Biometria, o com dir adeu a les claus i contrasenyes

19 Novembre, 2019

Biometria, o com dir adeu a les claus i contrasenyes


Segur que ho has vist a moltes pel·lícules. Un científic treballa en un projecte súper secret i, per accedir al seu laboratori, utilitza un escàner de retina. O potser tu mateix uses ja l’empremta dactilar per passar pels torns del gimnàs. Fins i tot pot ser que desbloquegis el mòbil amb la teva pròpia cara. Tots aquests són exemples de biometria, una disciplina que promet aconseguir que les claus i les contrasenyes passin a la història.

La biometria consisteix en l’estudi dels paràmetres físics o conductuals que permeten identificar una persona. És, ni més ni menys, el que fem tots quan ens trobem algú i el reconeixem: l’estatura, la veu, els trets facials i, fins i tot, el comportament ens serveixen per saber qui saludem, perquè tots aquests són ingredients que fan que aquesta persona sigui única. En condicions normals, els humans fem tot aquest procés ràpidament i sense adonar-nos-en. Les màquines, tanmateix, no ho poden fer per si soles. Per això els estem ensenyant a aconseguir-ho.

Clau mestra de sèrie

Que cada persona tingui uns indicadors que la fan única converteix la biometria en una autèntica oportunitat dins de l’àmbit de la seguretat. Això vol dir que es pot fer que una màquina confirmi la identitat d’una persona simplement amb que hi sigui. Per operar amb l’entitat bancària o fins i tot obrir la porta de casa, no haurà de fer res més que situar-se davant d’un caixer automàtic o posar el dit índex sobre el pany intel·ligent de la seva llar.

Pel que fa als paràmetres més coneguts que es poden utilitzar per identificar aquesta persona hi ha els seus trets facials, l’iris dels ulls o les empremtes dactilars. De fet, aquest últim s’utilitza des de fa milers d’anys: els babilonis estampaven les seves mans fa 4.000 anys per signar contractes, i el sistema modern de reconeixement d’empremtes ja es va començar a utilitzar al segle xix.

A mesura que les nostres necessitats de seguretat avancen, també ho fan els instruments que utilitzem per salvaguardar-la. Ja deus haver notat que les contrasenyes d’accés a diverses aplicacions es tornen cada dia més sofisticades i, fins i tot, que se sol·liciten cada vegada més mesures complementàries per confirmar la identitat, com és el cas de les claus que algunes aplicacions envien a l’smartphone per SMS.

La biometria ha vingut per respondre a aquesta complexitat que no para d’augmentar a l’hora d’identificar-nos. El seu gran avantatge és que algunes característiques físiques es mantenen de manera consistent en el temps i són diferenciables fins i tot en el cas dels germans bessons. Per això són una eina ideal per substituir o ampliar els sistemes de contrasenyes que utilitzem habitualment per accedir a edificis, ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius.

Els trets que ens delaten

Això sí, els trets que ens fan únics són tan nombrosos que la biometria no es limita únicament al reconeixement d’una empremta dactilar o el patró de l’iris. També se’ns pot reconèixer fàcilment per la forma de les orelles, l’olor corporal, la forma i estructura de les venes de la mà i fins i tot pel patró dels batecs del cor.

La nostra pròpia veu també diu molt més de nosaltres del que pensem: les seves característiques úniques reuneixen més de 100 trets físics i de comportament inequívocs, com és el cas de la longitud del tracte vocal, el passatge nasal, el to o l’accent. De fet, l’estudi de la manera com caminem, movem els ulls o gesticulem és una altra font d’informació que es pot aprofitar per saber si som qui diem que som.

La biometria en la nostra vida quotidiana

Les aplicacions de la biometria en el nostre dia a dia són molt àmplies. Per exemple, ja podem anar al caixer automàtic i fer servir la cara per treure’n diners: el mateix dispositiu és capaç de validar més de 16.000 punts de la cara per assegurar la nostra identificació. A més de tractar-se d’un mètode totalment segur perquè requereix que la persona hi sigui, evita que hàgim de memoritzar diverses contrasenyes i agilitza les operacions.

Els passaports electrònics espanyols que s’expedeixen actualment també recullen alguns paràmetres biomètrics. De fet, tenen un xip RFID a la part posterior que permet identificar-ne el titular sense necessitat de passar-lo per un lector. S’hi emmagatzemen la nostra imatge digitalitzada, les empremtes dactilars dels dos dits índexs i les nostres dades biogràfiques.

I, parlant de passaports, aviat no caldrà ensenyar-los per viatjar amb avió. Aquest serà el cas dels passatgers que viatgin des de l’Aeroport Internacional de Dubai, que implantarà un sistema de reconeixement facial i escaneig d’iris per identificar-los. Els viatgers només hauran de caminar per la terminal per accedir a l’avió a través d’una “ruta biomètrica” que cobreix les sortides, les arribades, el trànsit, les connexions de conducció amb xofer i l’accés a sales VIP. Oblidar-se la targeta d’embarcament tampoc no serà un problema, perquè ja no caldrà.

Entre les tendències més excèntriques en biometria hi ha fer servir el cor per a usos tan comuns com obrir portes o arrancar el cotxe. Ja hi ha dispositius portàtils que monitoren els batecs de l’usuari i els fan servir com un marcador biomètric únic per identificar-lo. Fins i tot s’han desenvolupat sensors que s’instal·len als seients del cotxe i n’avaluen paràmetres com els canvis en la freqüència cardíaca del conductor o el ritme respiratori. Si s’assemblen als d’una persona adormida, el cotxe farà advertències per evitar que el pilot tingui un accident per somnolència i, si cal, es farà càrrec de la conducció.

La biometria ja forma part de les nostres vides i s’espera que en els pròxims anys experimenti un desenvolupament espectacular. A més de guanyar en seguretat, el seu ús ens permetrà millorar considerablement les nostres experiències en operar amb el banc, comprar, viatjar i una infinitat de situacions quotidianes més. Aviat ens oblidarem de buscar les claus a totes les butxaques o de recordar aquella contrasenya amb números, lletres i caràcters especials. N’hi haurà prou que mirem a una càmera o, simplement, que deixem que sigui el nostre cor, l’encarregat d’obrir la porta de la casa de la platja.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *