noves tecnologies

14 Abril, 2020

Transformació digital de les empreses i resistència al canvi

Si hi ha un procés que il·lusiona els empresaris espanyols, aquest és el de la transformació digital de les seves companyies. I no és gens estrany. N'esperen molts beneficis: augmentar l'eficiència de les empreses, obrir noves vies de negoci o millorar la seva relació amb els clients en són només alguns. Per aquesta raó, aquesta transformació s'ha convertit en una de les seves principals prioritats estratègiques. Les empreses inverteixen cada cop més en aquest procés, que integra la tecnologia digital en tots els seus aspectes. Per treure tot el partit possible d'aquestes eines, els negocis han de transformar totalment els seus processos i models. Això vol dir que no n'hi ha prou d'automatitzar part de la gestió o reduir costos gràcies a l'ús de màquines: la transformació digital ha d'impregnar-ho tot. I aquesta és precisament l'assignatura pendent de moltes companyies.Espanya és un país on l'adopció de la tecnologia digital va a bon ritme. Ocupa l'onzè lloc dels vint-i-vuit estats membres de la UE en l'índex de l'economia i la societat digitals (DESI) 2019, pel davant de potències com França o Alemanya, i mostra un ritme superior en qüestions com la connectivitat, gràcies a la disponibilitat de xarxes de banda ampla fixa i mòbil ràpides i ultraràpides, així com a l'augment de la seva implantació. Tanmateix, pel que fa a la integració de la tecnologia digital per part de les empreses, Espanya ja no va tan bé. En l'últim DESI, havia baixat un lloc en la classificació respecte a l'any anterior. Mentre que la mitjana de la UE evolucionava, el rendiment a Espanya es frenava lleugerament. La resistència al canvi de certes empreses és un dels factors que fan que el país circuli amb el fre de mà posat pel que fa a aquest indicador. Les causes d'aquesta resistència són molt variades, però gairebé totes tenen a veure amb el factor humà de les empreses. De fet, la consultora BTS estima que més del 84% dels processos de transformació digital a les empreses no surten bé perquè no el tenen en compte. Entre els motius principals que exposen les empreses davant d'aquest fracàs, hi ha unes estructures i una organització internes no preparades per digerir el canvi, juntament amb un personal que s'hi resisteix i no arrisca. Poques argumenten que fallen perquè no disposen de la tecnologia adequada. També un informe de Kyocera apunta que el 71% de les companyies considera que els treballadors son la resistència principal a la transformació dels processos. I no són només ells els que es mostren reticents a la integració de tecnologies en tots els àmbits de l'empresa: el 52% de les companyies té dificultats per implementar-les perquè considera que es tracta d'una inversió difícil de justificar. Com a conseqüència, el 58% de les empreses espanyoles encara treballa amb processos estàtics o predefinits.Enfocar la transformació digital com un mer procés tecnològic amb resultats a curt termini és un dels errors més assenyalats a l'hora d'intentar entendre què és el que frena la transformació digital a Espanya. En realitat, cal transformar la cultura de l'organització per evitar la resistència al canvi, que dificulta aquest procés. La transformació digital es basa en la tecnologia, sí, però són les persones les que la fan. Per això el seu èxit dependrà més de com s'hagi gestionat els protagonistes que de la tecnologia en si mateixa. Això exigeix que el departament de tecnologies de la informació (TI) i la resta de les àrees funcionals estiguin integrats i remin en la mateixa direcció. Segons l'informe d'ICEMD Una transformació digital incompleta, el 52% dels CIO consultats revela que existeixen tensions entre el departament de TI i la resta de les àrees. A més, el 43% admet que no se'l té en compte com a referent tecnològic ni es respecta la seva visió. Aquest sol ser el resultat d'entendre la transformació digital com un procés exclusivament tecnològic amb beneficis a curt termini: les diferents àrees utilitzen la versatilitat de les eines que s'implementen per cercar aplicacions immediates, al marge del que indiquin des de TI. Com a conseqüència, la integració s'entorpeix i molts projectes fracassen.Implicar el personal és l'ingredient secret que pot fer que una transformació digital es desenvolupi com cal. Segons un informe de la consultora McKinsey, hi ha certs factors clau en què coincideixen moltes de les companyies que ho han aconseguit. Establir un guió clar sobre com serà la transformació, animar els empleats a experimentar amb idees noves, a desafiar les antigues maneres de treballar, o assegurar la col·laboració entre àrees durant el procés en són alguns. També escoltar sembla ser de gran ajuda si es vol evitar la resistència al canvi. Així ho explicava Larry Kramer, expresident de CBS Digital Media, en descriure com va aconseguir que la companyia emetés el torneig de l'NCAA de bàsquet a través d'internet per primera vegada a la història. El primer que va fer va ser escoltar totes les reticències dels executius davant d'aquesta idea, que no eren poques. En va prendre nota i va reunir el seu equip durant setmanes per trobar solucions creatives a cadascuna d'elles. Una d'aquestes solucions va ser el “botó del cap”, que permetia que els espectadors que veien el partit a la feina poguessin ocultar fàcilment la retransmissió i mostrar al seu lloc un full d'Excel fals si apareixia algun superior. Només calia que premessin la tecla F1 del teclat. Els executius de CBS van veure ràpidament els avantatges d'aquesta i altres propostes, cosa que va obrir les portes a Kramer per implantar el canvi tecnològic integral que la companyia necessitava. La transformació digital de les empreses ja és aquí i no té marxa enrere. De la seva integració dependrà el futur de la majoria, per la qual cosa convé assegurar-se que es farà correctament. Implicar les persones que hi haurà darrere de les màquines és fonamental per aconseguir-ho.

INNOVACIÓ
21 Febrer, 2020

Nous Paradigmes: del canvi climàtic a la revolució digital

Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, presenta la nova publicació de CaixaBank Research i desglossa els cinc grans desafiaments a què s’enfronta l’economia el 2020: els baixos tipus d’interès, la polarització política, el canvi climàtic, la revolució tecnològica i la desigualtat.Nous Paradigmes neix amb la vocació de contribuir al debat sobre les grans tendències de fons que estan afectant l’economia, i sobre les seves conseqüències. Amb aquest objectiu hem seleccionat, i posat al dia quan ha calgut, els millors articles dels dossiers que hem dedicat a aquestes qüestions i publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research durant l’any passat. Desafortunadament, per restriccions d’espai i perquè hi ha més temes rellevants que mesos en un any, algunes qüestions de rellevància s’han quedat fora d’aquest volum. En tot cas, encara que no hi són totes les que són, estem segurs que són totes les que hi són. El primer bloc d’articles, que d’alguna manera emmarca la resta, està dedicat a les perspectives econòmiques per al 2020. Després d’un 2019 decebedor per a l’economia global, les expectatives per a l’any que acabem de començar són modestes, encara que estan lluny dels escenaris més infaustos que, fa pocs mesos, invocaven exageradament el risc d’una recessió mundial. El 2019 va acabar amb senyals d’estabilització en moltes parts del món, i fins i tot de certa recuperació en altres, particularment als països emergents, i esperem que aquesta tendència es confirmi durant l’any. En bona mesura, això dependrà de com evolucionin els grans focus d’incertesa, com ara la pugna entre els EUA i la Xina, la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea o l’impacte econòmic del coronavirus, però també de l’encert de les polítiques econòmiques i, en general, de diferents institucions –governs, bancs centrals, empreses, organitzacions socials, etc.– per fer front als grans desafiaments del moment actual.En aquesta primera edició de Nous Paradigmes ens centrem en alguns d’aquests desafiaments; en concret, cinc: - la gestió d’un entorn de tipus d’interès molt baixos, que, a l’eurozona, per exemple, semblen haver esgotat el marge d’actuació de la política monetària; - la polarització política, un fenomen que deteriora la cohesió social i que alimenta un populisme que ofereix receptes senzilles, que importa que siguin errònies, davant de problemes complexos; - el canvi climàtic, una amenaça que posa a prova el multilateralisme alhora que ofereix a la Unió Europea la possibilitat de liderar, políticament i tecnològicament, un àmbit que marcarà aquest segle; - el canvi tecnològic, que ens ha portat una revolució de les dades que posa el focus sobre qüestions lligades a la privacitat i al creixent domini de les grans plataformes; - i, finalment, la desigualtat o el risc que els canvis que vivim deixin enrere una part considerable de la societat. La idea inicial de Nous Paradigmes sorgeix dels comentaris dels lectors del nostre Informe Mensual. Molts ens havien suggerit recopilar els dossiers dedicats als grans temes del moment en un mateix lloc. Així ho havíem fet al nostre web, www.caixabankresearch.com, i ho fem ara també amb aquesta publicació. Ens agrada que ens llegeixin i també rebre comentaris i suggeriments. Esperem que aquesta publicació serveixi perquè ens llegeixin encara més i perquè ens segueixin dient què pensen del nostre treball. Moltes gràcies per fer-ho. Enric Fernández economista en cap de CaixaBank

CORPORATIU
09 Desembre, 2019

De l’educació col·lectiva a la individual: la revolució del big data

“Dos per un, dos. Dos per dos, quatre…”. Aquesta cantarella ens sona a tots. Qui més, qui menys, l’ha recitat en alguna ocasió amb desenes de companys a classe. Potser és el retrat més fidedigne que tenim del que ha estat l’educació en els últims segles: un munt d’escolars de la mateixa o similar edat fent el mateix, alhora. Un paradigma, el de l’educació col·lectiva, que va camí de canviar per sempre. Ho avisen experts de tot el món: l’aprenentatge del futur serà cada vegada més individual i personalitzat. Direm adeu a les classes magistrals. El mestre, en lloc d’ensenyar un grup de nens la taula del 2, es convertirà en el guia de cadascun. L’acompanyarà en el seu propi itinerari, probablement confeccionat a base de continguts a mida. Els professors seran menys transmissors de coneixement i més orientadors d’alumnes, que faran cada vegada més feina pel seu compte. Sona a quimera. Com sabrem el que necessita cada nen? Com sabrem orientar-lo just com necessita? La resposta, com no podia ser d’una altra manera, rau en la tecnologia. I la seva clau mestra serà el big data, aquesta disciplina que s’encarrega d’emmagatzemar, classificar i analitzar les dades que generem de manera massiva.Per aconseguir una educació personalitzada a les necessitats de l’alumne, el primer que cal tenir a mà és informació. Es tracta d’optimitzar el rendiment dels estudiants, dels professors i, en últim terme, del mateix sistema educatiu. Per fer-ho, cal recol·lectar dades, tractar-les, analitzar-les i interpretar-les. De la primera part, més centrada en l’accés i emmagatzematge de les dades, se n’encarreguen les eines de big data. De la segona, l’analítica d’aprenentatge o Learning Analytics, una disciplina que fa servir tècniques pedagògiques i algoritmes de mineria de dades per obtenir informació que permeti millorar la pràctica educativa. Aquesta és la base tecnològica que utilitzarem per millorar el rendiment d’alumnes, professors i del sistema. I què significa tot això? Que, per exemple, un professor podrà saber on s’encallen els alumnes simplement observant-ne els moviments durant el curs. Si, en arribar a certa lliçó, molts es veuen obligats a tornar enrere per refrescar coneixements, significa que el professor haurà de preparar-los millor abans de continuar i reforçar més aquesta dificultat en particular per ajudar-los a avançar. Per descomptat, tot això es pot portar al pla individual. De fet, ja hi ha alguns experiments en aquest sentit. A la Universitat Estatal d’Arizona, les classes de matemàtiques s’imparteixen a través d’ordinadors. Un programa recull informació de cada estudiant: les notes, les habilitats, les dificultats i, fins i tot, les vacil·lacions a l’hora d’utilitzar el ratolí. Llavors, uns algoritmes comparen les dades que s’han recollit amb estadístiques basades en els de milers d’estudiants per adaptar el material a cada alumne i aplicar l’ensenyament de manera efectiva. El sistema detecta si l’alumne fa progressos i li proporciona més material per seguir endavant o bé li indica quins conceptes li convé repassar per continuar. A més, el software facilita al professor el seguiment de cada alumne: si algun es queda endarrere, l’avisa automàticament i li indica en quines parts té més dificultats perquè el pugui ajudar.El big data aplicat a l’educació pot ajudar a prendre decisions sobre la marxa, de manera similar a l’exemple que acabem de veure. Tanmateix, també resulta útil per elaborar prediccions. Amb la mateixa anàlisi de l’acompliment de l’alumne es pot obtenir informació valuosa per poder confeccionar-li propostes a mesura que l’ajudin a obtenir el màxim rendiment de la seva educació. Es tracta d’un model d’aprenentatge adaptatiu, que s’emmotlla al que necessita l’alumne en cada moment per aconseguir un objectiu en el futur. El principal avantatge d’aquest model personalitzat i adaptatiu és que pot ser la resposta a bona part de l’abandonament escolar que es dona quan exposem tots els estudiants a un mateix mètode. En molts casos, els alumnes no poden arribar a desenvolupar el seu potencial perquè la seva manera d’aprendre i socialitzar no s’adapta correctament al model comú establert. Amb un model adaptat a aquestes característiques, els resultarà molt més senzill aconseguir els seus objectius educatius amb èxit.L’aplicació del big data per aconseguir una educació personalitzada i realment eficaç encara ha de resoldre algunes qüestions. Una té a veure amb els perills de filtrar els estudiants mitjançant la predicció i empènyer-los cap a una carrera determinada. Si no s’utilitzen bé aquestes tècniques, es corre el risc de topar-se de morros precisament amb el contrari del que volem: la despersonalització i la discriminació dels alumnes. Per evitar aquest i altres riscos similars, l’ètica serà fonamental. Serà la que haurà de donar resposta a aquests reptes. També hi ajudaran la flexibilitat i una ment oberta. Cal evitar que els estudiants vagin per un camí determinat només perquè ho digui un algoritme que ha processat una sèrie de dades i ha elaborat una predicció que, al cap i a la fi, pot estar equivocada. El lliure albir i el pensament crític que ens fan humans continuaran sent fonamentals.

INNOVACIÓ