ESG, el camí cap a una economia més sostenible

12 Maig, 2021

ESG, el camí cap a una economia més sostenible


En els darrers anys, l’economia mundial ha emprès un procés de transformació que pretén compatibilitzar el desenvolupament a llarg termini amb els interessos de la societat i del planeta. En aquest nou context, analistes i inversors miren amb lupa que una empresa doni beneficis, però que alhora sigui conscient de l’impacte que genera en l’entorn en què opera. És a dir, que sigui sostenible.

Per desenvolupar una estratègia de gestió responsable, les empreses es poden basar en els pilars ESG, criteris d’índole ambiental, social i de govern corporatiu que contribuiran a definir la seva missió com a companyia i a mesurar si és coherent amb el seu negoci.

Com s'ha d'emprendre el camí ESG

L’aplicació d’aquests criteris en l’estratègia empresarial comporta moltes oportunitats, a més d’haver de fer front a algun risc, tal com expliquen els experts Borja Miranda, Joan Fontrodona i Sandra Pina en la presentació del quadern «Horizonte ESG – Compromiso y consistencia», elaborat per la Càtedra CaixaBank de Sostenibilitat i Impacte Social de l’IESE.

Però, per on pot començar una empresa a l’hora d’emprendre una tasca tan complexa? El director general de Morrow Sodali, Borja Miranda, recomana que les companyies es plantegin dues preguntes ben senzilles: per què i per a què es fa. «No tan sols es tracta de respondre al que demanen els clients, sinó també de mirar més enllà. Es tracta de generar beneficis, de fer créixer el valor de la companyia i de fer feliços els grups d’interès, entre altres qüestions», subratlla l’expert.

Entre els requisits imprescindibles per emprendre aquest camí amb certes garanties d’èxit hi ha la complicitat dels nivells superiors de l’empresa. «Si no compto amb el suport dels accionistes i de l’alta direcció, ho tindré molt magre perquè aquest exercici requereix la implicació de molts departaments», destaca Miranda.

A més a més, Borja Miranda també recomana identificar tant les palanques de creació de valor com les de risc, així com els diversos stakeholders als quals l’empresa ha de cuidar. I aconsella tenir en compte que la necessitat de fer reporting o d’establir calendaris per complir objectius pot alterar el funcionament dels departaments, que necessitaran una coordinació adequada. «Resulta important alinear incentius salarials amb els objectius marcats, i també un bon reporting: tot aquest esforç no servirà de res si no ho comunico adequadament. No tan sols per una qüestió de reputació, sinó també perquè l’inversor està delerós tant per conèixer el que estic fent com per veure com es materialitza», indica.

Quins factors cal tenir en compte per desenvolupar una estratègia ESG?

A l’hora de desenvolupar una estratègia ambiental, social i de govern corporatiu cal tenir en compte vuit qüestions:

1. Canvi climàtic: les empreses han de calcular quina és la seva contribució a l’escalfament global i planejar com limitar al màxim l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle sense que els seus costos i serveis se’n ressentin.

2. Recursos naturals: és necessari que les companyies coneguin fins a quin punt la seva activitat contribueix a l’estrès hídric, com afecten les seves activitats als ecosistemes i comunitats locals on operen, així com justificar i demostrar que fan un ús el més eficient possible de les primeres matèries. Cal tenir en compte que l’escassetat de recursos naturals pot comportar més impostos pel seu ús i la volatilitat de preus.

3. Contaminació i deixalles: fins a quin punt l’activitat de l’empresa està alineada amb la implementació d’una economia circular i de quina manera s’ha d’adaptar per adoptar-la.

4. Oportunitats mediambientals: la mateixa sostenibilitat pot obrir portes a les empreses relacionades amb el desenvolupament d’una tecnologia neta, la construcció verda i les energies renovables, totes elles recollides en el Pacte Verd Europeu.

5. Capital humà: considerat un dels grans actius de les companyies, és important que les empreses siguin eficients i sostenibles en la gestió laboral, que vetllin per la salut i la seguretat dels seus professionals i que contribueixin al seu desenvolupament.

6. Responsabilitat sobre el producte: les empreses s’han de fer càrrec dels riscos que comporten els seus productes i/o serveis per a la salut i la seguretat dels diversos grups d’interès, bé siguin consumidors o altres. És imprescindible que apostin per la circularitat dels productes físics i que tinguin cura de la privacitat dels usuaris, sobretot en l’entorn digital.

7. Activisme stakeholder: és important conèixer els riscos que es podrien derivar d’una onada d’activisme relacionada amb els grups d’interès. Les corporacions han de saber valorar les seves aportacions per convertir-les en oportunitats i millorar la relació entre la seva forma de pensar, de fer i de dir.

8. Govern i comportament corporatius: una empresa no podrà tenir un impacte ambiental i social adequat sense un govern i un comportament corporatius sans. És vital que comprovin que la composició de la junta d’accionistes reflecteixi la diversitat, la inclusió i la sostenibilitat de l’empresa, que siguin transparents en la rendició de comptes i en el pagament d’impostos i que tinguin un comportament ètic

Coherència de principi a fi

Les empreses que vulguin incorporar criteris ESG a la seva estratègia han de ser coherents amb aquesta decisió perquè els seus grups d’interès també ho percebin.

Això és degut al fet que la integració de la sostenibilitat no és tan sols una qüestió d’imatge. De fet, requereix una anàlisi profunda que vagi més enllà de la mera reacció a allò que demana la societat.

Per a Joan Fontrodona, autor juntament amb Philip Muller del quadern «Horizonte ESG», hi ha dos nivells en aquest sentit: «les empreses que poleixen alguns aspectes per adaptar-s’hi i les que van a un nivell més profund, que els permet entendre quin és el seu paper en la societat. No tan sols es tracta de canviar coses perquè la societat ho demana, sinó també de reflexionar i, fins i tot, de repensar el propòsit de la meva empresa».

Sandra Pina, directora general de Quiero i directora de Sustainable Brands Madrid, coincideix amb Joan Fontrodona en la importància d’aquest aspecte i va un pas més enllà: «ha d’haver-hi un equilibri entre allò que fa una empresa i allò que diu». Segons el seu parer, resulta important «ser humils i no pretendre ser perfectes, i també cuidar la coherència, sobretot en grans organitzacions amb milers de persones, en què aquest aspecte pot resultar complicat».

 

Per a Sandra Pina, tot aquest treball ha de respondre a un propòsit clar i realista: «No es pot pretendre salvar el món des dels negocis, sinó trobar la contribució de cada empresa i fer-ho de manera autèntica. Per exemple, una companyia que vulgui contribuir a solucionar el problema de la desigualtat, ha de parlar abans amb organitzacions socials que tinguin aquest objectiu en el seu propòsit i descobrir com pot aportar-hi valor. Això li permetrà ser ambiciosa en el seu propòsit, però sempre des d’un punt de vista realista», apunta Pina.