ONU
Aigua per frenar el canvi climàtic
És un d'aquests elements que no solem valorar com es mereixen fins que els perdem. L'aigua és aquesta companya que és a tot arreu i que és imprescindible perquè la nostra vida sigui com és. No només ens hidrata: manté ecosistemes, ens ajuda a aconseguir aliments o a preservar la nostra salut. A més, l'ús que fem de l'aigua ens pot ajudar a frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquest any, el Dia Internacional de l'Aigua promogut per l'ONU es dedica precisament a la relació que hi ha entre ambdós conceptes. De com ens relacionem amb l'aigua dependrà, en gran mesura, la manera com viurem en el futur. Si ho farem en un entorn amigable o, al contrari, patint les pitjors conseqüències de les inundacions, les sequeres, l'escassetat i la contaminació. Això és perquè la correcta gestió de l'aigua és una de les armes més efectives que tenim al nostre abast per lluitar contra el canvi climàtic. Tot seguit veurem alguns exemples sobre com una gestió intel·ligent i sostenible de l'aigua ens pot ajudar a frenar aquest fenomen, a estar preparats per conviure amb els seus efectes i fins i tot a reduir el consum d'altres recursos.Protegir les zones humides és una estratègia que aporta grans avantatges. Una de les primeres que se'ns solen acudir és la conservació de la biodiversitat, a causa de l'elevat nombre d'espècies que les habiten. Les zones humides fins i tot ajuden a conservar l'aigua, un recurs cada vegada més escàs. Això és així perquè l'aigua es mou pel planeta a través d'interaccions complexes entre la pluja, l'evaporació, la infiltració, els fluxos superficials i la recàrrega d'aqüífers. Les zones humides tenen un paper fonamental en aquest delicat equilibri. Resulta que, a més, les zones humides són especialment bones en altres tasques. Una és la retenció de carboni. Tal com explica l'ONU, absorbeixen perfectament gasos amb efecte d'hivernacle de l'aire. Per exemple, les torberes cobreixen amb prou feines el 3% de la superfície terrestre, però emmagatzemen almenys dues vegades més carboni que tots els boscos del planeta junts. Els manglars, d'altra banda, retenen uns 60.000 milions de tones de diòxid de carboni, fins a tres o quatre vegades més que els seus equivalents terrestres. Aquesta és la raó per la qual aquests entorns es consideren un dels recursos no explotats més importants –i barats– per mitigar el canvi climàtic. Per això és especialment convenient fer una gestió de l'aigua adequada que posi al centre les zones humides i ajudi a preservar-les. A més, es tracta de recursos especialment efectius com a barreres contra les inundacions i, per tant, contra l'erosió del sòl i els esdeveniments climàtics extrems.El canvi climàtic ja ha començat a afectar les nostres vides; per això, és important que sapiguem com adaptar-nos a la seva presència. Els seus efectes són especialment dramàtics en certes zones del món, on les sequeres i l'escassetat d'aigua són ja una realitat quotidiana. L'ONU cita, en concret, els petits estats insulars en desenvolupament entre les comunitats més vulnerables al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. En aquests, gestionar l'aigua de manera correcta és ja una qüestió d'adaptació i resiliència davant el canvi climàtic. En llocs on s'alternen pluges extremes amb períodes secs, és important tenir recursos per emmagatzemar l'aigua quan fa acte de presència i tenir-la disponible quan escassegi. En aquest sentit, hi ha solucions sostenibles, rendibles i escalables que es poden aplicar. Una és la denominada gestió conjunta de l'aigua, que inclou la recàrrega controlada dels aqüífers mitjançant la recollida de l'aigua de pluja i el control de crescudes per al reg. Aquesta gestió conjunta permet fer front a les sequeres i l'escassetat d'aigua, a més d'ampliar la capacitat d'emmagatzematge d'aquest recurs en una regió determinada. Una troballa que pot ser molt valuosa també per a altres indrets del món de cara al futur.L'aigua reciclada és un altre gran exemple de com podem aprofitar aquest recurs en tot el seu cicle de vida. Degudament tractades, les aigües residuals es poden utilitzar per al reg, així com per a usos industrials o urbans. Al costat d'aquests usos, les aigües residuals presenten altres oportunitats menys evidents. De fet, poden servir com a font d'energia, de nutrients o de matèria orgànica, entre altres recursos. Fet especialment important quan molts d'aquests comencen a escassejar o estan sobreexplotats. En aquest sentit, la UNESCO cita la recuperació de fòsfor en instal·lacions de tractament d'aigües residuals com una oportunitat, ja que es considera que els recursos extraïbles d'aquest element seran molt escassos o s'hauran esgotat en els propers 50 a 100 anys. A més, l'energia química, tèrmica i hidràulica present en les aigües residuals pot recuperar-se com a biogàs, per generar electricitat o com a font d'energia per a calefacció i refrigeració. Fins i tot la NASA ha estudiat la possibilitat de produir combustibles per a aviació a partir del cultiu de microalgues en càpsules que floten en zones costaneres i s'alimenten de les aigües residuals de les ciutats. L'aigua és vida. En tots els sentits. Cuidar aquest recurs tan essencial i gestionar-lo de manera intel·ligent és una de les millors inversions que podem fer perquè la Terra segueixi sent un lloc magnífic on viure durant molts anys més.
SOCIALAgua para frenar el cambio climático
Es uno de esos elementos que no solemos valorar como se merecen hasta que los perdemos. El agua es esa compañera que está en todas partes y que es imprescindible para que nuestra vida sea como es. No solo nos hidrata, mantiene ecosistemas, nos ayuda a conseguir alimentos o a preservar nuestra salud. Además, el uso que hagamos del agua nos puede ayudar a frenar el cambio climático y sus consecuencias. Este año, el Día Internacional del Agua promovido por la ONU se dedica precisamente a la relación que existe entre ambos conceptos. De cómo nos relacionemos con el agua dependerá, en gran medida, la forma en que viviremos en el futuro. Si lo haremos en un entorno amigable o, por el contrario, sufriendo las peores consecuencias de las inundaciones, las sequías, la escasez y la contaminación. Esto se debe a que la correcta gestión del agua es una de las armas más efectivas que tenemos a nuestro alcance para luchar contra el cambio climático. A continuación, veremos algunos ejemplos sobre cómo una gestión inteligente y sostenible del agua nos puede ayudar a frenar este fenómeno, a estar preparados para convivir con sus efectos e incluso a reducir el consumo de otros recursos.Proteger los humedales es una estrategia que aporta grandes ventajas. Una de las primeras que se nos suelen ocurrir es la conservación de la biodiversidad, debido al elevado número de especies que los habitan. Los humedales incluso ayudan a conservar el agua, un recurso cada vez más escaso. Esto es así porque el agua se mueve por el planeta a través de interacciones complejas entre la lluvia, la evaporación, la infiltración, los flujos superficiales y la recarga de acuíferos. Los humedales tienen un papel fundamental en ese delicado equilibrio. Resulta que, además, los humedales son especialmente buenos en otras tareas. Una de ellas es la retención de carbono. Tal y como explica la ONU, se les da de maravilla absorber gases de efecto invernadero del aire. Por ejemplo, las turberas cubren apenas el 3% de la superficie terrestre, pero almacenan al menos dos veces más carbono que todos los bosques del planeta juntos. Los manglares, por su parte, retienen unos 60.000 millones de toneladas de dióxido de carbono, hasta tres o cuatro veces más que sus equivalentes terrestres. Esta es la razón por la que estos entornos se consideran uno de los recursos no explotados más importantes –y baratos– para mitigar el cambio climático. Por eso resulta especialmente conveniente realizar una gestión del agua adecuada que ponga en el centro a los humedales y ayude a preservarlos. Además, se trata de recursos especialmente efectivos como barreras contra las inundaciones y, por tanto, contra la erosión del suelo y los eventos climáticos extremos.El cambio climático ya ha comenzado a afectar nuestras vidas, por eso es importante que sepamos cómo adaptarnos a su presencia. Sus efectos son especialmente dramáticos en ciertas zonas del mundo, donde las sequías y la escasez de agua son ya una realidad cotidiana. La ONU cita, en concreto, a los pequeños estados insulares en desarrollo entre las comunidades más vulnerables al cambio climático y la subida del nivel del mar. En ellos, gestionar el agua de manera correcta es ya una cuestión de adaptación y resiliencia ante el cambio climático. En lugares donde se alternan lluvias extremas con períodos secos, es importante contar con recursos para almacenar el agua cuando hace acto de aparición y tenerla disponible cuando escasee. En este sentido, existen soluciones sostenibles, rentables y escalables que se pueden aplicar. Una de ellas es la llamada gestión conjunta del agua, que incluye la recarga controlada de los acuíferos mediante la recogida del agua de lluvia y el control de crecidas para el riego. Esta gestión conjunta permite hacer frente a las sequías y la escasez de agua, además de ampliar la capacidad de almacenamiento de este recurso en una región determinada. Un hallazgo que puede resultar muy valioso también para otras partes del mundo de cara al futuro.El agua reciclada es otro gran ejemplo sobre cómo podemos aprovechar este recurso en todo su ciclo de vida. Debidamente tratadas, las aguas residuales se pueden utilizar para el riego, así como para usos industriales o urbanos. Junto a estos usos, las aguas residuales presentan otras oportunidades menos evidentes. De hecho, pueden servir como fuente de energía, de nutrientes o de materia orgánica, entre otros recursos. Algo especialmente importante cuando muchos de ellos comienzan a escasear o están sobreexplotados. En este sentido, la UNESCO cita la recuperación de fósforo en instalaciones de tratamiento de aguas residuales como una oportunidad, ya que se considera que los recursos extraíbles de este elemento serán muy escasos o se habrán agotado en los próximos 50 a 100 años. Además, la energía química, térmica e hidráulica presente en las aguas residuales puede recuperarse como biogás, para generar electricidad o como fuente de energía para calefacción y refrigeración. Incluso la NASA ha estudiado la posibilidad de producir combustibles para aviación a partir del cultivo de microalgas en cápsulas que flotan en zonas costeras y se alimentan de las aguas residuales de las ciudades. El agua es vida. En todos los sentidos. Cuidar este recurso tan esencial y gestionarlo de manera inteligente es una de las mejores inversiones que podemos hacer para que la Tierra siga siendo un lugar magnífico donde vivir durante muchos años más.
SOCIALTurisme sostenible, una tasca de tots (i per a tots)
T'imagines que tot Alemanya decidís fer les maletes i venir de visita a Espanya? Llavors, et pots fer una idea força aproximada de la quantitat de turistes estrangers que van visitar Espanya el 2019. Van ser gairebé vuitanta-quatre milions, una mica més que la població total que viu avui al país germànic, que és la més nombrosa de la Unió Europea. Aquest exercici també et permetrà entendre les enormes implicacions que té per a Espanya el seu gran atractiu turístic. Les econòmiques són potser les més evidents, ja que els turistes estrangers es van gastar uns 92.377 milions d'euros. A més, l'aportació del sector al PIB del país ronda el 12,3% i el seu pes en el mercat laboral és del 12,7%, amb poc més de setanta-cinc mil llocs de treball creats el 2019. Tanmateix, el turisme no només representa guanys econòmics o nous llocs de treball. La visita de tantes persones cada any també posa a prova la resiliència del país. Cal abordar moltes qüestions, com ara l'impacte mediambiental d'aquesta activitat o el que exerceix sobre comunitats amfitriones i patrimoni. Aquest és el motiu pel qual el turisme aposta cada cop més per un desenvolupament sostenible com a opció per assegurar el seu futur.Les imatges d'una Venècia massificada o d'embussos d'alpinistes a l'Everest són dos exemples extrems, però il·lustratius del que pot arribar a suposar el turisme sense control. Es tracta d'un sector que aquests últims anys ha experimentat una autèntica explosió a causa de l'eclosió de les companyies aèries low cost, que han multiplicat places i rutes, així com per la irrupció de les noves plataformes d'economia col·laborativa. La pressió del turisme sobre l'ecosistema, l'economia i la societat ha dut l'Organització Mundial de Turisme (OMT) a promoure una nova manera de gestionar aquesta activitat. Es tracta del turisme sostenible, que segons l'organisme és aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l'entorn i de les comunitats amfitriones. La influència del turisme a escala global és tan gran que l'OMT explica com la sostenibilitat mateixa del turisme pot tenir un impacte directe en tots i cadascun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l'ONU. Entre aquests, la reducció de la desigualtat, la sostenibilitat de les ciutats o fins i tot la resposta davant el canvi climàtic. En definitiva, la gestió sostenible del turisme intenta convertir les possibles amenaces d'aquesta activitat sobre ecosistemes, comunitats, patrimoni i economies locals en una oportunitat per millorar el món de manera efectiva. I també assegurar-nos un turisme responsable durant molts anys.Per aconseguir els seus propòsits, el turisme sostenible cerca l'equilibri entre les tres dimensions principals d'aquesta activitat: l'econòmica, la sociocultural i la mediambiental. Només d'aquesta manera es podrà assegurar la sostenibilitat del sector a llarg termini. En aquest objectiu s'hi han d'implicar totes les parts involucrades en l'activitat: des de les empreses fins als turistes, passant per les comunitats mateixes que es visiten. Per fer-ho, l'OMT proposa tres grans línies d'actuació. En primer lloc, l'organisme recomana optimitzar l'ús dels recursos mediambientals, un element fonamental del desenvolupament turístic, de manera que es mantinguin els processos ecològics essencials i es conservin tant els recursos com la diversitat biològica. L'OMT també anima a respectar l'autenticitat sociocultural de les comunitats amfitriones, així com a conservar els seus actius culturals, arquitectònics i tradicionals, fomentant l'entesa entre diferents cultures. Finalment, un turisme sostenible requereix assegurar activitats econòmiques viables a llarg termini, que reportin beneficis socioeconòmics ben distribuïts, amb oportunitats de treball estable que ajudin a reduir la pobresa.Les eines que es poden fer servir en aquesta estratègia són variades: la desestacionalització del turisme, la conscienciació sobre la cura del patrimoni històric o fins i tot l'elecció dels mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient en són només algunes. En aquest sentit, Administració i indústria ja han posat fil a l'agulla per desenvolupar diferents mesures que ajudin a aconseguir la sostenibilitat en el sector. Es tracta d'esforços que ja comencen a donar resultats. Per exemple, en el cas de la Comunitat Valenciana, el seu sector turístic opina que els clients que la visiten són força adequats per al desenvolupament d'un turisme sostenible, segons un informe elaborat per ESADE i presentat juntament amb CaixaBank. A Andalusia, aquest mateix estudi indica que els seus hotelers aposten fortament per la biodiversitat, fent-la compatible amb el sol, la platja i les ciutats monumentals. A més, el sector turístic a Espanya aposta cada cop més per la qualitat en la seva oferta, una estratègia a la qual els turistes responen de manera positiva, segons l'últim Informe sectorial de turisme de CaixaBank Research. També les entitats financeres poden aportar molt a aquesta aposta del turisme per assolir la seva sostenibilitat. En el cas de CaixaBank, és el primer banc europeu que forma part de l'Organització Mundial del Turisme com a membre afiliat, un nomenament que reflecteix el seu compromís a l'hora de promoure un desenvolupament del turisme sostenible, clau per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, la divisió CaixaBank Hotels&Tourism dona suport a les empreses del sector mitjançant finançament, amb línies específiques per impulsar la seva dinamització i una sensibilitat especial envers els projectes que contribueixin tant a la sostenibilitat mediambiental com a la inclusió social. L'any passat (2019), l'entitat va concedir 3.336 crèdits per un valor total de 2.186 milions d'euros per a projectes d'aquest sector, un 16% més. I aquest 2020, ha atorgat el seu Premi a la Responsabilitat Social Corporativa 2020 a Meliá Hotels International pel seu projecte CO2perate, d'optimització dels seus recursos per reduir emissions i consum d'aigua i potenciar el consum d'energies renovables. Aconseguir un turisme de qualitat i sostenible és una tasca en què ens hem d'implicar tots. Maximitzar la satisfacció dels turistes, així com el benestar de comunitats i ecosistemes, no només és un objectiu desitjable, sinó també assolible.
SOCIALTurismo sostenible, una tarea de todos (y para todos)
¿Te imaginas que toda Alemania decidiera hacer las maletas y venir de visita a España? Entonces, te puedes hacer una idea bastante aproximada de la cantidad de turistas extranjeros que visitaron España en 2019. Fueron casi ochenta y cuatro millones, algo más que la población total que reside hoy en el país germano, que es la más numerosa de la Unión Europea. Este ejercicio también te permitirá comprender las enormes implicaciones que tiene para España su gran atractivo turístico. Las económicas son tal vez las más evidentes, ya que los turistas extranjeros se gastaron unos 92.377 millones de euros. Además, el aporte del sector al PIB del país ronda el 12,3%, mientras que su peso en el mercado laboral es del 12,7%, con algo más de setenta y cinco mil empleos creados en 2019. Sin embargo, el turismo no solo representa ganancias económicas o nuevos puestos de trabajo. La visita de tantas personas cada año pone a prueba la propia resiliencia del país. Hay que abordar muchas cuestiones, como el impacto medioambiental de esta actividad o el que ejerce sobre comunidades anfitrionas y patrimonio. Este es el motivo por el que el turismo apuesta cada vez más por un desarrollo sostenible como opción para asegurar su propio futuro.Las imágenes de una Venecia masificada o de atascos de montañistas en el Everest son dos ejemplos extremos, pero ilustrativos de lo que puede llegar a suponer el turismo sin control. Se trata de un sector que ha experimentado una auténtica explosión en los últimos años por la eclosión de las compañías aéreas low cost, que han multiplicado plazas y rutas, así como por la irrupción de las nuevas plataformas de economía colaborativa. La presión del turismo sobre el ecosistema, la economía y la sociedad ha llevado a la propia Organización Mundial de Turismo (OMT) a promover una nueva manera de gestionar esta actividad. Se trata del turismo sostenible, que según el organismo es aquel que tiene plenamente en cuenta las repercusiones actuales y futuras, económicas, sociales y medioambientales para satisfacer las necesidades de los visitantes, de la industria, del entorno y de las comunidades anfitrionas. Tal es la influencia del turismo a escala global, que la propia OMT explica cómo la sostenibilidad misma del turismo puede tener un impacto directo en todos y cada uno de los 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) fijados por la ONU. Entre ellos, la reducción de la desigualdad, la sostenibilidad de las ciudades o incluso la respuesta ante el cambio climático. En definitiva, la gestión sostenible del turismo trata de convertir las posibles amenazas de esta actividad sobre ecosistemas, comunidades, patrimonio y economías locales en una oportunidad para mejorar el mundo de manera efectiva. También de asegurarnos un turismo responsable durante muchos años.Para lograr sus propósitos, el turismo sostenible busca el equilibrio entre las tres principales dimensiones de esta actividad: la económica, la sociocultural y la medioambiental. Solo de esta manera se podrá asegurar la sostenibilidad del sector a largo plazo. En este objetivo, se deben implicar todas las partes involucradas en la actividad: desde las empresas a los turistas, pasando por las propias comunidades que se visitan. Para ello, la OMT propone tres líneas principales de actuación. En primer lugar, el organismo recomienda optimizar el uso de los recursos medioambientales, un elemento fundamental del desarrollo turístico, de tal manera que se mantengan los procesos ecológicos esenciales y se conserven tanto los recursos como la diversidad biológica. La OMT también anima a respetar la autenticidad sociocultural de las comunidades anfitrionas, así como a conservar sus activos culturales, arquitectónicos y tradicionales, fomentando el entendimiento entre distintas culturas. Por último, un turismo sostenible requiere asegurar actividades económicas viables a largo plazo, que reporten beneficios socioeconómicos bien distribuidos, con oportunidades de empleo estable que ayuden a reducir la pobreza.Las herramientas que se pueden utilizar en esta estrategia son variadas: la desestacionalización del turismo, la concienciación sobre el cuidado del patrimonio histórico o incluso la elección de los medios de transporte más respetuosos con el medio ambiente son solo algunas de ellas. En este sentido, Administración e industria ya se han puesto manos a la obra para desarrollar distintas medidas que ayuden a conseguir la sostenibilidad en el sector. Se trata de esfuerzos que ya han comenzado a dar sus frutos. Por ejemplo, en el caso de la Comunidad Valenciana, su sector turístico opina que los clientes que la visitan son bastante adecuados para el desarrollo de un turismo sostenible, según un informe elaborado por ESADE y presentado junto con CaixaBank. En Andalucía, este mismo estudio indica que sus hoteleros apuestan fuertemente por la biodiversidad, haciéndola compatible con el sol, la playa y las ciudades monumentales. Además, el sector turístico en España apuesta cada vez más por la calidad en su oferta, una estrategia a la que los turistas responden de manera positiva, según el último Informe sectorial de turismo de CaixaBank Research. También las entidades financieras tienen mucho que aportar a esta apuesta del turismo por alcanzar su sostenibilidad. En el caso de CaixaBank, se trata del primer banco europeo en formar parte de la Organización Mundial del Turismo como miembro afiliado, un nombramiento que refleja su compromiso a la hora de promover un desarrollo del turismo sostenible, clave para contribuir a los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Además, la división CaixaBank Hotels&Tourism apoya a las empresas del sector mediante financiación, con líneas específicas para impulsar su dinamización y una especial sensibilidad hacia los proyectos que contribuyan tanto a la sostenibilidad medioambiental como a la inclusión social. El año pasado (2019), la entidad concedió 3.336 créditos por un valor total de 2.186 millones de euros para proyectos de este sector, un 16% más. Ya en 2020, ha otorgado su Premio a la Responsabilidad Social Corporativa 2020 a Meliá Hotels International por su proyecto CO2perate, de optimización de sus recursos para reducir emisiones y consumo de agua y potenciar el consumo de energías renovables. Conseguir un turismo de calidad y sostenible es una tarea en la que debemos implicarnos todos. Maximizar la satisfacción de los turistas, así como el bienestar de comunidades y ecosistemas, no solo es un objetivo deseable, sino también alcanzable.
SOCIALVoluntaris per fer del món un lloc millor
El Dia Internacional dels Voluntaris és una celebració que pretén recordar la important tasca que desenvolupen totes les persones que decideixen col·laborar, de manera desinteressada, per fer del nostre món un lloc millor. Se celebra des de 1986, encara que, de fet, el va decretar l’any anterior, el desembre de 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides a la seva Resolució 40/212. Des de llavors, l’ONU, governs i altres organitzacions (com CaixaBank) celebren aquesta efemèride cada dia 5 de desembre.Un voluntari és una persona que ofereix les seves capacitats per ajudar els menys afavorits i que col·labora per complir objectius mundials, com el número 16 de l’Agenda 2030, que advoca per promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Però el que caracteritza el voluntariat davant d’altres activitats és que: 1. és una activitat desinteressada, 2. té un objectiu positiu i legítim i 3. respon a una necessitat real. Actualment hi ha moltes maneres d’exercir el voluntariat, depenent de l’objectiu al qual es vulgui contribuir. Els tipus de voluntariat més comuns són: Acció social: és el que col·labora per millorar les condicions de vida de persones desafavorides en camps com la pobresa, l’exclusió social, la discapacitat, la migració, etc. Voluntariat mediambiental: enfocat a la cura, recuperació i denúncia de les accions que estan danyant el medi ambient, així com a l’ús intel·ligent dels residus (principalment, els plàstics). Voluntariat cultural: és el que cerca sumar-se als moviments cívics que volen resguardar la cultura d’un lloc, millorar l’educació i difondre els costums locals. Voluntariat de cooperació per al desenvolupament: és el relacionat amb projectes que es desenvolupen en una comunitat pertanyent a un país diferent del qual es resideix. Cerca fomentar el desenvolupament econòmic i cultural en totes les regions i aconseguir, així, més igualtat. Voluntariat de protecció civil: el que s’ocupa de reconstruir zones afectades per catàstrofes naturals com ara terratrèmols, tornados, inundacions, sequeres, etc. Gràcies a la seva capil·laritat territorial, la xarxa d’oficines de CaixaBank dona suport a la Fundació Bancària ”la Caixa” en la seva tasca social, cosa que fa possible que milers de fundacions i associacions amb finalitats socials puguin accedir cada any a les ajudes econòmiques de la Fundació Bancària ”la Caixa” i obtenir la col·laboració de voluntaris treballadors d’aquestes entitats. Amb la missió de contribuir al progrés de tota la societat, una de les seves prioritats estratègiques, CaixaBank va organitzar, entre el 19 i el 27 d’octubre passats, una nova edició de la Setmana Social, en què van participar a prop de 9.000 treballadors i clients de l’entitat i les seves filials. En total, es van programar 1.674 activitats amb ONG i entitats socials amb què l’entitat financera col·labora habitualment, i es va donar l’oportunitat als seus treballadors i clients de conèixer la intensa tasca social que desenvolupen, així com algunes de les principals necessitats del seu entorn més pròxim. Més recentment, CaixaBank ha donat l’oportunitat als membres del seu Comitè Consultiu d’accionistes de participar, a través de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa”, en una jornada de voluntariat a la Fundació A La Par de Madrid, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. D’aquesta manera, els integrants d’aquest òrgan consultiu van conèixer la tasca que desenvolupa la Fundació A La Par, creada ara fa 70 anys, que treballa per garantir els drets i la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual a la societat. “Per a nosaltres és especialment rellevant que el Comitè Consultiu d’accionistes conegui a què es destina una part dels beneficis de CaixaBank”, va declarar Rafael Herrador, director territorial de CaixaBank a Madrid.
SOCIALVoluntarios para hacer del mundo un lugar mejor
El Día Internacional de los Voluntarios es una celebración que pretende recordar la importante labor que desempeñan todas las personas que deciden colaborar, de manera desinteresada, para hacer de nuestro mundo un lugar mejor. Se celebra desde 1986, aunque en realidad lo decretó el año anterior, en diciembre de 1985, la Asamblea General de las Naciones Unidas en su Resolución 40/212. Desde entonces, la ONU, gobiernos y otras organizaciones (como CaixaBank) celebran esta efeméride cada día 5 de diciembre.Un voluntario es una persona que ofrece sus capacidades para ayudar a los menos favorecidos y que colabora para cumplir objetivos mundiales, como el número 16 de la Agenda 2030, que aboga por promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas. Pero lo que caracteriza el voluntariado frente a otras actividades es que: 1. es una actividad desinteresada, 2. tiene un objetivo positivo y legítimo y 3. responde a una necesidad real. Hoy en día, existen muchas formas para ejercer el voluntariado, dependiendo del objetivo al que se quiera contribuir. Los tipos de voluntariado más comunes son: Acción social: es el que colabora para mejorar las condiciones de vida de personas desfavorecidas en campos como la pobreza, la exclusión social, la discapacidad, la migración, etc. Voluntariado medioambiental: enfocado al cuidado, recuperación y denuncia de las acciones que están dañando el medio ambiente, así como al uso inteligente de los residuos (principalmente, los plásticos). Voluntariado cultural: es el que busca sumarse a los movimientos cívicos que quieren resguardar la cultura del lugar, mejorar la educación y difundir las costumbres locales. Voluntariado de cooperación para el desarrollo: es el relacionado con proyectos que se desempeñan en una comunidad perteneciente a un país distinto al que se reside. Busca fomentar el desarrollo económico y cultural en todas las regiones y conseguir así más igualdad. Voluntariado de protección civil: el que se ocupa de reconstruir zonas afectadas por catástrofes naturales tales como terremotos, tornados, inundaciones, sequías, etc. Gracias a su capilaridad territorial, la red de oficinas de CaixaBank apoya a la Fundación Bancaria ”la Caixa” en su labor social, lo que hace posible que miles de fundaciones y asociaciones con finalidades sociales puedan acceder cada año a las ayudas económicas de la Fundación Bancaria ”la Caixa” y obtener la colaboración de voluntarios empleados de dichas entidades. Con la misión de contribuir al progreso de toda la sociedad, una de sus prioridades estratégicas, CaixaBank organizó, entre el 19 y el 27 de octubre pasados, una nueva edición de la Semana Social, en la que participaron cerca de 9.000 empleados y clientes de la entidad y sus filiales. En total, se programaron 1.674 actividades con ONG y entidades sociales con las que la entidad financiera colabora habitualmente, y se dio la oportunidad a sus empleados y clientes de conocer la intensa labor social que desarrollan, así como algunas de las principales necesidades de su entorno más cercano. Más recientemente, CaixaBank ha dado la oportunidad a los miembros de su Comité Consultivo de accionistas de participar, a través de la Asociación de Voluntarios de ”la Caixa”, en una jornada de voluntariado en la Fundación A La Par de Madrid, dedicada a la integración de personas con discapacidad intelectual. De esta manera, los integrantes de este órgano consultivo conocieron la labor que desempeña la Fundación A La Par, creada ahora hace 70 años, que trabaja para garantizar los derechos y la participación de las personas con discapacidad intelectual en la sociedad. “Para nosotros es especialmente relevante que el Comité Consultivo de accionistas conozca a qué se destina una parte de los beneficios de CaixaBank”, declaró Rafael Herrador, director territorial de CaixaBank en Madrid.
SOCIALCanvi climàtic, un repte global (amb una solució global)
T'imagines que tots els humans ens poséssim a remar en la mateixa direcció? Si fóssim capaços de posar-nos tots d'acord, no hi hauria repte que se'ns resistís. Precisament ara tenim per davant un desafiament que dona l'oportunitat a la humanitat d'oferir una resposta conjunta. Entre altres raons, perquè és l'única manera que hi ha per superar-ho. Es diu canvi climàtic i té una capacitat tal de transformar el planeta, que no ens quedarà més remei que aturar-ho entre tots. El cert és que el potencial disruptiu del canvi climàtic va molt més enllà de les conseqüències que tots tenim al pensament quan parlem del tema. En fer-ho, normalment ens passen pel cap imatges de deserts, fenòmens meteorològics extrems o casquets polars que es fonen. No solem pensar en uns altres efectes, com els econòmics i els socials, que són igualment importants. Si no ho frenem, el canvi climàtic pot convertir aquests costos en un fet inassumible. Aquesta és una de les principals conclusions del dossier Frenar el canvi climàtic: ara o mai elaborat per CaixaBank Research i inclòs en el seu Informe Mensual de novembre. Aquest treball analitza les conseqüències d'aquest fenomen i ofereix algunes pautes per afrontar-lo.El canvi climàtic és de vegades motiu de controvèrsia. Fins a quin punt és causat per les nostres accions i no per condicionants naturals? Al cap i a la fi, fa 100.000 anys que la Terra s'escalfa i es refreda consecutivament. En aquest punt, l'evidència científica indica que l'acció de l'home té molt a veure amb aquest fenomen. S'estima que tres quartes parts del canvi climàtic dels últims 60 anys és degut l'activitat humana que ha incrementat de manera substancial l'emissió i posterior concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera. El treball tècnic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l'equip d'experts que assessora l'ONU, ha estat clau perquè el món arribés a compartir aquest diagnòstic sobre el canvi climàtic que posa l'acció humana en el centre. Gràcies a ell, la comunitat internacional s'ha compromès a evitar un augment de la temperatura mitjana global de més de 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Amb aquest objectiu, s'han de reduir les emissions globals de GEI al voltant del 30% el 2030 des dels nivells actuals. Què passaria si renunciem a reduir les emissions? I si les reduïm, però no tant? Actualment, es plantegen quatre grans escenaris en l'horitzó de l'any 2100: - Business as usual: si no prenem mesures i seguim amb el ritme de creixement d'emissions actual, la temperatura pujaria entre 4 ºC i 5 ºC. - Transició energètica insuficient: si seguim amb les polítiques actuals de mitigació del creixement, l'augment seria d'entre 3 ºC i 4 ºC. - Transició energètica intermèdia: si implementem íntegrament les mesures de l'Acord de París, l'augment seria del 2 ºC. - Transició energètica ambiciosa: l'augment arribaria a 1,5 ºC. Si tenim en compte que una pujada de la temperatura per damunt dels 2 ºC provocaria riscos climàtics greus i freqüents (sequeres, ciclons, huracans, pujada del nivell del mar…), el cert és que petites variacions en la temperatura poden ser essencials per a la vida a la Terra. Fins i tot limitar aquesta pujada a 1,5 ºC en comptes de 2 ºC pot suposar que la quantitat de persones que patirien problemes per accedir a l'aigua potable es reduiria a la meitat.Les conseqüències del canvi climàtic també tenen un important vessant econòmic. De fet, ja s'estudien els impactes que tindrà sobre el PIB global l'any 2100. Així, un article publicat a la revista Nature apunta que, en un escenari on se segueixin aplicant les polítiques energètiques que tenim avui, es produirà una reducció del PIB global d'entre el 15% i el 25% el 2100, en comparació a un escenari en què les temperatures es mantinguessin en els nivells actuals. I si no fem res (business as usual), la reducció superaria el 25%. A més, l'informe estima que passar d'un escenari amb un augment de 2 ºC a un d'1,5 ºC beneficiaria el 90% de la població global el 2100, i permetria estalviar més de 18 bilions d'euros, l'equivalent d'una quarta part del PIB global actual.Fer front a aquest gran desafiament no és una tasca fàcil. Té els seus propis reptes, com la resposta social que poden despertar les diferents mesures, tal com va succeir en el cas de les armilles grogues a França. Per això és important que els plans que posin en marxa els Governs tinguin el major consens polític possible, la implicació de col·lectius que puguin veure's afectats o el suport als sectors més vulnerables. També és necessària la transparència a l'hora d'utilitzar els ingressos obtinguts per l'augment d'impostos al carboni, així com la inversió de part d'aquesta recaptació en tecnologies per lluitar contra el canvi climàtic. La inversió pública pot tenir un paper determinant en aquest sentit. Pel que fa a la inversió que poden fer empreses i famílies contra el canvi climàtic, al costat de la captació de finançament necessari per portar-la a terme, la seva promoció serà molt més senzilla si existeixen unes regles clares i estables. Com moltes d'aquestes inversions tenen períodes d'amortització llargs, la certesa i la garantia d'estabilitat en la norma són imprescindibles. A més, és important que el sector financer disposi de les eines necessàries per poder valorar i gestionar els riscos financers que van associats al canvi climàtic. Per exemple, actualment no existeixen uns estàndards comuns de divulgació d'informació financera relacionada amb el clima. Si existissin, podríem saber més fàcilment quines companyies poden aprofitar millor les oportunitats de l'economia descarbonitzada o quines empreses estan més preparades per afrontar els riscos climàtics. Sector públic, empreses i societat civil hem de respondre a l'uníson davant el gran repte del canvi climàtic. Una resposta coordinada pot portar tants beneficis que val la pena fer l'esforç. Deixar un món millor a qui l'habitaran en el futur és una qüestió de justícia.
SOCIALCambio climático, un reto global (con una solución global)
¿Te imaginas que todos los seres humanos nos pusiéramos a remar en la misma dirección? Si fuéramos capaces de ponernos todos de acuerdo, no habría reto que se nos resistiera. Precisamente ahora tenemos por delante un desafío que da la oportunidad a la humanidad de ofrecer una respuesta conjunta. Entre otras razones, porque es la única manera que hay de superarlo. Se llama cambio climático y tiene tal capacidad de transformar el planeta, que no nos quedará más remedio que atajarlo entre todos. Lo cierto es que el potencial disruptivo del cambio climático va mucho más allá de las consecuencias que todos tenemos en mente cuando hablamos del tema. Al hacerlo, normalmente se nos pasan por la cabeza imágenes de desiertos, fenómenos meteorológicos extremos o casquetes polares que se derriten. No solemos pensar en otros efectos, como los económicos y los sociales, que son igualmente importantes. Si no lo frenamos, el cambio climático puede convertir estos costos en algo inasumible. Esta es una de las principales conclusiones del dossier Frenar el cambio climático: ahora o nunca elaborado por CaixaBank Research e incluido en su Informe Mensual de noviembre. Este trabajo analiza las consecuencias de este fenómeno y ofrece algunas pautas para afrontarlo.El cambio climático es a veces motivo de controversia. ¿Hasta qué punto es causado por nuestras acciones y no por condicionantes naturales? Al fin y al cabo, la Tierra lleva 100.000 años calentándose y enfriándose consecutivamente. En este punto, la evidencia científica apunta a que la acción del hombre tiene mucho que ver con este fenómeno. Se estima que tres cuartas partes del cambio climático de los últimos 60 años se debe a la actividad humana que ha incrementado de forma sustancial la emisión y posterior concentración de gases invernadero en la atmósfera. El trabajo técnico del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC), el equipo de expertos que asesora a la ONU, ha sido clave para que el mundo llegara a compartir este diagnóstico sobre el cambio climático que pone a la acción humana en el centro. Gracias a él, la comunidad internacional se ha comprometido a evitar un aumento de la temperatura media global de más de 2 ºC respecto a los niveles preindustriales. Con ese objetivo, se deben reducir las emisiones globales de GEI alrededor del 30 % en 2030 desde los niveles actuales. ¿Qué pasaría si renunciamos a reducir las emisiones? ¿Y si las reducimos, pero no tanto? Actualmente, se plantean cuatro grandes escenarios en el horizonte del año 2100: - Business as usual: si no tomamos medidas y seguimos con el ritmo de crecimiento de emisiones actual, la temperatura subiría entre 4 ºC y 5 ºC. - Transición energética insuficiente: si seguimos con las políticas actuales de mitigación del crecimiento, el aumento sería de entre 3 ºC y 4 ºC. - Transición energética intermedia: si implementamos íntegramente las medidas del Acuerdo de París, el aumento sería del 2 ºC. - Transición energética ambiciosa: el aumento llegaría al 1,5 ºC. Si tenemos en cuenta que una subida de la temperatura por encima de los 2 ºC provocaría riesgos climáticos graves y frecuentes (sequías, ciclones, huracanes, subida del nivel del mar…), lo cierto es que pequeñas variaciones en la temperatura pueden ser esenciales para la vida en la Tierra. Incluso limitar esa subida a 1,5 ºC en lugar de 2 ºC puede suponer que la cantidad de personas que sufrirían problemas de acceso al agua potable se reduciría a la mitad.Las consecuencias del cambio climático también tienen una importante vertiente económica. De hecho, ya se estudian los impactos que tendrá sobre el PIB global en el año 2100. Así, un artículo publicado en la revista Nature apunta que, en un escenario donde se sigan aplicando las políticas energéticas que tenemos hoy, se producirá una reducción del PIB global de entre el 15 % y el 25 % en 2100, en comparación con un escenario en el que las temperaturas se mantuvieran en los niveles actuales. Y si no hacemos nada (business as usual), la reducción superaría el 25 %. Además, el informe estima que pasar de un escenario con un aumento de 2 ºC a uno de 1,5 ºC beneficiaría al 90 % de la población global en 2100, y permitiría ahorrar más de 18 billones de euros, el equivalente de una cuarta parte del PIB global actual.Hacer frente a este gran desafío no es una tarea fácil. Tiene sus propios retos, como la contestación social que pueden despertar las distintas medidas, tal y como ocurrió en el caso de los chalecos amarillos en Francia. Por eso es importante que los planes que pongan en marcha los Gobiernos tengan el mayor consenso político posible, la implicación de colectivos que puedan verse afectados o el apoyo a los sectores más vulnerables. También es necesaria la transparencia a la hora de utilizar los ingresos obtenidos por el aumento de impuestos al carbono, así como la inversión de parte de esa recaudación en tecnologías para luchar contra el cambio climático. La inversión pública puede tener un papel determinante en este sentido. En cuanto a la inversión que pueden realizar empresas y familias contra el cambio climático, junto a la captación de financiación necesaria para llevarla a cabo, su promoción será mucho más sencilla si existen unas reglas claras y estables. Como muchas de estas inversiones tienen periodos de amortización largos, la certidumbre y la garantía de estabilidad en la norma son imprescindibles. Además, es importante que el sector financiero disponga de las herramientas necesarias para poder valorar y gestionar los riesgos financieros que van asociados al cambio climático. Por ejemplo, actualmente no existen unos estándares comunes de divulgación de información financiera relacionada con el clima. Si existieran, podríamos saber más fácilmente qué compañías pueden aprovechar mejor las oportunidades de la economía descarbonizada o qué empresas están más preparadas para afrontar los riesgos climáticos. Sector público, empresas y sociedad civil tenemos que responder al unísono ante el gran reto del cambio climático. Una respuesta coordinada puede traer tantos beneficios que merece la pena hacer el esfuerzo. Dejar un mundo mejor a quienes lo habitarán en el futuro es una cuestión de justicia.
SOCIALEn què consisteix l’economia verda?
El 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. El propòsit principal d’aquesta jornada és mobilitzar i sensibilitzar persones de tot el món sobre les conseqüències que, actualment, ja està començant a provocar el canvi climàtic, i sobre els grans perills que comporta l’escalfament global. Quan ja no hi ha dubte que, en aquest escalfament, hi ha intervingut l’acció humana, es fa absolutament necessari que canviem de mentalitat per, si no revertir, almenys intentar paliar les conseqüències del canvi climàtic. Un dels principals canvis de mentalitat, un dels que podria tenir més efecte positiu sobre el planeta, és el que anomenem economia verda. Però, què en què consisteix exactament aquesta nova economia? Cal cercar els orígens del concepte en el títol del llibre Blueprint for a Green Economy, que van publicar el 1989 David Pearce, Anil Markandya i Edward D. Barbier. Aquest treball explicava algunes de les polítiques que més endavant es van consensuar com a absolutament necessàries per aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que sigui capaç de satisfer les necessitats del present, però sense comprometre la capacitat de satisfer les necessitats que poden sorgir en el futur. Va caldre esperar vint anys fins que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va crear el 2009 un nou model basat en el concepte d’economia verda que havien encunyat Pearce, Markandya i Barbier per donar resposta als problemes mediambientals creixents. Es va definir com “un sistema d’activitats econòmiques relacionades amb la producció, la distribució i el consum de béns i serveis que resulta en millores del benestar humà a llarg termini sense exposar les generacions futures a significatius riscos ambientals i escassetat ecològica”. En concret, els objectius principals de l’economia verda són: - Millorar el benestar social, la lluita per l’equitat a la societat, combatre l’escassetat i disminuir les amenaces al medi ambient. - Promoure un ús eficient dels recursos, la disminució de les emissions de carboni i la responsabilitat social. - Incrementar els recursos públics destinats a la lluita contra les emissions de carboni, així com la creació de llocs de treball verds. - Una aposta decidida per l’eficiència energètica i per la biodiversitat. Encara que no ha estat exempta de crítiques, l’economia verda presenta força avantatges: permet avaluar el nivell de transformació econòmica i el creixement a les empreses que es declaren verdes; facilita l’anàlisi de l’impacte del nivell de desenvolupament d’acord amb l’extracció i utilització dels recursos disponibles, i també permet valorar l’impacte social segons l’accés de la població a recursos bàsics, sanitat i educació. Pel que fa a les seves aplicacions pràctiques, es podria dir que l’economia verda segueix 10 grans tendències: l’economia circular (reaprofitar els recursos), les compres responsables, les infraestructures verdes, una indústria minera més neta, una agricultura sostenible, la captura i reciclatge de carboni, la cerca d’energies renovables locals, l’economia col·laborativa, l’economia blava (treure profit dels mars i oceans alhora que se’n protegeixen les aigües) i, finalment, el foment de la sostenibilitat en les empreses.Per a CaixaBank, és essencial accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva. Amb aquest objectiu, compta amb una estratègia mediambiental i treballa sistemàticament per reduir l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. Com a exemple de la preocupació de CaixaBank per la sostenibilitat, l’entitat ha rebut dues distincions en aquest àmbit. D’una banda, el DJSI va incloure CaixaBank a l’índex mundial de sostenibilitat que publica cada any. D’altra banda, aquest mateix mes d’octubre, les Nacions Unides han concedit a dues entitats de CaixaBank la màxima qualificació en inversió sostenible: tant l’asseguradora VidaCaixa com la gestora d’actius CaixaBank Asset Management han rebut una A+ per la seva gestió en estratègia i bon govern. En el camp de la descarbonització de l’economia, l’estratègia principal en la lluita contra el canvi climàtic, CaixaBank ha estat inclòs per cinquè any consecutiu, en l'índex d'empreses líders en la lluita contra el canvi climàtic, segons el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank és una de les entitats financeres líders en la lluita contra el canvi climàtic en l'àmbit global. És el primer banc de l'Ibex 35 i un dels pocs d'Europa a aconseguir neutralitzar totalment la seva petjada de carboni calculada, incloses les emissions indirectes de l'entitat. Altres iniciatives recents, com haver estat el primer banc d’Espanya a emetre un bo social en suport als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, demostren el compromís de CaixaBank amb el medi ambient i amb la societat en general.
SOCIAL¿En qué consiste la economía verde?
El 24 de octubre se celebra el Día Internacional contra el Cambio Climático. El principal propósito de esta jornada es movilizar y sensibilizar a personas de todo el mundo sobre las consecuencias que, a día de hoy, ya está empezando a provocar el cambio climático, y sobre los grandes peligros que entraña el calentamiento global. Cuando ya no hay duda de que en dicho calentamiento ha intervenido la acción humana, se hace absolutamente necesario que cambiemos de mentalidad para, si no revertir, por lo menos intentar amortiguar las consecuencias del cambio climático. Uno de los principales cambios de mentalidad, uno de los que podría tener un mayor efecto positivo sobre el planeta, es la llamada economía verde. Pero ¿en qué consiste exactamente esta nueva economía? Hay que buscar los orígenes del concepto en el título del libro Blueprint for a Green Economy, publicado en 1989 por David Pearce, Anil Markandya y Edward D. Barbier. Este trabajo explicaba algunas de las políticas que más adelante se consensuaron como absolutamente necesarias para alcanzar un desarrollo sostenible, es decir, un desarrollo que sea capaz de satisfacer las necesidades del presente, pero sin comprometer la capacidad de satisfacer las necesidades que pueden surgir en el futuro. Hubo que esperar veinte años hasta que el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA) creara en 2009 un nuevo modelo basado en el concepto de economía verde que habían acuñado Pearce, Markandya y Barbier para dar respuesta a los cada vez mayores problemas medioambientales. Este se definió como “un sistema de actividades económicas relacionadas con la producción, la distribución y el consumo de bienes y servicios que resulta en mejoras del bienestar humano en el largo plazo sin exponer a las generaciones futuras a significativos riesgos ambientales y escasez ecológica”. En concreto, los principales objetivos de la economía verde son: - La mejora del bienestar social, la lucha por la equidad en la sociedad, combatir la escasez y disminuir las amenazas al medio ambiente. - Promover un uso eficiente de los recursos, la disminución de las emisiones de carbono y la responsabilidad social. - Incrementar los recursos públicos destinados a la lucha contra las emisiones de carbono, así como la creación de empleos verdes. - Una apuesta decidida por la eficiencia energética y por la biodiversidad. Aunque no ha estado exenta de críticas, la economía verde presenta bastantes ventajas: permite evaluar el nivel de transformación económica y el crecimiento en aquellas empresas que se declaren verdes; facilita el análisis del impacto del nivel de desarrollo de acuerdo con la extracción y utilización de los recursos disponibles, y permite también valorar el impacto social según el acceso de la población a recursos básicos, sanidad y educación. En cuanto a sus aplicaciones prácticas, podría decirse que la economía verde sigue diez grandes tendencias: la economía circular (reaprovechar los recursos), las compras responsables, las infraestructuras verdes, una industria minera más limpia, una agricultura sostenible, la captura y el reciclaje de carbono, la búsqueda de energías renovables locales, la economía colaborativa, la economía azul (sacar provecho de los mares y océanos a la vez que se protegen sus aguas) y, finalmente, el fomento de la sostenibilidad en las empresas.Para CaixaBank, es esencial acelerar la transición a una economía baja en carbono que promueva el desarrollo sostenible y sea socialmente inclusiva. Con este objetivo, cuenta con una estrategia medioambiental y trabaja de forma sistemática para la reducción del impacto directo de sus operaciones y la financiación e inversión en proyectos sostenibles. Como ejemplo de la preocupación de CaixaBank por la sostenibilidad, la entidad ha recibido dos distinciones en este ámbito. Por una parte, el DJSI incluyó a CaixaBank en el índice mundial de sostenibilidad que publica cada año. Por otra parte, este mismo mes de octubre, las Naciones Unidas han concedido a dos entidades de CaixaBank la máxima calificación en inversión sostenible: tanto su aseguradora VidaCaixa como su gestora de activos CaixaBank Asset Management han recibido una A+ por su gestión en estrategia y buen gobierno. En el campo de la descarbonización de la economía, la principal estrategia en la lucha contra el cambio climático, CaixaBank ha sido incluido por quinto año consecutivo, en el índice de empresas líderes en la lucha contra el cambio climático, según el Carbon Disclosure Project (CDP). CaixaBank es una de las entidades financieras líderes en la lucha contra el cambio climático a nivel global. Es el primer banco del Ibex 35 y uno de los pocos de Europa en conseguir neutralizar totalmente su huella de carbono calculada, incluidas las emisiones indirectas de la entidad. Otras iniciativas recientes, como haber sido el primer banco de España en emitir un bono social en apoyo a los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de la ONU, demuestran el compromiso de CaixaBank con el medioambiente y con la sociedad en general.
SOCIALObjectius de Desenvolupament Sostenible: hi arribarem o no, al 2030?
Ja han passat quatre anys des que països d'arreu del món van acordar com afrontar els grans desafiaments. Aleshores, l'ONU va establir la seva Agenda 2030 per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom. Per complir amb aquest compromís es van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que s'havien d'assolir en un període de quinze anys. Governs, sector privat, societat civil i ciutadania han de contribuir a aconseguir-ho. Ara resten poc més de deu anys per assolir aquestes disset metes establertes per l'ONU. A hores d'ara, apareixen alguns interrogants: Com ho estem fent? Arribarem al 2030 amb els deures fets? Quines àrees podem millorar per aconseguir-ho? La mateixa ONU ha analitzat els progressos i ens ofereix algunes respostes. En resum: estem millorant, sí, però no prou.L'Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2019, elaborat per l'ONU, indica que s'han aconseguit avenços significatius en algunes àrees crítiques i també que s'observen certes tendències favorables: la pobresa extrema ha disminuït, les vacunes han salvat milions de vides i la gran majoria de la població mundial ja té accés a l'energia elèctrica. A més a més, hi ha un altre indicador per a l'esperança, ja que la mortalitat de nens menors de cinc anys va disminuir un 49% entre els anys 2000 i 2017. L'ONU destaca que els països s'han posat seriosos a l'hora de concretar mesures per protegir el planeta. Gràcies a aquestes mesures, les àrees marines protegides s'han duplicat des del 2010 i els Estats treballen junts per abordar la pesca il·legal. Així mateix, l'Acord de París sobre el canvi climàtic ha estat ratificat per 186 parts, la majoria de les quals ja han comunicat les seves primeres contribucions a escala nacional. D'altra banda, uns 150 països han establert normes per respondre als desafiaments d'una urbanització ràpida. I, a més a més, la Unió Europea i altres 71 països compten actualment amb més de 300 normatives i instruments per donar suport a l'existència d'un compromís pel consum i la producció sostenibles. Un altre factor positiu que convida a l'optimisme és l'alt grau de compromís amb els ODS que han assolit actors com ara organitzacions internacionals, empreses, autoritats locals, la comunitat científica i la societat civil.Malgrat que hi ha alguns indicadors que han millorat, l'ONU indica algunes àrees que necessiten atenció per part de tots de manera urgent, una de les quals és el deteriorament alarmant del medi natural. Així, el nivell del mar continua augmentant, els oceans són cada cop més àcids i els termòmetres no paren de pujar (els darrers quatre anys han estat els més calorosos registrats). També els sòls continuen degradant-se de manera descontrolada i un milió d'espècies estan en perill d'extinció. Els esforços per acabar amb el patiment humà i crear oportunitats per a tots tampoc no avancen al ritme desitjat. Per aquest motiu, l'ONU creu que perilla l'objectiu d'acabar amb la pobresa extrema el 2030. A més, la fam al món augmenta i com a mínim la meitat de la població mundial no pot accedir a serveis de salut essencials. Per la seva banda, l'informe indica que les dones s'enfronten a desavantatges estructurals i discriminació a tot arreu. Pel que fa a l'educació, més de la meitat dels nens no compleixen les normes exigides en lectura i matemàtiques.Estudiar els èxits assolits amb relació als ODS permet saber què funciona. El que és bo és que observar allò que també dificulta el seu compliment ajuda a comprendre millor els desafiaments als quals ens enfrontem. Igual que uns problemes estan relacionats amb uns altres, també ho estan les solucions. Això significa que pot accelerar-se el progrés en el compliment dels ODS si s'aprofiten les relacions que existeixen entre ells. Per exemple, promoure l'agricultura sostenible ajuda a reduir tant la fam com la pobresa, ja que al voltant del 80% de les persones extremadament pobres viu en zones rurals. Combatre el canvi climàtic amb energies no contaminants revertirà la desforestació i alhora canviarà la manera en què produïm i consumim. I si uns 200 milions de nens de l'Àfrica subsahariana milloren les seves competències en lectura i matemàtiques podran escapar de la pobresa i permetran que la seva regió competeixi en el mercat mundial. Aquest progrés en el compliment dels ODS també pot impulsar-se mitjançant diverses eines que han provat la seva eficàcia, segons l'ONU, com ara la resiliència; unes economies sostenibles i inclusives; unes institucions més eficaces; les mesures locals; un millor ús de les dades; i un aprofitament de la ciència, la tecnologia i la innovació amb un enfocament més gran en la transformació digital. I, per descomptat, el finançament, que fa que tot això sigui possible.Per aquesta raó, les entitats financeres tenen un paper clau en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. El compromís de CaixaBank en aquest sentit és ferm i per això ha integrat els ODS en el seu Pla Estratègic i en el seu Pla de Banca Socialment Responsable. Per fer-ho de manera eficaç, ha identificat els dotze ODS sobre els quals pot actuar amb més intensitat i els ha classificat com a prioritaris, destacats i complementaris. L'aportació de CaixaBank pot consultar-se en la publicació Impacte Socioeconòmic i Contribució als ODS de les Nacions Unides. Per exemple, el 2018 es van fixar com a prioritaris tres ODS: la fi de la pobresa, el treball decent i el creixement econòmic. Per donar suport a aquests objectius, l'entitat va aconseguir que el 91% dels espanyols tinguessin una oficina al seu municipi i que el 96% dels caixers fossin accessibles. A més a més, va contribuir a crear 25.820 llocs de treball gràcies a microcrèdits i va aportar 9.122 milions d'euros al PIB espanyol. La responsabilitat mediambiental de CaixaBank ha portat a l'entitat a neutralitzar per complet la seva petjada de carboni, a més de concedir 645 milions d'euros per a projectes d'energies renovables i 1.448 milions de dòlars en préstecs verds. L'Agenda 2030 no espera. Hem de complir els ODS per aquesta data i aconseguir-ho depèn del fet que tots aportem el nostre esforç. Ni el planeta ni els seus habitants podem ajornar-ho ja més.
SOCIALObjetivos de Desarrollo Sostenible: ¿llegaremos o no, a 2030?
Cuatro años han pasado ya desde que países de todo el mundo acordaron cómo afrontar sus grandes desafíos. La ONU estableció entonces su Agenda 2030 para erradicar la pobreza, proteger el planeta y asegurar la prosperidad para todos. Para cumplir con ese compromiso se establecieron 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), que debían alcanzarse en un periodo de quince años. Gobiernos, sector privado, sociedad civil y ciudadanía deben contribuir para conseguirlo. Ahora quedan por delante poco más de diez años para alcanzar esas diecisiete metas establecidas por la ONU. A estas alturas, surgen algunas preguntas: ¿Qué tal lo estamos haciendo? ¿Llegaremos a 2030 con los deberes hechos? ¿Qué áreas podemos mejorar para conseguirlo? La propia ONU ha analizado los progresos y ofrece algunas respuestas. En resumen: estamos mejorando, sí, pero no lo suficiente.El Informe de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2019, elaborado por la ONU, señala que se han logrado avances significativos en algunas áreas críticas y también que se observan ciertas tendencias favorables: la pobreza extrema ha disminuido, las vacunas han salvado millones de vidas y la gran mayoría de la población mundial ya tiene acceso a energía eléctrica. Además, existe otro indicador para la esperanza, ya que la mortalidad de niños menores de cinco años disminuyó el 49% entre los años 2000 y 2017. La ONU destaca que los países se han puesto serios a la hora de concretar medidas para proteger el planeta. Gracias a las mismas, las áreas marinas protegidas se han duplicado desde 2010 y los Estados trabajan juntos para abordar la pesca ilegal. Asimismo, el Acuerdo de París sobre el cambio climático ha sido ratificado por 186 partes y la mayoría de ellas han comunicado ya sus primeras contribuciones a escala nacional. Por otro lado, unos 150 países han establecido normas para responder a los desafíos de una urbanización rápida. Y, además, la Unión Europea y otros 71 países cuentan actualmente con más de 300 normativas e instrumentos para apoyar la existencia de un compromiso por el consumo y la producción sostenibles. Otro factor positivo que invita al optimismo es el alto grado de compromiso con los ODS que han alcanzado actores como organizaciones internacionales, empresas, autoridades locales, la comunidad científica y la sociedad civil.Aunque existen algunos indicadores que han mejorado, la ONU señala algunas áreas que necesitan atención por parte de todos de manera urgente, siendo una de ellas el deterioro alarmante del medio natural. Así, el nivel del mar continúa aumentando, los océanos son cada vez más ácidos y los termómetros no paran de subir (los últimos cuatro años han sido los más calurosos registrados). También los suelos se siguen degradando de manera descontrolada y un millón de especies están en peligro de extinción. Los esfuerzos por acabar con el sufrimiento humano y crear oportunidades para todos tampoco avanzan al ritmo deseado. Por ese motivo, la ONU cree que peligra el objetivo de acabar con la pobreza extrema en 2030. Además, el hambre en el mundo aumenta y al menos la mitad de la población mundial no puede acceder a servicios de salud esenciales. Por su parte, el informe indica que las mujeres se enfrentan a desventajas estructurales y discriminación en todo el mundo. En cuanto a la educación, más de la mitad de los niños no cumplen las normas exigidas en lectura y matemáticas.Estudiar los logros alcanzados en relación con los ODS permite saber qué funciona. Lo bueno es que observar aquello que también dificulta su cumplimiento ayuda a comprender mejor los desafíos a los que nos enfrentamos. Igual que unos problemas están relacionados con otros, también lo están sus soluciones. Esto significa que puede acelerarse el progreso en el cumplimiento de los ODS si se aprovechan las relaciones que existen entre ellos. Por ejemplo, promover la agricultura sostenible ayuda a reducir tanto el hambre como la pobreza, ya que alrededor del 80% de las personas extremadamente pobres vive en zonas rurales. Combatir el cambio climático con energías no contaminantes revertirá la deforestación, al tiempo que cambiará la manera en que producimos y consumimos. Y si unos 200 millones de niños del África subsahariana mejoran sus competencias en lectura y matemáticas podrán escapar de la pobreza y permitirán que su región compita en el mercado mundial. Ese progreso en el cumplimiento de los ODS también puede impulsarse mediante ciertas herramientas que han probado su eficacia, según la ONU, tales como la resiliencia; unas economías sostenibles e inclusivas; unas instituciones más eficaces; las medidas locales; un mejor uso de los datos; y un aprovechamiento de la ciencia, la tecnología y la innovación con un mayor enfoque en la transformación digital. Y, por supuesto, la financiación, que hace que todo esto sea posible.Por esta razón, las entidades financieras tienen un papel clave en el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la ONU. El compromiso de CaixaBank en este sentido es firme y por ello ha integrado los ODS en su Plan Estratégico y su Plan de Banca Socialmente Responsable. Para hacerlo de manera eficaz, ha identificado los doce ODS sobre los que puede actuar con mayor intensidad y los ha clasificado como prioritarios, destacados y complementarios. La aportación de CaixaBank puede consultarse en la publicación Impacto Socioeconómico y Contribución a los ODS de las Naciones Unidas. Por ejemplo, en 2018 se fijaron como prioritarios tres ODS: el fin de la pobreza, el trabajo decente y el crecimiento económico. Para apoyarlos, la entidad consiguió entonces que el 91% de los españoles tuvieran una oficina en su municipio y que el 96% de sus cajeros fueran accesibles. Además, contribuyó a crear 25.820 puestos de trabajo gracias a microcréditos y aportó 9.122 millones de euros al PIB español. La responsabilidad medioambiental de CaixaBank ha llevado a la entidad a neutralizar por completo su huella de carbono, además de conceder 645 millones de euros para proyectos de energías renovables y 1.448 millones de dólares en préstamos verdes. La Agenda 2030 no espera. Tenemos que cumplir los ODS para entonces y conseguirlo depende de que todos aportemos nuestro esfuerzo. Ni el planeta ni sus habitantes podemos postergarlo ya más.
SOCIALBons socials: invertir per ajudar els altres
Deixar el millor món possible als nostres fills és una preocupació que no coneix fronteres. Tant és així, que l'ONU mateixa s'ha fixat com a meta posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat de cara a l'any 2030. Això vol dir que falten poc més de deu anys per aconseguir-ho. I com aconseguirem una gesta així en tan poc temps? Totes les esperances estan posades en la sostenibilitat. És a dir: si som capaços de viure de manera sostenible, podrem permetre que les properes generacions gaudeixin en pau d'aquest planeta i de tot el que té per oferir-los. La sostenibilitat és tan prioritària que l'any 2016 l'ONU mateixa va posar en marxa 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per complir la seva Agenda 2030. Donar un cop d'ull a la llista provoca un cert vertigen. Estem parlant de proeses com acabar amb la pobresa i el canvi climàtic, lluitar contra la desigualtat i aconseguir la igualtat de gènere o una feina decent per a tothom. Per això cal que governs, empreses i ciutadans posem fil a l'agulla per complir-los. Per descomptat, també és indispensable disposar dels recursos necessaris. És aquí on entra en joc el finançament sostenible, que és el que destina recursos a donar suport a projectes verds i/o socialment responsables. D'aquesta manera, permet dotar de recursos projectes que ajuden a complir els ODS. Els bons socials són una de les eines de finançament sostenible existents que, a més, tenen cada vegada més acceptació entre els inversors.Els bons socials són aquells els fons dels quals es destinen exclusivament a finançar o refinançar projectes amb clars beneficis per a la societat. Per poder-se considerar bons socials, han d'estar alineats amb els quatre principis essencials SBP (Social Bond Principles). Els bons verds són una altra opció de finançament sostenible i es diferencien dels bons socials perquè donen suport a projectes orientats a aconseguir beneficis mediambientals. Si escau, es regeixen pels GBP (Green Bond Principles). Tant els SBP com el GBP els publica l'associació ICMA, que és la que ofereix el marc de referència per a aquest tipus de finançaments. En el cas concret dels SBP, serveixen per determinar si els bons mereixen la qualificació de socials, així com per dotar aquest mercat de solidesa i transparència. Es tracta que els inversors interessats a donar suport a projectes socialment responsables ho puguin fer amb tota la confiança i en condicions de transparència. Per a aquests inversos és bàsic saber a què es destinaran els seus diners i què se n'espera aconseguir, i per això és molt important fer-ho correctament. Els quatre paràmetres clau que han de complir els bons per considerar-se socials, segons els SBP, són els següents: la destinació del finançament, que s'ha de dedicar a projectes amb clars beneficis socials; el procés de selecció de projectes, que s'ha d'explicar als inversors de manera transparent, juntament amb els objectius sostenibles que s'espera aconseguir; la gestió del finançament, que obliga l'emissor a separar els recursos obtinguts amb l'emissió de bons socials d'altres recursos, i el reporting o informació puntual sobre la destinació del finançament, per exemple, sobre els projectes que el reben o l'impacte social esperat, entre altres punts.I com se sap si un projecte pot rebre finançament a través de l'emissió de bons socials? Quines són les categories que defineixen un projecte com a social? Doncs la resposta és que n'hi ha moltes. L'ICMA n'esmenta algunes, que no són exclusives, com ara la provisió d'infraestructures bàsiques (clavegueram, aigua potable, energia, transports…), l'accés a serveis essencials com l'educació o la sanitat, el desenvolupament d'habitatge social o la seguretat en l'alimentació. Totes estan relacionades amb col·lectius vulnerables, com ara persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, aturats o víctimes de catàstrofes naturals o d'exclusió social, entre d'altres.És fàcil adonar-se que totes aquestes categories i grups de població estan vinculats a aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU que esmentàvem al principi i que tenen un component social. Per citar-ne només alguns, aquest seria el cas de l'ODS 2 (posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible), l'ODS 4 (garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots) o l'ODS 6 (garantir la disponibilitat d'aigua, la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots). Per aquest motiu, l'emissió de bons socials és una potent eina per promoure la sostenibilitat i donar suport a l'Agenda 2030 de l'ONU. En el cas de CaixaBank, l'entitat ha decidit incorporar els ODS en el seu Pla Estratègic i el seu Pla de Banca Socialment Responsable. D'aquesta manera, s'ha convertit en el primer banc espanyol que emet un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. Concretament, el bo social que ha emès CaixaBank finançarà projectes que contribueixin a lluitar contra la pobresa (ODS 1) i a crear llocs de treball a les zones més desafavorides d'Espanya (ODS 8). Així, doncs, inclourà préstecs concedits per MicroBank a persones o famílies residents a Espanya amb ingressos anuals conjunts inferiors als 17.200 euros perquè puguin emprendre els seus propis negocis. Dins el bo també s'inclouen crèdits per ajudar microempreses i petites empreses a créixer en províncies que formen part de les regions amb el PIB per càpita més baix o amb més taxa d'atur. Ajudar a finançar activitats que contribueixin al desenvolupament social és una de les maneres que té un banc d'aportar valor al seu entorn i de mostrar que el seu compromís amb la societat va més enllà del present i s'estén al benestar de les generacions futures. Tot un repte que no pot esperar.
SOCIALBonos sociales: invertir para ayudar a los demás
Dejar el mejor mundo posible a nuestros hijos es una preocupación que no conoce fronteras. Tanto es así, que la propia ONU se ha fijado como meta poner fin a la pobreza, proteger el planeta y garantizar que todas las personas gocen de paz y prosperidad para 2030. Esto quiere decir que faltan poco más de diez años para conseguirlo. ¿Y cómo vamos a lograr semejante hazaña en tan poco tiempo? Todas las esperanzas están puestas en la sostenibilidad. Es decir: si somos capaces de vivir de manera sostenible, podremos permitir a las próximas generaciones disfrutar en paz de este planeta y de todo lo que tiene para ofrecerles. La sostenibilidad es tan prioritaria que la propia ONU puso en marcha 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible en el año 2016 para cumplir con su Agenda 2030. Echar un vistazo a la lista da cierto vértigo. Estamos hablando de proezas como acabar con la pobreza, con el cambio climático, luchar contra la desigualdad, conseguir la igualdad de género o un trabajo decente para todos. Por eso es necesario que gobiernos, empresas y ciudadanos nos pongamos manos a la obra para cumplirlos. Por supuesto, también es indispensable contar con los recursos necesarios. Es aquí donde entra en juego la financiación sostenible, que es aquella cuyos recursos se destinan a apoyar proyectos verdes y/o socialmente responsables. De esta forma, permite dotar de recursos a proyectos que ayudan a cumplir los ODS. Los bonos sociales son una de las herramientas de financiación sostenible existentes que, además, cuentan cada vez con una mayor aceptación entre los inversores.Los bonos sociales son aquellos cuyos fondos se destinan exclusivamente a financiar o refinanciar proyectos con claros beneficios para la sociedad. Para considerarse como tales, los bonos sociales deben estar alineados con los cuatro principios esenciales SBP (Social Bond Principles). Los bonos verdes son otra opción de financiación sostenible y se diferencian de los bonos sociales en que apoyan proyectos orientados a conseguir beneficios medioambientales. En su caso, se rigen por los GBP (Green Bond Principles). Tanto los SBP como los GBP son publicados por la asociación ICMA, que es la que ofrece el marco de referencia para este tipo de financiaciones. En el caso concreto de los SBP, sirven para determinar si los bonos merecen la calificación de sociales, así como para dotar de solidez y transparencia a este mercado. Se trata de que los inversores interesados en apoyar proyectos socialmente responsables lo puedan hacer con toda confianza y en condiciones de transparencia. Saber a qué se destinará su dinero y qué se espera lograr con él es algo especialmente sensible para ellos, por eso es muy importante hacerlo correctamente. Los cuatro parámetros clave que deben cumplir los bonos para considerarse sociales, según los SBP, son los siguientes: el destino de la financiación, que debe dedicarse a proyectos con claros beneficios sociales; el proceso de selección de proyectos, que se debe explicar a los inversores de manera transparente, junto con los objetivos sostenibles que se espera conseguir; la gestión de la financiación, que obliga al emisor a separar los recursos obtenidos a través de la emisión de bonos sociales de otros recursos; y el reporting o información puntual sobre el destino de la financiación, por ejemplo, sobre los proyectos que la reciben o el impacto social esperado, entre otros puntos.¿Y cómo se sabe si un proyecto puede recibir financiación a través de la emisión de bonos sociales? ¿Cuáles son las categorías que definen un proyecto como social? Pues la respuesta es que existen muchas. ICMA menciona algunas, que no son exclusivas, como la provisión de infraestructuras básicas (alcantarillado, agua potable, energía, transportes…), el acceso a servicios esenciales como la educación o la sanidad, el desarrollo de vivienda social o la seguridad en la alimentación. Todos ellos, relacionados con colectivos vulnerables, como personas que viven por debajo del umbral de la pobreza, desempleados, así como víctimas de catástrofes naturales o de exclusión social, entre otros.Es fácil darse cuenta de que todas esas categorías y grupos de población están vinculados a aquellos Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de la ONU que mencionábamos al principio y que tienen un componente social. Por citar solo algunos, este sería el caso del ODS 2 (poner fin al hambre, lograr la seguridad alimentaria y la mejora de la nutrición y promover la agricultura sostenible), el ODS 4 (garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos) o el ODS 6 (garantizar la disponibilidad de agua, su gestión sostenible y el saneamiento para todos). Por este motivo, la emisión de bonos sociales es una potente herramienta para promover la sostenibilidad y apoyar la Agenda 2030 de la ONU. En el caso de CaixaBank, la entidad ha decidido incorporar los ODS en su Plan Estratégico y su Plan de Banca Socialmente Responsable. Así, se ha convertido en el primer banco español en emitir un bono social en apoyo a los Objetivos de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas (ODS) de la ONU. Concretamente, el bono social que ha emitido CaixaBank financiará proyectos que contribuyan a luchar contra la pobreza (ODS 1) y a crear empleo en las zonas más desfavorecidas de España (ODS 8). Así, incluirá préstamos concedidos por MicroBank a personas o familias residentes en España con ingresos anuales conjuntos son inferiores a los 17.200 euros, para que puedan emprender sus propios negocios. Dentro del bono también se incluyen créditos para ayudar a crecer a micro y pequeñas empresas en provincias que forman parte de las regiones con menor PIB per cápita o mayor tasa de desempleo. Ayudar a financiar actividades que contribuyen al desarrollo social es una de las maneras que tiene un banco de aportar valor a su entorno. También de mostrar que su compromiso con la sociedad va más allá del presente y se extiende al bienestar de las generaciones futuras. Todo un reto que no puede esperar.
SOCIALPodrem mesurar la riquesa de les nacions pel seu accés a l’aigua?
L'ONU estableix el 22 de març com el Dia Mundial de l'Aigua, l'objectiu principal del qual és conscienciar sobre l'ús que se li dona a aquest recurs, a més d'evidenciar com el canvi climàtic està complicant poder accedir a l'aigua i amenaça de provocar greus crisis humanitàries Comences el dia amb una dutxa ben refrescant que allargues més del que havies previst. Quan acabes de dutxar-te, el primer que fas és posar una rentadora. Mentre comença el cicle de rentatge, et prepares un bon esmorzar en què no fa falta la fruita i el cafè. Quan ets a punt de sortir de casa, te'n recordes que no t'has rentat les dents; mentre vas cap al lavabo, te'n recordes que els plats del cap de setmana s'acumulen al rentaplats… O sigui que comences una marató ràpida per acabar totes les tasques i marxar d'una vegada per totes. No és un relat gaire apassionant, oi? I si et diguéssim que es tracta del preludi de la crisi més gran a la qual s'ha enfrontat una gran ciutat des dels atacs de l'11 de setembre de Nova York? Al començament del 2018, l’urbs més poblada de Sud-àfrica, Ciutat del Cap, va haver de fer front a un escenari que ens sembla impensable: els seus gairebé quatre milions d'habitants estaven a punt de quedar-se sense aigua. Després de tres llargs anys de sequera, les autoritats de la ciutat van calcular que, si res no canviava i el consum d'aigua es mantenia en els mateixos nivells, en poques setmanes arribaria el «dia zero». I llavors la vida es paralitzaria totalment en una ciutat que té més habitants que Barcelona o Madrid. La greu crisi de l'aigua a Ciutat del Cap no va tenir un final d'acord amb l'èpica del problema; la ciutadania va entendre que aquest «dia zero» —divulgat per les mateixes autoritats— era molt real i que l'única cosa que podien fer era reduir el consum d'aigua i fer-ho de manera dràstica. Tornem a l'escena que encetava aquest reportatge. Aquesta dutxa refrescant que al final dura 10 minuts consumeix uns 100 litres d'aigua; la rentadora, que hem posat amb 7 quilos de càrrega, gasta entre 42 i 62 litres; el rentaplats són 54 litres més i, segons com ens rentem les dents, podem arribar a gastar fins a 4 litres. En aquest còmput hem deixat fora l'aigua que es fa servir per cuinar, regar les plantes, netejar la casa o utilitzar el vàter. Així que imagina't com ha de ser haver de continuar amb la teva rutina, però gastant tan sols 50 litres d'aigua. Aquest va ser el repte al qual van enfrontar-se a Ciutat del Cap. Si la tendència no es trenca, aquest repte aviat l'hauran d'assumir cada cop més ciutats, regions i països d'arreu del món. Espanya inclosa. No és cap escenari catastrofista, sinó que es tracta d'una realitat que preocupa sobretot l'Organització de les Nacions Unides, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la qual marcats per al 2030 hi ha el de «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tots». L'escassetat d'aigua és un dels principals problemes al qual s'enfronta la humanitat. Cada cop hi ha més persones al planeta —el 2030 ja serem 8.600 milions—, però l'accés a l'aigua dolça no tan sols no ha crescut en consonància, sinó que, a causa del canvi climàtic, els processos de desertificació s'estan accelerant i, fins i tot, estan provocant la desaparició total d'alguns mars. Lluny del que pugui semblar, aquest no és un problema únicament ecològic, sinó que l'escassetat d'aigua també és un desafiament econòmic.Aquest esmorzar que ens hem pres al començament del reportatge estava compost de fruites —per exemple d'un alvocat, que està de moda— i d'un bon got de suc de taronja. Encara que no en siguem conscients, perquè aquests aliments hagin pogut arribar a la nostra taula han passat per un procés de producció que ha implicat l'ús de 170 litres d'aigua per a les taronges del suc i uns 400 litres d'aigua per als nostres alvocats. Quin recurs hi pot haver més estratègic que el que inicia la cadena alimentària? La nostra dieta quotidiana requereix enormes quantitats d'aigua per ser produïda. L'exemple de l'esmorzar ens dona, en realitat, unes xifres molt reduïdes en comparació amb allò que realment necessitem per mantenir el nostre actual consum calòric. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, per produir només un quilo de carn fan falta 10.500 litres d'aigua, i aquesta xifra es pot veure incrementada encara més depenent del tipus d'animal. Així que aquella idea de ciència-ficció que situava l'esclat de guerres pel control de l'aigua és avui un futur cada vegada més plausible.De fet, no caldrà esperar gens ni mica per veure com l'aigua ja s'utilitza en els conflictes actuals com una arma de guerra, una vulnerabilitat que ataca i que pot provocar més baixes enemigues que les mateixes bombes i bales.El sud d'Europa serà una de les regions del món que hagi de fer front al canvi climàtic amb unes incerteses més grans: la contaminació creixent del mar Mediterrani, unit a un procés de desertificació greu a les zones més al sud, faran que Espanya hagi de potenciar tots els recursos que té a l'abast per aprofitar al màxim l'aigua del seu territori. La bona notícia és que les administracions públiques són conscients d'aquest escenari i que ja hi ha plans per pal·liar els efectes d'un clima cada cop més extrem. Dos d'ells són el Pla Nacional de Reutilització d'Aigües i el Pla Hidrològic Nacional, aquest darrer més polèmic per la seva gran repercussió en el desenvolupament de les diverses regions. Si bé és cert que encara fa falta molt perquè Espanya pugui proclamar que està preparada per fer front als pitjors escenaris que es preveuen per al clima en les dècades vinents, sembla clar que l'ús de l'aigua i el seu valor intrínsec són ja un tema de discussió tant en l'àmbit polític com social.
SOCIAL¿Podremos medir la riqueza de las naciones por su acceso al agua?
La ONU establece el 22 de marzo como el Día Mundial del Agua, cuyo principal objetivo es concienciar sobre el uso que se le da a este recurso, además de evidenciar cómo el cambio climático está complicando poder acceder al agua y amenaza con provocar graves crisis humanitarias Comienzas el día con una refrescante ducha que alargas más de lo que habías previsto. Cuando terminas de ducharte, lo primero que haces es poner una lavadora. Mientras comienza el ciclo de lavado, te preparas un buen desayuno en el que no falta la fruta y el café. Para cuando estás a punto de salir de casa, te acuerdas de que no te has lavado los dientes; de camino hacia el baño, recuerdas que los platos del fin de semana se acumulan en el lavavajillas… Así que emprendes una rápida maratón para terminar todas las tareas y marcharte de una vez. No es el relato más apasionante, ¿verdad? ¿Y si te dijéramos que se trata del preludio a la mayor crisis a la que se ha enfrentado una gran ciudad desde los ataques del 11 de septiembre de Nueva York? A comienzos de 2018, la urbe más poblada de Sudáfrica, Ciudad del Cabo, se enfrentó a un escenario que nos parece impensable: sus casi cuatro millones de habitantes estaban a punto de quedarse sin agua. Después de tres largos años de sequía, las autoridades de la ciudad calcularon que, si nada cambiaba y el consumo de agua se mantenía en los mismos niveles, en apenas unas semanas llegaría el «día cero». Y entonces la vida se paralizaría por completo en una ciudad con más habitantes que Barcelona o Madrid. La grave crisis del agua en Ciudad del Cabo no tuvo un final acorde a la épica del problema; la ciudadanía entendió que ese «día cero» —divulgado por las propias autoridades— era muy real y que lo único que podían hacer era reducir el consumo de agua y hacerlo de manera drástica. Regresamos a la escena que abría este reportaje. Esa refrescante ducha que al final dura 10 minutos consume alrededor de 100 litros de agua; la lavadora, que hemos puesto con 7 kilos de carga, gasta entre 42 y 62 litros; el lavavajillas son 54 litros más y, según cómo nos lavemos los dientes, podemos llegar a tirar hasta 4 litros. En este cómputo hemos dejado fuera el agua usada para cocinar, regar las plantas, limpiar la casa o utilizar el inodoro. Así que imagina tener que continuar con tu rutina, pero utilizando únicamente 50 litros de agua. Ese fue el reto al que se enfrentaron en Ciudad del Cabo. Si la tendencia no se rompe, este reto pronto deberán asumirlo cada vez más ciudades, regiones y países de todo el mundo. España incluida. No es un escenario catastrofista, sino que se trata de una realidad que preocupa especialmente a la Organización de las Naciones Unidas, entre cuyos Objetivos de Desarrollo Sostenible marcados para 2030 se encuentra el de «garantizar la disponibilidad y la gestión sostenible del agua y el saneamiento para todos». La escasez de agua es uno de los principales problemas a los que se enfrenta la humanidad. Cada vez hay más personas en el planeta —en 2030 seremos ya 8.600 millones—, pero el acceso al agua dulce no únicamente no ha crecido en consonancia, sino que, debido al cambio climático, los procesos de desertificación se están acelerando e incluso están provocando la total desaparición de algunos mares. Lejos de lo que pueda parecer, este no es un problema únicamente ecológico, sino que la escasez de agua es también un desafío económico.Ese desayuno que nos tomábamos al inicio del reportaje estaba compuesto de frutas —digamos un aguacate, que está de moda— y de un buen vaso de zumo de naranja. Aunque no seamos conscientes de ello, para que estos alimentos hayan podido llegar a nuestra mesa han pasado por un proceso de producción que ha implicado el empleo de 170 litros de agua para las naranjas del zumo y unos 400 litros de agua para nuestros aguacates. ¿Qué recurso puede haber más estratégico que aquel que inicia la cadena alimenticia? Nuestra dieta cotidiana requiere de enormes cantidades de agua para ser producida. El ejemplo del desayuno nos arroja, en realidad, cifras muy reducidas en comparación con lo que realmente necesitamos para mantener nuestro actual consumo calórico. Según la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura, para producir un solo kilo de carne se precisan 10.500 litros de agua, y esta cifra puede verse incrementada todavía más en función del tipo de animal empleado. Así que aquella idea de ciencia-ficción que situaba el estallido de guerras por el control del agua es hoy un futuro cada vez más plausible.De hecho, no será necesario tener que esperar para ver cómo el agua se utiliza ya en los conflictos actuales como un arma de guerra, una vulnerabilidad que ataca y que puede provocar más bajas enemigas que las propias bombas y balas.El sur de Europa será una de las regiones del mundo que se enfrente con mayores incertidumbres al cambio climático: la creciente contaminación del mar Mediterráneo, unido a un proceso de desertificación grave en las zonas más sureñas, harán que España tenga que potenciar todos sus recursos para aprovechar al máximo el agua de su territorio. La buena noticia es que las Administraciones Públicas son conscientes de este escenario y que ya existen planes para paliar los efectos de un clima cada vez más extremo. Dos de ellos son el Plan Nacional de Reutilización de Aguas y el Plan Hidrológico Nacional, este más polémico por su amplio calado en el desarrollo de las diferentes regiones. Si bien es cierto que todavía queda mucho para que España pueda proclamar que está preparada para afrontar los peores escenarios que se prevén para el clima en las próximas décadas, parece claro que el uso del agua y su valor intrínseco son ya un tema de discusión tanto a nivel político como social.
SOCIALSmart farming, així planeja l’agricultura salvar el món
Al món som moltes les boques que cal alimentar. I cada vegada serem més. Les dades de l’ONU estimen que la població mundial augmentarà fins als 9.700 milions de persones el 2050. Això significa 2.000 milions més d’humans que necessitaran accedir a aliments per poder sobreviure. En un món amb recursos limitats, millorar l’agricultura per fer-la més productiva i sostenible sembla una de les opcions més sensates per fer front a aquest repte. (més…)
INNOVACIÓSmart farming, así planea la agricultura salvar el mundo
En el mundo somos muchas las bocas que hay que alimentar. Y cada vez seremos más. Los datos de la ONU estiman que la población mundial aumentará hasta los 9.700 millones de personas en 2050. Eso significa 2.000 millones más de humanos que necesitarán acceder a alimentos para poder sobrevivir. En un mundo con recursos limitados, mejorar la agricultura para hacerla más productiva y sostenible parece una de las opciones más sensatas para hacer frente a este reto. (més…)
INNOVACIÓNCOP24, así afrontarán las empresas el cambio climático
El cambio climático lleva años ofreciendo señales alarmantes. Está en juego el futuro del planeta, por eso 195 países se conjuraron para frenarlo. Era diciembre de 2015 y, el escenario, la 21ª Conferencia del Clima de la ONU, que se celebraba en París. Tres años más tarde, en la Conferencia del Clima número 24 (COP24), celebrada en Katowice (Polonia), se fijaron las reglas para comprobar si los países cumplen o no los compromisos adquiridos en el Acuerdo de París. Aunque pueda sonar a jerga burocrática, el acuerdo alcanzado en Katowice tendrá una gran trascendencia. Fija las reglas en áreas como el establecimiento y seguimiento de los planes nacionales de reducción de emisiones contaminantes, o cómo saber si la acción global por el clima es realmente efectiva.El acuerdo alcanzado en Katowice comprende unas reglas del juego que los países deberán cumplir. La cuestión es que no podrán hacerlo solos. La colaboración de ciudadanos, sociedad civil y empresas es primordial en este sentido. Tanto es así que cientos de compañías, inversores y ciudades reclamaron a los gobiernos, a través de una declaración conjunta, que establezcan objetivos y plazos que sean ambiciosos y claros para tomar medidas que ayuden a actuar frente al calentamiento global. Pero la COP24 de Katowice también ha revelado algunas claves que marcarán la manera de hacer negocios en el futuro y que tienen mucho que ver con la actitud de las compañías ante el cambio climático. Una muestra del compromiso de CaixaBank en esta cuestión es la reciente adhesión de VidaCaixa y CaixaBank Asset Management a Climate Action +100, una iniciativa liderada por inversores que impulsa el diálogo con las compañías del mundo con mayores niveles de emisiones de gases de efecto invernadero.Tal como destaca la consultora KPMG, aunque los cambios en el panorama político internacional hayan llevado a algunos países a mostrar sus reticencias a la hora de frenar las emisiones globales de carbono, la gran mayoría de los firmantes siguen a bordo del Acuerdo de París. Estas naciones tendrán que encontrar una manera de financiar y cumplir con sus compromisos de reducción de carbono. Para conseguirlo, deberán establecer políticas que aceleren la transición energética y estimulen la inversión. Esto significa, a su vez, que las empresas deberán seguir teniendo en cuenta la transición energética como factor clave de sus estrategias para poder cumplir con esas políticas.Otra de las cuestiones que han quedado claras en la COP24 de Katowice es que los estudios científicos sobre el cambio climático sirven a países y sociedad como guía para tomar las decisiones más adecuadas. En este sentido, a lo largo del último año ha salido a la luz una gran cantidad de evidencia científica sobre el impacto del cambio climático en el planeta. Además, los informes apuntaban que los objetivos y políticas de los gobiernos deben ser más ambiciosos para conseguir evitar los efectos adversos del cambio climático. En los próximos años se espera que vean la luz estudios científicos cada vez más sólidos e impactantes que orientarán a gobiernos y empresas a la hora de adaptar sus políticas energéticas.Tal vez una de las conclusiones de Katowice más importantes para las empresas la sintetizó una estudiante sueca, Greta Thunberg, que tomó la palabra en nombre de un movimiento de escolares por el clima. Greta se dirigió a los líderes presentes en Katowice para lanzarles una advertencia: si no toman medidas, los votantes y consumidores del futuro lo harán por ellos: “Decís que amáis a vuestros hijos, pero les estáis robando su futuro delante de sus ojos. Hasta que no os centréis en lo que hay que hacer y sigáis haciéndolo en lo que es políticamente posible, no habrá esperanza. No hemos venido aquí a rogar a los líderes mundiales que nos escuchen. Hemos venido a haceros saber que el cambio está en camino, os guste o no”. Se trata de una afirmación que los inversores ya tienen muy presente. Tal como asegura KPMG, estos actores tienen cada vez más en cuenta que el valor futuro de sus inversiones puede verse afectado por un clima extremo y las dinámicas cambiantes de una economía global en proceso de descarbonización. Por eso, pedirán a las empresas cada vez más información sobre las medidas que están adoptando para adaptarse a estas realidades. Como es de esperar, las generaciones más jóvenes también son cada vez más exigentes en todo lo que se refiere al futuro del planeta. Por esta razón, las empresas, sobre todo las que se dirigen a los consumidores, sentirán cada vez más presión por parte de sus propios clientes. No solo les pedirán un posicionamiento claro respecto al cambio climático, sino también que prueben que, efectivamente, están tomando medidas para reducir o eliminar sus emisiones de carbono.Todas estas circunstancias subrayan la importancia que tendrán las políticas ecológicas dentro de las empresas en los próximos años. Su compromiso con este cometido quedó patente en sus reivindicaciones de objetivos y fechas claras para adaptar sus políticas de responsabilidad medioambiental a los acuerdos que suscriban los países. Sin embargo, las reclamaciones del mundo empresarial no se quedaron ahí: también solicitaron una regulación sólida que mejore la fiabilidad de los datos sobre reducción de emisiones que ofrecen los gobiernos. Asimismo, se pidió que el funcionamiento de los mercados de derechos de emisiones de carbono y la financiación climática sean más transparentes. Entretanto, la Unión Europea ya se comprometió en Katowice a endurecer sus objetivos de eficiencia energética de cara a 2030 (un aumento de al menos el 32,5%), de uso de energías renovables (hasta el 32%) y del empleo de combustibles renovables para el transporte (14%). Para conseguir estas metas, será necesario que las empresas apuesten de manera decidida por estrategias que ayuden a frenar el cambio climático. Una línea de acción que, tal como ha quedado patente, será determinante tanto para el rendimiento futuro de estos negocios como para el del planeta. Fuentes: KPMG, El País, RTVE, Unión Europea
SOCIALCOP24, així afrontaran les empreses el canvi climàtic
El canvi climàtic fa anys que ofereix senyals alarmants. El futur del planeta està en joc, per això 195 països es van conjurar per frenar-lo. Era el desembre de 2015 i, l’escenari, la 21a Conferència del Clima de l’ONU, que se celebrava a París. Tres anys més tard, a la Conferència del Clima número 24 (COP24), celebrada a Katowice (Polònia), es van fixar les regles per comprovar si els països compleixen o no els compromisos adquirits a l’Acord de París. Encara que pugui sonar a argot burocràtic, l’acord al qual es va arribar a Katowice tindrà una gran transcendència. Fixa les regles en àrees com l’establiment i seguiment dels plans nacionals de reducció d’emissions contaminants, o com saber si l’acció global pel clima és realment efectiva.L’acord al qual es va arribar a Katowice comprèn unes regles del joc que els països hauran de complir. La qüestió és que no ho podran fer sols. La col·laboració de ciutadans, societat civil i empreses és primordial en aquest sentit. Tant és així que centenars de companyies, inversors i ciutats van reclamar als governs, a través d’una declaració conjunta, que estableixin objectius i terminis que siguin ambiciosos i clars per prendre mesures que ajudin a actuar davant de l’escalfament global. Però la COP24 de Katowice també ha revelat algunes claus que marcaran la manera de fer negocis en el futur i que tenen molt a veure amb l’actitud de les companyies davant del canvi climàtic. Una mostra del compromís de CaixaBank en aquesta qüestió és la recent adhesió de VidaCaixa i CaixaBank Asset Management a Climate Action +100, una iniciativa liderada per inversors que impulsa el diàleg amb les companyies del món amb més nivells d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.Tal com destaca la consultora KPMG, encara que els canvis en el panorama polític internacional hagin portat alguns països a mostrar les seves reticències a l’hora de frenar les emissions globals de carboni, la gran majoria dels signants continuen a bord de l’Acord de París. Aquestes nacions hauran de trobar una manera de finançar i complir amb els seus compromisos de reducció de carboni. Per aconseguir-ho, hauran d’establir polítiques que accelerin la transició energètica i estimulin la inversió. Això significa, al seu torn, que les empreses hauran de continuar tenint en compte la transició energètica com a factor clau de les seves estratègies per poder complir amb aquestes polítiques energètiques.Potser una de les conclusions de Katowice més importants per a les empreses la va sintetitzar una estudiant sueca, Greta Thunberg, que va prendre la paraula en nom d’un moviment d’escolars pel clima. Greta es va adreçar als líders presents a Katowice per llançar-los una advertència: si no prenen mesures, els votants i consumidors del futur ho faran per ells: "Dieu que estimeu els vostres fills, però els esteu robant el futur davant dels nassos. Fins que no us centreu en el que cal fer i seguiu fent-ho en el que és políticament possible, no hi haurà esperança. No hem vingut aquí a demanar als líders mundials que ens escoltin. Hem vingut a fer-vos saber que el canvi ja està de camí, us agradi o no". Es tracta d’una afirmació que els inversors ja tenen molt present. Tal com assegura KPMG, aquests actors tenen cada vegada més en compte que el valor futur de les seves inversions es pot veure afectat per un clima extrem i les dinàmiques canviants d’una economia global en procés de descarbonització. Per això, demanaran a les empreses cada vegada més informació sobre les mesures que estan adoptant per adaptar-se a aquestes realitats. Com és d’esperar, les generacions més joves també són cada vegada més exigents amb tot el que està relacionat amb el futur del planeta. Per aquesta raó, les empreses, sobretot les dirigides als consumidors, notaran cada vegada més pressió per part dels seus propis clients. No només els demanaran un posicionament clar respecte al canvi climàtic, sinó també que demostrin que, efectivament, estan prenent mesures per reduir o eliminar les seves emissions de carboni.Totes aquestes circumstàncies subratllen la importància que tindran les polítiques ecològiques dins de les empreses en els pròxims anys. El seu compromís amb aquesta missió va quedar patent en les reivindicacions d’objectius i dates clares per adaptar les seves polítiques de responsabilitat mediambiental als acords que subscriguin els països. Tanmateix, les reclamacions del món empresarial no es van quedar aquí: també van sol·licitar una regulació sòlida que millori la fiabilitat de les dades sobre reducció d’emissions que ofereixen els governs. Així mateix, es va demanar que el funcionament dels mercats de drets d’emissions de carboni i el finançament climàtic siguin més transparents. Mentrestant, la Unió Europea ja es va comprometre a Katowice a endurir els seus objectius d’eficiència energètica de cara al 2030 (un augment d’almenys el 32,5%), d’ús d’energies renovables (fins al 32%) i de l’ús de combustibles renovables per al transport (14%). Per aconseguir aquestes metes, caldrà que les empreses apostin decididament per estratègies que ajudin a frenar el canvi climàtic. Una línia d’acció que, tal com ha quedat patent, serà determinant tant per al rendiment futur d’aquests negocis com per al del planeta. Fonts: KPMG, El País, RTVE, Unió Europea
SOCIALPromoure millors pràctiques mediambientals i sostenibles, l’objectiu de la UNEP FI
El canvi climàtic és un dels problemes ambientals en el punt de mira de gran part de la població. L’escalfament global amenaça els ecosistemes mundials i posa en risc el desenvolupament sostenible i el benestar de les generacions futures. Hi ha nombroses iniciatives i organitzacions que s’han posat en marxa des de diversos sectors per conscienciar i minimitzar l’impacte que pot tenir l’escalfament global sobre el planeta. (més…)
SOCIALPromover mejores prácticas medioambientales y sostenibles, el objetivo de la UNEP FI
El cambio climático es uno de los problemas ambientales que se encuentra en el punto de mira de gran parte de la población. El calentamiento global amenaza los ecosistemas mundiales y pone en riesgo el desarrollo sostenible y el bienestar de las generaciones futuras. Son numerosas las iniciativas y organizaciones que se han puesto en marcha desde diferentes sectores para concienciar y minimizar el impacto que puede tener el calentamiento global sobre el planeta. (més…)
SOCIALEl món, cada cop més urbanitzat
Si avui dia el 54% de la població mundial viu en ciutats, Nacions Unides preveu que el 2050 aquest percentatge arribarà al 66%. I això no és tot. La mateixa anàlisi de l'organització internacional preveu que el 2030 hi haurà 41 megaciutats (ciutats amb més de 10 milions d'habitants) i en només sis anys el percentatge de població urbana en aquest tipus d'urbs passarà de l'11,7% (el 2014) al 14,4% (el 2020). D'altra banda, la població urbana en grans ciutats (de 5 a 10 milions d'habitants) també augmentarà, i passarà del 7,7% actual al 8,6% el 2020. (més…)
CORPORATIUEl mundo, cada vez más urbanizado
Si en la actualidad el 54% de la población mundial vive en ciudades, Naciones Unidas prevé que en 2050 este porcentaje llegará al 66%. Y aún hay más. El mismo análisis de la organización internacional prevé que en 2030 existirán 41 megaciudades (ciudades con más de 10 millones de habitantes) y en solo seis años el porcentaje de población urbana en este tipo de urbes pasará del 11,7% (en 2014) al 14,4% (en 2020). Por otro lado, la población urbana en grandes ciudades (de 5 a 10 millones de habitantes) también aumentará, pasando del 7,7% actual al 8,6% en 2020. (més…)
CORPORATIVO