L’informe de l’IPCC i la necessitat de limitar l’escalfament global

L’informe que va presentar el 8 d’octubre passat el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerta que limitar la pujada de temperatures al planeta a 1,5 graus centígrads és una necessitat absoluta per conservar el medi ambient, evitar l’extinció d’espècies o reduir la pujada del nivell del mar. Si l’Acord del Clima de París de 2015 va establir la barrera en 2 graus, l’IPCC va més enllà i redueix mig grau el límit amb l’objectiu de reduir els efectes de l’escalfament global sobre els ecosistemes i la vida al planeta.

“Mantenir l’escalfament global en un nivell inferior a 1,5 graus en lloc de 2 serà molt difícil, però no és impossible”, va manifestar el president de l’IPCC Hoesung Lee durant la presentació de l’informe, que va tenir lloc a Incheon (Corea del Sud). L’informe remarca que fer-ho “requerirà canvis ràpids, d’ampli abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat”, que van des del consum d’energia fins a la planificació urbana i terrestre, passant, naturalment, per les retallades d’emissions.

En efecte, els compromisos actuals de l’Acord de París no són suficients per arribar a la nova meta d’1,5 ºC. L’IPCC avisa que “no s’aconseguiria un clima estable ni tan sols fent esforços suplementaris d’acció climàtica a partir del 2030”, i que evitar l’excés d’emissions sense recórrer als sistemes de captures de carboni “només es pot aconseguir si les emissions globals comencen a disminuir molt abans del 2030”.

Concretament, l’informe remarca que, per estabilitzar el clima, les emissions de CO₂ haurien de disminuir el 2030 un 45% en relació amb les de 2010, i després mantenir la tendència fins a arribar a un balanç net de zero emissions l’any 2050. Això exigiria posar en marxa grans plans per absorbir i neutralitzar el CO₂ de l’atmosfera, com ara embornals, projectes de segrest i emmagatzematge de carboni i altres solucions de geoenginyeria climàtica.

L’IPCC també explica que caldrà accelerar la transició cap a un model energètic net i més eficient en el qual, el 2050, les fonts renovables suposin entre el 70 i el 85% del proveïment elèctric, el gas (amb tecnologia neta) també pugui participar en la generació elèctrica amb al voltant d’un 8%, i l’ús del carbó quedi totalment descartat.

L’objectiu de tot plegat, assenyala l’informe, és reduir els episodis de calor extrema, l’augment de les sequeres, la pujada del nivell del mar, el desglaç dels oceans Àrtic i Antàrtic, la pèrdua d’espècies i l’impacte sobre la biodiversitat. Qualsevol augment de les temperatures és perjudicial per al planeta, però els riscos sempre seran menors amb una pujada d’1,5 graus que amb una de 2 graus, conclou l’informe, que s’utilitzarà com a base per a les discussions de la 24a Cimera del Clima (COP24) del proper mes de desembre a Katowice (Polònia).

D’acord amb els seus valors corporatius, CaixaBank està plenament compromesa amb la preservació del medi ambient, la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. El 2007, va signar els Principis de l’Equador, que exigeixen una anàlisi dels riscos i impactes ambientals i socials potencials dels projectes de gran envergadura. Des de 2012, també ocupa la presidència de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, una iniciativa voluntària de responsabilitat social empresarial que treballa per afavorir la sostenibilitat. A més, el juliol d’aquest any, es va unir a la Iniciativa Financera del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP FI), que té tres objectius principals: el compromís amb el desenvolupament sostenible, la gestió de la sostenibilitat i la conscienciació pública.

D’altra banda, va elaborar el Pla Ambiental 2016-2018, amb objectius que ja s’han assolit, com que la contractació d’energia sigui 100% d’origen renovable o el de ser carbon neutral, és a dir, reduir les emissions generades (el 2017 CaixaBank les va reduir un 10% respecte a l’any anterior i un 69% respecte al 2009) i compensar totes les emissions calculades a la nostra petjada de carboni.