xarxes socials

22 Febrer, 2019

El Clàssic, un fenomen global que revoluciona les xarxes socials

Cada enfrontament entre el Reial Madrid i el FC Barcelona és seguit per milions d'aficionats de tot el món que generen una onada de converses que xifrem en aquest reportatge Al món existeixen pocs esdeveniments esportius que generin tant d'interès com un Clàssic. L'enfrontament futbolístic per antonomàsia provoca tal impacte social al seu voltant, que és molt difícil no sumar-se a les converses que precedeixen qualsevol dels grans encontres entre el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona. És normal, perquè molts dels moments que més es gaudeixen, tenen lloc abans o després del mateix partit: és en aquesta xerrada de bar o a l'entrada de la feina quan afloren les converses sobre cada detall d'allò que encara ha de passar o del que ja s'ha viscut. Fins fa uns quants anys aquest debat tenia lloc a la barra del bar tot prenent unes canyes, o prenent un cafè davant la màquina de l'oficina. Però les xarxes socials han canviat la forma en què gaudim dels esdeveniments esportius com el Clàssic, que se segueixen molt intensament, tant a dins de l'estadi com a fora. Les dades ens ho demostren.Qui no ha tuitejat la seva opinió sobre aquella falta que no ho era? Qui no ha generat un intens debat en el seu mur de Facebook? Qui s'ha pogut resistir a fer-se una selfie mostrant la seva sort en poder assistir en directe al partit? El futbol i les xarxes socials fan tan bona parella, com en el seu dia ho van fer Butragueño i Hugo Sánchez, o Romário i Stóitxkov. I els clubs ho han entès perfectament; de fet, avui dia, tant el Barcelona com el Reial Madrid dediquen bona part dels seus esforços a la comunicació i a nodrir les seves xarxes socials. Últimes notícies, dades històriques, moments destacats, anècdotes… Ser incondicional d'un club passa també per seguir-lo en tots els perfils digitals. La recompensa és un impacte mundial de l'activitat de l'equip que, durant el dia del Clàssic, es converteix en una autèntica bogeria que trenca xifres rècord. Posem alguns números sobre la gespa. L'última vegada que el Reial Madrid i el Barcelona es van creuar en un torneig d'anada i tornada va ser a la Supercopa d'Espanya de 2017, concretament el 13 i el 16 d'agost. Durant els dies precedents i posteriors als partits, l'activitat d'ambdós clubs a les xarxes socials —i, per tant, dels seus aficionats—, va créixer enormement. Segons dades oficials del Reial Madrid, els vídeos compartits a través de les seves xarxes socials van assolir un pic de més de 100 milions de reproduccions en un període de 10 dies. En context, la Superbowl d'aquest any —l'esdeveniment esportiu més seguit del món— es va quedar en 98 milions d'espectadors. És cert que parlem d'una única jornada i d'una plataforma com la televisió, completament diferent, però tot i així, la comparació ens ajuda a entendre la rellevància que les xarxes, el futbol, i en aquest cas, el Reial Madrid, han aconseguit a nivell mundial.El Clàssic ja ha transcendit les fronteres d'Espanya per convertir-se en un partit d'interès internacional. Així s'explica com, durant l'enfrontament d'anada de l'esmentada Supercopa d'Espanya de 2017, els blancs aconseguissin a les seves xarxes 32 milions de reproduccions dels seus vídeos i 10 milions d'interaccions a tot el món. És precisament el capítol d'interaccions un dels grans èxits de les xarxes socials, doncs han aconseguit crear corrents d'opinió gegantines i debats que, siguem aficionats o no, possiblement acabarem veient quan ens connectem al nostre perfil. És difícil escapar a una onada de 58 milions d'interaccions amb els diferents canals durant el citat període de 10 dies, entre comentaris, compartits, likes i reaccions al contingut. A més, es dona la paradoxa que Espanya ja no ocupa el tron de país més fanàtic del Clàssic —almenys en xarxes socials—, una posició que comparteix amb els Estats Units, ja que ambdós països van suposar el 15%  —de mitjana—,  de les reproduccions dels vídeos compartits pel Madrid. La nombrosa població hispana —que s'acosta als 60 milions de persones— i el creixent interès pel futbol (el que ells anomenen soccer), fa que cada vegada se segueixin més de prop les competicions europees i els grans clubs. Un altre dels països que també està molt pendent dels Clàssics és Mèxic, amb el 14% de reproduccions, fet que el converteix en el líder dels països totalment hispanoparlants, pel que fa al seguiment d'aquests partits; naturalment, a la llista no poden faltar Colòmbia o el Perú, però també s'hi sumen el Brasil i França o els països àrabs amb més tradició futbolera, com ara el Marroc o Algèria. Que el futbol ja és un fenomen que traspassa fronteres o cultures, ho demostra l'Índia, un país on l'esport rei és cada cop més seguit i on el Clàssic és un dels esdeveniments més seguits a les xarxes socials. Durant la Supercopa de 2017, el país asiàtic va generar una mitjana del 7% de les reproduccions dels vídeos publicats pel Reial Madrid. Un percentatge enorme que fa uns anys hagués sigut impensable.Avui en dia és molt fàcil seguir totes les impressions d'un partit des de la comoditat de casa i a través de les xarxes socials. Els mems, tuits, missatges de professionals i protagonistes, i els hashtags, fan que viure un esdeveniment com el Clàssic passi, també, per connectar-se a les xarxes. Així que, si bé és impossible predir qui guanyarà el següent Clàssic, el que és segur, és que la propera victòria sobre l'etern rival ja no se celebrarà només a Canaletes o a la Cibeles, sinó també en els temes del moment de Twitter i en els perfils de Facebook i Instagram de milions d'aficionats.

CORPORATIU
09 Gener, 2019

La teoria dels 6 graus i la primera xarxa social

Al llarg de la història han existit moltes xarxes socials. És un fet connatural a l'ésser humà; al cap i a la fi, som éssers socials. Però només ha estat en temps recents quan aquestes xarxes s'han pogut informatitzar i assolir una mida que avui ens sembla normal, però que veient-ho en perspectiva és senzillament impressionant. Perquè, segons l'investigador israelià Yuval Noah, els éssers humans estem «programats» per poder relacionar-nos, com a màxim, amb un cercle de 150 persones. I aquí estem, amb llargues llistes de seguidors a Twitter, xifres cada vegada més grans d'«amics» a Facebook, i centenars, per no dir milers de contactes a LinkedIn. Com hem arribat fins aquí? Que internet va néixer com una eina de comunicació és un fet àmpliament conegut. En aquells primers anys de la xarxa de xarxes, al voltant dels 70, la principal forma de comunicació eren els correus electrònics; dècades després arribarien els xats en línia o IRC, els fòrums… Fins i tot en aquell internet de l'antiguitat hi havia llocs dedicats a qui volia trobar parella. Però no és fins al 1997 quan sorgeix la que avui es considera la primera xarxa social digital de la història, SixDegrees.Per què diem que SixDegrees és la primera xarxa social nascuda a internet? Encara que els esmentats xats, correus electrònics o fòrums tenen característiques socials ―principalment, que permeten la comunicació directa entre usuaris―, SixDegrees va ser la primera eina a reunir les característiques que avui pressuposem a una xarxa social clàssica com Facebook o Twitter: personalització del perfil propi, capacitat per compartir contingut i contribuir a la xarxa, facilitat per connectar amb altres usuaris i eines per comunicar-nos en temps real. Tot això era el que oferia SixDegrees, cosa que avui ens pot semblar molt bàsic però que fa 20 anys va ser una petita revolució. Un moment! Ens estem oblidant d'una de les característiques més interessants de qualsevol xarxa social i la que, precisament, origina el nom de SixDegrees: la possibilitat de conèixer persones que estan fora del nostre cercle immediat d'amistats i connectar-hi. En realitat, la «teoria dels 6 graus de separació» en què es va basar la primera xarxa social és força antiga; en resum, defensa que totes les persones del món estem connectades les unes amb les altres a través d'una cadena de coneguts de, com a màxim, 5 persones. És a dir que, per conèixer el teu ídol ―posem pel cas, el tennista Rafa Nadal―, només hauries de «tirar del fil» i contactar amb 3, 4 o 5 persones com a màxim. A partir d'aquesta interessant premissa funcionen xarxes socials modernes com LinkedIn.Prop dels anys 2000, la xarxa social SixDegrees va arribar a tenir al voltant d'un milió d'usuaris. Aquesta xifra, que avui ens sembla irrisòria, va obrir el camí a altres xarxes socials com Live Journal, encara molt activa. Aquella va ser una de les primeres «espurnes» del que avui coneixem com blogosfera, una xarxa social basada en blogs. Encara que hem dit que SixDegrees va ser la primera xarxa social a veure la llum a internet, alguns experts rebaten aquesta idea i apunten cap a Friendster, fundada l'any 2002, com la primera gran xarxa social ―va arribar a tenir fins a 90 milions d'usuaris en el seu millor moment―, una eina que perfeccionava tot allò vist a SixDegrees i permetia crear una veritable xarxa de contactes. Si no et sona Friendster, no pateixis, aquesta xarxa amb prou feines va ser coneguda més enllà del seu lloc d'origen, a Àsia. La que de ben segur que et sona és MySpace, considerada la primera xarxa social que es va convertir en fenomen global. Tirant de nostàlgia, avui recordem MySpace com una mena d'híbrid entre xarxa social i blog personal, en què la principal característica era la gran personalització que podíem donar al nostre «space» a la xarxa. Encara que MySpace també va ser molt usada a Espanya pels primers internautes, aquells mil·lennistes avui ja crescuts recordaran amb molt més afecte Tuenti.La xarxa social Tuenti ―reconvertida ara en empresa de telefonia― va ser llançada a finals de 2006 i a penes en un parell d'anys es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Espanya. Si eres jove i social, havies d'estar a Tuenti. No és una exageració: l'any 2011 Tuenti representava el 15 % del trànsit web a Espanya, superant Google i Facebook, junts. Per als espanyols, Tuenti va ser la primera xarxa social adoptada massivament, la que va obrir la possibilitat de compartir un estat, pujar fotografies de l'últim cap de setmana o compartir una cançó o vídeo. Sí, quan Tuenti va néixer Facebook ja estava aquí, però la xarxa social de Zuckerberg era encara una mica estranya per a l'internauta espanyol. La resta, com se sol dir, és història. A poc a poc van anar arribant YouTube, Flickr, Twitter, Instagram, Snapchat… i el que abans eren milions d'usuaris es van convertir en desenes, centenars i finalment milers de milions d'usuaris. El darrer estiu Facebook ja comptava amb gairebé 2.200 milions d'usuaris al món ―això és gairebé un terç de la població total― i YouTube estava a punt de trencar la barrera dels 2.000 milions.

INNOVACIÓ
13 Desembre, 2018

Vull iniciar un negoci on-line: què necessito?

T'agradaria emprendre? Has pensat en un negoci on-line? Ara tens l'oportunitat. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 32% dels espanyols ha comprat alguna vegada a través d'Internet durant els últims mesos. I allà podria haver estat la teva proposta. No importa el sector: els ciutadans tenen, cada vegada més, una vida virtual paral·lela a la real. Des de l'alimentació fins als crèdits, una part important del consum ja es fa des de la pantalla del mòbil. Internet ofereix grans oportunitats de negoci i, només amb una mica d'il·lusió, dedicació, esforç i passió per les noves tecnologies, pots iniciar una aventura empresarial a través de la xarxa.Un negoci és una qüestió seriosa. Per això, desenvolupar un projecte al món digital suposa, igual que per a un negoci físic, establir bé les bases sobre les quals se sustentarà qualsevol decisió que prenguis. El pla d'empresa serà la Bíblia a seguir. Aquí indicaràs quins objectius i estratègies tens i com faràs la teva idea realitat. També serà necessari un pla de màrqueting que orienti les accions de comunicació per arribar al públic objectiu. Què els diràs? A través de quins canals? Això ho decidiràs en aquest document. No és menys important dissenyar un pla de vendes per detallar la part comercial. I un pla financer t'ajudarà a calcular quins fons són necessaris, les despeses previstes i les fonts d'ingressos que et permetran arribar a l'equilibri i començar a obtenir beneficis. També has de tenir molt en compte, abans d'arrencar un projecte a través d'Internet, qüestions relacionades amb l'organització, els recursos humans i els aspectes legals. La nova normativa que regula la protecció de dades dels ciutadans europeus (Reglament general de protecció de dades) és més exigent que mai i requereix més atenció per treballar sense sorpreses —o ensurts— legals.Com no pot ser d’altra manera, l'equipament tecnològic és fonamental a l'hora de muntar el teu negoci a la xarxa. Els emprenedors de botigues virtuals o projectes digitals tenen una infinitat de plataformes i serveis per desenvolupar les seves empreses. Pàgina web. Tenir un web és com llogar un local al món físic. És sinònim de ser-hi. Publicar el web és pujar la persiana. Tot i que, en aquest cas, la venda està oberta 24 hores i els clients procedeixen de qualsevol part del món. En aquest web constarà la informació necessària per presentar la teva empresa. Com més dades hi incloguis, millor. Així donaràs més motius a l'usuari perquè confiï en tu. El web també oferirà el catàleg de productes que es venen. És l'aparador! Per muntar aquest punt de venda on-line caldrà reservar un nom de domini i contractar un allotjament on instal·lar un gestor de continguts i un gestor de la botiga. Alguns noms d'eines molt conegudes són WooCommerce a Wordpress, Prestashop o Magento, encara que n'hi ha moltes més. En aquest punt és molt important posicionar els continguts del teu web perquè els consumidors trobin els teus productes quan facin determinades cerques a la xarxa. La manera més eficient d'aconseguir-ho és fent un bon tractament del SEO (Search Engine Optimization) dels teus continguts, per a la qual cosa has de titular-los i etiquetar-los correctament en el CMS que utilitzis per donar-los més visibilitat en els motors de cerca utilitzant determinades paraules clau. Una eina molt útil per fer-ho és Google Trends, on podràs localitzar els termes de cerca més habituals. També pots reservar part del teu pressupost de màrqueting per invertir en serveis de SEM (Search Engine Marketing), que situen els teus continguts com anuncis en les cerques relacionades amb els productes o serveis que comercialitzes. Confiança. Una de les barreres més freqüents d'entrada dels consumidors en el comerç on-line són els recels sobre la fiabilitat dels proveïdors i la qualitat dels productes. Per vèncer-les és important establir una política clara de devolucions en cas de desacord per part del comprador. Com més contundent i automàtica sigui aquesta política, més confiança es genera. També és important adquirir des de l'inici algun segell de confiança. El més conegut a Espanya és confianzaonline. Igualment, és determinant una bona política de transparència pel que fa a les dades de l'empresa: nom, inscripció en el registre, domicili físic, etc. Passarel·la de pagament. Per rebre ingressos, has de configurar un sistema fàcil d'utilitzar i fiable perquè els clients puguin pagar el total del carretó. En aquest cas, disposes de PayPal i el TPV virtual del teu banc. Hi ha moltes opcions per cobrar als clients des del teu web, com les solucions que ofereix Addon Payments, la solució de pagament de CaixaBank per ajudar els comerços a incrementar les seves vendes per Internet. Atenció al client. El tracte amb el client marcarà la diferència entre adquirir productes i serveis a través del teu web o fer-ho en un altre. Per això, no cal oblidar parar una atenció especial a la relació amb els clients. És interessant contractar un CRM que faciliti la gestió de totes les dades que acumularàs i les comunicacions amb aquests. A més, és imprescindible una estratègia de màrqueting per correu electrònic que vagi acompanyada d'una eina potent per executar-la. En aquest apartat, en el comerç on-line és crític resoldre bé la logística per al lliurament dels productes. Cal combinar rapidesa, fiabilitat, costos reduïts i flexibilitat en el lliurament. El més recomanable és arribar a un acord amb una empresa de missatgeria per negociar el total del volum de negoci que se'ls pugui oferir però sempre pensant en el tipus de comprador que normalment no és a casa ni té massa temps per a les recollides. Xarxes socials. En els últims anys, les xarxes socials han entrat en la vida de la gent i, fins i tot, l'han envaït. No s'entén el desenvolupament d'un projecte digital sense la participació i comunicació a través de Facebook, Twitter o Instagram. Allà és on es tirarà l'ham que portarà els clients cap a l'aparador perquè acabi utilitzant la passarel·la de pagament. És ideal treballar l'estratègia de xarxes socials amb eines que ajuden en la gestió, com Hootsuite, TweetDeck o Metricool. Analítica. En l'entorn digital, és molt important establir uns bons sistemes de control intern que ens permetin mesurar l'impacte de les accions de màrqueting i, especialment, el retorn de les inversions. Google Analytics és en aquest moment l'eina més popular per mesurar els KPI (indicadors clau de rendiment) de qualsevol negoci on-line i que permet controlar tant el rendiment de les inversions com el comportament dels clients. L'emprenedor aventurer que té una idea i es llança al món digital per fer-la evolucionar i guanyar diners amb Internet haurà de conviure amb moltes dificultats. Per això, és recomanable cercar els millors proveïdors i un bon soci com, per exemple, Comercia Global Payments, que disposa d'especialistes experts en e-commerce que ajuden a trobar les millors solucions. Per què no deixar-se ajudar?

INNOVACIÓ
24 Abril, 2013

L’alpinista Ferran Latorre inicia la marxa cap al Lhotse (8.516 m)

El passat 9 d’abril l’alpinista Ferran Latorre va iniciar la marxa cap al Lhotse (8.516 m) a la recerca del seu vuitè 8.000, dins del projecte CAt14x8.000, recolzat principalment per “la Caixa”, GAES i Estrella Damm. Ferran Latorre, nascut a Barcelona l’any 1970, fou un dels alpinistes que va ajudar a socórrer a un sherpa durant l’ascens a l’Everest del 2012, fet pel qual va haver de renunciar a fer el cim. Ferran Latorre és un alpinista d’elit amb més de 25 anys d’experiència que ha guanyat dos Piolets d’Or (màxima distinció de la Federació Espanyola de Muntanya), l’any 1995, i el premi a la millor activitat a l’Himàlaia el 2008. Professional de la imatge, va ser el pioner en gravar i editar imatges des de les expedicions. Des de fa 15 anys treballa com a càmera al programa de TVE “Al filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida (Terra de la Reina Maud), Georgies del Sud i EUA, entre d’altres. A més, ha guanyat dos cops el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló. Podeu veure i escoltar al propi Ferran Latorre que narra l’arribada a Kathmandú per començar l’expedició cap al Lhotse: I també pots seguir la seva aventura des del seu bloc personal, la pàgina del Facebook, des del Twitter personal d’en Ferran o instal·lar-te l’app per iPhone o Android.

CORPORATIU
25 Octubre, 2011

LKXA ja està a les principals xarxes socials

LKXA, la marca de “la Caixa” que agrupa l'oferta de productes i serveis per als joves de fins a 26 anys, ha creat el seu perfil a la xarxa social Facebook i, d'aquesta manera, completa la seva presència en les principals xarxes socials. A través de Facebook, LKXA informarà de les novetats i avantatges del programa i, gràcies a la interactivitat d'aquesta xarxa social, recollirà l'opinió dels clients per poder incorporar millores. A més, està previst oferir continguts i sortejos exclusius a través d'aquest canal. LKXA ja compta amb experiència en el terreny de les xarxes socials. És present a Twitter des de fa una mica menys d'un any i compta amb més de 7.000 seguidors que estan puntualment informats de les nombroses ofertes que genera LKXA. 40.000 descàrregues de l'aplicació mòbil Un altre important canal de comunicació tecnològic de LKXA és la seva aplicació per a telèfon mòbil, que està disponible des del març. En sis mesos, 40.000 usuaris han descarregat l'aplicació que informa de tot el contingut financer i no financer del programa LKXA i que també ofereix continguts exclusius. L'aplicació funciona en la majoria de terminals mòbils, inclosos l’i-phone i l’i-pod touch on s'ha inclòs un servei amb geolocalització que permet localitzar les ofertes LKXA disponibles en els comerços més pròxims a l'usuari, tant en un mapa com mitjançant Realitat Augmentada. Aquestes aplicacions són gratuïtes i estan disponibles a CaixaMòbil Store.

INNOVACIÓ
14 Octubre, 2010

“Online Community”, la xarxa social per a empreses i autònoms

”la Caixa” ha posat en marxa l'“Online Community CaixaEmpresa”, la primera xarxa social per a clients d'una entitat financera a Espanya. Aquesta nova iniciativa 2.0 està dissenyada per permetre que empreses i autònoms vinculats a ”la Caixa” donin visibilitat al seu negoci i tinguin accés a possibles nous socis, clients o proveïdors. “Online Community CaixaEmpresa” s'ha creat com una xarxa exclusiva ja que els clients hauran de rebre una invitació enviada per la seva oficina i que tindran disponible des de Línia Oberta. Un dels valors afegits d'aquesta comunitat en línia és la fiabilitat de la informació que s'ofereix sobre els membres, ja que totes les empreses que s'uneixin a la xarxa seran clients de ”la Caixa”. Aquesta comunitat virtual d'empreses de ”la Caixa” és pionera a nivell internacional. Entre els principals serveis de l'“Online Community CaixaEmpresa”, destaca que els usuaris disposaran de diversos recursos per reforçar la seva visibilitat a la xarxa. Les empreses i autònoms disposaran d'una pàgina personal i una altra per al seu negoci. La pàgina de negoci serà pública i està dotada de recursos per enriquir els continguts, com vídeo, imatges, mapa de localització o descàrrega de documents. En quant al perfil personal, els propis usuaris seran els qui decideixin si volen fer-ho visible només per als seus contactes o per a tota la comunitat. La xarxa social també disposa d'un servei de missatgeria interna per facilitar la comunicació entre els usuaris connectats i també entre els empleats d'una mateixa empresa, i d'un cercador que ofereix la possibilitat d'indicar àrees o temes d'interès per facilitar la recerca de contactes amb necessitats o interessos comuns. És la segona xarxa social que l'entitat posa en marxa. La primera, va ser Virt@ula que va començar el 2009 per potenciar la interrelació entre els empleats de l'entitat amb finalitats formatives i també de negoci. L'entitat aposta pel desenvolupament del web 2.0 i està potenciant diverses iniciatives en aquesta àrea, com la publicació de vídeos en el canal YouTube de la “Caixa”, o l'ús de Twitter, Facebook, Tuenti, Flickr o Linkedin per a la difusió de novetats i ofertes del programa per a joves LKXA i de ServiCaixa.

INNOVACIÓ
15 Juliol, 2010

Web 2.0, també a l’empresa

La web 2.0 ha adquirit  un gran protagonisme en les nostres vides quotidianes i també en l’opinió pública. Termes com  “bloc”,“tweet” o “YouTube” són avui àmpliament coneguts. Però encara no s’ha parlat molt de l’impacte que les xarxes socials poden tenir en l’àmbit professional. El cert és que les eines 2.0 poden aportar molt al món de l’empresa.  “la Caixa” ha estat una de les pioneres d’aquest camp a Espanya i, entre els projectes de més èxit, destaca el cas de Virt@ula, una xarxa social creada per a la comunitat d’empleats de l’entitat, formada per 25.000 persones. Un any després de la seva creació, més del 70% dels professionals de “la Caixa” ha accedit a Virt@ula 2.0. La plataforma s'ha convertit en una comunitat virtual en què els empleats són els veritables protagonistes. En ella es comparteix informació i coneixements mitjançant blocs, fòrums, wikis o vídeos. Moltes unitats organitzatives i persones entenen Virt@ula com una eina professional d'ús habitual per als seus processos de comunicació, i també d'intercanvi d'experiències, generació de coneixement i debat intern, obrint el ventall de les seves possibilitats molt més enllà dels conceptes de formació i aprenentatge. Virt@ula 2.0 recopila gran quantitat de recursos, entre els quals destaca una biblioteca amb centenars de documents didàctics de tota mena de temes (fiscalitat, habilitats relacionals, inversions, nous productes financers, tecnologia, etc.) aportades per la pròpia entitat i també pels empleats . En conjunt, suposen milers d'hores de formació especialitzada que estan accessibles les 24 hores del dia a través d'Internet.

INNOVACIÓ
26 Febrer, 2010

2.0

Web 2.0 és un concepte introduït per Tim O'Reilly a l’any 2005 i pel qual no existeix una definició única i homogènia, però que està provocant una revolució en els continguts de la xarxa i en la forma de gestionar-los. “la Caixa” continua la seva aposta per la innovació amb la recerca i creació de noves propostes per cercar la interacció amb els seus clients. Al maig del 2008, “la Caixa” va crear el seu propi canal a YouTube, on es poden trobar més de 350 vídeos sobre l’entitat. En el canal YouTube de “la Caixa” hi ha vídeos sobre productes i serveis financers com CaixaProtect (una garantia gratuïta per a totes les targetes de “la Caixa” que protegeix als clients davant operacions fraudulentes) o Premi@ (un servei exclusiu de “la Caixa” que permet als comerços crear el seu propi programa de fidelització a través del datàfon de "la Caixa"). També hi ha vídeos de formació financera, del programa per a joves LKXA, sobre serveis mòbils, serveis de CaixaEmpresa i de l’Obra Social. Actualment, la plataforma YouTube s’ha convertit en un referent audiovisual d’Internet. Segons dades d’aquest portal, els vídeos de “la Caixa” han tingut més de 450.000 reproduccions. Aquest format audiovisual ajuda a explicar les avantatges dels serveis i productes de “la Caixa”, i li permet dirigir-se a una audiència global. “la Caixa” també disposa d’una de les millors plataformes d’aprenentatge virtual pels seus empleats. Aquesta plataforma destaca per la innovació continua, i per incorporar les darreres novetats i tendències d’Internet. Virt@ula 2.0 es basa en les funcionalitats d’Internet i pretén fomentar que els propis empleats es converteixin en professors per als seus companys en aquells temes que millor dominen. Per aquest motiu, s’han incorporat els recursos de la Web 2.0 com blocs, fòrums, wikis, plataformes de vídeos i espais on realitzar sessions de formació en directe.

INNOVACIÓ