Gimnàstica mental: aprendre coses noves ajuda el teu cervell

07 Octubre, 2020

Gimnàstica mental: aprendre coses noves ajuda el teu cervell


Són apostes fixes a les llistes de propòsits d’Any Nou de moltes persones. Aprendre a tocar un instrument o a parlar un nou idioma són d’aquestes coses que sempre volem fer, però que rarament ens animem a començar. Ens costa trobar el moment o les ganes de sumar un esforç més a la nostra vida diària, ja plena de desafiaments. A més, quins beneficis obtindrem de tocar un violí, més enllà de la satisfacció personal? La ciència respon: molts més dels que ens imaginem.

El benefici de la novetat

El fet cert és que, en general, aprendre una nova habilitat pot ser beneficiós per al nostre cervell. Ens encanten les coses noves, fins al punt que veure una imatge d’alguna cosa que mai no havíem vist abans activa zones específiques d’aquest òrgan.

Segons un estudi del University College of London, l’exposició a noves experiències millora la memòria. De fet, repassar una cosa que s’ha estudiat prèviament per a un examen és més efectiu si es barregen conceptes nous amb els ja apresos.

Tanmateix, els beneficis d’aprendre coses noves van més enllà de la mera novetat. Potser un dels exemples més clars sigui el de l’ensenyament musical. Aprendre a tocar un instrument té tant d’impacte sobre el nostre cervell que els seus efectes poden durar tota la vida.

Més enllà del violí

Un nen que va a classes de piano, guitarra, percussió o violí, per posar només alguns exemples, està fent molt més que divertir-se o complaure els seus pares. En realitat, està creant noves connexions neuronals, que podrien arribar a compensar problemes cognitius en la seva maduresa i vellesa.

Resulta que totes aquestes hores d’escales, repeticions i canvis de ritme es tradueixen en un entrenament cerebral complet, que inclou des del control motor i la coordinació fins a la lectura musical, passant per l’escolta necessària per comprovar que cada nota executada és l’adequada. En certs instruments, com els de vent, fins i tot s’ha de combinar la respiració amb el moviment dels dits.

Entre els beneficis a llarg termini que ofereix aquesta pràctica hi ha una millor protecció davant la pèrdua de memòria o el declivi cognitiu, i fins i tot davant una habilitat reduïda a l’hora de distingir consonants i paraules. Tot això, encara que aquest nen s’hagi convertit en adult i no hagi tret l’instrument de la seva funda durant anys.

Més a curt termini, un estudi de la Universitat VU d’Amsterdam apunta que els nens que reben classes de música milloren les seves habilitats cognitives en comparació amb els que no reben aquesta mena d’ensenyaments.

La investigació va estudiar 147 alumnes d’escoles holandeses, algunes de les quals incloïen activitats extres de música o arts visuals. Com a resultat, els nens que aprenien música rendien millor en àrees com el raonament basat en el llenguatge o l’habilitat de planificar, organitzar i acabar tasques, a més d’avançar més en la resta de matèries. Fins i tot els que assistien a classes d’arts visuals mostraven una memòria visual i espacial millorada.

Massa tard per a mi?

I què passa amb els adults? Doncs que també es poden beneficiar d’aprendre a tocar un instrument, fins i tot si mai abans no s’havien apropat a cap.

Així ho apunta una investigació de la University of South Florida, que va estudiar l’efecte d’aprendre a tocar el piano en adults d’entre 60 i 85 anys. Després de sis mesos, es va observar que aquells que havien rebut les classes mostraven guanys de memòria més robustos, així com més fluïdesa verbal i capacitat de planificació. I també processaven informació més ràpidament que aquells que no havien assistit a les classes.

A més, els beneficis de tocar un instrument no es limiten al mer aprenentatge: la pràctica durant anys també ha demostrat que té efectes en el desenvolupament de la matèria blanca del cervell. Així que mai no és tard per rescatar la guitarra de la joventut i reservar-li estones a l’agenda.

L’edat tampoc no és excusa per ajornar un any més aquesta matrícula a l’acadèmia d’idiomes: el cervell adult té una plasticitat molt més gran del que es creia fa uns quants anys.

De fet, alguns estudis asseguren que es pot assolir un grau elevat de destresa en un idioma estranger fins i tot si es comença a aprendre ja amb una certa edat, perquè s’utilitzen àrees del cervell similars a les que s’usen amb la llengua materna. Els beneficis d’aprendre un nou idioma van des d’un millor envelliment del cervell fins a millores en l’atenció, la concentració i la fluïdesa verbal.

Ni tan sols és necessari anar a classes d’idiomes durant anys per gaudir d’una millora en les habilitats cognitives: n’hi ha prou amb un curs de quatre mesos amb quatre classes setmanals per provocar canvis funcionals en el cervell.

Aprendre coses noves és, sens dubte, un gran entrenament per al nostre cervell. Tanmateix, els seus avantatges no es limiten a l’aspecte físic: també ens fa més savis i ens ajuda a obrir la nostra ment a noves experiències. Un tresor que sempre podrem conservar amb nosaltres.