Red Queen ajuda a crear medicaments i tractaments que milloren la vida de les persones… fins que els responsables de l’empresa decideixen crear armes biològiques que se’ls escapen de les mans.

A la nostra realitat, les supercomputadores sí que ajuden la recerca mèdica. Per exemple, la supercomputadora espanyola MareNostrum 4 està ajudant a trobar una vacuna contra la SIDA o noves teràpies de radiació contra el càncer, amén de facilitar-nos la comprensió dels canvis climàtics provocats per la dispersió de la pols del desert.

Ens queden moltes supercomputadores i intel·ligències artificials de ficció sense esmentar, com V.I.K.I a Jo, Robot o el mític Joshua de Jocs de guerra, però per molt que la ficció s’entesti en mostrar-nos la pitjor i més rocambolesca cara de les IA i els superordinadors, la realitat ens ha demostrat que les seves bondats per a la societat superen qualsevol prejudici de ciència-ficció.

1. Summit, EUA
2. Sierra, EUA
3. Sunway TaihuLight, Xina
4. Tianhe-2, Xina
5. Piz Daint, Suïssa
6. Trinity, EUA
7. AI Bridging Cloud Infrastructure, Japó
8. SUPERMUC-NG, Alemanya
9. Titan, EUA
10. Sequoia, EUA