smartphone

28 Abril, 2020

Trucs per fer servir el teu mòbil de manera saludable

En ple confinament per la pandèmia de coronavirus, els smartphones s'han convertit pràcticament en extensions dels nostres cossos. És ben natural, si tenim en compte com n'arriben a ser, d'útils. Quanta informació ens han facilitat en aquests temps estranys! Quantes converses amb els nostres éssers estimats i reunions virtuals amb els nostres amics ens han permès mantenir! Els números deixen ben clara la importància que han arribat a agafar aquests aparells a Espanya. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística recollides en el seu informe España en cifras 2019, el 98% de les llars té almenys un telèfon mòbil. Han desplaçat en popularitat els telèfons fixos, que ja només els trobem a tres de cada quatre (75,8%). A més, el principal tipus de connexió de banda ampla es fa a través d'un smartphone. Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible per a milions de ciutadans confinats a casa seva. Són la finestra que ens facilita les nostres relacions socials, el nostre oci o fins i tot la nostra feina. Ens permeten estar permanentment connectats amb els nostres companys, familiars i amics. Una situació que aporta grans avantatges, però que es pot convertir també en un inconvenient. Per evitar-ho, hem d'aprendre a gestionar-la. L'ús de smartphones i els seus efectes sobre la nostra salut mental és motiu de controvèrsia. Cada cop hi ha més estudis que apunten certs efectes negatius relacionats amb l'ús de smartphones. Per exemple, s'han trobat correlacions entre l'ús d'aquests dispositius i la depressió, els canvis en la memòria i els sentiments de soledat, aïllament i ansietat. Un altre estudi fet sobre enquestes a espanyols adults estima que al voltant del 15,4% d'aquests es trobava en risc de desenvolupar una addicció al telèfon mòbil i el 5,1% es corresponia amb usuaris que ja en feien un ús problemàtic. Fins i tot s'ha estudiat la relació entre el phubbing —la pràctica que ens porta a estar pel nostre smartphone i ignorar la persona que tenim al davant—, l'erosió de les relacions socials i certa pèrdua de la nostra necessitat bàsica de pertinença a un grup, clau en la nostra pròpia evolució com a espècie. Amb tot, alguns experts adverteixen que encara ens trobem en una etapa molt inicial en l'estudi dels efectes que tenen els telèfons mòbils sobre la nostra salut i benestar. També que l'ús que fem del mòbil és tan divers que pot afectar de manera diferent persones diferents o fins i tot la mateixa persona en diferents moments de la seva vida. En qualsevol cas, els usuaris es mostren cada cop més preocupats per la manera en què aquesta tecnologia pot afectar el seu dia a dia, les seves relacions i el seu propi benestar. Especialment en un moment com l'estat d'alerta per coronavirus, en què és habitual fer-lo servir a totes hores. Les notícies sobre tecnòlegs de Silicon Valley que prohibeixen als seus fills que facin servir smartphones contribueixen, sens dubte, a aquesta preocupació, encara que no tots ells apostin per mesures tan restrictives. De fet, molts opten per establir certes normes i ensenyar als petits a relacionar-se de manera sana amb els dispositius. Una lliçó de la qual els adults també hauríem de prendre nota.Vol dir tot això que hauríem de fer vacances del mòbil? Que hauríem de deixar-lo en un calaix i oblidar-nos-en durant una bona temporada, com si es tractés d'una dieta detox? Tot això no sembla gaire realista, sobretot en un moment com aquest, en què ens hem de quedar a casa. És més, el fet cert és que no hi ha proves que aquesta mena d'estratègies siguin efectives. De fet, deixar de fer servir el mòbil pot fins i tot augmentar els nivells de cortisol, coneguda com l'hormona de l'estrès. Aquesta és la raó per la qual cada cop més experts recomanen aprendre a relacionar-se de manera sana amb l'smartphone en comptes d'evitar-hi qualsevol contacte. Seria l'equivalent a apostar per millorar els nostres coneixements en nutrició tecnològica i aplicar-los en comptes de sotmetre'ns a dietes digitals estrictes sorgides del no-res. Entre els consells, destaca l'ús d'aplicacions que ens ajudin a controlar millor el temps que passem davant la pantalla del nostre smartphone, com ara Screen Time d'Apple o Action Dash. Aquesta informació ens permetrà establir després els passos que hem de seguir per fer un ús més saludable del telèfon mòbil. Prendre consciència sobre com fem servir l'smartphone i quantes vegades el consultem per simple avorriment ens ajudarà a construir-hi una relació molt més racional. Això és especialment important durant el temps en què estarem confinats. En aquest sentit, la iniciativa Levanta la cabeza ha desenvolupat una eina en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció que permet comprovar en cinc minuts si fem un ús responsable de la tecnologia. Silenciar o apagar durant certs moments les apps que ens distreuen més és una bona idea per reprendre el control sobre quan consultem el telèfon mòbil. També ho és desactivar notificacions: d'aquesta manera, triarem nosaltres el moment en què llegirem els missatges que rebem. En aquest sentit, Google ha desenvolupat un nou mode per a mòbils Android, anomenat Focus Mode, que permet interrompre certes apps durant un període de temps determinat. Sens dubte, una utilitat especialment positiva en un moment en què molts ciutadans han hagut de recórrer al teletreball. Els experts també recomanen fer una neteja digital per esborrar-nos de llistes de correu i fins i tot deixar de seguir comptes en xarxes socials que no ens interessin. Mantenir l'smartphone allunyat del nostre lloc de descans i no fer-lo servir abans de dormir també és un hàbit saludable per al nostre son. Tots aquests són exemples d'hàbits que ens ajudaran a reduir els nostres contactes amb l'smartphone i, cosa encara més important, a tenir el control sobre aquest.

INNOVACIÓ
16 Abril, 2020

Coronavirus i ciberatacs, no abaixis la guàrdia

“En temps de sobreinformació, la creativitat desapareix”. Així definia el neuropsicòleg Andrey Kurpatov alguns dels efectes de la sobrecàrrega d'informació durant l'últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El que no preveia l'expert és la capacitat dels ciberdelinqüents per idear formes noves d'atacar les seves víctimes. Una creativitat que s'ha disparat enmig de la pandèmia del coronavirus, quan ciutadans i empreses demanen més informació del que és habitual. Aquestes últimes setmanes han començat a proliferar ciberatacs relacionats amb la crisi del coronavirus. El fet cert és que l'escenari és propici per a aquesta mena de delinqüència: el consum d'internet s'ha disparat, amb increments de trànsit pròxims al 40%, igual que el teletreball. L'elevada demanda d'informació sobre la pandèmia per part de ciutadans i professionals ha obert noves oportunitats per als ciberdelinqüents. Mentre que alguns han promès no actuar en certs casos mentre duri la pandèmia, altres han decidit aprofitar la situació per difondre els seus atacs. En qualsevol cas, mai no s'ha d'abaixar la guàrdia davant la possibilitat de ser un dels seus objectius. I menys en una situació tan excepcional com l'actual.Els atacs de segrest d'informació, o ransomware, no han trigat a aparèixer. El que passa és que, aquest cop, ho fan adaptats a la situació actual de pandèmia. És a dir, aprofiten la tirada informativa que té aquests dies la temàtica del coronavirus per accedir als nostres arxius, encriptar-los i sol·licitar després el pagament d'un rescat si els volem recuperar. Si a tot això hi sumen la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals de certs sectors, com els de la sanitat, els ciberdelinqüents troben l'ocasió perfecta per intentar segrestar informació sensible. Aquest va ser precisament el cas d'un enviament de ransomware reportat per la Policia Nacional. Consistia en l'enviament de correus electrònics a personal sanitari de diferents hospitals espanyols relacionats amb la temàtica del coronavirus. Incloïen arxius adjunts amb els quals els ciberdelinqüents pretenien corrompre la informació del centre mèdic per demanar després un rescat. Aquesta mena d'atacs de segrest d'informació també s'han detectat en altres països. Un exemple és el del ransomware que utilitzava el domini coronavirusappsite per assolir el seu objectiu. Contenia un mapa de calor dels Estats Units en què es mostraven els focus de més contagi per captar l'atenció de l'internauta. En concret, aquesta pàgina sol·licitava que es baixés una app mòbil per continuar informat. En fer-ho, s'instal·lava un ransomware anomenat Covidlock, amb el seu consegüent missatge d'infecció i sol·licitud de rescat.La ruptura de la normalitat també deixa exposada la població davant les ciberestafes. Com que en aquests moments cerquem constantment informació relacionada amb el coronavirus, els ciutadans estem més exposats a patir aquesta mena d'enganys. De fet, les xifres d'ús de la temàtica del coronavirus com a ganxo per estendre ciberatacs entre la població s'han disparat el març, coincidint amb la declaració del coronavirus com a pandèmia global. A més, s'ha detectat un increment de fins al 70% de correus amb atacs de phishing que fan ús d'aquesta temàtica per recopilar informació personal de manera fraudulenta. L'FBI mateix alerta sobre una onada sense precedents d'aquesta mena de delictes, en aquest cas relacionats amb la pandèmia. A Espanya, els últims informes del Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC, dependent del Ministeri de l'Interior) alerten sobre una quinzena de ciberestafes amb l'esquer del coronavirus. Per perpetrar-les, els delinqüents aprofiten el sentiment de vulnerabilitat que empeny molts ciutadans a cercar informació sobre la pandèmia.Cal tenir en compte que aquestes ciberestafes no arriben exclusivament a través de correus electrònics. També es fan servir aplicacions, webs i fins i tot missatges de text per comprometre la seguretat de les persones i la seva privacitat. Un exemple n'és l'ús de missatges de text per oferir una aplicació que ajuda a aconseguir mascaretes sanitàries. Quan es baixa l'aplicació, s'instal·la un virus que reenvia el missatge a tots els contactes de l'agenda del telèfon infectat. Un altre atac detectat utilitzava un missatge de WhatsApp per suplantar el Ministeri de Sanitat i redirigir a un web de venda de mascaretes. També proliferen estafes amb troians, com el conegut Cerberus, que afecten dispositius Android. Aquest atac té com a objectiu principal el robatori de credencials bancàries o tipus RAT, amb el focus posat en la distribució i el robatori de dades sensibles de la víctima.En un moment en què ens veiem bombardejats constantment per la difusió d'informació per mitjans electrònics, el sentit comú és més necessari que mai. Protegir-nos de ciberestafes en un moment especialment vulnerable com el que vivim ens evitarà més d'un disgust. Algunes recomanacions per mantenir-se fora de perill d'aquesta mena d'atacs són les següents: - Eliminar, sense obrir-los, els correus electrònics sospitosos o amb un origen del qual no tinguem constància. - Evitar les cadenes de missatges, que moltes vegades es fan servir per recopilar dades de contacte, així com els missatges que rebem de coneguts amb enllaços o adjunts i que semblin fora de context o no encaixin en la conversa. - No fer clic ni prémer sobre enllaços dubtosos, ja que ens poden redirigir a webs fraudulents. - Davant del dubte, contrastar sempre amb persones de confiança i fonts oficials qualsevol informació que rebem i ens resulti sospitosa. - Extremar les precaucions en les compres en línia, sobretot les de productes relacionats amb la pandèmia, com mascaretes o guants. - Mantenir actualitzats els sistemes dels dispositius electrònics, inclosos els antivirus. - No facilitar mai claus ni contrasenyes sol·licitades a través de correu electrònic, missatges de text o qualsevol altre canal. - Que un web comenci per https i mostri un cadenat a la barra del navegador no garanteix que sigui segur. De fet, pot tractar-se d'un web fraudulent. Convé fixar-se bé en si l'enllaç es correspon realment amb el del lloc web al qual ens volem connectar. Sempre serà més segur teclejar l'adreça web autèntica a la barra de navegació que accedir-hi des d'un enllaç obtingut d'una altra font. Mantenir a ratlla els ciberatacs no és només un acte de protecció individual. En moments com els actuals, la responsabilitat ciutadana és especialment important, per la qual cosa també s'ha d'evitar al màxim la seva propagació a altres persones. La calma i el sentit comú són, un cop més, les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

INNOVACIÓ
19 Febrer, 2020

Com instal·lar apps de manera segura

Des que van aparèixer els smartphones, les apps s'han proposat fer la nostra vida una mica millor. N'hi ha de tota mena: per ajudar-nos a meditar, per resoldre dubtes i, fins i tot, n'hi ha que són autèntics entrenadors personals posats en telèfons mòbils i tauletes. N'hi ha de més o menys potents, més o menys serioses i més o menys útils. El fet cert, però, és que n'hi ha milers. El problema és que no totes són de fiar. Abans d'instal·lar una app al teu telèfon, hauries de prendre una sèrie de precaucions. Si ho fas, protegiràs millor coses tan valuoses com les teves dades, la teva privacitat o fins i tot els teus diners. El motiu és que aquestes petites aplicacions poden fer moltes més coses del que sembla sense que te n'adonis.És important anar amb cura quan baixes una aplicació per primera vegada. Si instal·les una app i no et fixes en els permisos que requereix, podries estar donant accés a les teves dades a algú en contra de la teva voluntat. Quan descarregues una app al teu smartphone o a la teva tauleta, l'aplicació mateixa et sol·licitarà una sèrie de permisos per accedir a certes funcionalitats del dispositiu. Algunes sol·liciten només el que necessiten per funcionar, però altres pretenen accedir a la teva informació personal demanant permisos que no necessiten. Abans d'acceptar la baixada d'una aplicació, convé que donis una ullada als privilegis que sol·licita i que valoris si estan justificats o són excessius. Ets tu qui decideix si els aproves o els rebutges. Entre els accessos més habituals que sol·liciten les apps hi ha els de trucades i missatges, calendari, contactes, ubicació, càmera i galeria d'imatges o micròfon.Quan busquis una app per satisfer una necessitat concreta, normalment trobaràs diferents opcions. La qüestió és que no totes són de confiança ni garanteixen la seguretat del teu dispositiu. Per això convé que tinguis en compte una sèrie de bones pràctiques que t'ajudaran a preservar la teva privacitat, així com la integritat del teu telèfon o tauleta. Una consisteix a baixar aplicacions només de fonts oficials. Les plataformes Google Play i App Store disposen de mesures de seguretat que permeten prevenir l'aparició d'apps malicioses a les seves botigues. Això sí, les mesures no són infal·libles, així que hauràs d'estar sempre atent. No és recomanable que facis jailbreak al teu dispositiu. Aquesta pràctica consisteix a eliminar les limitacions de seguretat imposades pel fabricant, com ara evitar pagar per certes apps. Si elimines les barreres de seguretat que venen de fàbrica, tindràs més problemes que beneficis: l'origen de les apps que puguis instal·lar-hi no serà l'oficial i, per tant, seran potencialment menys segures. Tampoc no convé que baixis apps a través de wifis públiques, sinó que sempre ho has de fer a través de xarxes conegudes i segures. Una altra bona pràctica consisteix a instal·lar una app de seguretat al mòbil. Aquestes eines et poden protegir perquè són capaces de detectar malware i configuracions de risc al teu smartphone. Mantenir la seguretat dels teus dispositius mòbils és molt senzill si prens certes precaucions. Així podràs treure'n el màxim partit sense posar-te en risc de manera innecessària.

INNOVACIÓ
20 Gener, 2020

L’‘smartphone’ del futur seràs tu

Tot va començar amb un aparell que ens permetia parlar amb qualsevol persona en qualsevol lloc. Els telèfons mòbils, populars a partir dels anys 90, van multiplicar la nostra capacitat de comunicació. A poc a poc, aquests terminals van anar augmentant les seves funcions fins a convertir-se en 'smartphones'. Gràcies a la seva connexió a internet, vam passar a tenir el món sencer al palmell de la mà. Compres, operacions bancàries, consultes, entreteniment… els smartphones estan tan integrats en el nostre dia a dia que, a aquestes alçades, prescindir-ne ens resultaria complicat. L’‘smartphone’ és l'exemple perfecte de com, de mica en mica, la tecnologia s'ha anat apropant cada cop més al cos per augmentar les nostres capacitats. Ens hem convertit en éssers hiperconnectats gràcies a aquests dispositius que duem sempre al damunt i a les seves aplicacions. Avui som capaços d'esbrinar, en qüestió de segons, quina cançó sona o quan arribarà el pròxim autobús, coses impensables no fa gaire temps. Tanmateix, la capacitat que té la tecnologia per ampliar les nostres habilitats no es quedarà en un dispositiu amb un munt d'apps instal·lades. La idea és que l’‘smartphone’ del futur estigui tan integrat amb nosaltres que ni tan sols l'hàgim de sostenir a la mà. De fet, la idea és que l’‘smartphone’ del futur siguem nosaltres mateixos.Encara ens queda un bon tros per arribar a aquest punt. Tanmateix, la tecnologia ja es va apropant cada cop més al nostre cos. Començant per l''smartphone', al qual ja han començat a sortir perifèrics que ens posem. Aquest és el cas dels 'wearables' o tecnologia portable. Quan sentim aquest terme, normalment pensem en els rellotges intel·ligents o en les polseres capaces de monitorar la nostra activitat i enviar les dades a l''smartphone'. Tanmateix, el concepte de 'wearable' arriba cada dia a una cota nova. Això s'aprecia fàcilment al CES de Las Vegas, la fira tecnològica més important del món, on aquests dispositius guanyen més protagonisme any rere any. Al CES 2020 s'ha presentat un 'wearable' que promet ajudar-nos a entrenar el cervell per dormir millor. Es tracta d'una diadema amb elèctrodes capaç de mesurar l'activitat cerebral mitjançant tecnologia d'encefalograma. Per fer-ho, només cal utilitzar-la 20 minuts tres dies a la setmana, a qualsevol hora del dia. Una aplicació rep la informació i cerca com millorar les ones cerebrals relacionades amb el son. A partir d'aquí, l''smartphone' proposa una sèrie d'exercicis personalitzats per activar aquestes mateixes ones de manera natural i millorar la qualitat del son. Res a veure amb el mètode clàssic de comptar ovelles. També s'han presentat auriculars que ens permeten mantenir converses en diversos idiomes perquè ells solets s'encarreguen d'escoltar i traduir en temps real. I ja es preparen 'wearables' capaços d'aconseguir que una persona de 70 anys tingui una memòria similar a la d'un jove de 20. Més enllà d'un ús personal, 'smartphones' i 'wearables' tenen la capacitat de transformar fins i tot el nostre paper a la societat. Així, ja s'utilitzen les dades que recull el mòbil mentre conduïm per alertar altres conductors sobre la presència d'embussos. És un primer pas cap al que serà la propera ciutat connectada, en què vianants, ciclistes, vehicles i fins i tot infraestructures intercanviaran dades per optimitzar la mobilitat. Això vol dir que ens convertirem en nodes d'informació gràcies als nostres 'smartphones' i 'wearables', i ho farem sense adonar-nos-en.L'objectiu que persegueixen tots aquests avenços tecnològics és el d'aconseguir millorar les nostres vides. Una missió que compliran millor com més a prop els tinguem: a més integració, més transparent ens resultarà fer-los servir. De fet, tot apunta que, en el futur, s'esborraran cada vegada més les barreres que separen la tecnologia del cos humà perquè ambdós s'acabin fonent. Aquesta tendència es pot observar fàcilment en l'evolució dels dispositius que s'utilitzen per mesurar i analitzar les constants biològiques, i com s'apropen cada vegada més a nosaltres. Passarem de vestir-los a integrar-los directament a la pell. El desenvolupament de dispositius com les polseres d'activitat o els pulsòmetres ha donat pas al de la roba intel·ligent, capaç de monitorar la freqüència cardíaca, la respiració, els passos o la intensitat de l'activitat. Un paper que assumiran aviat els tatuatges electrònics: ja s'han desenvolupat dispositius amb tintes biosensibles que canvien de color en funció del nostre nivell de glucosa, sodi o pH.El següent pas en aquest sentit consisteix a traspassar la barrera de la pell perquè la tecnologia passi a formar part del nostre organisme. Ja no necessitarem ulleres especials i pantalles per veure la realitat augmentada o un 'smartphone' per obrir el cotxe. Aquesta és la filosofia darrere del 'biohacking', un moviment que aposta per integrar dispositius al cos humà per potenciar-ne les capacitats físiques i mentals. Ja tenim alguns exemples del que es pot aconseguir: l'implant d'un microxip a la retina va aconseguir retornar la vista a tres persones cegues fa una dècada. A més, un artista britànic és capaç de sentir els colors gràcies a una antena que porta connectada al cervell, i el seu país ja l'ha reconegut legalment com a cíborg. De cara al futur, el 'biohacking' ja cerca com aconseguir que hi hagi humans capaços de veure-hi en la foscor o d'emmagatzemar quantitats d'informació inimaginables gràcies a l'ús de xips, sensors i antenes. Tanmateix, el camí perquè tots ens convertim en superhumans gràcies a la tecnologia encara haurà de superar algunes etapes importants, com les relacionades amb l'ètica i la regulació que afecten el 'biohacking'. Fins que arribi aquest dia, els dispositius que ens faciliten la vida es van aproximant a poc a poc a nosaltres per augmentar les nostres capacitats. Qui sap? Potser les trucades del futur no seran telefòniques, sinó telepàtiques, simplement perquè ens haurem convertit en el nostre propi telèfon.

INNOVACIÓ
19 Novembre, 2019

Biometria, o com dir adeu a les claus i contrasenyes

Segur que ho has vist a moltes pel·lícules. Un científic treballa en un projecte súper secret i, per accedir al seu laboratori, utilitza un escàner de retina. O potser tu mateix uses ja l’empremta dactilar per passar pels torns del gimnàs. Fins i tot pot ser que desbloquegis el mòbil amb la teva pròpia cara. Tots aquests són exemples de biometria, una disciplina que promet aconseguir que les claus i les contrasenyes passin a la història. La biometria consisteix en l’estudi dels paràmetres físics o conductuals que permeten identificar una persona. És, ni més ni menys, el que fem tots quan ens trobem algú i el reconeixem: l’estatura, la veu, els trets facials i, fins i tot, el comportament ens serveixen per saber qui saludem, perquè tots aquests són ingredients que fan que aquesta persona sigui única. En condicions normals, els humans fem tot aquest procés ràpidament i sense adonar-nos-en. Les màquines, tanmateix, no ho poden fer per si soles. Per això els estem ensenyant a aconseguir-ho.Que cada persona tingui uns indicadors que la fan única converteix la biometria en una autèntica oportunitat dins de l’àmbit de la seguretat. Això vol dir que es pot fer que una màquina confirmi la identitat d’una persona simplement amb que hi sigui. Per operar amb l’entitat bancària o fins i tot obrir la porta de casa, no haurà de fer res més que situar-se davant d’un caixer automàtic o posar el dit índex sobre el pany intel·ligent de la seva llar.Pel que fa als paràmetres més coneguts que es poden utilitzar per identificar aquesta persona hi ha els seus trets facials, l’iris dels ulls o les empremtes dactilars. De fet, aquest últim s’utilitza des de fa milers d’anys: els babilonis estampaven les seves mans fa 4.000 anys per signar contractes, i el sistema modern de reconeixement d’empremtes ja es va començar a utilitzar al segle xix. A mesura que les nostres necessitats de seguretat avancen, també ho fan els instruments que utilitzem per salvaguardar-la. Ja deus haver notat que les contrasenyes d’accés a diverses aplicacions es tornen cada dia més sofisticades i, fins i tot, que se sol·liciten cada vegada més mesures complementàries per confirmar la identitat, com és el cas de les claus que algunes aplicacions envien a l’smartphone per SMS. La biometria ha vingut per respondre a aquesta complexitat que no para d’augmentar a l’hora d’identificar-nos. El seu gran avantatge és que algunes característiques físiques es mantenen de manera consistent en el temps i són diferenciables fins i tot en el cas dels germans bessons. Per això són una eina ideal per substituir o ampliar els sistemes de contrasenyes que utilitzem habitualment per accedir a edificis, ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius.Això sí, els trets que ens fan únics són tan nombrosos que la biometria no es limita únicament al reconeixement d’una empremta dactilar o el patró de l’iris. També se’ns pot reconèixer fàcilment per la forma de les orelles, l’olor corporal, la forma i estructura de les venes de la mà i fins i tot pel patró dels batecs del cor. La nostra pròpia veu també diu molt més de nosaltres del que pensem: les seves característiques úniques reuneixen més de 100 trets físics i de comportament inequívocs, com és el cas de la longitud del tracte vocal, el passatge nasal, el to o l’accent. De fet, l’estudi de la manera com caminem, movem els ulls o gesticulem és una altra font d’informació que es pot aprofitar per saber si som qui diem que som.Les aplicacions de la biometria en el nostre dia a dia són molt àmplies. Per exemple, ja podem anar al caixer automàtic i fer servir la cara per treure’n diners: el mateix dispositiu és capaç de validar més de 16.000 punts de la cara per assegurar la nostra identificació. A més de tractar-se d’un mètode totalment segur perquè requereix que la persona hi sigui, evita que hàgim de memoritzar diverses contrasenyes i agilitza les operacions. Els passaports electrònics espanyols que s’expedeixen actualment també recullen alguns paràmetres biomètrics. De fet, tenen un xip RFID a la part posterior que permet identificar-ne el titular sense necessitat de passar-lo per un lector. S’hi emmagatzemen la nostra imatge digitalitzada, les empremtes dactilars dels dos dits índexs i les nostres dades biogràfiques. I, parlant de passaports, aviat no caldrà ensenyar-los per viatjar amb avió. Aquest serà el cas dels passatgers que viatgin des de l’Aeroport Internacional de Dubai, que implantarà un sistema de reconeixement facial i escaneig d’iris per identificar-los. Els viatgers només hauran de caminar per la terminal per accedir a l’avió a través d’una “ruta biomètrica” que cobreix les sortides, les arribades, el trànsit, les connexions de conducció amb xofer i l’accés a sales VIP. Oblidar-se la targeta d’embarcament tampoc no serà un problema, perquè ja no caldrà. Entre les tendències més excèntriques en biometria hi ha fer servir el cor per a usos tan comuns com obrir portes o arrancar el cotxe. Ja hi ha dispositius portàtils que monitoren els batecs de l’usuari i els fan servir com un marcador biomètric únic per identificar-lo. Fins i tot s’han desenvolupat sensors que s’instal·len als seients del cotxe i n’avaluen paràmetres com els canvis en la freqüència cardíaca del conductor o el ritme respiratori. Si s’assemblen als d’una persona adormida, el cotxe farà advertències per evitar que el pilot tingui un accident per somnolència i, si cal, es farà càrrec de la conducció. La biometria ja forma part de les nostres vides i s’espera que en els pròxims anys experimenti un desenvolupament espectacular. A més de guanyar en seguretat, el seu ús ens permetrà millorar considerablement les nostres experiències en operar amb el banc, comprar, viatjar i una infinitat de situacions quotidianes més. Aviat ens oblidarem de buscar les claus a totes les butxaques o de recordar aquella contrasenya amb números, lletres i caràcters especials. N’hi haurà prou que mirem a una càmera o, simplement, que deixem que sigui el nostre cor, l’encarregat d’obrir la porta de la casa de la platja.

INNOVACIÓ
12 Abril, 2019

Com s’ha d’utilitzar WhatsApp de manera segura

És l'eina de comunicació personal més important de tot el mónEn fan ús pares, fills, nets i fins i tot els avis. Grups d'amics, de pares de l'escola i de companys de classe. Parelles, equips de treball i persones amb una afició en comú. WhatsApp forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Tantes, que la darrera xifra coneguda d'usuaris d'aquesta aplicació supera els 1.500 milions arreu del món. A WhatsApp, hi compartim de tot: informació de la feina, mems, vídeos divertits, fotografies dels nostres fills, autofotos, avisos i fins i tot notícies falses sense que ens n'adonem. Un intercanvi d'informació com aquest demana que prenguem consciència sobre la manera com utilitzem aquesta eina. Tot i que es tracta d'una aplicació segura, que fa servir un sistema d'encriptació dels missatges d'extrem a extrem, el fet cert és que sempre està en el punt de mira d'algunes persones malintencionades. Distribuïdors de programes maliciosos (malware) i creadors d'informacions falses veuen WhatsApp com un mitjà ideal per estendre'ls entre un públic massiu. Per això no és gens sobrer saber com podem incrementar la nostra seguretat a l'hora de fer servir aquesta aplicació, que ja és part essencial de les nostres relacions socials.El sistema d'encriptació de missatges d'extrem a extrem que utilitza WhatsApp suposa que ningú més que no sigui l'emissor i el receptor del missatge pot llegir la informació que s'envien. Ni tan sols WhatsApp. Aquesta és una funció que apareix habilitada per defecte; tanmateix, convé verificar-la quan es vol compartir informació sensible, com ara dades bancàries o financeres. Fer-ho és molt senzill. Només cal tocar a sobre del nom del contacte en una finestra de xat i anar a l'opció Encriptació. En fer-ho, hi apareixerà un patró de 60 dígits i un codi QR que són únics per a cada xat. El contacte tan sols ha d'escanejar aquest codi per confirmar que l'encriptació està activada. Si no hi és present, físicament, se li pot enviar per SMS o correu electrònic el codi de 60 dígits perquè el compari amb el que apareix al seu telèfon. Si coincideixen, el xat és segur. En aquest sentit, també convé activar les notificacions de seguretat de WhatsApp, perquè ens avisaran si un nou dispositiu accedeix a un xat existent. En aquests casos sempre es genera un nou codi de seguretat. Així es podrà verificar l'encriptació en aquestes circumstàncies.Una altra bona pràctica a l'hora d'evitar que un tercer accedeixi al nostre compte de WhatsApp sense permís consisteix a activar la verificació en dos passos. Aquesta opció permet crear un codi de sis dígits per assegurar-nos que qualsevol intent de verificació del nostre número de telèfon a WhatsApp demana un PIN que haurem creat nosaltres mateixos. És a dir, si algú ens roba el telèfon, haurà d'introduir una contrasenya més si vol accedir als nostres xats. WhatsApp la hi demanarà cada set dies per confirmar que és l'usuari original qui fa servir l'aplicació. Aquesta no és una eina de protecció infal·lible, però limita en el temps el dany que pugui causar un tercer que hagi robat el telèfon i que vulgui extreure informació de les converses de WhatsApp.Hi ha un gran nombre d'informació que podem compartir per WhatsApp amb qualsevol usuari sense adonar-nos-en. Limitar-la és una bona manera d'augmentar la nostra privacitat i seguretat. En aquest sentit, dins l'opció Privacitat del menú es pot gestionar qui pot veure el nostre estat, la nostra imatge de perfil o la informació del compte. També es pot desactivar l'opció de mostrar la ubicació en temps real, una informació que convé no compartir sense control.Fer còpies de seguretat dels xats de WhatsApp és una bona pràctica si volem conservar certa informació. Fer-ho a través del núvol és molt còmode, però resta privacitat. La raó és que la informació que s'emmagatzema a Google Drive o iCloud no està encriptada i podrien llegir-la altres persones o entitats. L'alternativa són les còpies de seguretat locals als telèfons que ho permetin i verificar que no estan actives les que es desen al núvol. En un iPhone, que sempre emmagatzemarà aquestes còpies a iCloud, cal deshabilitar la còpia de seguretat automàtica, mentre que en el cas d'un Android s'ha d'indicar que mai no es desi a Google Drive.L'immens intercanvi d'informació que es produeix avui dia demana que tots siguem responsables dels continguts que compartim. WhatsApp és una eina que pot arribar a viralitzar contingut maliciós, com ara un virus o informació falsa, simplement perquè no hem anat amb cura a l'hora d'obrir o de compartir un missatge. Si rebem algun missatge sospitós, el millor de tot és no interactuar-hi ni compartir-lo. En concret, WhatsApp recomana estar alerta quan rebem missatges amb faltes d'ortografia o errors gramaticals, els que ens demanin que obrim un enllaç, els que ens sol·licitin informació personal o financera, els que incitin al seu reenviament o els que indiquin que haurem de pagar per l'ús de WhatsApp. També convé anar amb cura amb les imatges i els vídeos. A través d'aquesta aplicació es poden rebre atacs de phishing, desinformació, estafes i fins i tot segrestos del mateix compte que arriben de coneguts als quals han suplantat prèviament. Malauradament, l'assetjament i l'extorsió també són habituals, raó per la qual convé emprar aquesta aplicació amb sentit comú. També educar els nens i els adolescents sobre el fet que un ús saludable de la tecnologia és fonamental. Per aconseguir-ho, són els adults qui han d'aprendre primer com usar-les de manera segura.

INNOVACIÓ
20 Març, 2019

El primer smartphone de la història no va ser un iPhone

En què pensem quan parlem del primer smartphone de la història? El més probable és que se'ns aparegui un flamant iPhone, amb la seva pantalla tàctil i la seva aurèola de disrupció. És comprensible: l'iPhone porta ja més de deu anys entre nosaltres i quan va arribar ho va fer amb la forma d'un potent ordinador capaç de reproduir vídeos i música o baixar mapes amb una pantalla de poc més de tres polzades. Això sí, algunes persones diran que el primer smartphone del mercat va ser la mítica Blackberry, que ja el 2003 va adoptar la funcionalitat d'un telèfon integrat, capaç de rebre i enviar correus electrònics i utilitzar aplicacions. Tanmateix, cap de les dues respostes és correcta. Encara que no està clar quin és el primer smartphone de la història, la veritat és que aquests aparells ja es venien i utilitzaven en els anys 90. Tot i que avui ens puguin semblar peces de museu, al seu moment van anticipar una autèntica revolució tecnològica que avui influeix fins i tot en la manera en què ens relacionem amb els altres. Pràcticament qualsevol bossa de mà o butxaca d'Espanya porta avui un smartphone al seu interior: el 96 % dels ciutadans té un telèfon mòbil, dels quals pràcticament nou de cada deu són smartphones.Encara que el primer smartphone de la història no fos un iPhone, la veritat és que durant els anys vuitanta la companyia que el fabrica, Apple, ja donava voltes a la possibilitat que un telèfon fes molt més que trucades de veu. Va ser concretament el 1983 quan va encarregar a la companyia Frog Design que desenvolupés un prototip de telèfon de taula amb una pantalla, capaç d'emmagatzemar números de telèfon o fins i tot signar xecs a distància amb un punter similar als que s'utilitzen amb les PDA. Encara que aquest prototip no va arribar a comercialitzar-se mai, la seva existència ja demostrava l'interès per estendre les funcionalitats del telèfon a d'altres pròpies d'una agenda electrònica. Tanmateix, no va ser fins a nou anys més tard quan apareixeria el primer smartphone de la història, o almenys el dispositiu al qual se sol referir la indústria com a tal. Es tracta de l'IBM Simon Personal Communicator, que va sortir a la venda el 1994 i que integrava funcionalitats com ara calendari, rellotge, agenda d'esdeveniments, correu electrònic i fax gràcies a un mòdem de 9600 bps. No només això: el Simon era capaç d'executar aplicacions de tercers gràcies a la seva memòria interna d'1 MB. L'IBM Simon incloïa una pantalla monocroma en què es podia dibuixar amb un punter. El seu èxit va ser limitat: després de vendre 50.000 unitats es va retirar del mercat a l'any següent del seu llançament.Va caldre esperar fins a l'any 2000 per trobar un dispositiu que utilitzés la paraula smartphone (o telèfon intel·ligent) en la seva comercialització. L'Ericsson R380 va ser el primer a ser batejat així pel seu departament de màrqueting. També va ser el primer a integrar el sistema operatiu Symbian US, tota una novetat aleshores. L'Ericsson R380 es comercialitzava llavors per uns 700 dòlars. Aquest model tenia ja la mida i pes típics d'un telèfon mòbil: pesava 164 grams, mentre que el Nokia 9210 Communicator en pesava 244. A més, comptava amb un navegador WAP i una sèrie de funcionalitats com ara calendari, rellotge mundial, agenda, organitzador de contactes i fins i tot un port d'infrarojos per intercanviar dades. Per accedir a internet, l'Ericsson R380 utilitzava un mòdem integrat que li permetia enviar i rebre correus electrònics. També comptava amb 2 MB de memòria RAM i 4 MB de ROM. Això sí: encara que es tractava d'un dispositiu molt avançat per al seu temps i amb una capacitat d'emmagatzematge interessant, no podia utilitzar aplicacions addicionals.Aquests primers smartphones van obrir la porta als potents i avançats dispositius que gaudim avui dia. Tant han evolucionat que actualment es dona un fenomen inimaginable quan l'IBM Simon Personal Communicator va veure la llum: l'ús dels telèfons intel·ligents guanya terreny al de l'ordinador personal a passos agegantats. Segons l'informe Digital in 2018 de Hootsuite, a Espanya ha augmentat un 9 % el nombre d'usuaris que fan servir els smartphones per navegar habitualment per internet. En canvi, la quota en ordinadors s'ha reduït un 6 %. A més, amb prou feines utilitzem ja l'smartphone per fer trucades i, en el cas dels joves, fins i tot per enviar missatges de text. Tal com recull l'estudi sobre consum mòbil a Espanya de Deloitte, cada vegada el fem servir més per veure vídeos, sobretot els que rebem per missatgeria instantània. No només això: entre els nous usos que es donen a l'smartphone i que eren impensables fa 20 anys es troba el control de les nostres finances i d'aplicacions de domòtica, com el termòstat o la il·luminació de la llar. També la biomètrica o els assistents virtuals com Siri, Cortana, Google Assistant o Alexa. Aquest informe també explica que la taxa de penetració dels smartphones creix a Espanya de manera que supera la mitjana europea: el 94 % de les persones enquestades per elaborar l'estudi reconeixien haver utilitzat el seu telèfon intel·ligent en les últimes 24 hores. Des que Apple va intentar donar més vida als telèfons de taula i fins avui, els smartphones han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Encara que la irrupció dels altaveus intel·ligents a les llars pot desplaçar-los en certa manera, no es preveu que ens abandonin en un futur proper.

INNOVACIÓ
05 Octubre, 2018

L’‘story’ d’Instagram

Tret que es visqui en una bombolla, avui dia tothom coneix i sap per a què serveix Instagram. Tanmateix, ningú no havia sentit mai aquesta paraula, una combinació de “telegrama” i “instantani”, fa amb prou feines 10 anys. Aquesta xarxa social de fotografies, i més endavant també vídeos i altres elements visuals, va néixer fa només 8 anys, el 6 d'octubre de 2010. Van ser dos joves graduats de la Universitat d'Stanford aficionats a la fotografia, l'estatunidenc Kevin Systrom i el brasiler Mike Krieger, els qui van idear una aplicació tremendament senzilla, en un principi únicament per a iPhone, que permetia compartir molt ràpidament qualsevol tipus d'imatge. La gran innovació va ser incorporar una sèrie de filtres que milloraven notablement l'aspecte de les fotografies captades amb les càmeres de l'iPhone, que el 2010 encara deixaven força a desitjar. L'èxit va ser fulgurant: en gairebé dos mesos, l'app va superar el milió d'usuaris, i en menys d'un any, els 10 milions. Naturalment, va ser nomenada l'aplicació per a iPhone de l'any 2011. Incorporant nous filtres en cada actualització, dos importants canvis es van produir l'abril de 2012: d'una banda, es va llançar la versió per a telèfons Android, amb la qual cosa s'arribava, per fi, a gairebé la totalitat dels smartphones existents; d'altra banda, va ser adquirida per uns 1.000 milions de dòlars pel gegant Facebook, que va prometre mantenir la seva essència i la seva independència, i no integrar-la en la seva xarxa social.La promesa s'ha complert a mitges: després de superar els 100 milions d'usuaris el febrer de 2013, quan encara no arribava als dos anys i mig de vida, el juny d'aquest any va introduir la possibilitat de compartir vídeos, i a l'octubre, les fotos i vídeos patrocinats, la qual cosa sí que acostava el seu model de negoci al de Facebook. El patrocini i els vídeos publicitaris es van anar estenent al llarg de 2014 i 2015, cosa que no va impedir que el nombre d'usuaris continués creixent de forma exponencial. Instagram també va crear, durant aquests anys, aplicacions per a usos lúdics específics, com Hyperlapse (per crear vídeos accelerats) i Boomerang (vídeos curts que es reprodueixen en bucle endavant i enrere). El 2016 van arribar moltes innovacions: en primer lloc, i davant les protestes dels usuaris puristes, a partir del març les publicacions es veurien seguint un algoritme que seleccionava el que considerava més interessant per a l'usuari, el mateix que feia des de fa temps Facebook. Això va acabar amb l'estricte ordre cronològic invers que havia mantingut fins llavors. Poc després, al maig, van néixer els perfils d'empresa, que incloïen eines analítiques i la possibilitat de convertir posts en anuncis, ampliant més encara les possibilitats d'utilitzar Instagram com a eina de màrqueting. Una altra tendència que ha seguit és la de fixar-se en les funcionalitats de noves i petites app, copiar-ne el funcionament i integrar-les a Instagram. Així, el novembre de 2016 van néixer les retransmissions de vídeo en directe (com ho feia Periscope). Tanmateix, un dels grans èxits d'aquesta xarxa social va venir uns mesos abans, l'agost, quan es van crear les ‘stories’, imatges o vídeos temporals que desapareixen al cap de 24 hores (igual que feia Snapchat).De fet, segons Phil González, fundador de Instagramers, la principal comunitat de fans d'Instagram al món, les Instagram Stories van ser un moment crucial per a Instagram i també per a Facebook. "Les Stories, que inicialment semblaven pertorbar els nostres costums a Instagram, van esdevenir el motor de desenvolupament de l'app i van aconseguir avivar, encara més, la flama de l'interès generat pels usuaris. Avui, més de 400 milions d'usuaris utilitzen cada mes les Instagram Stories. Més d'un 40% dels usuaris estan enganxats ja a aquests continguts efímers, divertits, sorprenents, generats pels usuaris i que desapareixen al cap de 24 hores. Ens permeten explicar, de forma compulsiva, coses que no explicàvem a través de les nostres fotografies o vídeos". Quines noves funcionalitats i nous canvis apareixeran en els pròxims anys? Passarà Instagram a ser definitivament una eina de màrqueting com la que ja pràcticament ha esdevingut el seu propietari Facebook? I sobretot, què fer amb els ja més de 1.000 milions d'usuaris de què disposa? Amb només 8 anys d'existència, a Instagram són més les preguntes que les respostes. Té tota la vida per davant.

CORPORATIU
02 Març, 2017

El que hem vist en el MWC 2017

Un any més, el Mobile World Congress (MWC) celebrat a Barcelona ha estat testimoni de les innovacions més recents en tecnologia mòbil. I si per alguna cosa s'ha caracteritzat especialment aquesta edició és per transcendir l'smartphone i abastar l'àmbit tecnològic digital més enllà del dispositiu mateix. I és que, a més de la presentació de novetats de les marques en la seva carrera pel mercat de l'smartphone, també destaquen tendències com les xarxes 5G i l'Internet of Things, així com la realitat virtual o la intel·ligència artificial. Com ens permetrà la tecnologia mòbil connectar-nos amb el nostre entorn? L'#MWC17 ha donat alguna pista del futur que s'apropa.N'és un bon exemple l'àmbit del cotxe connectat, en què han participat actors rellevants com BMW, Ford, Mercedes-Benz, Volkswagen o SEAT. El president de la firma espanyola, Luca de Meo, ha afirmat que Google o Apple són ara mateix competidors directes de les firmes d'automoció i no empreses complementàries en la carrera pel cotxe autònom. L'Internet de les Coses (IoT) també ha estat un dels protagonistes més rellevants de la fira, fins al punt que ha tingut un espai destacat dins el recinte. En aquest espai, empreses de sectors com la banca, la salut o la construcció han mostrat els seus principals avenços tecnològics.En l'apartat de wearables també s'han fet anuncis destacats, com el llançament de la plataforma Android Wear 2.0 per part de Google i LG o el nou rellotge intel·ligent de ZTE.Sense perdre l'essència de l'MWC, les grans marques no han volgut perdre la seva oportunitat davant la visibilitat internacional de la fira més important del sector. Així doncs, el protagonisme ha quedat repartit entre el llançament dels nous models d'HTC, LG, Huawei i Sony. Huawei ha revelat el P10, un terminal amb pantalla corba i càmera dual amb el qual la firma xinesa espera superar definitivament la coreana Samsung en vendes a escala mundial. El P10 és una proposta continuista respecte al seu antecessor, el P9, al contrari que LG, que ha decidit deixar enrere els telèfons modulars amb el seu nou G6, amb carcassa posterior de vidre i una pantalla de 5,7 polzades sense a penes marcs. Una altra de les novetats destacades, encara que no per les seves innovacions tecnològiques, ha estat el Nokia 3310: un terminal sense 3G ni 4G, ni Wi-Fi, ni pantalla tàctil… però indestructible, amb càmera de 2 megapíxels i amb un preu d'uns 50 €. La ressorgida marca finlandesa ha despertat una gran expectació amb aquest model ressuscitat, a la vegada que ha presentat altres prototips que funcionaran amb sistema operatiu Android. I encara hi hagut més nostàlgia en aquest MWC 2017, ja que Blackberry també ha tornat amb Key One, un smartphone amb Android i, tal com es podia esperar, teclat físic.D'altra banda, les càmeres són un dels camps de batalla tecnològica més interessants entre els principals fabricants mundials. HTC, Lenovo i Xiaomi permeten fer fotografies amb un desenfocament graduable del segon pla, LG ha incorporat lents de gran angular i Huawei ha introduït millores substancials en la lluminositat. En conjunt, un any més el congrés més rellevant en noves tecnologies mòbils tanca una nova edició amb bones valoracions tant d'assistents com d'organitzadors, en concret ha tingut 108.000 visitants (+7% vs 2016),... assistents i congressistes que ja comencen a pensar en les novetats i avenços que es revelaran en l'edició del 2018.

INNOVACIÓ