Temps de Lectura: 4 minuts
CaixaBank
08 Març, 2024
Has notat canvis darrerament en la teva xocolatina favorita? Potser és una mica més petita, més cara o potser ha canviat de farciment.
La raó principal d’aquests canvis és molt senzilla: els preus del cacau s’han disparat per primer cop en gairebé 50 anys. Per què passa això?
En aquest article, intentarem respondre a les preguntes següents:
Per fer-nos una idea de quant ha crescut el preu del cacau últimament, prendrem com a exemple la cotització del 27 de febrer de 2024 en el mercat de futurs de Londres, que és el referent en aquest producte.
Aquell dia, la cotització de la tona de cacau va superar les 5.800 lliures esterlines (uns 6.800 euros). El mateix dia de l’any anterior, es va mantenir per sota de les 2.000 lliures (uns 2.300 euros).
Es tracta d’una cotització rècord: els futurs del cacau mai no havien assolit un nivell semblant. Cal remuntar-se a la dècada dels 70 del segle passat per trobar un repunt similar: el 18 de juliol de 1977, el preu de la tona es va situar al voltant dels 5.000 euros.
A diferència de llavors, alguns experts consideren que l’actual pujada de preus del cacau no serà una cosa puntual. El motiu? Que les causes subjacents a la pujada aquest cop no són només conjunturals.
Les raons darrere del comportament del preu del cacau són molt variades.
Parlem d’una problemàtica complexa en què es barregen factors puntuals amb d’altres a llarg termini.
D’una banda, la demanda global de cacau s’ha comportat d’una manera erràtica els darrers anys, marcada per la pandèmia i la invasió d’Ucraïna. Tanmateix, ha acabat per superar l’oferta, un cop els fabricants de xocolata han comprovat que la crisi energètica no ha estat tan greu. Com a conseqüència, les existències de cacau es redueixen.
D’altra banda, l’oferta de cacau es troba sota una pressió considerable: el 2022, la producció d’aquesta primera matèria a Ghana va arribar a caure el 42% respecte a la temporada anterior.
A escala global, s’espera que la collita d’aquesta temporada sigui un 11% menor que l’anterior, segons les previsions de l’Organització Internacional del Cacau.
Són molts factors els que hi influeixen: des del canvi climàtic fins al fenomen d’El Niño, que afecten notablement països de l’Àfrica Occidental com Ghana i la Costa d’Ivori.
Entre tots dos produeixen prop del 60% del cacau que es comercialitza al món.
Estacions seques més caloroses i canvis en els patrons de pluges a l’Àfrica Occidental estressen els arbres de cacau, que produeixen menys. I no només això: també afavoreixen l’aparició de plagues i la proliferació de virus que els afecten.
Aquests factors se sumen al fet que moltes plantacions actuals estan al final de la seva vida útil i que els productors amb prou feines es poden permetre comprar noves llavors més resistents per substituir-les. Tampoc uns pesticides i fertilitzants encarits des de la invasió d’Ucraïna.
Alguns aspectes d’aquesta situació que afecta l’oferta de cacau ens sonen a Espanya. La combinació de sequeres i la pujada dels costos de producció a causa de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna aquí també dificulten la producció i el rendiment d’alguns cereals. És el cas del blat, l’ordi o el sègol, tal com reflecteix l‘Informe sectorial agroalimentari 2023 de CaixaBank Research.
Així és, a grans trets, la tempesta perfecta que afecta la producció mundial del cacau.
Davant aquest panorama, els fabricants de xocolata han començat a prendre mesures per no traslladar per complet la pujada de costos als preus dels seus productes: de la coneguda reduflació a la disminució de la quantitat de cacau que utilitzen per fabricar-los.
Una de les tàctiques consisteix a llançar al mercat productes farcits amb altres ingredients diferents del cacau, com caramel, fruites o fruites seques.
Fins i tot alguns fabricants de xocolatines han anunciat que augmentaran la fabricació d’altres productes com les gominoles o optimitzaran els envasos perquè resultin més econòmics.
En qualsevol cas, si els propers mesos observes algun canvi en la teva xocolatina o cacau en pols favorit, sabràs que, molt probablement, n’hi ha una raó de pes al darrere.
