Quant val casa teva? Així es fa la taxació d’un habitatge

Pensa un moment en què et fixes quan busques un habitatge. La seva superfície, alçària, orientació, el seu estat general, si té calefacció o no…, fins i tot pot ser que facis algunes comprovacions per saber per on es mouen els preus de la zona.

Totes aquestes qüestions t’ajudaran a saber si el preu que en demanen és adequat o excessiu. Doncs això mateix és el que fan les empreses de taxació d’habitatges de manera professional: conèixer com evoluciona el mercat immobiliari i valorar de la manera més exacta possible les característiques de cada immoble.

• En què es fixa un professional de la taxació
• Quan es necessita la taxació d’un habitatge?
• Què posa a l’informe de taxació

Molts dels aspectes en què ens solem fixar quan busquem casa coincideixen amb els que tenen en compte els professionals de la taxació d’habitatges, tot i que aquests solen afegir-ne alguns més. Aquestes són algunes característiques que solen tenir en compte, segons recull Idealista:

• Estat de l’edifici: és nou?, està rehabilitat?, com està la façana?, ha passat alguna inspecció tècnica d’edificis (ITE)? Són algunes de les preguntes que plantegen els professionals de la taxació d’habitatges.
• Situació de l’habitatge: si es troba en una zona cotitzada o no es reflectirà a la taxació.
• Superfície: es tracta d’una qüestió important, tot i que el valor del metre quadrat depèn de molts factors, com la seva distribució.
• Orientació: la direcció cap a on està orientat l’habitatge, les vistes i la disposició de llum natural influeixen en la seva valoració.
• Distribució: si es correspon amb el que demana el mercat, millor. Per exemple, els passadissos excessius o les habitacions cegues solen restar valor.
• Ascensor, finestres, sòl i parets: un bon aïllament suma punts a la taxació d’un habitatge, ja que ajuda a estalviar energia en climatització. El taxador també té en compte si l’edifici disposa d’ascensor.
• Equipament: quants sanitaris té l’habitatge?, té terrassa o balcons?, té calefacció?, la caldera és nova?, té jardí, piscina o zones comunes d’esbarjo? La resposta a aquestes preguntes també compta.

A més, els professionals de la taxació sol·liciten i consulten diversa documentació relativa a l’habitatge, com la nota simple del Registre de la Propietat o l’escriptura de propietat. També comparen la informació obtinguda amb la registrada a l’ajuntament i el cadastre.

Normalment, la taxació d’un habitatge se sol necessitar en tres moments del procés de compravenda, encara que només és obligatòria si es vol demanar una hipoteca per adquirir l’immoble, tal com recorda Fotocasa:

• Fixar el preu de compravenda: per tal que s’ajusti al mercat i augmenti les possibilitats de vendre un habitatge, és recomanable sol·licitar una taxació professional, amb un informe tècnic elaborat per una empresa homologada, supervisada i registrada al Banc d’Espanya.
• Negociar el preu: els informes de taxació també els pot sol·licitar el potencial comprador de l’habitatge per comprovar que el preu de venda és l’adequat i quin marge de negociació té.

Demanar una hipoteca: aquest és l’únic supòsit en què caldrà disposar obligatòriament d’un informe de taxació oficial. De fet, totes les persones que vulguin finançar la compra d’un habitatge han de presentar aquest certificat perquè l’entitat conegui el preu real i objectiu de l’immoble i decidir si concedeix la hipoteca o no.

L’informe de taxació oficial que emet l’empresa no només inclou el valor de taxació de l’habitatge, que és el que interessa a l’entitat bancària per concedir una hipoteca.

Tot i que aquesta és la informació més rellevant, també pot incloure moltes altres dades, documentació i explicacions útils:

• Normativa relacionada amb la taxació.
• Dades administratives del sol·licitant, del banc i del propietari de l’immoble, així com la finalitat de l’informe.

Dades relatives a l’edifici i l’entorn on es troba l’habitatge.

• Referència cadastral i altres dades relatives a l’immoble, com el seu règim de tinença, ocupació i protecció, usos i característiques, adequació urbanística…
• Quadre de superfícies: registral, cadastral i comprovada (el taxador fa el seu propi mesurament). A més, s’assenyala la superfície útil, la construïda i la superfície de la propietat, incloent-hi la part proporcional de les zones comunes.
• Mètodes de càlcul i costos empleats: normalment s’utilitzen els mètodes de cost (quant costaria tornar a aixecar aquest habitatge en aquest lloc) i de comparació (quant costen habitatges similars a la zona).
• Valor de taxació: quan es tracta d’habitatges ja construïts i desocupats, la taxació es fa a partir del mètode per comparació.
• Valors: en funció de la finalitat de la taxació, hi pot haver moltes altres dades, com el valor residual, de mercat o per reemplaçament. Cadascun d’ells es calcula amb la seva pròpia metodologia.
• Condicionants i advertiments: el taxador també pot incloure avisos rellevants, com el període de vigència de l’informe de taxació, si les dades registrals estan actualitzades o si els contigus registrats es corresponen amb la realitat, entre d’altres.
• Annexos i documentació: plans, fotografies, escriptures, llicències, etc.