Com treure partit del material que ja no fas servir a la teva empresa

La majoria de les empreses, a causa de la seva activitat, generen material en desús que acaba emmagatzemat en algun lloc. Aquesta acumulació, a més del cost d’emmagatzematge, suposa un malbaratament de recursos, atès que altres empreses, societats o persones particulars podrien utilitzar aquests objectes.

Reduir, reutilitzar i reciclar, en aquest ordre d’aplicació, són tres principis clau a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental d’una empresa. De manera que, abans d’eliminar els objectes sobrants a través dels diferents punts verds, convé posar-los a disposició de qui encara els pugui aprofitar.

Per motius tan variats com un trasllat d’oficines, l’auge del teletreball, un canvi d’activitat o causes d’aquesta índole, sovint les empreses acumulen material d’oficina, com ara taules i cadires que han deixat de ser ergonòmiques, pantalles per a les quals s’ha trobat un substitut de mida més gran o dispositius informàtics que han quedat relegats a l’oblit un cop reemplaçats.

Tot aquest equipament tendeix a acumular-se en alguna habitació buida, fet que suposa un cost econòmic. Impressores, mobles, cables, tauletes tàctils, carpetes… Tot això també suposa un cost ambiental gens menyspreable quan el material finalment es recicla al cap d’uns anys. La solució òptima? Vendre o donar aquest material perquè altres persones puguin utilitzar-lo abans de reciclar-lo.

A través de la seva iniciativa ReUtilitza’m, CaixaBank impulsa la col·laboració amb entitats socials que poden donar sortida a aquest material en desús i, així, allargar la vida útil dels objectes i reduir l’impacte ambiental. D’aquesta manera, s’evita la fabricació d’un objecte equivalent en un altre lloc i, a més, es facilita que persones amb pocs recursos hi puguin accedir.

Al món empresarial hi ha molts tipus d’equips de protecció individual (EPI), últimament coneguts pels equips mèdics que tracten la COVID-19. Alguns, com les mascaretes, els guants o les peces rebutjables per protegir-se de patògens o químics, no es poden reutilitzar. Però n’hi ha molts d’altres que sí que poden tenir una segona vida si els utilitzen persones particulars.

És el cas del calçat de seguretat, que es fa servir en tota mena de sectors: des de l’industrial en fàbriques fins als tècnics de telecomunicacions que pugen a terrats i torres. A Espanya, l’ús professional d’aquest calçat es regula mitjançant diversos reials decrets. Un dels aspectes que criden l’atenció entre tota aquesta normativa és que les botes tenen una “data de caducitat”, a partir de la qual es consideren insegures per a activitats professionals.

A més, per diverses circumstàncies, aquest material queda sovint sense ús, per exemple, si un empleat canvia d’empresa. Tanmateix, des del punt de vista del calçat, una bota “caducada” o que no porti els cordons homologats pot no servir per al seu ús professional, però continua sent una peça de vestir vàlida per a un particular. També és així per a elements com ara guants de treball, jaquetes, ulleres i altres estris que es poden utilitzar fora de l’àmbit laboral, per exemple, per protegir-se quan es fan petites reparacions domèstiques o tasques de jardineria a casa.

Són equips que encara poden tenir una segona vida, per exemple, a través de la donació. El benefici és doble: per una banda, s’eliminen els costos econòmics i ambientals associats al seu emmagatzematge i, per l’altra, s’estrenyen llaços amb la comunitat amb què conviu l’empresa.

Les botigues de segona mà, sobretot les que consisteixen en plataformes de venda online a través d’apps, poden ser molt interessants per a autònoms, microempreses o pimes en què petites quantitats econòmiques suposen una diferència important o on hi ha temps d’inactivitat laboral dins la jornada. En el cas de les empreses mitjanes o grans, convé estudiar si el temps que requereix la venda d’objectes un a un resulta rendible o no.

Això passa perquè aquestes aplicacions exigeixen una certa quantitat de temps per pujar l’objecte a la plataforma, negociar amb possibles compradors o fins i tot quedar-hi per fer la venda. Això fa que, en certes ocasions, no resulti rendible vendre un objecte per pocs euros. Això sí, sempre hi ha la possibilitat d’anar a botigues de segona mà físiques amb molts objectes i demanar una taxació. La quantitat econòmica recuperada no serà tan elevada, però a canvi s’hi haurà d’invertir molt menys temps.

Una alternativa a aquests mecanismes de venda és la donació directa. És tan senzill com gravar un vídeo per pujar-lo a xarxes socials de barri o locals i habilitar un dia de portes obertes perquè qui necessiti una cadira, unes botes o una pantalla pugui anar-les a buscar sense cost. Això pot ajudar a buidar ràpidament una part important del material acumulat.

Pel que fa al material per al qual no és viable una segona vida o que costa de col·locar, val la pena considerar, ara sí, el seu reciclatge. La majoria dels ajuntaments tenen punts verds on lliurar mobiliari o electrònica. Eliminar cada residu segons la seva fracció corresponent també ajuda a conservar el medi ambient.