agricultura

06 Juny, 2019

“Hem desenvolupat un nou sistema per visualitzar el camp elèctric natural de la Terra”

José María Martí Sauras, director de GLOBAL CEN, empresa guanyadora dels Premis EmprenedorXXI a les BalearsEls geòlegs de GLOBAL CEN han desenvolupat una tecnologia que permet visualitzar el camp elèctric natural de la Terra. Aquesta innovació té múltiples aplicacions pràctiques, sobretot en el camp agrícola, en l'àmbit mediambiental (pot ser una eina fonamental en la lluita contra la contaminació) o en el sector de la construcció. Amb els Premis EmprenedorXXI, aquesta empresa balear es consolida com una de les companyies del sector geològic més punteres de l'estat. José María Martí Sauras n'és el director.Què us ha aportat com a empresa ser un dels guanyadors dels Premis EmprenedorXXI? Ser guardonat amb el primer premi suposa una gran injecció d'energia i positivisme per a l'equip, que veu reconegut el seu esforç i potencial entre els molts candidats. A més, aquest reconeixement ens ha aportat visibilitat. Les entrevistes i els reportatges en premsa són un gran aval davant de tercers: de cara a captar finançament, aquest aspecte és clau. Per què vau triar el nom de GLOBAL CEN, què significa? CEN és l'acrònim de Camp Elèctric Natural. I Global té a veure, per una banda, amb el fet que les aplicacions que desenvolupem aborden molts àmbits diferents ─l'agricultura, el medi ambient, la salut…─ i, per l'altra, que es tracta d'aplicacions d'abast mundial. Què és el camp elèctric natural de la Terra? El camp elèctric natural és un camp físic associat a la dinàmica de la Terra, com ho poden ser el camp magnètic o el gravimètric. És molt conegut per geòlegs i físics des de fa segles. Nosaltres hem aconseguit desenvolupar un sistema de mesurament que permet visualitzar aquest camp elèctric natural en una pantalla, a través d'un mapa CEN, amb un mètode que ens aporta un plus d'informació. Això té múltiples aplicacions pràctiques en diferents sectors. Com va sorgir la idea de crear una tecnologia que permet visualitzar el camp elèctric natural de la Terra? Com en tantes ocasions, la idea va ser fruit d'una situació casual sumada a la nostra inquietud personal. En el marc dels estudis geofísics convencionals, hi havia circumstàncies que no es podien explicar, però que tenien una reiteració que no justificava una casualitat. Tirant d'aquest fil, i a partir de certes observacions, es va poder iniciar el camí. En què pot ajudar que empreses i governs puguin conèixer visualment el camp elèctric de la Terra pel que fa a la contaminació? La contaminació per hidrocarburs està molt estesa. Es destinen moltíssims recursos a investigar formes d'erradicar-la. El problema és que no hi ha tècniques eficaces que permetin detectar aquesta contaminació des de la superfície, per la qual cosa es recorre a sondejos per trobar-la, que són molt fiables, però molt costosos. A més, només ofereixen informació sobre el punt concret on es fan. L'eina que nosaltres proporcionem serveix per detectar la contaminació per hidrocarburs de sòls i aigües subterrànies. Els nostres mapes CEN s'alteren amb la presència d'hidrocarburs i permeten definir les zones contaminades des de la superfície. Així, doncs, la nostra tecnologia ofereix una imatge de la zona que es vol investigar en què destaquen les zones contaminades, fet que permet un estalvi de costos. Els governs són els que marquen les pautes a les empreses que tenen sòls contaminats. Fa poc, hem signat un acord de col·laboració amb CEPSA que inclou el desenvolupament de la tecnologia i del sistema. Confiem que la tècnica es pugui desenvolupar prou perquè els governs hi confiïn com a sistema de certificació d'un sòl no contaminat o, si escau, descontaminat. La vostra tecnologia també té aplicacions pràctiques per al sector agrari. Sí. En el sector agrari, fer mapes CEN de parcel·les agrícoles permet a l'agricultor definir la geometria del cultiu i obtenir, d'aquesta manera, un millor rendiment. Hem desenvolupat un sensor d'estat hídric que va connectat a la planta i informa de manera contínua (i sense fil) de la “set” que té. Aquest sensor permet optimitzar el reg, ja que l'agricultor té controlat l'estat hídric de la planta, perquè estar monitorada contínuament. D'aquesta manera, és possible regar les plantes amb la quantitat justa d'aigua i en el moment exacte. D'altra banda, hi ha molts cultius en què la qualitat del producte final depèn del control que l'agricultor té sobre la “set” de les plantes. Per dir-ho d'una altra manera, és important que les plantes passin set per fer un bon vi o un bon oli, per exemple. Ara bé, si la “set” és excessiva, pot arruïnar tota la collita. Per tant, és molt important disposar d'una eina que, d'alguna forma, permeti comunicar-se amb la planta i controlar tècnicament el seu estat hídric, per ajustar l'estrès i aconseguir la qualitat màxima.Existeixen també aplicacions pràctiques per al sector de la construcció? L'ús de la nostra tecnologia en la construcció pot ajudar a determinar el grau de deteriorament d'un formigó en massa. Aquest factor és importantíssim pel que fa a la seguretat, ja que conèixer millor els materials i el seu estat pot ser un element clau per evitar accidents com els del viaducte de l'autopista de Gènova (Itàlia) o l'enfonsament del moll al concert de Vigo l'estiu passat. Quina creieu que és la innovació principal que aporta aquesta tecnologia al món de la geologia? En el marc de la geologia acadèmica, encara hem d'avançar molt en l'estudi del senyal. Quan sapiguem quins processos originen el senyal que percebem ─i que ara coneixem─, podrem saber si aquesta tecnologia pot aportar alguna cosa al coneixement geològic. Estic convençut que serà així, però seria presumptuós anticipar la validació de les hipòtesis. En l'àmbit de la geologia aplicada, i més concretament en el de la geofísica, la nostra tecnologia ja està aportant els primers resultats pràctics. Els elèctrodes que hem desenvolupat permeten mesurar el camp elèctric sobre paviments com el formigó o l'asfalt, una cosa que fins ara no ens consta que hagi estat possible. En conseqüència, podem fer prospeccions en emplaçaments en què anteriorment no es podia, com ara estacions de servei, per detectar la contaminació per hidrocarbur; en vials, per detectar cavitats, o bé en edificis històrics durant la realització de tasques arqueològiques. Amb quins obstacles us heu trobat a l'hora d'aconseguir dur a terme el vostre projecte? El primer, la superació del qual ha representat tota una fita, va ser introduir aquest nou concepte en l'àmbit acadèmic. Els nostres companys de les universitats amb què mantenim convenis de col·laboració són els autèntics especialistes en cadascuna de les matèries que toquem. Van ser ells els que van haver de validar els nostres plantejaments. Aproximar a la universitat una determinada hipòtesi pot ser complicat. De totes maneres, hem de dir que, en el nostre cas, tot el que hem trobat a la universitat ha estat col·laboració absoluta, obertura de mires i voluntat d'avançar en el coneixement, amb el màxim rigor i sense prejudicis. Un altre dels obstacles amb què hem topat ha estat el del finançament. I en aquest cas, cal donar les gràcies, per una banda, als socis que han invertit en l'empresa i, per l'altra, a l'Administració, que ens ha concedit finançament i suport a través del programa NEOTEC. Quin consell donaríeu a un emprenedor que s'estigui endinsant en el sector tecnològic? Que abordi el seu projecte amb la màxima il·lusió, que no defalleixi i que un cop hagi calculat el temps necessari per desenvolupar-lo, el multipliqui per tres. Això últim és una broma, però sí que és cert el que es diu, llevat d'excepcions: les previsions, per rigorosament estudiades que estiguin, se solen allargar. Encara que, segons el meu parer, el que és verdaderament important és que les coses surtin bé. Si és així, tot es pot replantejar. Ànims a tothom!

CORPORATIU
02 Maig, 2019

Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detenir la desertificació de la península?

Les investigacions de l'enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d'aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l'ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida. Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida. Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s'ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l'activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l'enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d'Europa.Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l'extensió del desert que durant aquest segle s'anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d'Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic. «Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d'aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d'augmentar la producció d'aliments al voltant d'un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l'enginyer agrònom i l'equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s'han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L'objectiu és optimitzar l'agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable. «Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l'estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l'energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l'anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s'ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d'anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s'estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys». El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s'estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s'està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més». A aquestes tecnologies s'hi van sumant cada vegada més, com l'ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d'entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d'aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d'agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l'aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d'aliments d'Europa. D'aquí es desprèn que l'interès i l'ús d'aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l'important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González. Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l'àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d'aquest guardó per a tesis doctorals. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d'AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d'impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.

INNOVACIÓ